El Dret romà a la Península i la monarquia visigoda: Dret Romà (Imperi - El Dominat) (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Derecho - 1º curso
Asignatura Història del dret i de les institucions
Año del apunte 2016
Páginas 3
Fecha de subida 26/03/2016
Descargas 12
Subido por

Vista previa del texto

Història del dret i de les institucions|Apunts Daniel Cortés El dret romà a la Península i la monarquia visigoda Dret romà Imperi (27 a.C al 476 d.C) El Dominat (Baix Imperi) (284 d.C al 476 d.C) El Dominat, o també anomena baix imperi sorgeix després d’un període de crisi que segueix a la fi del Principat i quan pren el poder Dioclecià. L’any 476, Odoacre que estava al servei dels romans, s’hi revoltà i deposà a l’emperador Ròmul Augústul. A continuació envià les insígnies imperials a l’emperador d’Orient, Zenó, que el reconegué com a senyor d’Itàlia. Amb aquests fets s’extingeix l’Imperi romà d’Occident i el període del Dominat.
(En el Dominat, el príncep es converteix en senyor –dominus- de l’Imperi romà i el concepte de monarquia de dret diví s’activa plenament un cop el cristianisme esdevé la religió oficial de l’imperi. Segons la nova concepció monàrquica del dominat, es produeix una independència de la tradició pel que fa a la legislació civil i criminal. L’emperador esdevé la llei vivent –lex aminata- i la font única de tots els poders, i tot bon cristià té el deure de respectar-lo i d’obeirlo.) A més, l’emperador intervindrà de manera decisiva en totes les disputes religioses, ja que mantenir la unitat de la fe es mantenir inqüestionada la legitimació del seu poder unitari i l’obligació general d’obeir-la. La relació emperador/església s’estructura sota el principi de subordinació de l’església a l’imperi.
La religió, el cristianisme en el dret romà neix al segle I i es desenvolupa en l’imperi romà i es romanitza molt. Aquest cristianisme tindrà molta influencia en el dret i en les institucions.
Constantí era l’emperador fonamental en el cristianisme, des de el seu origen fins al 313d.C; on desprès tindrà un vinculació amb el poder i que perdura per segles, s’hi formarà una aliança. Constantí busca un model oriental polític/religiós. I amb això hi ha una sèrie de repercussions contra els cristians que s’havien expandit com la conquesta de Jerusalem. Tenim dos conceptes relacionats:   Diaspora: Dispersió de jueus per tot el mon ja que molts fugen d’aquest desastre religiós, polític.. arrel de la destrucció del temple. Segle I –II culte familiar, dintre de les cases. Les primeres esglésies provenen de les primeres basíliques romanes.
Gelasio: Contingut jurídic politics: Relació entre poder politics i el poder religiós, relació important. Època medieval i moderna. 1. Mantenir la divisió poder del papa religiós i sobirà i altra el poder del emperador del rei en el seu àmbit. Però s’uneix. Es dona el que es coneix com cesaropapismo; un terme referit a les relacions entre Església i Estat, que identifica o suposa la unificació en una sola persona, normalment l'emperador, 2 gen dels poders polític i religiós. domina el poder.
Durant molts segles ha influenciat molt el cristianisme a la vida pública, al dret i a les institucions. A partir del S.IV es una religió que s’ha anat romanitzant, ha passat de l’àmbit particular. 313 d.C passa a ser d’una religió perseguida a una religió tolerada. Temps posterior Història del dret i de les institucions|Apunts Daniel Cortés passa a ser religió oficial i aquí veiem aquesta evolució progressiva, concretament al 380 d.C passa a ser oficial.
A més, el cristianisme acaba convertir-se de mútua indecència, l’imperi es cristianitza però l’església es romanitza. L’església per tant rep l’influeix que es reflecteix en el nom de la romanització, que és molt jerarquitzada, una estructura piramidal. També en la legislació acabarà apareix la organització, el to que utilitzen en tot moment. La importància quan es formi o es consoli el que coneixem com el dret canònic, que es el dret de l’església.
Quan l’imperi romà desapareix l’estructura política militar desapareix, però no desapareix del tot, la cultura, la jurídica, la organitzativa..
De la relació dels dos poders, l’imperi occidental i oriental converteix el cristianisme en la religió oficial, encara que la part oriental de l’impero triomfarà més. Això fins i tot arriba avui en dia la religió ortodoxa.
L’altra tradició es la divisió de poders: per tant, dues coses separades en dues coses diferents, l’església i l’imperi. Hi ha una llarga tradició de lluita per aquesta tradició. Desapareix el poder de l’emperador però el poder del bisbe continua.
Una altra característica del Dominat serà l’afirmació del principi dinàstic per regular-la successió.
A partir del Dominat es produeix un procés de ruralització de l’imperi, amb una crisi correlativa de les ciutats, que voldrà ser contrarestada per l’emperador amb la força de la llei. Adscriurà els oficis privats i públics a les famílies dels qui els exercien en aquell moment. Fixarà el preu dels productes oficialment amb independència de la llei del mercat.
(Tot això fa que s’obri un divorci entre el dret oficial derivat del monopoli legislatiu de l’emperador (constitucions) i el món de la pràctica, on serà difícil conèixer el dret oficial i on els problemes es resoldran moltes vegades per via consuetudinària. Aquests costums els fixaran de vegades els notaris en el moment de documentar els actes jurídics.) A l’època del Dominat manca un sistema de publicació que ofereixi a tots es tribunals les constitucions vigents, que distingeix les que son d’aplicació general de les que són d’aplicació especial i que presenti un quadre d’harmonització entre el ius vetus no derogat i els ius novum vigent.
Per a afrontar aquest problema i per obra de juristes privats, dues col·leccions de constitucions imperials que, perquè es presenten sota la nova factura de llibre son coneguts amb el nom de codis, el codex gregorià i hermogenià. El material s’ordena segons el sistema dels Digesta, és a dir, segons aquell ordre que seguia l’esquema de l’edicte (és el mandat o decret publicat amb autoritat del príncep, magistrat, jutge o autoritat administrativa que disposa l'observança de certes regles en algun assumpte) Més endavant, l’emperador Teodosi II formula una constitució (429 d,C) en que es proposa realitzar un gran projecte. En primer lloc, es tracta de reunir en un codi totes les constitucions de caràcter general donades des de Constanti en endavant, sense distingir entre les derogades Història del dret i de les institucions|Apunts Daniel Cortés i les vigents, atesa la finalitat de l’obra. L’ordre dispositiu d’aquest material haurà de ser el mateix que el dels codis gregorià i hermogenia, es a dir, el de l’edicte, en últim terme.
Per a la practica s’hauria de compondre ulteriorment un altre codi amb el dret codificada vigent, integrat per les constitucions vigents, leges, seleccionades del primer codi, que es completarien amb fragments adequats de la jurisprudència –iura.
Aquest projecte fracassa per ser massa ambiciós, de manera que el 435 d.C Teodosi II nomena una segona comissió amb la missió de recollir les constitucions de Constantí en endavant, amb la facultat de modificar-les o refondre-les per evitar contradiccions i repeticions. Aquesta obra, que es coneix amb el de Codi teodosià, es porta a terme ràpidament i va ser publicada a Orient i a Occident el 439 d.C.
Amb aquesta obra es recullen les constitucions imperials –leges- però no el ius vetus encara vigent. Aquesta iuta ja no es coneixen directament per les seves fonts edictes (obres dels juristes del segle I – II a.C, sinó a través de les versions que en donen juristes particulars posteriors. Per a evitar la falsificació dels iura i a causa de la progressiva reducció de la utilització que se’n fa, ja que la simplificació de les relacions socials fa esdevenir incomprensibles les subtileses dels juristes del Principat, s’arriba a limitar oficialment la doctrina invocable davant els tribunals.
En definitiva, durant el Dominat la producció del dret es manifestarà en les leges i en els iura, entenent per leges la expressió de la voluntat de l’emperador i els instruments que fa servir per a reformar la societat i ordenar-la jurídicament i els iura son les restes de la doctrina dels antics juristes, ja tots morts, que no es pot renovar perquè se n’ha estroncat la font de producció.
Per últim, el món ruralitzat en que triomfa l’economia natural organitzarà lliurement les seves institucions a partir del costum. La llei, exponent d’una societat monàrquica, entrarà en una gran cisi des del moment que les societats occidentals dirigides per aristocràcies i oligarquies rurals n’impedeixi l’eficàcia. Amb això ja ens situem en el període del regne visigot.
...

Tags: