TEMA 7. Cartografia de la vegetació (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Biología - 2º curso
Asignatura Analisis i cartografia vegetal
Año del apunte 2015
Páginas 5
Fecha de subida 07/04/2015
Descargas 15
Subido por

Descripción

Apuntes realizados con el soporte de clase y las anotaciones del docente.

Vista previa del texto

ANÀLISI I CARTOGRAFIA VEGETAL Tania Mesa González 2º CURS BIOLOGIA UAB TEMA 7: CARTOGRAFIA DE LA VEGETACIÓ Existeixen distintes estratègies per generar mapes de vegetació:  Mapes puntuals basats en mostrejos de camp regulars o aleatoris  Mapes continus basats en fotointerpretació de fotografies aèries o classificació d’imatges de satèl·lit.
 Mapes interpretatius basats en el concepte de vegetació potencial  Mapes correlatius basats en models d’idoneïtat usant tècniques d’anàlisi geospacial.
MAPES PUNTUALS: Inventaris florístics (relevés) 1. Elecció d’una parcel·la uniforme en el camp 2. Identificació d’espècies i la seva abundància/dominància i la sociabilitat  Subjectivitat en l’elecció de parcel·les  Coneixement expert elevat 3. Generació de la base gràfica i alfanumèrica Inventaris forestals 1. Disseny del mostreig en gabinet (aleatori, regular...)  base gràfica 2. Accés a les parcel·les usant GNSS 3. Identificació d’espècies i paràmetres biològics: elaboració de la Base de Dades  Planimetria acurada de les parcel·les (facilitat per re-visitar)  Identificació dels taxons a vegades conflictiva Atlas corològics 1. Determinació de la malla UTM a utilitzar (1x1 km, 10x10km, etc) 2. Recopilació d’informació o mostreig de camp de cada cel·la 3. Elaboració de la cartografia  Mostreig regular del territori  Incertesa dins de cada cel·la  Més apropiat per fauna (?) MAPES COMPLETS Fotografies aèries 1. Ortorectificació i correcció geomètrica (georeferenciació) 2. Digitalització a priori en gabinet 3. Fotointerpretació en gabinet 4. Confirmació o Identificació de polígons dubtosos en campanya de camp 5. Validació del mapa Imatges satel·litals 1. Correcció geomètrica (georeferenciació) 2. Correcció radiomètrica 3. Classificació estadística 4. Validació del mapa Fotografia aèrea Teledetecció satel·lial Humà / visual  fotointerpretació Maquina / digital  Classificació imatge Codis de colors Radiàncies Consideració d’informació espacial contextual: Consideració d’informació espacial contextual: - MAJOR Grau d’especialització dels productors: - coneixement expert i contextual Llegenda més detallda - MENOR Grau d’especialització dels productors: - coneixement estadístic i geospacial Menys temps d’elaboració Alta objectivitat Repetitibilitat CONSIDERACIONS:  Tenim complexos i mosaics per la forta acció de l’home des de la molt temps.
 Hem de considerar quina és la unitat mínima cartogafiable.
 Les fronteres son normalment borroses entre dues zones diferents.
- Variació gradual = ecotons.
 Un mapa de vegetació té una forma dinàmica temporal.
 Cal escollir adequadament les escales tant temporals com espacials.
 Hem d’intentar una interpretació subjectiva segons el mètode.
MODELS IDEALS DE LA VEGETACIÓ: Sé on està la meva espècie Teoria del nínxol ecològic: Llei de l’òptim ecológic Envolupants climàtics  Mètode del paral·lepíped RESUM DELS CONCEPTES CLAUS:  Ciència geospacial és una ciència jove (inici cap al 1960).
 Popularització de la cartografia (PCs) i difusió (Internet)  increment de productors i usuaris en les últimes dècades.
 Sensors  actualment vivim en una època molt rica en dades geospacials però queda molt camí perquè esdevinguin informació i coneixement.
 Limitacions de maquinari i programari: 1. Interoperabilitat (incompatibilitat de formats, metadades, etc) 2. Sistemes d'emmagatzematge de les dades 3. Velocitat de càlcul i de transferència per la xarxa  Qualitat  la informació digital no té perquè ser més precisa i/o acurada.
 Sovint més complexitat comporta major error. Cal ser conscients de la qualitat planimètrica, temàtica i temporal de la cartografia utilitzada.
 Geoportals  integració de disciplines i de territoris  Earth system models.
 Comprensió, quantificació i monitorització dels processos que tenen lloc la biosfera del nostre planeta.
...