Fonaments de Psicobiologia - Mòdul 1 (2014)

Resumen Catalán
Universidad Universidad Oberta de Cataluña (UOC)
Grado Psicología - 1º curso
Asignatura Fonaments de Psicobiologia
Año del apunte 2014
Páginas 5
Fecha de subida 02/10/2014
Descargas 48
Subido por

Vista previa del texto

Mòdul 1 RESUM PSICOBIOLOGIA Jesús Trocoli Resum Psicobiologia Mòdul 1 El sistema nerviós s’ha de concebre com un tot amb diferents nivells de complexitat.
Unitat funcional principal d’aquesta són: Neurones i cèl·lules glials.
Psicobiologia és la disciplina que estudia la conducta i cognició però amb bases biològiques i emprant el mètode científic. S’inclouen també la cognició i els processos mentals.
Psicobiologia se situa en dos corrents: corrent psicològic i el corrent biològic.
La psicologia cognitiva  Funcions cerebrals superiors i conductes associades.
La neurociència  Sistema nerviós a diferents nivells (molecular, cel·lular, fisiològic...) .
Neurociència cognitiva  Convergència entre Psicologia cognitiva + Neurociència.
Històricament la primera intervenció cerebral fou al neolític amb la trepanació, posteriorment es troba un papir anònim de l’època de Imhotep, conegut amb el nom de papir quirúrgic d’Edwin Smith de pacients amb lesió traumàtiques. Posteriorment Hipòcrates relaciona la gènesis del moviment, sensacions, cognició i intel·lecte amb el cervell.
Aristòtil s’oposa dient que això ho feia el cor, i el cervell únicament refrigerava la sang degut al sobreescalfament que produïa el cor, tanmateix va ser propulsor de la biologia i anatomia.
Galè (130-200 a.C), nascut a Turquia, va diferenciar el cervell i el cerebel i que el primer funcionava gràcies a un equilibri en quatre fluids vitals.
A partir d’aquí Descartes explicaria el moviments dels fluids com que anaven cap els músculs i aquests s’inflaven.
John Walsh, la electricitat implicada en la fisiologia animal.
Luigi Galvani proporciona evidències cervell pot generar electricitat.
Helmholtz treballs importants de fisiologia dels sistemes sensorials  Johannes Muller, cada sensació es trobava configurada per l’activitat específica de les cèl·lules sensorials que recollien i enviaven aquesta informació. També demostrà que la calor era generada per els músculs i no pas per els nervis. Per últim va estudiar la velocitat conducció de l’impuls elèctric.
Gall, el cervell compost per parts especialitzades i localitzables.
Broca, el llenguatge no es procedent del funcionament global del cervell, sinó només d’unes regions.
Wernicke va identificar un altre àrea relacionada amb llenguatge (22, 39 i 40 Broadmann).
Resum Psicobiologia Mòdul 1 Era moderna: Doctrina neuronal i hipòtesi iònica.
Ramon y Cajal, demostrà que el cervell estava compost de cèl·lules, neurones, amb axons i ramificacions axòniques. Exposà dos principis teòrics:   Principi de polarització dinàmica: Neurones emeten senyals elèctrics en una direcció, predicible i constant Principi d’especificitat de les connexions: No formen xarxes aleatòries, son invariants i es troben definides per cada espècie.
Diferents visions de Ramon y Cajal:    Intel·ligència: morfologia cel·lular no pot explicar funcions cerebrals superiors perquè el cervell no te un centre, sinó que en sí, tot ell es un centre. L’escorça esta dividida en regions que fan associacions mentals que no es poden explicar amb la seva citoarquitectura.
Intel·ligència relacionada amb l’exercici mental per la expansió protoplasmàtica i col·laterals per establir-se noves relacions intercorticals (conegut avui com plasticitat).
Per tant aquesta dependrà del nombre de connexions entre cèl·lules nervioses (hipòtesi quimiotàctica).
Cosnciència: Aquesta podria dependre del consum de força més alt o baix que requereixl a circulació de l’ona nerviosa. Acostament al concepte aorusal cerebral.
Emocions: A més dels centres perceptius, existeix també els centres commemoratius, situada a l’escorça cerebral la qual la seva lesió afecta a la memòria, reconeixement d’objectes i conducta emocional.
Charles Sherrington maduraria els cocnecptes descrits per Cajal, i introduiria el concepte de sinapsi; punts especialitzats que serveixen de contacte entre dues cèl·lules nervioses.
Més tard Otto Löewi demostrà que una substancia química era capaç d’activar el cor des de el nervi vague.
Posteriorment amb Henry Dale i Wilheim Feldberg, estudiarien les senyals químiques, presinàptic, espai sinaptic i receptors neurona postsinàptica.
[...] Resum Psicobiologia Mòdul 1 Tècniques recerca en psicobiologia: Psicobiologia treballa sempre amb animals ja que permet un major control.
 Avantatges: Control exhaustiu de l’historial del individu  Desavantatge: Hi ha algunes diferencies funcionals entre espècies.
Tècniques:  Cirurgia estereotàxica: Procediment quirúrgic que permet la implantació de dispositius a estructures profundes del cervell.
 Tècniques de registre de l’activitat neuronal: Estudiar canvis elèctric i químics en la realització d’una tasca.
o Neural: Registra potencial d’acció dels axó i el postsinàptics.
Es fa mitjançant elèctrodes a la zona del cervell. Quan es fa el registre d’una sola unitat, es pot estudiar l’activitat intracel·lular com la extracel·lular.
Microelèctrodes.
Registre de múltiples unitats, permet detectar l’activitat d’un àrea (suma activitat de les neurones). Multielèctrodes.
o Química: Permet analitzar les secrecions de neurotransmissors i neuromoduladors per part de les neurones.
 Microdiàlisis: Permet registrar l’activitat SN  Neuroimatge o TEP (tomografia per emissió positrons): En injectar per exemple dopamina marcada, el subjecte al realitzar una activitat que impliqui augment d’aquesta, serà detectada al estar marcada.
 Estimulació de l’activitat neuronal: Tant pot ser química com elèctrica, permet estudiar en quina conducta participa l’àrea que hem estimulat.
 Registre psicofisiològic: Registre de l’activitat del SNC, somàtic i nerviós autònom.
o Activitat cerebral: Electroencefalograma (EEG), permet registrat l’activitat cerebral d’una manera global a temps real, utilitzant una sèrie d’electrodes en diferents zones de la superfície del cuir cabellut.
També permet registrar canvis en l’activitat elèctrica causa de l’aparició d’alguns esdeveniments (presentació imatges, auditius...) aquests canvis s’anomenen potencials evocats.
o Activitat SN somàtic:  Electromiograma (EMG): Grau de la tensió muscular.
 Electrooculograma (EOG): Moviment dels ulls.
o Activitat SN autònom: Per Electrocardiograma (ECG).
Resum Psicobiologia Mòdul 1             Estudi SN mitjançant lesions cerebrals: Estudiar les funcions cerebrals mitjançant l’observació de canvis conductuals dels subjecte lesionat.
Farmacològiques: Permet estudiar l’efecte de drogues/fàrmacs sobre el sistema nerviós.
Estudi SN post mortem: Estudi de components cel·lulars.
o Histològica: permet estudiar anatomia cerebral.
o Immunocitoquímica: identificació elements del SN mitjançant Ac.
o Autoradiografía: Marca radioactivament una substancia (lligand), i sobre una placa fotogràfica, queda imp`res per radioactivitat emès que marca on es troba el lligand o Hibridació in situ: Detectar ARNm Genètiques: Implicació dels gens en la conducta. Possible controlar aparellaments.
Conductuals: Veure com reacciona cognitivament juntament amb alguna de les tècniques anteriors.
Neuroimatge: o RM: Ressonància magnètica. Raigs X, radiofreqüència. S’obtenen imatges internes a partir de les ones que emeten els àtoms d’hidrogen al ser activats per les ones.
 T1  Anatòmic.
 T2 Fisiopatològica.
L’evolució ha estat la RMf que permet registrar activitat cerebral in vivo (no invasiva).
Tomografia Emissió Positrons o TEP: Mitjançant administració de fàrmacs, es pot observar patologies com funcionament de l’organisme.
Tomografia axial computada o TAC: Permet observar l’interior del organisme a partir de talls mil·limètric emprant rajos X.
Electroencefalografia o EGG: Permet registrar activitat elèctrica cerebral relacionat amb diferents processos cognitius, motores i sensorials. (Epilèpsia per exemple).
Magnetoencefalografia o MEG: Detecta petits camps magnètics generats pels potencials postsinàptics tant excitador com inhibitoris produït per les dendrites de les neurones piramidals.
Estimulació magnètica transcranial o EMT: Per mitja d’un camp magnètic indueix corrent al cervell a fi d’establir relacions causals entre activitat cerebral i conducta.
Estimulació elèctrica cortical o EEC: Per fer un mapatge cortical i veure quines arees poden quedar afectades en una operació.
...

Tags:


Comentario de sfolch en 2017-07-20 11:17:47
gracias