02 - 3 - Govern (2013)

Apunte Español
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Relaciones laborales - 1º curso
Asignatura Sistema político y derecho constitucional
Año del apunte 2013
Páginas 4
Fecha de subida 16/10/2014
Descargas 1
Subido por

Vista previa del texto

“TRIBUNAL CONSTITUCIONAL” 1. CONCEPTE Es l’intèrpret suprem de la constitució i és un òrgan independent de la resta de poders de l’estat. Esta regulat als Arts. 159 i següents de la Constitució i a la llei orgànica del Tribunal Constitucional.
2. MODELS DE JUSTÍCIA CONSTITUCIONAL Òrgans que vigilen que les lleis es facin be, d’acord amb la constitució espanyola. 2 models:  CONCENTRAT  ideat per un jurista austríac, KELSEN, i es dona a Europa.
Es crea un òrgan format per magistrats que tenen com a funció principal controlar la constitucionalitat de les lleis, de tal forma que es l’únic òrgan de tot l’estat competent per decidir si la llei és o no constitucional. Si decideix que es inconstitucional la anul·la i la expulsa de l’ordenament jurídic. Aquest model ofereix mes seguretat jurídica.
o  El nom que rep es de Tribunal Constitucional.
DIFÚS  és el primer que apareix i es dona als EEUU. Consisteix en que qualsevol jutge dels EEUU por controlar la constitucionalitat d’una llei i si en un cas concret en el que ha d’aplicar una llei considera que la llei es inconstitucional, la inaplicat en el cas concret però no la pot expulsar de l’ordenament jurídic. Aquest model dona més llibertat al jutge però ofereix menys seguretat jurídica perquè un jutge pot considerar una llei inconstitucional i un altre la pot considerar constitucional.
3. COMPOSICIÓ - - Està format per 12 magistrats  que poden ser:  Jutges.
 Fiscals.
 Advocats.
 Professors d’universitat.
 Qualsevol jurista.
Com s’escullen?  4 son escollits pel congrés 3/5.
 4 son escollits pel senat 3/5.
 2 son escollits pel consell general del poder judicial 3/5.
 2 son escollits pel govern.
1 “TRIBUNAL CONSTITUCIONAL” - Són nomenats per un període de 9 anys i es renoven per terceres parts cada 3 anys.
Aquests 12 magistrats (anomenats pel rei) tenen les següents incompatibilitats: 1) No poden exercir cap mandat representatiu.
2) No poden tenir cap càrrec polític o administratiu.
3) “No poden exercir funcions directives ni treballar al servei de partits polítics o sindicats” però no diu que no puguin ser militants d’un partit.
4) No poden exercir la carrera judicial o fiscal.
5) No poden desenvolupar qualsevol activitat mercantil.
4. ORGANITZACIÓ - Esta format pel:  Ple  12 magistrats  2 Sales  formades per 6 magistrats cadascuna.
 4 seccions  3 magistrats cadascuna.
5. FUNCIONS  PROCEDIMENTS 1) Procediment de control de constitucionalitat:  Recurs d’inconstitucionalitat: 1)Subjectes legítims  poden presentar aquest recurs: - 50 diputats.
- 50 senadors.
- El defensor del poble.
- President del govern.
- Parlaments autonòmics o governs autonòmics, únicament quan afecti al seu àmbit de competències.
 Objecte  quines normes es poden impugnar al Tribunal Constitucional a traves d’aquest recurs. Es refereix tant a normes estatals com de les comunitats autònomes.
1) Lleis ordinàries i/o orgàniques.
2) Normes amb rang de llei: - Decret llei.
- Decret legislatiu.
3) Tractats internacionals.
4) Reglaments parlamentaris.
2 “TRIBUNAL CONSTITUCIONAL”  Termini per interposar el recurs  3 mesos des de la publicació oficial de la norma.
 Qüestió d’inconstitucionalitat: 1)Subjectes  únicament jutges i magistrats que exerceixin funcions jurisdiccionals (que dictin sentencies).
2)Objecte  el mateixos que el recurs d’inconstitucionalitat, però amb 2 condicions necessàries: 1) Que la norma sigui aplicable a un cas concret.
2) De la validesa de la llei ha de dependre la sentencia.
3)Termini  no hi ha termini des de la publicació oficial de la normal, però el jutge només pot plantejar la qüestió d’inconstitucionalitat dins del termini que te per dictar sentencia.
2) Procediment de control de drets fonamentals  Recurs d’empara  és el procediment que segueix davant el Tribunal Constitucional, per determinar si els poder públics han vulnerat un dret fonamental dels ciutadans. És un procediment subsidiari  que per poder interposar un recurs d’empara s’han hagut d’esgotar els procediments judicials ordinaris.
1)Subjectes  - Qualsevol persona amb interès legítim.
- Defensor del poble.
- Ministeri fiscal.
2)Objecte  contra disposicions, actes de poder (públic, legislatiu, executiu i judicial) o vies del fet que vulnerin alguns dels drets que apareixen aquí (Art. 14, 15-19, 30.2).
3)Termini  segons qui ho fa: 1) Poder judicial: termini de 30 dies des de l’ultima resolució judicial.
2) Poder executiu o administració: 20 dies des de l’ultima resolució.
3) Poder legislatiu: 3 mesos 4)Efectes: - Es reconeix el dret fonamental vulnerat.
- Es declara la nul·litat de la disposició acte o via de fet dels poders públics.
- Es retrotrauen els efectes de la sentencia al moment de la vulneració del dret.
3 “TRIBUNAL CONSTITUCIONAL” 3) Conflictes entre òrgans de l’estat.
4) Conflictes entre l’estat i les comunitats autònomes.
 Conflicte positiu de competències.
 Conflicte negatiu de competències.
5) Control de constitucionalitat de tractats internacionals.
- Quan l’estat ha de ratificar un tractat internacional, el govern, congrés o senat poden plantejar al Tribunal Constitucional si el tractat internacional és o no contrari a la constitució.
- Si el tractat es contrari l’estat te dues opcions: 1) Reformar la constitució.
2) No ratificar el tractat.
4 ...