Apunts del Bloc 3 (1/2) de Dissenys de Recerca (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Psicología - 2º curso
Asignatura Dissenys de Recerca
Año del apunte 2014
Páginas 12
Fecha de subida 31/01/2016
Descargas 10
Subido por

Descripción

Apunts de classe complementats amb powerpoint

Vista previa del texto

Bloc III: Dissenys longitudinals.
Analisi de l'evolucio temporal d'un fenomen: presencia de tendencies, efecte immediat o retardat d'una intervencio, caracter reversible o irreversible d'un canvi, exitencia de nvells asimptotics, etc.
Registre de determinades variables per a una o diverssunitats d'observacio al llarg d'un minim de divers ocasions o moments.Tenim diferentes obsevacions ordenades en diversos moment temporals, anomenat ocasions o moments. Com a minim necesitem 3 moments temporal per a veure la evolucio d'un fenomen, molt discutible el cas de 2 moments.
3.1 Disssenys de sèries temporals.
Aquests dissenys es poden dividir en dos grans grups: dissenys experimentals longitudnals i els dissenys quasi-experimental longtudinals.
1. Dissenys quasi-experimentals longitudinals Caracteristiques principals:  Registre de multiplesobservacions al llarg del temps, abans i despres de l'aparicio d'un determinant tractament.
 Registres sobre les mateixes unitats o subjectes experimentals o sobre unitats o subjecte diferents: deicions sobre nombre de registres, intervals en el temps, etc   Decsions basiques per tal de determinar el nombre de regitres, interval entre ells, etc.
Semblança estructural amb els dissenys de replicaco intrasubjecte (pero sempre treballan amb grups naturals).
Una diferencia important es que en els dissenys de series de temps quasi-experimental treballem amb grups de subjectes naturals, ja formats.
El fet de tenr multiples observacions sempre augmenta la validesa. Per definiio un longitudinal es mes vald que un transversal.
Principals dissenys:  Disseny simple de series de temps Els registres pretest mostren la tendencia de les dades aban de l'aplicacio del tractament. Els registres postest ens permetran evaluar l'evolucio d'aquesta conducta un cop apliquem la intervencio.
Aquest es el disseny amb una estructura mes sencilla, l'absencia de grup control no permet assegurar que els canvis siguin causats per la intervencio. Tot hi aixo, els registres multiples poden ajudar a minimitzar l'efecte de variables de confucio d'accio puntual. Per aixo ho podem incloure en els dissenys quasi-experimental tot hi no tenir grup control i no tenen una validesa molt solida.
Podem veure la grafica dels resultats, la qual ens permetra vure l'evolucio del nostre grup de subjectes, s s'ha produit algun canvi.
No es habitual l'aplcacio del analisi de variancia ja que la simple observacio de les dades ja ens permet arribar a una conclucio  Disseny de series de temps amb grup control no equivalent La compracio del grup experimental i el seu grup control permet establit amb major euretat si els canvis observat en els grup experimental on deguts a la intervancio. Lo ideal es tenir un grup control que enregistrem la conducta en tots els moments temporals.
 Disseny de series de temps amb variables dependents no equivalents Mateix logica que el disseny transversal amb variables dependents no equivalents, amb l'afegit d'informcio i control que representen els registres multiples. L'utilitzem quan no disposem de grup control, tenim nomes un grupde subjectes on mesurem dos variables depenents. La que no es veu afectada per la VI sera la VD no equivalent. Aquesta serveix com a terme de comparaccio, estant molt relacionada amb la VD.
Veiem que el tractament nomes te efecte en l'accidentalitat dels caps de setmana, no entre setmana. Aixo pot ser perque el tractament es tracta de posar controls d'alcoholemia el caps de setmana. Per tant, entre setmana seria la VD no equivalent.
Podem complementar l'analisi visual amb unes certes proves estadistiques. Les proves estadistiques classiques tenen unes condicions d'aplicacio que no es compleixen en cap cas, per tant, no les podem utilitzar.
 Disseny de series de temps amb retirada de tractament Cal contemplar la psssibilitat de retirar un tractament previament introduit per tal d'establir la reversibilitat conductual. Mateixa lògica que els corresponents dissenys transversals Si aixo no es suficient es pot tornar a introduir el tractament tenint un tractament repetit.
 Disseny de series de temps amb replicacons multiples  Disseny de series de temp amb replicacions asincroniques El problema del grup control es que aquestsno reven el trcament,i potser el necessitarien (ex. tractament contra les drogodepndences). En aquest tenim dos grups experimentals reben el tractament en moments diferents, de forma que quan un dels grups reb el tractament l'altre serveix de control.
Amb les retirades i reintroduccions de tractament es pot repetir l'esquema, alternant el caracter experimental i control entre els dos grups.
3.2 Dissenys de cas unic (n=1 o replicacio intrasubjecte) El seu nom ja ens indica que tenim un sol subjecte o una sola unitat experimental. Això vol dir que en cas de tenir més d’un subjecte només tenim una observació per el conjunt de subjectes.
Només analitzen l’efecte de les intervencions en un cas, com que som dissenys longitudinals el registre es fa al llarg d’un període temporal determinat i això genera el que en anàlisi de dades entenem per sèrie temporal.
En aquests dissenys distingirem clarament entre el que són fases de no tractament (on observem la conducta del subjecte sense que hi hagi cap intervenció), que en direm línia base, i les fases d’intervenció que és el mateix registre de la conducta del subjecte però mentre se li està aplicant un determinat tractament.
Habitualment aquest tipus de dissenys els tractaments s’acostumen a aplicar durant un període més o menys ampli de temps (tipus de teràpies, acondicionament, mètodes d’ensenyament...).
En aquest tipus de dissenys a l’hora d’avaluar l’efecte d’aquest tractament serà crucial comparar les fases de línia base (conducta basal del subjecte) amb les fases de tractament. Així podrem observar si aquesta conducta natural s’ha vist modificada per la intervenció que li estem aplicant al subjecte.
No ens cal grup control, la mateixa conducta basal del subjecte ens serveix de terme de comparació per contrastar l’eficàcia del tractament.
En resum: - Un sol subjecte o unitat experimental - Mesura de les variables dependents en múltiples ocasions de registre. Sèries temporals - Presència de fases de no-tractament (línia base) i de tractament (fases d’intervenció) - Las fases de línia base fan una funció de control - La comparació entre fases de línia base i d’intervenció permet valorar l’efecte del tractament S’apliquen tant en recerca bàsica com en recerca aplicada: En recerca bàsica aquest tipus de dissenys han anat de la ma i s’han anat desenvolupant a partir de les ciències experimental clàssiques, sobretot a partir de les vies inductives (observem la conducta dels subjectes, apliquem intervenció i observem l’afectació conductual  no tenim hipòtesis inicials) de la recerca. Els dissenys transversals experimentals del 2n bloc són molt més típics d’una via hipotètico-deductiva.
En cas de que sigui rellevant el generalitzar els resultats, aquest interès no ve odnat per unes mostres representatives, sinó per la repetició del mateix fenomen i efectivitat del tractament en diferents subjectes experimentals. Aquests dissenys són diferents del que seria un estudi idiogràfic, en els dissenys de cas únic el que estem observant en un subjecte ens interessa que també succeeixi amb altres subjectes amb característiques similars (s’ha de poder generalitzar).
- Recerca bàsica: Importació de metodologies pròpies de les ciències experimentals clàssiques: Control estricte. Generalització d’acord amb el patró habitual de les ciències experimentals (cas únic ≠ recerca ideogràfica) - En recerca aplicada: Caràcter individual de moltes aplicacions psicològiques. En tot cas, generalització per acumulació d’evidència Limitacions o dificultats - Habitualment no és fàcil obtenir sèries llargues de dades - No és possible obtenir sèries quan les variables dependents no admeten registres continuats i repetits - Necessitat d’establiment potent de la fiabilitat del registre de les V.D. Els dissenys han de ser el més fiable possible, ens han de permetre detectar qualsevol factor que pugui afectar a la conducta del subjecte.
- Possibles efectes reactius del registre continuat. Si el subjecte s’està auto-observant en la seva conducta, pot ser que això mateix ja estigui generant un tipus d’efectes. Aquests registres conductuals repetits ja poden tenir alguns efectes reactius que difícilment podrem controlar.
- Dificultats de control en situacions naturals. Els registres controlats de la VD presenten en alguns casos certa dificultat, ja sabem que en situació natural el control dels factors que estan influint en la conducta del subjecte és més difícil que en situacions de laboratori Decisions bàsiques: - Les primeres decisions que haurem de prendre són el nombre de fases de cada tipus necessàries en l’estudi que volem plantejar (línia base i intervenció).
- Metodologicament hi ha uns criteris, clínicament poden ser criteris contraris.
- També hem d’establir criteris per tal de decidir el moment de la intervenció. Tenen una estructura més rígida que els quasi-experimentals, tenim un esquema inicial clarament definit, per tant aquestes decisions s’haurien de prendre abans de començar l’estudi.
- Això afecta també a altres dos aspectes relacionats amb aquest com ara el nombre de registres per fase, aquí el criteri que hem d’utilitzar és: En línia base el nombre de registres ha de ser suficient per detectar adequadament la tendència de la línia base del subjecte.
Com en els dissenys de temps podem analitzar gran pert dels resultats a partir de la gràfica. Podem tenir un sol subjecte, comparacions de més d’un subjecte o períodes de tractament i no tractament, segons el tipus de gràfica. El disseny AB es el que té fase de línia base i fase d’intervenció Línea base per a un subjecte: Línea base per a dos subjectes: 60 60 50 40 30 Pacient A 20 10 0 Consum Consum 50 40 Pacient A Pacient B 30 20 10 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 0 Dies de registre 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Dies de registre Línea base + fase d’intervenció 60 Consum 50 40 30 Pacient A 20 10 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 Dies de registre Terminologia bàsica de les fases: - A: Fase de línia base - A’: Línia base en situacions especials (placebo, no contingència, etc.)  No han rebut el tractament però si algun efecte.
- B: Fase d’intervenció - B’, B’’, etc.: Nivells diferents del mateix tractament.  Un tractament aplicat a diferents nivells o valors de la VI. Ex.: diferents dosis del mateix tractament psicofarmacològic.
- B, C, D. ,etc.: Tractaments diferents  Teràpia conductual vs. teràpia psicofarmacològica.
- B1, B2 , B3, etc.: Canvi de criteri  Són el mateix tractament però amb un canvi de criteri, és molt característic de tipus d’intervenció d’aproximacions successives (al subjecte li reforcem una conducta incrementant el criteri per aconseguir aquest reforç).
Classificació dels dissenys de replicació intra-subjecte:  Estructura simple – Comparacions intrasèrie - A – B (quasi-experimental)  és el més simple. Per consideracions de manca de control dels dissenys per detectar possibles variables de control, aquesta estructura per molts autors no es considera com un disseny experimental. Al no tenir camp més terme de comparació, es considera aquest tipus d’estructura un disseny quasi-experimental.
- A-B-A , - B - A - B i les seves variants - Diversos nivells: A – B – A – B’ - Tractaments múltiples: A – B – A – C (D, E.....)  Quan apliquem diferents tractaments al A-B-A-B, A–B–A–B–A , etc.
(B’’, B’’’....) mateix subjecte. Sempre abans de l’aplicació d’un tractament hi ha d’haver una línia base, per no confondre els efectes dels tractaments entre ells. Si volem analitzar l’efecte a nivell individual hem d’introduir entre ells un període de línia base.
- Interactiu: A – B – A – C – BC  El disseny interactiu a més de que tenim més d’un tractament volem analitzar l’efecte conjunt d’aquests dos tractaments. I volem comprovar també l’eficàcia de les dues teràpies individualment. Entre una fase i una altra només podem introduir un canvi (introduir o retirar un tractament). Per fer BC haurem d’haver analitzar primer els efectes del tractament B i C per separat, sinó no sabrem a quin tractament atribuir els efectes obtinguts.
- Canvi de criteri: A – B1 –B2 – B3 .......  Pot anar sense línia base intermitja perquè no estem introduint cap canvi en el tractament.
Els criteris de classificació engloben aquests dissenys en dos blocs diferents: d’estructura simple, que comporten unicament comparacions intraserie, i els dissenys d’estructura complexa que comporten comparacions intra-serie i entre-series.
Una sèrie és el registre continuat ordenat temporalment d’una conducta d’un subjecte al llarg del temps. Es divideix en fases, la fase que observem sense haver intervingut o aplicant ja la intervenció que volem analitzar.
 Les comparacions intrasèrie son les comparacions entre diferents fases d’una única sèrie de dades (una única conducta d’un únic subjecte).
 Les entrasèrie són amb diferents subjectes, amb el mateix subjecte diferents conductes, o el mateix subjecte i conducta però en diferents situacions.
 Estructura complexa – comparacions intra i entre-sèries - Línia base: Tenim més d’una sèrie temporal i aquestes diferencies temporals poden estar generades o per subjectes diferents, poden ser també tres conductes diferents del mateix subjecte, o el mateix subjecte i la mateixa conducta en tres situacions diferents.
- Tractaments alterns: Té unes característiques molt especifiques. Es quan apliquem diferents tractaments de forma successiva, rapida i aleatòriament.
Algunes qüestions a considerar: - Nombre de fases del disseny - Nombre de registres per fase i duració de cada fase - Interval temporal entre registres - Estabilitat i estacionarietat de la línia base Això influeix en el que anomenem l’estabilitat de la línia base, el requisit primordial perquè una línia base sigui un bon terme de comparació és que sigui estable. Estable vol dir que puguem determinar clarament la seva estructura.
Hi ha una diferencia/matització important entre línia base 12 10 estable i estacionaria: - 8 Estable i estacionari: Aquesta vol dir que es manté pràcticament igual durant tot el període de registre, no hi ha variacions de 6 4 2 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 18 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 40 tendència ni cícliques.
- 35 30 25 Línia base estable, en canvi, veiem clarament la línia de la base 20 15 estacional, en aquest cas tendència creixent.
10 5 - Una línia base inestable produeix canvis d’una línia a una altra 0 16 14 que no ens permeten identificar aquest patró, semblen factors 12 10 aleatoris.
8 6 4 2 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 Inspeccio visual de grafiques:  Estabilitat de la linea base: Comporta que es pot determinar clarament el patro conductual de la linea base. S es tendencia estacionaria, creixent... Estabilitat i estacionalitat no es el mateix. Una linea estable no sempre sera estacionaria, mentre que s es estacionaria ha de ser estable. Si es inestable tenim dficultats en l'efecte d'interpretacio d'un tractament.
Quan tenim una linea base estable podem determinar la variabiliat intrafase i entre fase, que es pot assimilar a la diferencia entre una variabilitat intra i una entre en les mesure repetides. La variabilitat entre fase seria la intra grups. La intrafase seria una aleatoria.
Compararem la variabilitat ntrafase amb la entrefase. Quan tenim menys variabiltat intrafase, en sera mes facils detectar els canvis entrefase. Una linea base inestable sera un mal terme de comparac.
 Variabilitat intra fases  Variabilitt entre fases Canvi en variabilitat: 20 18 16 14 12 10 8 6 4 2 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23  Solapament entre fases adjacents: El reistre no s don en un moment, sino al llarg de diverses ocacions, fent que la conducta del subjecte es pugui veure condicionada en un canvi de fase per el comportament en una fase anterior.
 Canvis de tendencia: Podem trobar un cas com el de la grafca on a partir de la mateixa linea base hi ha un canvi de tendencia, clarament creixent. El nivell practicament s'ha mantingut, nomes ha pasat de estacionaria a creixent.
30 25 20 15 10 5 0 1  Canvis de nivell: El reistre de la conducta del subjecte a fet un brusc canvi d'intencitat. A partir d'una grafica estacionaria en aplicar el tractament trobem que hi ha un canv d'intensitat i torna a estacionaria.
Els canvis de tendencia i els canvis de nivell es poden convinar, ocorrer a l'hora.
2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 30 25 20 15 10 5 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20  Comparacio entre fases similars: Podem comparar les diverses fases del tractament. L'analisi del canvi nomes es pot fer amb fases adjacents. Si els anvis cada veada que aplico el mateix tractament tornem a ser el mateix axo ensva aportant arguments a favor del tipus d'efecte que ha tingut la intervencio.
Tambe hi pot haver un canvi de variabilitat, sonn mes dificils dedetectar pero podriem tenir una linea base poc adequada (inestable) com a terme de contrast. pero al aplcar el tractamen que aquesta es torni practicament estacionaia, etablitzant la conducta del subjecte.
Gràfics d’exemple: 1) El primer grafc sembla que es esacionaria (com a minim estable) i a partir de la intervencio hi ha un canvi evident. Hi ha un canvi de tendencia i de nivell. Podriem medir si es un canvi inmediat o retardat: es inmediat. Veiem que es un canvi permanent, al menys amb el periode de registre que tenim.
2) Hi ha un canvi de nivell que sembla que hi hag una tndencia crexent, pero que ha augmentat la frequenca d'aquesta conducta. Es un canvi que sembla immediat i permanent.
21 1. Dissenys Simples  Disseny A-B Comensant pels dissenys de estrtura simple., aquest es el mes sensill- Es un diseny experimental de cas unic n=1, replcacio intrasubjectes. Ara sensilament identificant la sequencia de fases queda erfetament iddentificat aquest disseny, perque tots seran univariables amb un sol subjecte, sense criteris de formacio.
Tenim pocs elements per arribar a una colcucio soloda de l'efectte de la intervencio, es un dissent que presenta forces limitacions per detectr l'efete del tractament, per aixo, quanvam fer la classificacio general d'aquests dissents el vam considrerar com a quasi-exp.
Disseny devil: no es pot assegurar l'efecte del tractanent.
La primera estructura que podem conciderr experimental dins dels dissenys de estructura simple es el:  Disseny A-B-A La reversivltat conductual ens perment consolidar la posible eficacia del tractament. Quan retirem el tractament, la conducta del subject tendeix a tornar als nivells presentats en la linea base. La reversio de la conducta com a element basic de control.
En el exemple, en la fase de intrevencio B podem trobar un canv de tendencia. En el segon A trobem una altre canvi de linea base de tendencia. Hi ha una reverseviltat conductual no inmediata.
 Disseny B-A-B Comensa amb una fase d'intervencio per a requeriments clincis i despres es retira.
 Disseny A-B-A-B La retirada i reintroduccio del tractament aporta evidenca suplementara sobre el se efecte. Es molt mes logic en ambt clinic acabar amb l'aplicacio del tractament, sobretot si te efecte. Cada retirada ens aporta mes informacio sobe la seva efectvitat.
 Disseny A-B-A-B' Tambe podem probrar d'analitzar dferents nivells d'n mateixa intervencio. Ex. augmento la quantitat d'esforç.
Hi ha un canvi de tendencia primer i despres de tendencia i nivell retardat.
 Disseny A-B-A-C Aplcacio de dues o me intervencions qualitativament diferenciables.
Volem analitzar l'efecte dels dos tractaments, sense analitzar lainteraccio entre aquests. Es a dir, asumint que els realitzem junts.
 Diseny "interactiu" Introduccio simultanea de dos o mestracaments en alguna de les fases. Nomes un canv per fase.
Nome un canvi per fase.
B anula l'efecte de C: C es el unic efectiu i per si sol.4 Dissenys amb canvi de criteri Correspon a la tecnica d'aproximacions successives per arribar a un objectiu. Intrement progressiu dels requerimentsconductuals necessaris per obtwenir un incentiu o consequenca constant. Es pot equiparar a un cas especil de canvi de nivell de trctament, pero normalment sense linees base ja que no son recomenables.
Possible representació: A - B1 - B2 - B3......
...