Anatomia del sistema renal (2013)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Fisioterapia - 1º curso
Asignatura Anatomia Humana II
Año del apunte 2013
Páginas 5
Fecha de subida 18/09/2014
Descargas 20

Vista previa del texto

Anatomia del sistema renal.
1. Generalitats.
La seva funció es eliminar l’excés d’aigua, sals i productes del metabolisme proteic de la sang, a l’hora que manté el pH d’aquesta.
Es troba constituït per els ronyons, l’urèter, la bufeta urinària i la uretra. Els quals s’explicaran a continuació.
2. Ronyons.
2.1. Generalitats.
Tenim dos situats un a cada costat de la columna vertebral situats per davant del quadrat lumbar i psoes. Van des de T11-T12 a L2-L3, a un palm de la cresta ilíaca. El ronyo dret es situa més baix que l’esquerra.
S’ha de tenir en compte que es mouen una mica amb a respiració a causa de la contracció i la relaxació del diafragma. I en estar situats a la part posterior no es poden palpar per davant quan s’inflamen, i per tant també s’han de operar des de la part de darrera.
La capsula o cel·la renal envolta tot el ronyó excepte el pedicle renal i a l’hora la glàndula suprarenal. Dins i fora d’aquesta capsula trobarem greix per tal de protegir l’òrgan.
2.2. Característiques.
Presenta dues cares:   Cara anterior: en contacte amb el peritoneu parietal posterior. En la part més superior d’aquesta trobem la glàndula suprarenal.
o EL ronyó dret es relaciona amb el fetge, amb el duodè, amb el colon ascendent i amb el angle còlic dret.
o El ronyó esquerra es relaciona amb l’estomac, amb la melsa, amb el pàncreas, amb jejú, amb el colon descendent i amb el angle còlic esquerre.
Cara posterior: La meitat superior es relaciona amb diafragma y les costelles y la part inferior amb el quadrat lumbar.
I dos marges:   Marge lateral: és convex. Es relaciona amb la paret abdominal.
Marge medial o hiliar: trobem el hil renal, zona que conté el pedicle renal constituït per vasos limfàtics, venes, arteries, nervis i la pelvis renal.
o La pelvis renal és un conducte de forma triangular que s’origina a nivell del ronyó, la base del trangle està orientada lateralment i el vèrtex medialment. Es forma per la unió de dos o tres calces majors, que al seu torn estan formats per dos o tres calces menors.
Constituït generalment per dues parts:  Medul·la renal: part interna on trobem les piràmides de Malpighi. Aquestes tenen forma triangular, es caracteritzen per que la seva base es externa i el vèrtex acaba amb una estructura plena de forats, la papil·la renal, on passarà l’orina formada cap els calces menors i que separa les piràmides renals dels calzes menors.
 Escorça renal: Constituïda per dues parts: o Arc cortical: zona més perifèrica on trobem una estructura renal microscòpica, el corpuscle renal.
o Columnes renals de Bertin: Separen les diferents piràmides renals. Situades a la part interna.
 Els lòbuls renals estan formats per una piràmide renal i l’escorça que l’envolta. Tenim tants lòbuls renals com piràmides renals del ronyó.
2.3. Vascularització.
Arterial: A causa de que la aorta abdominal es situa a l’esquerra i la vena cava inferior a la dreta, la arteria renal dreta serà més llarga que la arteria renal esquerra. Ambdues s’originen en angle recte directament des de l’arteria aorta abdominal. L’esquerra passarà per darrera de la vena cava posterior.
Venosa: Per el mateix motiu de posicions la vena renal esquerra serà més llarga que la vena renal dreta. Formen l’estructura més anterior del pedicle renal. La vena renal és més anterior a la arteria renal. Drenen directament a la vena cava inferior en angle recte.
 La vena renal esquerra en el seu trajecte esta situada entre l’artèria mesentèrica superior i l’arteria aorta abdominal (pinça aortomesentèrica). Aquesta rep el drenatge de la vena suprarenal esquerra i de la vena gonadal esquerra (en els homes és la vena testicular i en les dones és la vena ovàrica).
Limfàtica: La limfa va a parar als ganglis limfàtics lumbars.
3. Urèters.
3.1. Generalitats.
Dos conductes musculars que van des de la pelvis renal fins a la bufeta de l’orina.
3.2. Parts  Abdominal: Zona retroperiotoneal. Per darrera de la part peritoneal posterior, es relaciona amb els vasos gonadals, amb el múscul psoes menor i el nervi genitocrural.
 En els casos que hi hagi una pedra en aquest nivell s’inflama la mucosa, es comprimeix el nervi i provoca dolor a nivell genital i crural.
 Pelviana: zona infraperitoneal. La part mes distal d’aquesta porció es intramural, dins de la paret de la bufeta de l’orina, de manera que el urèter acabarà a aquest nivell.
 Mecanisme antireflux: en la zona intramural el urèter travessa les parets de la bufeta de forma obliqua. Quan en aquest trajecte es detecta una pujada de pressió es produeix una contracció muscular a quest nivell per tal d’evitar el retorn de l’orina cap als urèters.
4. Bufeta de l’orina.
4.1. Generalitats L a funció principal és la de reservori temporal d’orina. Aquesta es situa inicialment en el abdomen, però es desplaçarà fins trobar-se, en l’etapa adulta, en la part inferior de la pelvis.
Formada per parets musculars gruixudes a l’hora de tenir una gran distensibilitat per tal de poder dur a terme la seva funció correctament.
4.2. Cares.
La bufeta de l’orina o bufeta orinaria té forma de piràmide quadrangular situada de forma invertida. Es distingeixen les següents zones:      Cara superior: Es relaciona amb el peritoneu parietal inferior. En el home es relacionarà amb els budells, mentre que en la dona es relaciona amb el úter formant el fons de sac vesicouterí (entre la bufeta de l’orina i l’úter). El vèrtex d’aquesta cara conté el lligament umbilical mig, que va des de la part anterosuperior de la bufeta fins el melic.
Cara anterior: es relaciona amb el pubis(part del ós coxal). Trobem greix situat per darrera d’aquest, anomenat greix retropúbic.
Cares laterals: es relaciona amb els obturadors interns i el elevador de l’anus.
Cara posterior: zona on drenen els urèters. Zona trígon o triangle vesical on la mucosa es llisa, limitada a la part superior i lateral els orificis de drenatge dels urèters i la part inferior es on vesa la uretra.
o En els homes trobem les vesícules seminals, la pròstata i el fons de sac de Douglas o fons de sac besicorectal, situat entre la bufeta i el recte (part més inferior de la cavitat peritoneal).
o I en les dones es relaciona amb el coll uterí i vagina.
Coll: part inferior on trobem l’origen de la uretra. O també conegut com esfínter intern de la uretra (involuntari).
4.3. Vascularització.
Arterial: A través de les branques de la arteria ilíaca interna es formaran las arteries vesicals superiors e inferiors que aniran a nodrir a la bufeta orinaria.
Venosa: Les venes vesicals aniran a les venes ilíaques internes que formaran venes ilíaques comunes i finalment la vena cava inferior.
Limfàtica: Aniran a parar als ganglis limfàtics ilíacs.
4.4. Innervació.
La micció està controlada per S2 i S4.
5. Uretra.
Conducte de drenatge de la bufeta de l’orina. Format per dues zones:   Orifici intern: zona superior que es troba en relació amb el esfínter intern o vesical (esfínter involuntari) Orifici extern: situat inferiorment en relació amb el esfínter extern o uretral (voluntari regulat per el múscul bulbespinós).
5.1. Uretra femenina.
El orifici uretral extern es troba situat entre el clítoris i la vagina.
5.2. Uretra masculina.
És de 18-20 cm i té una doble funció: urinària i genital Presenta dos corbes:   Corba subpubica fixa.
Corba subpubica mòbil.
Per aquest motiu els sondatges només es poden fer amb el pacient estirat.
Parts:   Uretra anterior.
Uretra posterior.
o Uretra prostàtica: es situa dins de la pròstata començant a nivell de l’orifici intern de la uretra. A la meitat d’aquesta drena la secreció de la pròstata i els conductes ejaculadors. A partir d’a o Uretra membranosa: es la mes petita. Va des de el marge inferior de la pròstata fins el marge superior del bulb esponjós. Es troba l’esfínter voluntari.
Posterolateralment trobem les glàndules de Cowper o bulborectals.
o Uretra esponjosa o peneana: es la zona més llarga. Es troba dins del cos esponjós que acaba formant el gland. A la part proximal drenen les glàndules bulbourterals o de Cowper.
5.3. Vascularització.
Arterial: Branques de la arteria ilíaca interna.
Venosa: Drenen a les venes ilíaques internes.
Limfàtica: Van als ganglis limfàtics ilíacs.
5.4. Innervació Mateixes branques que la bufeta (S2-S4).
...