Thomas Hobbes (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Humanidades - 2º curso
Asignatura Pensament Modern
Año del apunte 2015
Páginas 6
Fecha de subida 06/03/2015
Descargas 12
Subido por

Vista previa del texto

VIDA Ò1588. Neix a Malmesbury, fill de pastor anglicà 1. THOMAS HOBBES L’ABSOLUTISME Ò1679 Publica Vida de Hobbes, Behemot i Història de les causes de les guerres civils a Anglaterra Ò1609. És preceptor dels Cavendish Ò1610. Viatja a França i Itàlia (-1613).
Ò1621. Entra en contacte amb F. Bacon Ò1629. 2n viatge a França (-1631) Ò1634. 3r viatge a França (-1637), coneix Mersenne Ò1636 Viatja a Itàlia. Coneix Galileu Ò1640 4t viatge a França, el més llarg (-1651). Publica Els elements de la llei natural i fa les 3res objeccions a les Med.
Metafísiques de Descartes Ò1642. Publica Del ciutadà Ò1646. Preceptor a París del futur Carles II Ò1651 Publica Leviatan. Després torna a Anglaterra Ò1655. Publica Del cos Ò1657. Publica De l’home Ò1679. Mor a Hardwick.
MOMENT HISTÒRIC Ò1603. Puja al poder Jaume I (estuard, els tudor no tenen descendència), i combat als catòlics, que fugen al Nou món.
Ò1625 Puja al tron Carles I. Rei feble. Dissol dos cops el Parlament, exigeix préstecs forçats. Política absolutista.
Ò1641. A Irlanda els catòlics maten milers de protestants Ò1642 Revolució i Guerra Civil (-1651) Ò1649 Execució de Carles I Ò1653 Cromwell, fa un paper important a la guerra, dissol el Parlament i governa el país de manera absoluta. És el període republicà Ò1658 Cromwell no pot sostenir el país, el poble vol que retorni la monarquia.
Ò1660 Carles II puja al tro (-1685) Filòsof polític i materialista •Hobbes s'especialitza en el camp de la política, encara que els seus interessos són molt amplis. Amic dels grans intel·lectuals (Galileu, Descartes, Mersenne, Gassendi), traductor, geòmetra, metafísic...
•L’obra més important és Leviatan (1651). Seguint l’esperit de la revolució científica del segle XVI, pretén trobar les bases científiques de la política. El títol complet diu: Leviatan o la matèria, forma i poder d’una república eclesiàstica i civil.
•Filòsof materialista, només s’ocupa dels cossos en moviment. No pren en consideració Déu o realitats espirituals. No podem tenir una idea d’allò de què no tenim sensació. Tot són cossos. L’Estat també serà un cos, un cos artificial.
•Té una visió pessimista de l’home. La guerra civil li fa pensar que el pitjor que podia passar-li a una societat era caure en l'anarquia i per això va elaborar una filosofia política que impedís córrer aquest risc.
Visió pessimista de l’home ÒLa guerra civil és atroç. És l’experiència més incomunicable i la que més s’ha intentat comunicar (des de la Ilíada fins a l’Holocaust). És la por a la guerra el que fa a Hobbes pessimista: “vaig néixer amb la por”.
ÒEn un principi els humans vivien en una situació de salvatgia, venim d’un caos d’enfrontaments terribles dels quals ha anat sorgint a poc a poc la vida social (contra Rousseau).
ÒNo era un paradís (com diu la visió teològica), era “una vida solitària, pobra, aspra, brutal i breu”. Els més forts sotmetien els dèbils.
ÒPerò tots els homes som iguals per naturalesa, hi ha poques diferències, entre un fort i un feble. La competència entre els homes fa que vulguem les coses dels altres i entrem en discòrdia. Per això, ens trobem sempre en una potencial guerra de tots contra tots: homo homini lupus. L’home és dolent per naturalesa. L’estat natural de l’home és, per tant, d’un individualisme extrem. (fragment capítol XIII) TEORIA POLÍTICA: ABSOLUTISME Dret natural i lleis de naturalesa -El dret natural (iusnaturalisme) és el dret de cada home per preservar la seva llibertat i la seva vida. En Hobbes, el dret natural s’identifica amb la força. (fragment capítol XIV) -Les lleis de naturalesa: 1a. Buscar la pau i, sinó, defensar-se per tots els mitjans.
2a. Consentir quan els altres també ho fan a desprendre’s del propi dret natural i cedir la llibertat a favor de la seguretat.
El temor a la mort, l’instint de conservació i voler viure confortablement fa que vulguem un pacte.
TEORIA POLÍTICA: ABSOLUTISME Dret natural i lleis de naturalesa -El dret natural (iusnaturalisme) és el dret de cada home per preservar la seva llibertat i la seva vida. En Hobbes, el dret natural s’identifica amb la força. (fragment capítol XIV) -Les lleis de naturalesa: 1a. Buscar la pau i, sinó, defensar-se per tots els mitjans.
2a. Consentir quan els altres també ho fan a desprendre’s del propi dret natural i cedir la llibertat a favor de la seguretat.
El temor a la mort, l’instint de conservació i voler viure confortablement fa que vulguem un pacte.
TEORIA POLÍTICA: EL PACTE -El pacte s’anomenarà LEVIATAN, el nom de l’estat. És un dels noms bíblics per anomenar el diable (una mena de serp marina).
-El leviatan és el producte del pacte. L’estat és una bèstia que té la funció d’exercir violència física sobre aquell que violenti el pacte.
-No és un pacte social sinó un pacte d’unió, sorgeix perquè els homes no xoquin entre si.
-S’arriba al pacte perquè es renuncia a la llibertat, al propi dret de defensa per deixar-la en mans d’un sobirà: el Leviatan. El cap ha de ser fort, ha de poder imposar les seves lleis i ha de ser escollit lliurement.
El poder sobirà -La convivència entre els homes només és possible a través del pacte, elegint un home o una assemblea que els representi.
-La voluntat es posa en el sobirà (o en l’assemblea), s’acaba la guerra de tots contra tots i es garanteix la pau i l’estabilitat a l’estat.
-Encara que reconeix que hi ha lleis ètiques naturals i que són molt desitjables, sense la institució d’un poder que pugui garantir el seu compliment, no tenen efectivitat.
-El poder polític està per sobre de tot. La seva finalitat és la protecció de la propietat privada i la seguretat dels homes.
-El sobirà ha de procurar la seguretat de tots els ciutadans. Ha de preservar la salut del poble, la conservació de la vida i el gaudi de les satisfaccions legítimes.
-En tant que legislador, el sobirà no pot ser jutjat. El súbdit li deu fidelitat. Fins i tot un mal sobirà sempre serà millor que l’anarquia. (fragment capítol XVIII) PRINCIPIS PRÀCTICS Les últimes pàgines del Leviatan plantegen uns principis pràctics que allunyarien les possibilitats de guerra civil: 1) Que la justícia sigui administrada per igual a rics i pobres 2) Que es condemnin les venjances privades 3) Que els impostos siguin equitatius 4) Que l'estat la proveeixi caritat pública 5)Que els ganduls siguin obligats a treballar 6) que el sobirà triï bons consellers Els monàrquics van desconfiar de Hobbes perquè justificava el poder absolut d'un govern fort i autoritari, però no necessàriament en un rei.
MATERIALISME Homes Ò Ò Ò Ò Ò Filosofia natural Cos natural Raó Malaltia Mort Leviatan Ò Ò Ò Ò Ò Filosofia civil Cos artificial fet per l’home Lleis i justícia Sedició Guerra Civil Balanç del pensament polític de hobbes -Va defensar la idea que només un govern fort i autoritari podia garantir l'ordre social. Per fer-ho, va utilitzar per primer cop arguments contractualistes i va inaugurar la filosofia política moderna.
-És un pensament per primer cop deslliurat de la teologia, racional i materialista.
-A diferència de la posició aristotèlica, l’home no és per naturalesa un animal polític, sinó un egoista anàrquic, els desitjos ambiciosos del qual, si poguessin realitzar-se, destruirien l’estat i la societat a través d’una guerra civil.
-Separa amb claredat dues etapes: una situació de barbàrie i de guerra de tots contra tots, i un estat creat i sostingut pel dret.
Tot i així, té un punt d’utopia, sobretot en la concepció del sobirà (que sembla que escapi a tota possible corrupció).
INFLUÈNCIA DE HOBBES -Va crear les bases fonamentalment realistes de la comunitat humana. No estem units perquè som bons, sinó perquè som temibles i ens va millor si renunciem a l’agressivitat que si la promovem.
-Encara que Hobbes va estar a favor de la llibertat religiosa i ideològica, va afavorir el procés de secularització d’Europa. Va defensar el poder absolut i quasi autòfag de l’Estat. Durant anys, el terme hobbista s’usava per qualificar a materialistes i ateus.
-Hobbes representa l’ordre propi del conservadurisme, en el qual, el tot social harmoniós ha d’estar per sobre i subordinar qualsevol acció individual.
-Les solucions de Hobbes no són les nostres, les nostres democràcies són lluny d’aquest poder absolut, però la descripció del Leviatan, aquella humanitat que es posa d’acord i cedeix en els seus desacords, la base desencantada, material, gens poètica de la seva visió continua vigent.
-Ha influït en tots els pensadors polítics posteriors. Hobbes és a la base, és el teló de fons del pensament polític occidental. Abans o després, surt el dictamen terrible de Hobbes, que els homes són llops pels homes, i que calen lligams sòlids per poder viure junts sense fer-nos mal.
...