Tema 3. La construcció d'un mapa polític Europeu (II) (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Humanidades - 4º curso
Asignatura Geografia d'Europa
Año del apunte 2016
Páginas 6
Fecha de subida 02/04/2016
Descargas 30
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 3. LA CONSTRUCCIÓ DEL MAPA POLÍTIC EUROPEU REGIONS EUROPEES I EUROREGIONS Regions biogeogràfiques: regió àrtica, etc. Abasts molt amplis.
Regions econòmiques: Benelux, regió de Brussel·les, Estocolm, Ille-de-France, etc. Pot ser l’àrea metropolitana de les ciutats. Abast més reduït.
Nacionalismes i llengües: Països Catalans, Flandes, Occitània, etc.
Regions: divisions administratives territorials internes de cada estat membre. Això fa que el mapa d’Europa de les regions no tingui res a veure amb les biogeogràfiques o de llengua i cultura.
Euroregions: neixen a partir de la idea de frontera i de trencar la idea de frontera. La idea de cooperació neix a partir dels anys 50. El Benelux va ser la primera regió amb l’objectiu de cooperació econòmica. Avui en dia, són 130 regions de col·laboració.
Univers simbòlic Països Catalans està tallat per la frontera Espanya-França.
Treball: quines euro-regions hi ha en les nostres regions del treball en grup? Característiques bàsiques: - Serveixen per la cooperació territorial transfronterera - Gairebé no corresponen a cap òrgan legislatiu o institució. No són únicament un estat, sinó parts d’estats diferents que s’han ajuntat. Són trossos d’estats que s’ajunten entre ells.
- No es pot legislar en nom de l’Euroregió. Tenen les competències limitades a allò que és local i regional. Els grans temes estatals no es toquen.
- La raó de ser és promoure interessos comuns que es puguin tenir a banda i banda de les fronteres.
Hi ha diferents tipus d’euroregió. Hi ha quatre tipus de criteris pels quals es formen les euroregions: - Associació d’autoritats locals i regionals i, de vegades, amb un Parlament, com és el cas de Catalunya.
1 - Associació que tingui la forma d’un secretariat amb un equip tècnic i administratiu propis, com la Comunitat de Treball dels Pirineus (Euroregió que comprèn tots els Pirineus) que té la seu a Jaca. No es correspon a una comunitat autònoma, sinó que és un ens autònom que no té poder legislatiu. És l’opció més freqüent.
- Una Euroregió pot ser privada. Pot ser una unió d’associacions sense ànim de lucre a banda i banda d’un frontera. És l’opció menys freqüent, però existeix.
- [Falta 4a característica] Característiques comuns: - Permanència en el temps: la UE els destina uns recursos que fan que puguin funcionar amb el temps. Un cop es creen, ja queden allà.
- Mantenen la personalitat diferenciada dels seus membres. La secretaria tècnica i administrativa està a Jaca, però cadascuna de les regions que hi participa manté la seva personalitat diferenciada (a la CMP).
- Recursos tècnics, administratius i financers per part d’Europa. Europa dóna els diners però qui decideix com repartir-los és l’euroregió.
COOPERACIÓ TERRITORIAL Com s’estructura? Què té a veure amb la Unió Europea? Per a què serveix? No és entre estats, sinó que és a un nivell subestatal. Hi ha diferents escales: - Escala transfronterera: implica que hi ha una frontera i, per tant, la cooperació és a banda i banda. Per exemple, els Pirineus.
- Transnacional: cooperació entre diferents estats o trossos d’estat que no necessàriament comparteixen una frontera. Per exemple, regió Euro-atlàntica: Espanya del Cantàbric, Oest de França, Irlanda, Portugal.
- Interregional Els objectius d’aquests programes de cooperació és solucionar aquest efecte frontera: trencar amb la idea de frontera per aconseguir polítiques publiques, planificació del territori, desenvolupament territorial, projectes culturals, etc., que trenquin aquest efecte.
Com es diuen els programes de la UE per això? Els Interreg.
2 Números i anys d’Interreg Ara estem a l’Interreg IV i té tres vessants: 5.600M€ per cooperació transfronterera 1.800M€ per cooperació transnacional 445M€ per intercanvi d’experiències entre regions que no tenen per què ser frontereres Interreg IV A: cooperació transfronterera. Hi ha fronteres, com la del sud de Sicília, que es dedica a les migracions. N’hi ha algunes que són més especifiques que d’altres.
Àrea de cooperació transfronterera Espanya-Portugal. Són únicament les províncies que toquen la frontera. El fet que hi hagi dos colors vol dir que hi ha dos nivells de projectes. Es financen activitats empresarials, medi ambient, temes de connectivitat en zones urbanes i rurals, transport, xarxes de comunicació, etc.
La web del programa és http://www.poctep.eu El cas dels Pirineus Participen les regions del mapa. Les inicials són d’un verd més fosc, però fa any i mig-dos anys es va permetre la participació de la província de Barcelona, Tarragona o Saragossa. Es permet la participació de regions no estrictament frontereres.
Pressupost: aprox. 170 M€. Projectes de cooperació econòmica, medi ambient. La diferència amb Portugal és que inverteixen en conservació de patrimoni.
La web és http://www.poctefa.eu Espanya-fronteres exteriors: Canàries, Ceuta i Melilla i part d’Andalusia que agafa el Marroc. Hi ha regions fora de la UE que poden rebre ajudes en la cooperació territorial.
La web és: htpp://www.poctefex.eu 3 Iterreg IV B: cooperació transnacional Tipus d’agrupacions que tenen línies de finançament via Interreg IV B: Mediterrani (no tot l’estat, sinó zones que toquen amb el mediterrani). La lògica dels projectes és la cooperació entre regions mediterrànies. La del centre és la lògica alpina, zones de muntanya als Alps. Europa Nòrdica: té dos programes de cooperació transnacional Interreg IV B: la perifèria nòrdica, i les regions bàltiques. Els Paisos Bàltics, que tenen en comú? La situació geogràfica, la relació amb Rússia, etc. Són projectes que han de reforçar aquesta idea de regió bàltica i intercanvis entre ells, trencant fronteres que hi pugui haver.
D’aquests 13 programes, cadascun té unes característiques específiques que s’adapten a la planificació i la gestió de la regió en concret.
Exemple: Espai Atlàntic. Els objectius d’aquest programa són: - Potenciar el llegat marítim atlàntic - Posar en valor els recursos marítims de l’espai atlàntic - Contribuir a l’aparició de nous pols d’activitat econòmica - Promoure l’accessibilitat i les condicions logístiques...
És molt ampli: el fet que siguin poc específics, poc concrets, fa que es puguin encabir projectes diferents i molts projectes. En comptes de concentrar diners en un o pocs projectes, se’n reparteixen entre molts.
Una d’aquestes línies de finançament que ens afecten serien les del projecte SUDOE: Espanya, França, Portugal i Regne Unit (per Gibraltar). Andorra no entra. És el sud-oest Europeu.
Programes Interreg: centenes de projectes finançats des de 1990. Lo bo és que es poden demanar diners per fer grans infraestructures físiques però també per projectes més immaterials, com els culturals. És interessant perquè el finançament espanyol avui per avui és minso o inexistent.
- Poden ser finançables molts tipus de projectes. El ventall és molt ampli.
- La gestió dels projectes és molt complicada perquè tenim idiomes diferents, sistemes administratius diferents, lògica de funcionaris diferents, etc. Fer tota la paperassa té dificultats afegides de comunicació, de recursos, etc.
4 En aquest mapa, s’han intentat dibuixar totes les regions que participen en la cooperació transfronterera. És del 2007, però ha canviat bastant poc. Cadascuna de les regions por participar a diferents nivells: tenim dibuixos vermells, grocs i verds. A nivell de cooperació, tenim una línia de finançament que va per la comunitat de treball dels Pirineus, una altra Pirineus-Mediterrània i l’eurodistricte Pirineus-Mediterrània. Això significa que x, com ajuntament o institució, té tres línies de finançament diferents en línies culturals. La dificultat de trobar diners a Europa és que hi ha tantes línies de finançament que no se sap ni com ni per què demanar.
Frontera Espanya-França Llistat de totes les institucions que s’han creat per finançar programes de cooperació en aquesta frontera: - Comunitat de Treball dels Pirineus (1983) - Eurorregió Catalunya, Languedoc-Roussillon, Midi-Pyrénées (1989), Aragó i Illes Balears (2004): Euroregió Pirineus-Mediterrani - Eurodistricte de l’Espai Català Transfronterer - AECT (trossets d’aquestes regions molt més específics): o Hospital transfronterer de la Cerdanya: s’ha creat per gestionar només això o Agrupació Europea de Cooperació Universitària Pirineus-Mediterrani o Valls del Tec i del Ter La UE ha creat un sistema tan complicat i complex que un acaba per perdre’s i desconèixer informació.
El Consell d’Europa és qui autoritza els pressupostos.
Comunitat de Treball dels Pirineus El mapa està desfasat, ja que fa dos mesos la regió de Midi-Pyrenees es va agrupar amb LanguedocRousillon. Faran una consulta popular per decidir el nom. La Comunitat de Treball és la institució que gestiona aquest finançament. Poden participar les regions del mapa.
El territori de la CTP a Europa 5 Zona de 18M d’habitants La torre del Reloj, seu de la CTP a Jaca Euroregió Pirineus-Mediterrània, segon exemple important. S’inclou Aragó, no Navarra ni País Basc, tampoc Andorra. En canvi, entren les Illes Balears.
Espai Català transfronterer: és a nivell de comarques, no tant provincial, i destina uns diners per projectes que siguin Catalunya Nord i Catalunya Nord Oriental, la part de Girona, incloent el Pirineu.
Programa Operatiu de Cooperació Territorial Espanya-França-Andorra: POCTEFA 2014-2020 D’aquí surten els òrgans territorials de cooperació. N’hi ha un que és l’est, el del centre i el de l’oest, són sub-oficines que depenen de Jaca, la central.
Lògica d’intervenció del Programa Cada objectiu es divideix en opcions especifiques. S’han de proposar coses per aquest opcions. Hi ha un triple nivell. A més, s’ha de dir què es vol fer i quins són els resultats, els beneficis de la regió Pirineus que s’obtindran amb el projecte. És una manera de treballar bastant habitual i que als d’Humanitats costa molt, ja que és tot molt estructurat i en frases i paràgrafs molt curts.
Lògica d’intervenció del Projecte Pensar quines són les necessitats o potencialitats comuns a banda i banda de la frontera. Explicar a través e les accions que es proposen què es vol canviar. S’ha de parlar dels productes, coses concretes materials que són el producte de la nostra idea. Finalment, es demana un pla de treball i uns pressupostos. Fan detallar-ho fins a l’últim cèntim d’euro.
6 ...