TEMA 8 (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Derecho - 2º curso
Asignatura Fonaments del dret administratiu
Año del apunte 2016
Páginas 4
Fecha de subida 10/10/2017
Descargas 0
Subido por

Descripción

PROFESOR: JOSÉ ESTEVE PARDO

Vista previa del texto

TEMA 8: TEORIA I RÈGIM GENERAL DE LA VALIDESA I INVALIDESA DELS ACTES ADMINISTRATIUS LES CATEGORIES BÀSIQUES: INVALIDESA ABSOLUTA – NULITAT DE L’ACTE I INVALIDESA RELATIVA – ANULABILITAT DE L’ACTE La validesa d’un acte és la seva adequació a la legalitat, de manera que un acte és vàlid quan, ni en el seu procediment d’elaboració ni el seu contingut, no s’adverteix cap infracció a l’ordenament jurídic, que constitueixi un vici de validesa. Les infraccions a l’ordenament jurídic no són gens infreqüents donada la gran extensió d’aquest i la complexitat que sovint envolta els diferents procediments administratius.
D’entre totes les possibles infraccions a l’ordenament jurídic s’estableix una important distinció en funció de la gravetat de les mateixes: - Infraccions greus i, per tant, determinants de la nul·litat de l’acte: Aquestes infraccions comporten que l’acte sigui absolutament invàlid i, per tant, nul de ple Dret.
Donada la seva gravetat i la radicalitat dels seus efectes, aquestes infraccions estan perfectament enumerades en la llei.
- Infraccions que no tenen una gravetat tal que comporti la nul·litat de l’acte: Aquestes infraccions comporten que l’acte sigui relativament invàlid i, per tant, anul·lable.
La principal diferència que deriva d’aquesta distinció és que la nul·litat absoluta és irreversible, això és no pot subsanar-se, mentre que els vicis no greus que fan anul·lable l’acte poden perfectament ser subsanats i convalidats a través d’una sèrie de tècniques que ofereix el Dret administratiu.
ELS ACTES NULS LES CAUSES DE NULITAT DELS ACTES ADMINISTRATIUS Les infraccions a l’ordenament jurídic que es consideren greus i, per tant, comporten la nul·litat absoluta de l’acte estan estrictament recollides a la llei 39/2015, que en el seu article 47 estableix que són nuls de ple Dret els actes administratius següents: - Els que lesionen els drets i llibertats susceptibles d’empara constitucional - Els dictats per un òrgan manifestament incompetent per raó de la matèria o el territori.
- Els que tinguin un contingut impossible.
- Els que siguin constitutius d’infracció penal o es dictin com a conseqüència d’aquesta.
- Els dictats prescindint totalment del procediment establert o de les normes que contenen les regles essencials per a la formació de la voluntat dels òrgans col·legiats.
- Els que atorguen facultats o drets a qui no compleix els requisits per al seu atorgament.
- Qualsevol altre que estableixi la llei.
CONSEQUÈNCIA DE LA NULITAT DELS ACTES ADMINISTRATIUS Si concorre algun d’aquests vicis l’acte serà nul de ple Dret i impossible de subsanar. Un acte tal no pot produir cap efecte jurídic, així que en teoria no seria necessària una declaració sobre la nul·litat de l’acte perquè aquest no ha produït ni pot produir cap efecte jurídic. Tanmateix, per raons de seguretat jurídica sovint és convenient una declaració en aquest sentit que, en tot cas, no tindrà efecte constitutiu sinó merament declaratiu, ja que tal declaració no produeix la nul·litat de l’acte sinó que només la constata.
ELS ACTES ANULABLES CARACTERITZACIÓ Els actes anul·lables són aquells que incorren en infraccions a l’ordenament jurídic diferents a les constitutives de nul·litat absoluta. Aquestes infraccions que comporten l’anul·labilitat de l’acte no estan estrictament recollides a la llei ja que la seva caracterització segueix una via negativa, consistent en que són aquelles que no es troben contemplades a l’article 47 de la llei 39/2015, això és aquelles que no constitueixen un vici greu que comporta la nul·litat de ple Dret de l’acte.
SITUACIONS A LES QUE POT CONDUIR L’ANUL·LABILITAT O INVALIDESA RELATIVA DELS ACTES ADMINISTRATIUS Els actes anul·lables poden abocar en alguna de les següents situacions.
La declaració de nul·litat Una d’aquestes situacions és la nul·litat de l’acte, per a la qual es requereix d’una declaració de nul·litat que pot obtenir-se per dues vies: - A través d’un recurs interposat per un particular legitimat i resolt, en via administrativa o judicial, amb una declaració de nul·litat de l’acte.
- La pròpia Administració declara d’ofici la nul·litat de l’acte.
Aquí tal declaració de nul·litat, tot i semblar el contrari, té caràcter constitutiu i no declaratiu, ja que és tal declaració la que produeix/constitueix la nul·litat de l’acte que fins aleshores era anul·lable.
L’adquisició de fermesa de l’acte Una altra possibilitat és que l’acte no sigui recorregut per cap particular legitimat ni revisat d’ofici per l’Administració de manera que la nul·litat com a tal de l’acte no s’assoleix. En aquest cas, la seguretat jurídica no permet que la situació d’anul·labilitat romangui indefinidament, de manera que, un cop transcorreguts els terminis per a interposar els particulars legitimats recurs i per a revisar d’ofici l’Administració, l’acte, tot i presentar encara una infracció a l’ordenament, esdevé inatacable i guanya fermesa, de manera que el seu vici de validesa queda de facto subsanat.
La subsanació del vici La tercera possibilitat és que es produeixi una actuació orientada a la subsanació del vici i la recuperació de l’acte. La llei 39/2015, del Procediment Administratiu Comú, s’orienta clarament cap a la subsanació de tot el subsanable i la recuperació de tot el recuperable.
Tal llei ofereix multitud de tècniques per a realitzar aquestes tasques de subsanació i recuperació dels actes viciats, d’entre les quals cal destacar unes que s’apliquen a actes anul·lables i no a nuls i unes que són aplicables tant a actes anul·lables com a actes nuls.
LA SUBSANACIÓ I RECUPERACIÓ D’ACTES VICIATS REMEIS APLICABLES ALS ACTES ANUL·LABLES La convalidació és la subsanació realitzada per la pròpia Administració d’un vici de validesa d’un acte anul·lable, però no d’un acte nul de ple Dret, que per definició no pot convalidar-se.
REMEIS APLICABLES ALS ACTES NULS I ANUL·LABLES L’aplicació de tècniques per a la subsanació d’actes anul·lables no planteja cap problema, però, en canvi, resulta paradoxal que aquestes mateixes tècniques puguin operar per a la subsanació d’actes nuls de ple Dret.
El manteniment dels actes tràmit no afectats pel vici Com tota paradoxa, la contradicció només és aparent si ens atenem a la distinció entre actes resolutoris i actes tràmit. La nul·litat pot predicar-se de l’acte resolutori que, en ser nul de ple Dret, no pot convalidar-se ni subsanar-se, però els actes tràmit realitzats al llarg del procediment, si no han estat contaminats pel vici determinant de la nul·litat de l’acte resolutori, poden conservar-se i recuperar la seva funcionalitat.
Les fórmules per al manteniment i recuperació d’elements de l’acte, normalment actes tràmit, són principalment les següents.
Intransmissibilitat del vici de nul·litat o anul·labilitat La nul·litat o anul·labilitat d’un element d’un acte, com ara d’un acte de tràmit, no es transmet als altres elements de l’acte, com ara els altres actes tràmit, si existeix independència entre ells.
Conservació d’actes i tràmits L’òrgan que declari la nul·litat de les actuacions disposarà sempre la conservació d’aquells actes i tràmits el contingut dels quals s’hagués mantingut igual de no haver-se comès la infracció.
La conversió dels actes administratius D’acord amb l’article 50 de la llei 39/2015, els actes nuls o anul·lables que continguin elements constitutius d’un altre acte diferent produiran els efectes d’aquest.
No s’ha de confondre la figura de la conversió amb el principi de conservació; la conversió suposa la transformació de l’acte viciat en un altre acte que pot reconèixer un altre dret o posició jurídica al particular.
...

Comprar Previsualizar