Apunts Classicisme i Manierisme (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Historia del Arte - 2º curso
Asignatura Classicisme i Manierisme
Año del apunte 2014
Páginas 25
Fecha de subida 20/02/2015
Descargas 13
Subido por

Vista previa del texto

s.XVI – concepte historiogràfic estilístic, comprèn els últims 20 anys del s.XV i els primers de s.XVII.
La historiografia ha entès tradicionalment classicisme i manierisme com a tendències contraposades quan en realitat són coetànies. Responen a art, literatura i música.
John Shoeman 1967 – Primera publicació de tractament profund del manierisme.
Orígen al s. XVI, Itàlia, s'extén per Europa.
Maniera, terme utilitzat per Vassari 1550 => estil, trets característics de cada artísta, es pot trobar una tendència general en l'art de la seva època.
Imitació de la natura, concepció de la bellesa segons preceptes de l'antiguitat. Segons Vassari alguns pensadors de l'època consideraràn que l'art no es troba realment en la natura sinó en la ment de l'artista – valor en la imaginació capàç de corretgir els defectes de la realitat.
Maniera significarà l'estil característic d'un art superior, millor.
La rigidesa del s. XV s'ha de superar amb imaginació i creació. Ha de semblar fàcil quan en ralitat és esforç.
La crítica a la maniera arriba molt aviat.
Es considerarà un període d'art negatiu, massa afectat, poc imaginatiu, buit de significat.
Recuperació historiogràfica: del barroc a finals s. XIX Finals del s.XIX es revaloritza el barroc així com comença a haver certa voluntat de recuperació del manierisme arràn del neoclassicisme i romanticisme.
Wölfflin, Riegl i altres reclamen l'art dl s. XVI com l'inici del barroc, que en el considerat període de transició entre renaixement i barroc conta amb figures excel.lents, com ara Miquel Àngel.
Bloc 1: Introducció VASARI, LA TERZA ETÁ I L'ÈPOCA DELS GENIS La maniera: • Segons Cenino Cennini – maniera = estil, caràcter expressiu pròpi d'un artista, s'adquereix a través de la pràctica.
Trets formals caracteístics d'una persona, zona o temps.
• Segons Vasari – estil, categoria estètica. Utilitza el terme per parlar de la producció d'àrees.
Connotació positiva – s.XVI com a culminació de l'art: manera moderna o terza etá, procés històric com a millora, l'art ha adquirit la manera bella.
Agnolo Bronzino El martiri de St Llorenç, 1569 – és criticat com a excessiu, estereotipació de la bella maniera = crítica posterior, es considerarà el manierisme com a còpies exagerades dels grans mestres. Art autorreferencial – cal equilibri entre mímesi i maniera.
Context Situació política i social Itàlia = centre cultural europeu – amb la redescoverta de les obres de l'antiguitat, artistes d'arreu viatgen per estudiar runes i models contemporànis.
Període políticament convuls.
s. XV-XVI – grans canvis, inestabilitat.
Emergència dels grans estats europeus = caiguda de les ciutats-estat del nord d'Itàlia.
Florència – Els Medici són expulsats, es constitueix una república oligàrquica.
Milà – Sforza perden el poder enfront França.
=> crisi política, equilibri entre ducats.
1517 – Inici de la reforma protestant = qüestionament de l'església catòlica.
1527 – Saqueig de Roma. Acció des de l'Imperi Austro-Hongarès per la pèrdua de poder del Papa (fragmentació religiosa) i els ducats.
Entre 1545 i 1663 – necessitat de contra-reforma, una resposta a les crítiques de Luther.
Condicions de vida Malgrat les tensions bèliques i polítiques hi ha àmpli desenvolupament econòmic, molta producció d'objectes de luxe.
Diferenciació social cada cop més gran = art cortesà.
Ciutats importants Florència es manté com a potència però va perdent el seu pes com a avantguarda artística.
Milà serà gran centre humanista, cort d'artistes i lletrats cridats per treballar en l'exaltació de la pròpia ciutat.
Grans ciutats: Venècia i Roma – reunió de grans mecenes amb rerefons neoplatònic = Venècia esdevé potència artística.
Roma com a capital espiritual i terrenal = alta producció d'encàrrecs artístics destinats a promoure la religió.
Estatus de l'artista A Itàlia hi ha alta consideració social de l'artista, “millora” respecte s.XV. Es defensa la seva superioritat intel.lectual i es valora la seva capacitat canalitzadora de bellesa = reconeixement en les corts.
La pràctica artística ja no es considera un mecanisme artesà.
(FALTEN APUNTS DIA 18) Bramante a Roma Recerca cap a un llenguatge universal arquitectònic.
1499 cau el ducat de Milà – artistes perden la protecció dels Sforza i fugen.
Bramante serà protegit per el Papa Juli II (1503 – 1513), impulsor de la Restauratio Urbis Romae – component ideològic promou restaurar Roma com a capital que reflecteixi dignitat imperial a més de centre de la cristiandat = programa polític i humanístic.
Moment d'esplendor arqueològica = influència dels vestigis de l'antiguitat.
Època de maduresa – ja se'l coneix com a arquitecte i és cridat pel Papa.
Considerat re-formulador de la gramàtica arquitectònica clàssica (Alberti, Brunelleschi...) - veu tots els edificis de l'antiguitat, culmina el procés de recuperació de l'arquitectura real clàssica.
Claustre de Santa Maria della Pace Cardenal Oliviero Carafa encarrega ampliació del claustre.
Bramante busca un mòdul (quadrat) com a base per establir un sistema de relacions proporcionals en la sva repetició. Marcarà la planta i l'alçada.
Segueix principis vitruvians => arquitectura a la romana, llenguatge sever, sense decoració supèrflua.
Recerca de valors absoluts.
Projecte de Sant Pere del Vaticà El Papa fa enderrocar l'antiga basílica per refer-la de manera que representi la Roma triomfant com a centre cristià, herència de la grandiositat clàssica, i que exerceixi també com a mausoleu papal.
Segons Vasari, Bramante hauria presentat vàries opcions, la decisió final la va tenir el Papa.
Disseny documentat en el Piano di pergamena, 1505: Planta centralitzada de creu grega inscrita en un quadrat, coverta per gran cúpula semiesfèrica + 4 creus gegues més petites en els angles restants => rerefons filosòfic. Cercle = diví, relació de proporcions perfecta = base de l'arquitectura universal ideal que cerca.
Sentit humanista.
Contrastos de volums.
No es construeix, el Papa Juli II ho atura al cap de poc d'iniciar les obres.
San Pietro in Montorio 1505-1506 Comissió dels reis d'Espanya – conmemoració de la victòria dels reis catòlics sobre els musulmans a Granada = alt simbolisme, es diu és construïda sobre el lloc de crucifixió de St Pere.
Posada en pràctica de la recerca de la planta central + recuperació de l'antiguitat.
Església petita = no hi ha problemes d'enginyeria o materials.
Temple perípter, envoltat de columnes – tipus martíria, de tradició paleocristiana, destinada a temples en honor a màrtirs.
Mòdul = cilindre => cercle humanista.
Nínxols d'alleujament dle pes al tambor, envoltat d'una palaustrada Columnes d'ordre dòric – més adequat a la santedat dels màrtirs (austeritat, robust...).
Radi de la cúpula = la seva alçada.
Idea de l'eurítmia, ritme perfecte entre els elements arquitectònics – símbol de l'harmonia universal.
Construcció sobre base de 3 graóns.
Punt focal dirigit per les línies de perspectiva – relleu a l'interior on es representa el crucifixi de St Pere.
Interior – cel.la de 4m i mig de diàmetre. No hi ha espai per a litúrgia => significat conmemoratiu, no té funció d'església com a tal.
Projecte inicial situat en un espai circular porticat – subratllaria la centralitat clàssica.
Segons Summerson – ampliació d'una idea romana, versionada segons les novetats de s. XVI.
El Belvedere del Vaticà Cal unir dos espais vaticans: l'antic palau i la vil.la d'Innocènci VIII, situats a 300m, en alçades diferents.
Projecte per regular-ne la relació.
Sol.lució basada en l'antiguitat – terrasses i jardíns eren usats per cobrir desnivells.
Ex.
• Casa Àurea de Neró, descrita per Tàcit.
• Temple de Fortuna a Palestrina • Vil.la Adriana al Tívoli Retorn al món antic en profunditat, adaptat a les necessitats del s. XVI.
Sèrie de patis i terrasses on s'exposarien escultures clàssiques de la col.lecció del Papa.
3 patis decorats, enfocats a acollir festes i espectacles.
Amplifica l'espai amb la perspectiva central, creada per una successió d'escalinates Pati de la pinya.
Pensat com un espai de representació papal i oci.
Sistema clàssic com a conjunt de regles científiques obren camí a invencions més lliures.
Palazzo Caprini o Casa de Rafael, Roma, 1510 Destruïda s. XVII, es desconeix com era.
Arquitectura civil, tindrà molta influència en la posterior.
Estànces – planta superior Tallers – planta inferior Caràcter tosc = arcs d'encoixinat.
Columnes dòriques aparellades sobre pedestals alternades amb balaustrada i finestres.
Novetat formal – ho conjuga tot (trencant el model de Palazzo Ruccellai).
Composició més lliure, invenció a partir del coneixement profund = trasllat al renaixement.
Restauratio Urbis Romae – Obres impulsades pels papes en vocació de renovar arquitectònicament Roma = atractiu pels artistes per traslladar-s'hi a treballar.
Sant Pere del Vaticà presenta una llarga trajectòria de reformes.
Juli II acaba la Via Julia (començada per Sixte IV) – nou camí al cor de Roma com a ciutat moderna. Encarregarà la renovació arquitectònica de la zona.
Lleó X de Medici – consolida aquest procés renovatiu. Context polític-econòmic favorable.
Treballarà amb Rafael, que serà nomenat Prefecte de les Antiguitts de Roma => conflicte: Rafael vol preservar i el Papa vol renovar.
1525 marca l'inici d'un període convuls (Lliga de Cognac, Saqueig de Roma...) – s'aturen els projectes iniciats en la riquesa de principi de segle.
Amb l'inici de la reforma lutherana, el papat ha de trencar amb el món germànic alhora que demostrar la continuïtat del seu poder = reformes arquitectòniques.
Moment de recerca i debat sobre l'arquitectura romana: encara es pren Vitruvi com a model però es poden estudiar directament els edificis antics gràcies a les descovertes arqueològiques = es deixa de codificarles normes, recerca antidogmàtica.
RAFAEL Provinent d'Urbino, fill de pintor. Té un paper important en la renovació de Roma.
Sant'Eligio degli Orefeci, 1509 Encàrrec del Papa.
Voluntat d'imitar el projecte de Bramante per Sant Pere? Petites dimensions, planta centralitzada de creu grega = ideals de plenitud, harmonia...
Capella Chigi a Santa Maria del Popolo 1513 Encàrrec d'una família adinerada.
Espai molt petit, estructura afegida a l'església precedent.
Resolt a la manera centralitzada.
Concepció d'un espai unitari diferent al de Bramante – diversos punts de vista, l'espectador està inmers dins l'espai, no cal situar el punt de vista en la distància.
Prescindeix del pedestal en les pilàstres – abandona les bases elevaes = espectador al mateix nivell, sentit d'amplitud.
Afegeix decoració – fornícules entre pilastres alberguen escultures + medallóns pintats + cúpula decorada en mosaic pintat on es representen figures flotants.
= l'espai es dilata Projecte per Sant Pere En morir Bramante les obres del projecte de Sant Pere, mai definitiu, s'aturen. 1514 el Papa nomena arquitecte en cap a Rafael – s'havien començat els grans pilars que aguantarien la cúpula del projecte de Bramante.
Rafael topa amb problemes estructurals en les bases construïdes. Es conserven esboços del projecte proposat per sol.lucionar-ho: • Descarta la planta centralitzada, opta per una planta basilical de 3 naus (forma tradicional), seguint el model de l'antic Sant Pere.
• Conserva la cúpula semiesfèrica amb grans pilars.
• Façana colossal flanquejada per dues torres => aspecte de temple clàssic.
Subratlla el caràcter religiós d'acollida de fidels de la basílica.
1520 mor Rafael. El seu ajudant, Peruzzi proposa un altre projecte de planta centralitzada. L'any 1527 s'aturen tots els projectes degut al saqueig de Roma i no es durà a terme.
1528 es reprendrà l'obra i s'encrrega a Sangallo el Jove, coneixedor del taller de Rafael que la continui. Projecte ben documentat – caire grandiós i costós.
Enfocat com una síntesi dels projectes de Bramante i Rafael.
◦ Central + basilical ◦ conserva la cúpula monumental ◦ façana tractada com a construcció independent de l'estructura, separada per un passadís – es critica.
Palaus i Vil.les Rafael tenia contacte amb famílies influents, era considerat l'arquitecte més important de Roma, preferit pel cercle papal.
Palazzo Branconio dell'Aquila 1515 -1520 Encarregat pel camarlenc de Lleó X, de les primereres construccions a la Via Julia. Destruït per construïr una obra de Bernini al s. XVII – es conserven alguns relleus.
Model = exèdra dels Mercats Trajans s.II 3 nivells: • Planta baixa – arcades cegues alternades amb portes = no hi ha part dedicada als negocis, és enterament aristocràtic.
• Central – obertures + frontóns triangulars • Superior – trenca amb el palau albertià, no hi ha ordre => panells decorats i finestres.
• + relleus, garlandes, medallons... decoracions a l'antiga.
Façana inusual per l'època.
Retorn a les idees de formes de viure dels antics – té en compte com es vivia en l'arquitectura clàssica.
Villa Madama 1518 Palau no urbà, situat als afores de la ciutat, encarregat per el Papa Clement VII, no s'acaba.
Més sofisticada que la tònica de l'època, influeix a les posteriors. Cobreix necessitats d'esbarjo i comoditat.
S'inspira en la Villa Laurentiana descrita per Plini i la Domus Aurea de Neró i les Termes de Titus => la vil.la té espais termals + il.luminació especal per evitar ombres.
Pati circular = eix central, planta gairebé simètrica a partir d'aquest.
Integració arquitectura i natura, conexió entre diferents nivells de l'edifici amb jardíns.
Decoració en fresc i estucats, ajudant Giulio Romano imita el tipus de pintura que s'està descobrint als jaciments arqueològics romans – pintura grutesca, popular als segles XVI i XVII = elements vegetals, animals, màscares...
Unitat =/= perspectiva – en els elements decoratius.
Unió arquitectura + pintura + escultura + natura = pròpi de Rafael.
En morir se'n farà càrrec Sangallo, durant el saqueig es crema, es restaurarà però no quedarà igual.
PERUZZI Inicialment pintor, gust per les arquitectures i estructures → vincle pintura-arquitectura.
Facilitat pel dibuix – es conserven esboços i denoten gran habilitat.
Dibuixa edificis antics, escenes en perspectiva pensades com a escenografia teatral de l'època.
La Farnesina, 1509-1511 Anterior a la Villa Madama. En arribar a Roma, Peruzzi entra al taller de Bramante. És el seu primer encàrrec, fet pels Chigi.
Primera vil.la suburbana a Roma que imita la forma de vida dels romans.
Planta rectangular + dues lògies laterals – forma d'U.
No simètrica, espais amplis a lliure disposició.
Façanes desiguals.
Segueix les regles clàssiques de fusionar natura + arquitectura + pintura (amb frescos de Rafael).
Inclou: Frescos de Psique i Frescos de Galatea. Les decoracions són d'acord amb la idea d'esbarjo i lleure.
• Sala de les perspectives o sala de les columnes Fingiments d'arquitectura en voluntat d'engrandir l'espai il.lusòriament (com Bramante).
→ balaustrada i figures mitològiques. Falsos nínxols amb escultures falses.
Palau Massimo alle Colonne, 1532 Peruzzi fuig pel saqueig de Roma, en tornar comença aquesta obra encarregada per una família de la cort papal en el carrer de representació papal.
Forma convexa – edifici s'adapta a la via.
Interès per la correspondència amb la via més que per la simetria en l'organització interior – no imposen un model tipològic sinó que busquen un model per cada cas.
Simetria en la façana. Aspecte solemne. Part interior amb decoració diversa, assimètrica.
Segons Cellini, no seguia a Vitruvi → alliberament del model únic.
SANGALLO EL JOVE Prové de família d'arquitectes, treballarà a Roma i coneixerà a Bramante, continuador del seu estil.
Destacà com a constructor, mestratge tècnic en l'arquitectura.
Fa nombroses fortificacions, encàrrecs pel papat en tots els estats pontificis.
Supervisa els treballs al Belvedere.
Palau Farnese Grans dimensions.
Construcció prèvia existent, encàrrec de renovació pel futur papa al 1530, destinat a residència familiar.
1547 mor Sangallo, està quasi acabat i el succeeix Miquel Àngel.
3 ordres, un per cada pis.
L'engraneixen en amplada i alçada.
Miquel Àngel fa la cornissa i la balaustrada del pis principal.
→ arquitecte pràctic, eficient, però no molt imaginatiu, caràcter metòdic, no deixa emprenta a St Pere del Vaticà.
MIQUEL ÀNGEL ARQUITECTE Destaca en les 3 grans arts.
Pensament neoplatònic reflectit en la seva escriptura.
Conegut arreu gràcies als gravats de les seves obres – fama (se li escriuen dues biografies en vida).
Família güelfa, problemes econòmics, creix a Settignano. Als 12 anys entra al taller de pintura dels Ghirlandaio. Influenciat per l'observació directa de l'escultura clàssica.
Coneix Llorenç el Magnífic, que l'acull a la seva cort – introducció al neoplatonisme + admiració a l'antiguitat.
Vida professional entre Florència i Roma.
Florència 3 projectes relacionats amb l'Església de San Lorenzo • Façana • Sacrestia Nuova • Biblioteca Laurenziana El papa Lleó X, dels Medici, li encarrega la façana de San Lorenzo, que havia quedat incompleta des del 1470, per Brunelleschi. Miquel Àngel presenta un projecte al 1518.
Problema: resoldre la relació façana-estructura arquitectònica.
Miquel Àngel va a supervisar l'extracció de marbre a Carrara (= molt involucrat). Abandona el projecte enfadat perquè els marbres triats s'usen per altres construccions papals.
=> No es du a terme el projecte (es conserva maqueta i dibuix): • Entesa com una gran escultura, la façana s'hauria adaptat al contorn.
Escultures en nínxols al llarg de la façana.
Revestiment de marbre. Monumentalitat.
Previst per 8 anys = poca viabilitat.
Julio de Medici o Climent VII li encarrega un mausoleu familiar dins San Lorenzo per compensar: Sacrestia Nuova.
Aquesta funció ja era complerta per la Sacrestia vecchia de Brunelleschi, funció de representació.
Espai simètric a la Sacrestia Vecchia com a mausuleu dels comitents.
Sol.lució dóna molt més espai en alçada partint de la planta identica a la de Brunelleschi.
Interior innovador.
Juga amb la semblança a la Vecchia: pilastres corínties, pietra serena...
Afegeix un àtic entre base i cúpula = més alçada.
Cúpula semiesfèrica encassetonada → referència al Panteó.
Trenca les relacions de proporcions lògiques que veiem en Brunelleschi – sensació de reducció de l'espai + lliure ús dels ordres arquitectònics.
Elements de marbre entre pilastres, inventa sobre normes clàssiques.
Segons Vasari, Miquel Àngel ja s'apartava de les normes clàssiques renaixentistes.
Llibertat porta a valors d'expressió.
Llibertat compositiva + gran escala, relació de proporcions estranya.
2 tombes + grup escultòric.
Problema amb el monument funeràri – projectat com a escultura exempta finalment adhereix a la paret = tradicional. Retrats dels membres de la família + al.legories del temps = triomf dels Medici per sobre el temps.
Gest expressiu.
Non finito – característica de Miquel Àngel. Concebuda en moviment.
Idees neoplatòniques – espiritualitat implícita en el programa escultòric. Es considera manierista → invenció a través de la subversió, afegeix idees partint del trencament de les normes. Busca crear efectes expressius.
La bilbioteca Laurenziana 3r encàrrec dels Medici, també dins el complex monàstic de San Lorenzo, per Climent VII.
Iverses fases de construcció on participen vàris artistes.
Estructura pre-existent – claustre s. XV, col.loca biblioteca al 2n pis.
Mobles dissenyats per Miquel Àngel.
Busca lleugeresa i luminitat. Segueix les pilastres estructurals al pis superior + bigues.
= no trenca la tradició.
Finestres cegues enmarcades en frontons triangulars.
La Roma de Pau III 1534-1549 L'any 1537 se li concedeix la ciutadania romana.
Pau III li encarrega projecte urbanistic de remodelar el Campidoglio.
Es trasllada estatua de Marc Aureli dels Laterani al Campidoglio i arràn d'això es proposa la remodelació.
Campidoglio Busca donar unitat a l'espai → afegir un nou edifici amb la mateixa forma igual que l'edifici dels consevadors – Palazzo Nuovo fa de pendant/símil de dels conservadors.
Pilastres d'ordre gegant afegits a ambdós palaus, corínties (travessen els dos pisos).
En el Palau dels Senadors, la façana colossal actua com a carcassa que amaga la construcció original medieval.
Escultures del riu Tiber i Nil al palau dels Sensadors.
Al centre → escultura eqüestre de Marc Aureli = símbol de l'autoritat terrenal vers la forma de poder papal – origina un prototip d'organització urbanística arreu d'europa.
Paviment de formes el.líptiques entrellaçades + estrella al centre que marca la posició de l'escultura.
La fàbrica de St Pere del Vaticà Se li encarrega a Miquel Àngel la direcció de l'obra de St Pere; es troba el projecte iniciat de Sangallo. El canvia i proposa un retorn a la planta central → sol.lució bramantesca + contrau l'espai de la planta = creu grega inserida en un quadrat.
Simplifica encara més que Bramante, cal senzillesa estructural: elimina les cúpules menors.
• Pòrtic amb frontó i columnes com a façana de la mateixa alçada – idea d'espai unitàri.
• Cúpula, acabada per Jacopo de la Porta, fent-la més punxaguda del que planteja Miquel Àngel.
Influència de Brunelleschi – semiesfèrica de doble closca.
Tambor amb finestres = unitat al projecte.Al s. XVII es proposa una altra renovació, de planta basilical, per Carlo Madino.
Palau Farnese, 1545-1549 Iniciat per Sangallo, l'acaba Miquel Àngel. Li afegeix la cornissa/voladís, que li dóna més contrast, volum i crea ombres.
Fa més alt el segon pis i col.loca una balconada amb escultures al centre = volumetria i importància.
Pati imponent amb relleus escultòrics i decoracions a l'antica.
Se li hauria encarregat la remodelació de la plaça del davant del Palau Farnese en forma de tauler d'escacs.
El Papa li hauria encarregat la unió dels jard´ns del Palau amb la Farnesina mitjançant un pont.
St Giovanni de Fiorentini El duc de la Toscana li demana a Miquel Àngel un diseny pel que seria una església representativa de Florència a Roma, amb els fonaments ja plantejats per Lleó X de Medici.
Planta centra, zona circular + cúpula.
Envoltada de 8 capelles que alternen les formes rectangulars i ovalades – joc de volums.
Jacopo della Porta fa la façana.
Porta Pia, 1561 Abunden a Roma, de defensa/conmemoració.
Nom en honor a Pius IV.
Gramàtica llatina, prescindeix dels ordres clàssics – noves formes.
Contrastos.
Santa Maria degli Angeli Església encarregada per Pius IV, dins unes runes antigues → Termes de Dioclessià.
En una butlla de 1561 n'assumeix tots els costos ja que el planteja com a lloc d'enterrament.
Destinada al monestir dels cartoxans.
Miquel Àngel intervé poc en l'estructura antiga, vol conservar el màxim d'espai original.
Zona del tpidarium renovada al s. XVI per donar cabuda a una església encarregada pel papa. S'ha perdut molt l'espai concebut per Miquel Àngel.
Interès per la configuració de l'espai moltsingular, no tenen precedents.
Plantes =/= formes geomètriques simples més combina i nventa noves formes.
Interiors amb importància dels materials de la zona, en conserva i aprofita els tons.
Donava poca autoritat a les normes de l'aparell traicional – importància en trobar sol.lucions concretes a problemes específics.
L'extravagància dels Manieristes: Amanti i Vasari a Florència – Giulio Romano a Mantua Duc de la Toscana (Florència) Cosme I de Medici – prové d'una branca de la família Medici fins llavors sense poder. Arràn de l'assessinat d'Alexandre de Medici sense descendència legítima, puja al poder. Es va pantar com un governant tenàç i ambiciós sense deixar-se influenciar. Va rebutjar la clausula que el sotmetria a l'última paraula dels 48 consellers de Florència i els va vèncer fins ser reconegut com as cap de l'estat florentí per l'emperador Carles V.
Va ser un gran mecenes de les arts promoguent multitud d'obres a més de recolzant historiadors i poetes.
Gran impuls de Florència – renovació del centre urbà.
Arquitectura i urbanisme: • Per refermar autoritat engega un programa que pretén reorganitzar tot el terrirtori que controla. Construïr una xarxa de places fortes i elements de defensa – contractes fixes amb arquitectes militars.
• Vil.les medicees, enfocades en lleure i com a lloc estratègic.
• Espais urbans a Florència i intervé al Palazzo Vecchio, als Uffizzi...
=> símbol de poder del segon gran període de llinatge de Medici.
Contracta arquitectes cortesans: Vasari, pintor, escriptor, arquitecte... Capacitat d'assessorament en la reorganització del territòri. Crea una àure d'història florentina comonua = identitat toscana. La Vitte, de 1550, encarregada pel mateix Cosme I.
GIORGIO VASARI Néix a Arezzo (on s'hi fa construïr la Casa Arezzo) Funda l'Acadèmia Literària l'any 1541 – inici de les acadèmies a Europa.
Palazzo Vecchio Primera intervenció de Cosme I com a promotor i de Vasari com a arquitecte.
Remodelació sobretot interior, la major part de l'exterior es conserva en estructura. És un símbol de la ciutat, històric – original medieval de Arnolfo diCaprio, 1299.
Decoracions en voluntat de subratllar l'aportació dels Medici a Florència i legitimar el seu poder.
Escultura eqüestre de Cosme I governa l'espai urbà.
A l'interior: Saló del Cinquecento, de 1567 – Sala construïda durant el governt republicà, per Simone del Pollaiuolo, al 1494, per a ser seu del consell major. Vasari en el seu projecte l'amplia per fer.la sala principal del palau i la decora amb un programa iconogràfic d'enaltiment del llinatge dels Medici.
Seu del govern + sala d'audiències.
Intervenció de Bandinelli – L'udienza elevació esglaonada per seure el gran duc.
A 39 panells del sostre hi ha pintures de la vida de Cosme I, al centre hi ha glorificació de Cosme I com a gran Duc de Florència i la Toscana.
Al pis superior – estances familiars.
Capella d'Eleonor de Toledo: Deposició de Crist i La Trinitat al sostre, de Bronzino, 1540-1545.
Remodelació orientada a la decoració.
Palau dels Uffizzi Major empresa arquitectònica de la Florència de 1500. Unit per un pont amb el Palazzo Vecchio.
Palau monumental. Caire escenogàfic.
Eidici de 3 cossos, porticat al 1r. Aparença clàssica. Finestra serliana de cara al riu – recuperada de l'arquitectura antiga (ex. Palau Dioclecià a Croàcia), pel tractadista Serlio // Crea un pati intern de finalitat pública – fa present el poder del Duc i el seu llinatge.
Façana enorme – requereix poc relleu = decoració freda, senzilla.
Primer teatre permanent de Florència + Tribuna dels Uffizzi – espai on conservar la col.lecció d'art dels Medici → acabat per Bernardo Buentalenti, deixeble de Vasari.
Porta delle Suppliche (entrada lateral) – influència clara de Miquel Àngel i ús lliure del llenguatge clàssic.
Palau Pitti Estructura preexistent de 1458, encarregat per un banquer que vol rivalitzar amb els palaus florentíns.
Atribucions a Brunelleschi/Farcelli.
Grotta dels Boboli (de Vasari i Buontalnti) Integració de les arts i aquestes amb la natura. Intervenció de molts artistes.
Iniciada per Vasari. Entrada de caire triomfal. Valor escultòric > arquitectònic.
Falses estalactites de pedra pómez. Joc visual a través de les diferents arts.
Poca llum.
Decoracions escultòriques de referència mitològica.
Intervencions al llarg dels segles.
Venècia Se li encarrega a Sansovino gran part de la reestructuració de la ciutat de Venècia. Fromació prèviaamb els grans arquitectes de Roma, se li dóna un càrrec de supervisor de tota l'arquitectura pública de venècia. Reforma de la Plaça de San Marco: Voluntat de donar visió orgànica i unitària al centre de Venècia – mateixa idea de Miquel Àngel en el Campidoglio – donar unitat a un conjunt d'elements.
Pl. St Marc era el lloc representatiu de la unitat de Venècia.
Ha de combinar arquitectures medievals amb el nou llenguatge renaixentista.
Afegeix la logetta. Al costat, la Libreria Marciana, i al costat, l'edifici de la seca + edificis de la seu dels procuradors a joc amb l'anterior.
Remodela la seu dels procuradors amb un llenguatge clàssic, afegir una ala nova d'edifici dels procuradors en estil modern per tal de donar sentit d'unitat.
Scamozzi continuarà la feina de Sansovino fins 1583, i després Longhena 1640.
Decoració variada, relleus a l'antica – introducció a Venècia del gust per lo clàssic.
Ala napoleònica tanca el conjunt, del s. XIX, substituïnt una església del s.XV (San Geminiano, façana classicitzant).
La piazzeta, zona dins la Pl San Marco, just davant el palau.
Edifici nou (loggetta) davant el Campanille que serveix de lloc de reunions pels consellers d'estat.
Edifici d'estil clàssic – ritme d'arcs i semicolumnes.
Remet a arquitectures de Sangallo, Vasari... Alternança d'elements abultats i elements plans. En els nínxols entre columnes hi ha escultures exemptes (inspiració clàssica).
Connotació plàstica dels relleus i columnes = contrast de formes i volums entre loggetta i Campanille.
La biblioteca Marsiana, 1537 Destinat a acollir els llibres donats a la república pel cardenal ???, que inicia una col.lecció que s'aniria ampliant al llarg dels segles. Constituirà un centre cultural intel.lectual.
Pietro Bembo serà el primer en fer-se'n carrec.
Sansovino planteja formes clasissitzants per un edifici de finalitats pràctiques.
Lògies a la part inferior pensades per ús civil, obertes a la plaça. El pis pricipal és on se situa la biblioteca – recull tota la llum. S'articula en dos ordres clàssics: doric (baix) i jonic (pis principal).
Les arcades de la planta baixa descansen sobre voltes de canó.
Sobre els dos pisos van decorats amb un fris amb relleus a l'antica, amb més importància al pis principal. L'edifici és coronat amb una balaustrada amb escultures de déus antics, d'estil clàssic, de color blanc (típic de Venècia).
Dóna monumentalitat a la bilbioteca a través d'un llenguatge clàssic que encara no havia arribat a Venècia – predominava un estil fortament bizantí i medieval.
En la decoració pictòrica interior hi participen els artistes principals de l'Escola Veneciana, que aleshores s'està reivindicant com a alternativa a Florència: Ticià, Tintoretto, Veronese...
La sala principal de la biblioteca ocupa tota l'amplada de l'edifici – voluntat d'aconseguir el màxim de llum natural. No és una pintura arquitectònica/il.lusionista – segueix l'estructura, domina la volta.
Combinació d'elements clàssics i novedosos a nivell arquitectònic, pictòric i escultòric – fusió de llenguatges.
Implanta un nou estil a Venècia, influenciarà a Palladio.
La zecca, la fàbrica de moneda. L'últim fis és afegit posteriorment, Sansovino l'havia planejat de dos pisos. Recorda al Palazzo Carpini de Rafael? Pins inferior encoixinat i el superior de columnat amb llindes. Les columnes denoten plasticitat.
= relectura dels clàssics i l'antiguitat.
Serlio, en el seu tractat, deia que l'encoixinat s'havia d'utilitar per representar fortalesa, robustesa...
La casa de la moneda, per Sansovino, ha de representar aquesta fortalesa econòmica de la república.
Palau Corner de la Ca' Grande, 1533 Arquitectura amb particularitats que s'adapten amb la situació a la riva de l'aigua del canal gran, típica de l'arquitectura palatina veneciana.
Encoixinat. 3 pisos. Columnes aparellades.
Ús de la decoració i el llenguatge clàssic.
Recorda la forma d'atri de vestíbul antic.
Palaus tenen un pati situat a una part molt posterior.
L'entrada dóna pas a un passadís molt estret fins al final de l'edifici, on hi ha el pati, per evitar al màxim l'aigua i la humitat = palaus molt estrets amb patis descentralitzats. Forma típicament veneciana.
Davant la manca de protagonisme del pati, la importància de l'edifici ha de quedar reflectida en la façana – expressar la novetat del llenguatge clàssic, riquesa de la família que el comissiona, etc.
Es diu que crea un model de palau per les famílies venecianes, plenament renaixentista. L'estil s'allargarà fins al s.XVIII.
Sanmicheli arquitecte que treballa al Venetto, Verona, fortament marcat per l'estil de Sansovino. Se li encarregaràn palaus senyorials a la moda de l'època. Provinent de família de mestres d'obra.
Estudia uns anys a Roma fins el saqueig de 1527 = coneix l'arquitectura romana. Fa alguns edificis pel papat. Principal difusor de l'estil renaixentista.
Porta Nuova, Verona, 1533-1540 Elements classicistzant.
Palau Bevilacqua, Verona, 1555 Ús de l'encoixinat.Tradicionalment menys importants, en les façanes volen demostrar ser partícips del nou estil renaixentista.
Façana encoixinat planta baixa. Elements classicitzants. Cornissa massissa, forta. Decoració a l'antica.
Raresa: façana descentralitzada.
ANDREA PALLADIO 1508-1580 Gran arquitecte de la zona del Venetto, el més famós.
Escriu un tractat molt difós = serà reconegut i imitat.
Primera formació com a picapedrer, provinent d'una família humil de Pàdua. S'instal.la a Vicenza a treballar. Gian Girolamo Trissino l'acull en protecció i li ofereix estudis humanistes i científics. A finals de 1530 l'introdueix en un cercle humanista on es valora l'antiguitat, literatura: Cercle d'Alvise Cornraro, que el “bateja” com a Palladio de Pallas Atenea. Cornraro era del patriciat venecià, l'introduïrà en el món del mecenatges i l'arquitectura de l'època. És el que l'empeny a escriure el tractat, i li'n sufraga l'edició.
Serlio serà model per Palladio des de ben jove, el seu tractat (1537) li influïrà molt.
El viatge a Roma el 1541 farà que conegui de primera mà totes les construccions de l'antiguitat.
Allà s'interessarà molt per Vitruvi i el seu tractat. A més de les obres antigues, podrà conèixer tots els arquitectes moderns: Bramante, Rafael i Miquel Àngel.
Rebrà el patronatge de la família Barbaro, se li encarregara el Proto de la Serenissima, 1570, iniciat per Sansovino.
A Vicenza durà a terme diversos càrrecs públics i privats.
Basílica Vicenza, inici 1549 Primer gran encàrrec en rebre Palladio.
Palazzo della Ragione, acollia el senat des de l'època medieval. Vàris autors s'hi havien interessat prèviament: tenia interès històricament i era de grans proporcions. L'edifici es conservava prou bé però es vol reformar – se li encarrega a Palladio.
La inteció de Palladio és combinar arquitectura renaixentista amb l'antic edifici medieval, sense estridències. Al voltant de l'antic edifici del senat hi construeix una lògia en dos nivells que l'envolta i li dóna una forma/planta regular (l'antic no ho era). L'estructura li dóna un aire clàssic: arcades, domini del sistema serlià – elements arquitectònics amb un arc de mig punt al centre i al costat dues obertures arquitravades amb columnes. Aquesta obertura s'anomena serliana en honor a Serlio, ja que en el seu tractat recupera aquest tipus d'element arquitectònic típic de l'antiguitat.
Decora l'exterior amb elements clàssics, a l'antica – igual que Sansovino a la Biblioteca Marsiana.
Davant la Basílica de Vicenza trobem la Loggia del Capitanato, inici 1571.
Residència del governador. És un edifici inacabat, no se sap segur fins quants trams volia arribar a construïr Palladio (només en trobem 3, es creu que podria haver arribat a projectar fins a 6).
Ordre colossal compost que ocupa tota la façan, una gran lògia de dos pisos. Estil molt habitual de l'època tardana de Palladio.
4 semicolumnes coronades per un capitell molt decorat, amb rellesus classicitzants als àngles de les semicolumnes. Podrien semblar les restes d'un edifici antic amb elements moderns.
Voluntat de Palladio – classicitzar els edificis moderns de Vicenza.
Construïrà diversos palaus a Vicenza, l'èxit que va tenir amb el primer encàrrec de la Basílica de Vicenza fa que vàris senyors de la ciutat li encarreguin palaus. Residències urbanes, la majoria d'ells són edificis antics reformats, es busca donar-hi una “mirada moderna”. En el seu tractat il.lustra 5 d'aquests palaus urbans; crida l'atenció com en cada edifici cerca una sol.lució única a un problema concret, investigant sobre les possibilitats de cada un segons les seves característiques prèvies.
Busca renovar l'arquitectura medieval civil de Vicenza a una arquitectura moderna. Trobem els mateixos problemes que trobavem en els edificis de Venècia: es troba amb una estructura de carrers estrets medievals, una xarxa molt complicada. A més hi havia vàris rius i canals subterrànis que condicionaven les possibilitats de construcció. Els patis no poden ser grans i novedosos com a Roma o Florència, s'han d'adequar a les possiblilitats – seràn patis molt simples, amb plantes molt geomètriques seguint l'estil de perystilum romà: petits patis envoltats de columnes.
S'esmerarà en el disseny de façanes, a través de les quals s'hi otorgarà modernitat i solemnitat.
Palau Thiene, 1542 Palau gòtic refet.
Dos pisos, façana de dos nivells: • A baix encoixinat – típic de l'arquitectura manierista/renaixentista madura, recorda a Julio Romano i es diu que és possible que hi hagués intervingut en el seu disseny.
• Pis principal – pilastres d'ordre corínti amb les quals s'intercalen finestres.
Llenguatge clàssic ja conegut recuperat per ser usat amb llibertat absoluta.
Palau Chiericat, 1550, acabat s.XVII Fet de nou, solar situat a una illa envoltada de canals del riu – s'hi ha d'adaptar.
Aprofita la grandària del solar. Sembla que tenia en ment els pòrtics de dos pisos dels edifics del Forum Romà com a inspiració. Ho reinterpretaria.
Columnes, escultures... monumental classicitzant.
Molt intervingut al llarg dels segles.
Palau Porto, 1540-1552 Reestructuració d'un palau antic.
Encoixinat pla al pis inferior.
Segueix una estructura però otorga a cada edifici sol.lucions novedoses, les façanes es distengeixen perfectament i il.lustren la grandesa dels propietaris.
Palau Barbarano, 1570-1575 Reestructuració d'un antic palau.
Dos pisos amb un ordre cada un, organitzats amb total llibertat (jònic i corínti).
Decoració amb estucs sobre les finestres i en el fris entre dos pisos. Decorats amb elements vegetals, d'inspiració clàssica.
Palau Valmarana, inici 1565 Mostra les tendències que el portaran a la Loggia del Capitanato: dimensions colossals, pilastres que travessen els dos nivells de l'edifici. Recurs també usat per Miquel Àngel en la reestructuració de la Piazza del Campidoglio, Palladio podria haver-ho après en el seu viatge a Roma l'any 1541.
Sempre és una renovació de la superfície dels edificis del Venetto.
Hauria projectat un edifici més allargassat, que no es va dur a terme. S'ha reclamat la importància de diferenciar entre allò que projecta Palladio en els seus tractats i el que s'acaba fent El Teatre Olímpic, projectat 1580, acabat per Scamozzi 1586 Recuperació de la tipologia de teatre antic, amb la importancia de la tipologia... recuperació de Vitruvi en la tipologia teatral.
Primer teatre modern que recupera allò que es creu teatre antic.
És una comissio que li fa l'Academia Olímpica, que estudiava el món clàssic i volia posar en escena les comèdies de l'antiguitat: part del gust de l'època. Un dels seus fundadors fou Palladio mateix; es vol dotar d'una estructura fidel a l'original per representar obres antigues.
Se'ls hi concedeix com a espai un antic complex urbanistic medieval que havia estat presó i polvorera – estructura no gaire lluïda.
La idea de Palladio prové de Vitruvi, s'inspira en el De Architectura, que en aquella època s'havia editat amb imatges: edició de Daniele Barbaro, 1556, del cercle de Palladio, que il.lustra el tractatl.
Així, alhora que Palladio fa les il.lustracions pel tractat, s'inspira per fer una relectura del teatre clàssic. Té també en ment la recerca que s'estava fent en les runes del Teatre Berga a Vicenza.
En morir Palladio continuaràn el projecte Scamozzi i el fill de Palladio, Silla.
Manté els elements del teatre antic: càvea, galeria opèrbula decorada, escenari...
L'escenari té una estructura fixa recordant aquell mur que sembla que hi havia als teatres antics (proscèni). El mur el fa Scamozzi. Inclou vistes amb perspectiva, per les quals Palladio no n'havia deixat cap projecte. L'escenografia és una recreació de la ciutat de Tebes. Gran il.lusionisme perspectiu fet amb fusta, construït expressament per a la innaguració del teatre, amb la representació d'Edip de Sòfocles.
Alhora que recupera la tipologia teatral antiga, representa un dels somnis dels humanistes de l'època: fer un teatre estable fidel als que haurien acollit les tragèdies gregues.
Palladio aconsegueix consonància entre la tipologia antiga i el pensament renaixentista.
Més tard farà el Teatre a Sabbioneta, Scamozzi 1588-1590, pel duc de Gonzaga.
Primer teatre tot nou de l'arquitectura renaixentista.
El tractat d'aequitectura, 1570 (primera edició) Posa per escrit, impulsat per Cornrado tot allò que ha estat estudiant i investigant referent a l'arquitectura. Ho titula Els quatre llibres de l'arquitectura. Combina la visió humanista de l'arquitectura alhora estant totalment influït per la relectura d'allò clàssic: Vitruvi, recuperacions arqueològiques... Alberti ja havia recuperat Vitruvi, però era amb un llenguatge molt culte i reflexions teòriques, obra dirigida als pensadors humanistes més que als pròpis arquitectes.
Palladio planteja un tractat més pràctic.
Palladio està familiaritzat amb l'arquitectura antiga: ja ha fet les il.lustracions de la reedició de Vitruvi i ha escrit petits volums sobre les runes de Roma.
Ho planteja com un manual destina a arquitectes. Busca evitar errors, elements bàrbars (gòtics), costos excessius i estructures sòlides, que no s'envelleixin prematurament = dirigit a arquitectes i mecenes.
Continguts: • Llibre 1: Revisió de la teoria segons Vitruvi. Materials.
• Llibre 2: Arquitectura privada – dóna molta informació sobre projectes i edificis enllestits.
• Llibre 3: Les ciutats – deidcats a edificis públics sota mirada urbanista.
• Llibre 4: Els temples – dedicat a arquitectura antiga de Roma, l'únic temple modern és el Tempieto de Bramante.
Planteja Vitruvi com a màxima autoritat indiscutible en quant a arquitectura. El defineix com a difícil i obscur, que cal ser utilitzat amb compte. Tot ús de Vitruvi en la modernitat són reinvencions, reinterpretacions, etc. No s'acaba de compendre amb claredat.
Palladio explica quin problema es troba a l'hora de plantejar un projecte i totes les opcions per sol.lucionar-ho. Fusiona el gust del clàssic amb la funcionalitat = èxit i gran acollida del tractat. Té com a mestres Julio Romano a Màntua, Sansovino a Venècia i Bramante, Miquel Àngel i Rafael a Roma.
Difón per tot Europa aquest llenguatge classicitzant usat amb llibertat.
La difusió del tractat donarà lloc a la corrent arquitectònica palladisme. Especialment a Gran Bretanya de seguida es dona una imitació molt extesa de l'estil de Palladio entre arquitectes també teòrics que faràn tot de tractats imitant l'estil palladià.
San Giorgio Maggiore, inici 1556 Admira el Tempieto de Bramante. La planta central és l'ideal de bellesa.
Època en que hi ha el Concili de Trento, que replanteja molts aspectes teòrics de l'art i arquitectura.
El clergat es definirà a favor de la planta basilical, alegant que és la que s'adapta millor a les necessitats de la litúrgia. S'imposarà com a planta usada. A nivell monumental no es va acabar fent una planta circular monumental.
Palladio opta per la planta basilical o longitudinal, creu que també presenta avantatges.
La planta era una església monàstica benedictina.
Transcepte travessa la planta amb una cúpula al mig, coronada per un presbiteri amb vàries elements. No és una planta central però té elements que remeten a aquesta idea centralitzant de la bellesa ideal, idea de déu en el cercle... Busca albergar el màxim de fidels possibles.
Espai lluminós gràcies a la cúpula i obertures a les parts superiors.
Columnes i elements classicitzants sòlids sense arribar a ser pesats.
Façana a l'antica, recorda els temples clàssics: columnes colossals.
San Francesco della Vigna, 1570 Façana de Palladio – inspiració clàssica, temple in antis? Il Redentore, inici 1577 Encarregat pel senat de la República de Venècia, el 1575 hi havia hagut una pesta molt mortal i s'ofereix l'edifici al Jesús: funció votiva, d'agraïment pel final de la pesta. També busca albergar el màxim de fidels – torna a fer una planta basilical amb 6 capelles laterals. Combinació de l'estructura basilical amb el gust classicitzant, estèticament en lligam amb el gust de l'època.
Les vil.les Palladianes La majoria d'elles situades al camp del Venetto, totes elles ben conservades. En conjunt mostren com Palladio va saber conjugar dues funcions de la vil.la: per una banda les vil.les suburbanes tenen la funció de lleure i esbarjo, oferir la màxima comoditat, tal com s'entenien les vil.les en l'antiguitat, i per altra l'explotació agrícola de la vil.la.
Al s.XVI hi ha una crisi del comerç marítim per qüestions de pirateria i aliances polítiques. Bona part dels patricis que tenien possessions pel que fa a camp i mar, es decanten per centrar la seva atenció en les agrícoles. Concilia les dues necessitats i projecta vil.les que respecten el gust estètic humanista venecià, arquitectura a la moda. Elements classicitzants sempre conjugats de manera original, cada projecte és tractat amb absoluta autonomia respecte els altres.
Són fetes amb materials poc costosos.
D'aquesta manera, se li van encarregar moltes vil.les ja que combinava funcions i ho resolia segons el gust del moment.
Les plantes són sempre simètriques: senzillesa de formes en l'estructura que facilita les tasques a les quals estàn destinades. Hi ha una estudiada relació de proporcions entre tots els elements.
A diferència de les vil.les romanes o florentines, Palladio havia de tenir en compte que el que haurien de ser jardíns festuosos i decoratius havien d'esdevenir vinyes i camps de conreu – no és una natura artificiosa com seria per exemple amb la Vil.la dels Boboli sinó que és sempre un paissatge agrícola integrat a l'arquitectura. Mostra el sistema proporcional d'Ablerti.
3 tipologies: • Domini del desenvolupament d'una estructura horitzontal en un únic pis. Cos central (residència) + dues ales laterals porticades, barquesse (ús agrícola).
ex. Vil.la Emo a Fanzolo, Vil.la Badoer a Frata Polesine (Rovigo) o Vil.la Barbaro a Maser (Treviso).
• Bloc centralitzat de tendència vertical i dos pisos. Prescindeix de les barquesse. Façana a la clàssica amb ordres variant segons el pis o fent servir ordre colossal pels dos pisos.
ex. Vil.la Cornraro a Piombino Dese, Pàdua, Vil.la Foscari alla Malconenta.
• Representada per una sola vil.la: Vil.la Capra o la Rotonda, ca. 1550 Vil.la Capra, ca. 1550 Propietat d'un eclesiàstic, Palladio li ofereix una construcció d'aspecte templar: façana amb frontó, columnes... forma repetida en els 4 cantóns de l'edifici = hi ha 4 façanes.
Planta simètrica, espai central circular cobert amb una cúpula, cosa que la fa absolutament original.
Recorda al Panteó i la idea templar antiga.
Cada façana és tractada com a façana principal, incloent escalinata i decoració escultòrica.
Residència suburbana deslligada de la funció d'explotació agrícola, el propietari no depenia de l'agricultura.
En la planta, les formes geomètriques dominen (cercle, quadrat...). Es van repetint establint una relació de proporcions perfectament calculat.
Al centre trobem un saló circular de sostre alt cobert amb cúpula. La senzillesa és una forma pròpia que li otorga a l'arquitectura una entitat pròpia: culminació de l'arquitectura renaixentista en la seva recerca de les formes ideals – rotonda circular lligada a la idea de perfecció humanista.
Integració de l'arquitectura en la natura.
El voltant de la cúpula era un dipòsit d'estris agrícoles – cobreix la necessitat de funcionalitat agrícola.
Summerson diu que Palladio acaba reconstruïnt els edificis dels antics però d'una manera imaginativa, no hi ha voluntat de recuperar l'antiguitat cinetíficament, sinó que ho fa servir de base per projectar edificis moderns que han de respondre a les necessitats del s.XVI. Segons Summerson les obres tenen gran importància per visualitzar les seves teoritzacions en el seu tractat.
Obra de maduresa.
Gesú II Les vil.les romanes Estil que ens acosta més al barroc, segona generació de manieristes.
Segona meitat del s.XVI a Roma hi ha certes condicions que afavoriràn aquest canvi: Rafael ja ha iniciat les obres del Campidoglio. Es diu que degut a la seva càrrega individual difícilment podria haver estat model – és una interpretació molt poc convencional del classicisme. Els arquitectes d'aquesta segona generació promouen també una revisió de l'herència del renaixement per tal d'aconseguir formes repetibles. Si la primera generació s'havia preocuat d'alliberar les formes de les normes, la segona vol retornar a una canonització de les formes del repertòri clàssic.
Aquest procés de normativització de l'arquitectura també s'explica en el context: a Roma té lloc el naixement de les acadameies, espais on ensenyar com fer l'art, es promou l'ensenyament a través de regles, mòduls i models (ex. Acadèmia de St Lluc fet 1552).
JACOPO BAROZZI DA VIGNOLA “IL VIGNOLA” 1573 Arquitecte destacat de la segona generació manierista.
Comença la seva carrera com a pintor de perspectives. Viatja a Roma per completar la seva formació l'any 1539, i entra a la cort de Fontainebleu. Tornarà a Bolonya.
San Petronio a Bolonya Treballa a la fàbrica de San Petronio, gran església gòtica de la ciutat. Es diu que és la darrera església tardo-gòtica d'Itàlia. Façana incomplerta, només té mitja façana coverta dels relleus de marbre, on hi trobem obres de Jacoppo della Quercia. Queda incomplerta per falta de diners. Es van fent petites remodelacions.
Església de Gesú, inici 1568 Vignola arriba a Roma i esdevé l'arquitecte protegit de la família Farnesse, molt important.
Substitueix el lloc de confiança que ocupava Sangallo. Du a terme alguns encàrrecs d'arquitectura civil però l'obra més important és l'Església de Gesú, dels jesuïtes.
Església mare de la companyia de jesús a Roma – seu mundial dels jesuïtes. És un ordre d'una gran importància en l'època. El seu fundador, l'any 1551 ja reclamava una construcció per la seva ordre, que fou un personatge molt actiu en la contrarreforma.
Les obres comencen el 1568 quan el Cardenal Alessandro Farnesse aconsegueix els fons de l'Església per fer l'obra.
Ja hi havia hagut un parell de projectes anteriors, entre els quals trobem un disseny de Miquel Àngel, abans de morir.
Vignola crea un model perfectament adaptat a les necessitats de l'època i que seria imitat per totes les esglésies de la contrarreforma. L'ordre dels jesuïtes defensava el proselitisme, la predicació als fidels, i calia adequar l'espai a aquesta intensa activitat de predicació.
Vignola projecta una planta d'una sola nau longitudinal molt ampla, amb 3 capelletes per costat.
D'acord amb els dictats de Trento, calia poder encabir el màxim nombre de fidels a escoltar la litúrgia. La zona central sobre el creuer del transcepte es cobreix amb una cúpula. Els braços es contrauen, tenen el mateix tall que les capelles laterals de manera que esdevenen dues capelles més.
Amb aquest projecte Vignola pretén ajudar a la predicació.
Espia molt obert + separació clara entre espais litúrgics.
La façana l'acaba un dels seus seguidors: Jacomo della Porta, arquitecte important d'inicis del barroc.
Modifica el projecte un cop succeeix al mestre i canvia alguns dels aspectes projectats inicialment.
Trenca l'absoluta correspondència entre interior i exterior incloent dues volutes enormes als laterals del segon pis – dóna una volumetria i plasticitat que mancaven en el projecte de Vignola. És un element novedós fruit del procés d'experimentació manierista, que en el barroc esdevindrà model per la tipologia.
Interior festuós, decorat amb frescos d'estil barroc.
En el seu tractat, també de gran difusió (es diu que suplanta al de Palladio durant un temps), trobem un caire de manual, proporciona als arquitectes un sistema de normes clar i accessible, que queda reflcetit en el Gesú. Estil en sintonia amb les noves acadèmies.
Serà el punt de partida pel barroc.
Vil.les Romanes Les vil.les de romes són per utilitzar-se com a ostentació més que cap altre qüestió funcional. LA majoria d'elles eren propietat de la cúria papal i les seves famílies. Es distingeixen de l'estil nòrdic per unes formes més complexes, estil ric i ostentós i jardíns decoratius.
Vil.la Giulia Residència suburbana del Papa Juli II Farnesse.
Grans dimensions, hi col.laboren Vasari i Manatti.
Es diu que sobta, en contraposició amb aquesta façana més rectilínia, trobar dos patis en forma d'exèdra de diferents mides.
...

Tags: