6è tema. Memoria i oblit (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Logopedia - 1º curso
Asignatura Introducció a la Metodologia Científica
Profesor
Año del apunte 2016
Páginas 6
Fecha de subida 01/11/2017
Descargas 0
Subido por

Descripción

6è tema. Memoria i oblit

Vista previa del texto

Introducció a la metodologia científica Laura Núñez Tema 6: Memòria i oblit 1. Model de memorització R.Atkinson i R.
Aquests dos homes van fer tres etapes o fases: Fetes externs 1. memòria sensorial Per passar a la 2a etapa havia de desenvolupar-se l’atenció i codificació.
2. Memòria a curt termini Per passar a la 3a etapa havia de desenvolupar la codificació per repetició o significat 3. Memòria a llarg termini En resum:  Processament o memòria intensional amb atenció i esforç; 1. Memòria sensorial 2. Memòria a curt termini 3. Memòria llarg termini  Tenir una memòria automàtica (espai, temps, freqüència o significat de la paraula) EX; perds el teu mòbil fas el mateix recorregut mental per buscar el mòbil i recordar per on has passat i on ha pogut caure. Aquesta amb el pas del temps s’oblida. Es pot recordar, encara que el procés es molt costos, i si s’aconsegueix passa a ser memòria intensional.
2. El registre sensorial o memòria sensorial És una copia exacte i dura entre ½ a 4 segons.
Hi ha diferents tipus:   Memòria visual o icònica copia visual que desapareix ràpidament, cap el segon de veure-la. A més, no te processament.
Memòria ecònica pot durar fins ha 4 segons i tampoc te processament Perquè la memòria icònica dura menys que la ecònica? - Icònica veus per exemple unes lletres però desapareixen ràpidament de la ment - Ecònica el so ha de poder-se processar en una imatge per poder-se plasmar i recordar.
3. Memòria a curt termini (MCT)/ memòria de treball - Arriba la informació del registre sensorial - La informació perdura ½ minut abans de passar a memòria a llarg termini De que depèn perquè passi de memòria a curt termini a memòria a llarg termini? Perquè es doni hi ha una sèrie de tècniques o estratègies: - Repetir-ho Donar sentit a les coses 1.
Introducció a la metodologia científica Laura Núñez Contra més capacitat es te en relacionar el que s’explica amb l’experiència, més podrem saber que el record quedarà al nostre cervell i després podrem recuperar-lo.
Si no queda ben emmagatzemat reproduir.
després costarà molt més que aquest es pugui Per fer-ho haurà de: - Que es pugui representar la informació Que es pugui dotar de significació i organització amb la lògica.
Característiques de la memòria a curt termini: Estem dotats de sentit( l’estem activant mentre fem els apunts) 1. Capacitat limitada de processament 2. Facilitat d’atenció (es pot perdre fàcilment) i pot alterar-se quan encara no l’hem classificat La informació nova treu lloc a l’atenció i aquesta es perd si no ha estat codificada en mig minut.
És important per això codificar per no perdre la informació de la memòria de treball o memòria a curt termini.
EX; 543678765890987  quan hi ha un truc de memorització aquesta serà més senzilla 5- - 6++ 7- - 8++ 9- 4. Memòria a llarg termini (MLT) - Es una capacitat il·limitada Hi ha 2 tipus de memòria a llarg termini  Procedimental =implícita  És més automàtica i no es pot verbalitzar.
EX; es dona quan no podem indicar un lloc sense acompanyar-los, ja que saber arribar queda en el subconscient.
EX: anar amb bicicleta (no s’oblida) vol dir que s’ha desenvolupat una memòria reflexiva o mecànica i que ha passat ja que s’ha desenvolupat uns execució/ repetició.
 No es conscient  Es lenta, s’aprèn mitjançant la practica Tenen localitzacions diferencials al cervell  La por condicionada: únicament apareix amb l’experiència, quan l’exposes a una situació que anteriorment ha estat traumàtica, queda gravat al nostre cervell.
La MLT i MCT estan dividides al llarg de tot el cervell i no esta concentrada en una única zona, i això es d’aquesta manera com a mecanisme de protecció.
 Declarativa=explicita  Memòria conscient  Racional  Amb la practica es pot convertir en procedimental.
EX; quan aprenem a conduir hem de pensar amb els pedals, voltant, etc.
2.
Introducció a la metodologia científica Laura Núñez S’han determinat dos subtipus:   Memòria semàntica: es el fet/concepte que ens queda de les coses.
EX; durant els anys d’universitat vaig aprendre ..., però no se a quin curs ho vam donar.
Memòria episòdica: complementa a l’anterior i ens ajuda a recordar l’episodi concret.
EX; ha nivell d’estudis recordem la pàgina que es troba cada definició.
L’oblit, es dona quan no podem recordar la informació, i es pot donar en qualsevol dels estadis citats anteriorment.
Visual Repàs Auditiva Atenció Memòria sensorial Quan es dona e la memòria sensorial, no s’anomena oblit, sinó pèrdua ja que, la informació mai ha estat apresa.
Memòria curt termini Altres Significat Memòria a llarg termini Recuperació L’oblit 1. Puc accedir-hi però la informació no esta disponible ja que, ens esta costant recuperar la memòria degut a les interferències (no s’ha emmagatzemat correctament).
EX; abans estudiava francès i actualment faig anglès, en el moment que vull parlar francès sense adonar-me parlo en anglès.
a. Les interferències Proactiva: 1-----------------------2 (X) Reactiva: (X) 1------------------ 1 b. Manca de consolidació de la MLT (privació de son, amnèsia, retroagada, etc.) 2. Esta disponible però no puc accedir-hi (falta la clau, la pista o el context) EX; te’n recordes d’aquell company de classe? Si, aquell que era una mica trapella i pèl-roig? Al dir la paraula clau (pèl-roig) et ve el cap la persona que fins el moment no recordaves.
a. Record d’un estat con context. Segons l’estat d’ànim que recordis alguna cosa, quan la vulgui recuperar, serà mes senzill si estàs en el mateix 80 Estat d’aprenentatge 60 40 20 % paraules recordades 0 3.
Introducció a la metodologia científica Laura Núñez El sentit que esta més relacionat amb la memòria més antiga és l’olfacte.
Els aprenentatges de coses noves es consoliden mentre dorms.
LA ATENCIÓ El cervell capta tot allò que ens interessa, es te atenció en un determinat tema quan ens interessa, aquests recursos son limitats.
Processament automàtic i estratègic de l’atenció:   Atenció automàtica no consumeix recursos atencionals, no depèn de les demandes d’atenció de la tasca.
Atenció estratègica consumeix recursos atencionals, es sensible al nivell de recursos que queden disponibles.
Ex: Quan hem d’aparcar el cotxe i estem escoltant música, l’aparquem ja que sense que ens adonem ens capta atenció.
Atenció selectiva: tu esculls una de les dues tasques; - No es pot processar tota la informació que ens arriba de cop Com es fa la selecció d’informació? S’entén a un estímul o característica i s’ignora la resta Paradigma de l’escolta dicòtica Atenció dividida: intentes portar dies tasques simultàniament; S’entén simultàniament a diferents fons d’estímuls o dues tasques diferents Com processem dues tasques diferents de manera simultània? Els nostres recursos atencionals son límits L’execució de la tasca realitzarà correctament quan les demandes d’atenció superen els nivell de recursos disponibles en aquell moment.
- Es molt més fàcil captar quan es parlen de dos temes diferents ja que es mes fàcil de discriminar quan t’estan parlen d’una cosa o d’un altre.
Processament activitat prova stroop  Primer pas:  1 alumnes realitza el programa amb l’ordre que li adjudiqui la professora, i que pot ser: C-I (Congruent-Incongruent) I-C (Congruent-Incongruent)  1 alumne: Registra els errors, únicament d’Incongruent, sense veure el programa registra el temps de Congruent i d’Incongruent, per separat.
 Segona part: Analitzar els resultats i concretar les preguntes de l’informe.
4.
Introducció a la metodologia científica Laura Núñez La lectura es mecanitzada en els adults, en proves d’atenció per comparar si una persona ha llegir o s’ha regit pel que veu s’haurà de mirar el temps, aquest s’haurà de comparar amb una altre prova on el nom del color serà el mateix que el color d’aquest.
Incongruent no coincideix color amb la paraula (EX; BLAU, NEGRE, VERMELL...) Congruent coincideix nom amb color, i serà la línia base (EX; NEGRE, BLAU, VERD...) Per saber que es vàlid, caldrà passar els dos tests, un darrere l’altre a la mateixa persona, ja que la rapidesa de la lectura ser diferent en una persona que en una altre.
El més normal es comparar la prova a la mateixa persona, això s’anomena disseny de dades repetides o aparellades. Quan una persona no passa per totes les proves, ja que son assignades a un o altre grup (control/ experimental)/ (congruent/incongruent) s’anomena dades independents, aquest fet nomes es podrà portar a terme si es fa un test de rapidesa lectora anteriorment per saber a quina rapidesa llegeixen o agafar moltíssimes persones.
Quan es fan els disseny de dades aparellades hauran de tenir en compte.... ja que poden haver resultats alterats des de el primera fins la ultima prova. El ordre de les proves afecta, per això caldrà fer dos grups i passar primer la congruent i després la incongruent i viceversa..
Seminaris: La interferència de memòria es dona quan es fan coses molt iguals.
EX; Barreges dos caps de setmana, ja que no saps que vas fer en cada un. Això vol dir que el mes antic esta interferit pel nom això s’anomena interferència proactiva. Perquè es doni ha de tenir característiques similars.
Desprès estan las retroactives, on la informació que tenim ara, ens perjudica recuperar el material antic.
Ex; fas una recepta de cuina i la teva avia et diu que es millor fer-la d0’una altre forma, la qual tu aprens. En el moment de tornar-la a fer de a forma antiga et costa recordarho.
La interferència serà menor si el record esta ben organitzat i classificat. Si esta molt ben consolidat es més fàcil que tinguem elements per poder-ho discriminar.
Els aprenentatges que es fan en poc temps s’anomenen massius i son difícils de consolidar.
Es mes fàcil classificar coses progressivament que intentar-ho fer tot alhora. A més, s’oblida molt més despresa. Aquests aprenentatge s’anomena distribuït.
EX; experiment; interferències Llista Llista A B A: 20 elements B: 20 elements Antiga Actual Interferència proactiva: El record serà de la llista B. Els resultats ens poden donar de tres maneres: 1. Que canviïs els elements dels dos grups 2. Que no te’n recordis 5.
Introducció a la metodologia científica Laura Núñez 3. Que et passin les dues coses Com podem saber que han hagut interferències? El resultat de la llista B< 20; elements llista A Per fer un bon experiment caldrà:  Grup experimental A (VI: material similar que pugui interferir)+B  Grup control B Procediment: Han de ser iguals:  Llista B  Una totalment diferent a la llista B  per la llista 2 Si surt el mateix resultat als dos grups, podrem saber que la llista A no ha interferit.
 Grup experimental A+B  Grup control B+Z Si la comparació  experimental VS control (SI interferència) < (NO interferència) = cas pràctic: experimental VS control 7,57 < 9,25 Interferència reactiva: experimental: tot eren animals/ control: animals+ vehicles Z tot verdures verdures+ vehicles dades independents han fet un únic paper dins de l’experiment, o en el grup control o en l’experimental.
Com podem defensar qui hi ha persones amb més o menys memòria, s’hauria de fer primer una prova estandarditzada de memòria i fer grups equilibrats.
  Bloc alt Bloc baix Power: Per saber a quin dels dos grups anirà (experimental o control), ho fas al atzar, la meitat dels alts i la meitat dels baixos, en el mateix, es a dir, els poses barrejats a un o al altre.
Blocs: tècnica per controlar variables estranyes:    Mesurar Fer agrupacions Assignar al atzar 6.
...

Comprar Previsualizar