Tema 8: Personalitat i salut (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Psicología - 1º curso
Asignatura Personalitat i diferències individuals
Año del apunte 2015
Páginas 6
Fecha de subida 21/03/2016
Descargas 2
Subido por

Descripción

Apunts de classe

Vista previa del texto

Personalitat i diferències individuals Personalitat i salut Conductes de salut - La personalitat pot promoure una conducta poc saludable que augmenti la probabilitat d’emmalaltir (efecte indirecte de la personalitat sobre la malaltia).
Exercici i Big 5 - Les facetes d’activitat (extraversió) i autodisciplina (responsabilitat) estan relacionades positivament i prediuen de forma independent la conducta d’exercici.
  Facetes de l’extraversió com ara l’activitat, optimisme, sociabilitat i la cerca d’emocions serveixen per a motivar els individus a fer exercici.
Les persones amb puntuacions altres en responsabilitat farien exercici perquè són més autodisciplinades i dirigides a fites. Persones amb un locus de control intern realitzen més exercici.
- En alguns estudis la pràctica d’exercici es troba inversament relacionada amb el neuroticisme (+N, -exercici).
Consum de tòxics - -Responsabilitat i –cordialitat = +consum de tabac.
- -Responsabilitat i +extraversió = +consum d’alcohol.
- Consum d’alcohol més sever associat a trets de desinhibició i afectivitat negativa (dimensió que inclou la vivència freqüent d’estats emocionals aversius que inclouen disgust, culpa, ira, por i nerviosisme i que generen diestrès subjectiu).
- +Ira i +hostilitat = +consum d’alcohol i tabac.
- La dependència del tabac es relaciona en major greu amb l’afecte negatiu i l’estrès.
- +Desinhibició i +agressivitat (emmarcats dintre del psicoticisme d’Eysenck) són factors de risc per una major freqüència en el consum d’alcohol, en major quantitats i amb pitjors conseqüències per a l’individu.
- L’extraversió sembla jugar un paper rellevant en l’aparició de consum avançat en adolescents, però no permet predir la severitat del consum.
- +Impulsivitat = +consum de tòxics.
   Urgència positiva → tendència a actuar de forma impulsiva quan s’experimenta un estat intensament positiu.
Urgència negativa → tendència a actuar de forma impulsiva quan s’experimenta un estat emocional intensament negatiu.
Tots dos prediuen el consum il·legal de drogues i gravetat del consum d’alcohol.
Personalitat i diferències individuals - La recerca de novetats i la dependència a la recompensa també es relacionen amb el consum de drogues.
Revisions mèdiques - Neuroticisme:    Es relaciona amb majors nivells d’utilització dels sistemes sanitaris.
Presenten més atenció a les seves sensacions corporals i tendeixen en major mesura a etiquetar-les com a símptomes de malaltia.
És probable que facin una interpretació negativa dels símptomes i això fa buscar l’atenció sanitària.
Conducta sexual - Optimisme “irreal”: es disminueix la probabilitat de risc personal valorant l’elevat risc dels altres (jo faig x però els meus amics o fan més) - La urgència positiva, la percaça de sensacions i la baixa responsabilitat prediuen la conducta sexual de risc.
Son - Neuroticisme = problemes de son.
- La percaça de sensacions es relaciona amb un patró de son més inestable.
- Els problemes de son-vigila estan altament relacionats amb les diferència individuals en els ritmes circadiaris i el seu funcionament.
Longevitat i estrès - Alta longevitat:   Extraversió → valoració de l’esdeveniment com a modificable = ús d’estratègies d’afrontament centrat en els problemes.
Responsabilitat → factor protector per la salut.
- Baixa longevitat:    -Cordialitat = +hostilitat → relacionada amb problemes cardiovasculars.
-Responsabilitat → relacionada amb conductes de risc per a la salut (consum de tòxics, conductes sexuals de risc, etc) Aparició més avançada de malalties cardiovasculars en homes.
- Eysenck (1988):  La personalitat permet, en alguns casos, predir l’aparició de malalties que poden escurçar l’esperança de vida.
Personalitat i diferències individuals   La personalitat té un paper important en el desenvolupament del càncer i les malalties (pot ser un factor de risc per certes conductes que es relacionen amb les malalties) Patrons de personalitat i malaltia: » Tipus 1: personalitat procliu al càncer → supressió de les emocions i incapacitat per resoldre l’estrès interpersonal. Sent desesperança, indefensió i depressió.
» Tipus 2: personalitat procliu a les malalties cardiovasculars → fortes reaccions de frustració, ira, hostilitat i activació emocional (≈ PCTA) » Tipus D: (Denollet, 2005) problemes cardiovasculars → inhibició social i afectivitat negativa.
- PCTA:      Combina acció i emoció. Es presenta en persones: » Competitives » Conducta d’urgència (fer massa en poc temps) » Facilitat per enfadar-se/mostrar hostilitat e ira » Impacients » Conducta orientada a la consecució » Patró de parla compulsiva Tenen menor probabilitat de percebre símptomes (dirigeixen l’atenció al que fan a cada moment i/o eviten atendre les senyals de debilitat personals que els puguin afectar l’autoeficàcia) Un cop són conscient de l’amenaça greu per a la salut busquen l’atenció immediata.
Està relacionat amb les malalties cardiovasculars i els seus resultats (atacs de cor, angina de pit, parada cardíaca...) Respon de manera més ràpida i emocional davant l’estrès, fet que augmenta la probabilitat que la persona pateixi estrès.
- Optimisme:   Presenten menys símptomes, més respostes d’afrontament actiu i millor estat d’ànim en situacions d’estrès amb població sana.
En situacions clíniques s’ha pogut comprovar, per exemple, que en homes VIH positius, l’optimisme prediu millor funcionament físic i psicològic.
Malalties cardiovasculars - Hostilitat:      Component cognitiu que inclou una visió cínica del món, un actitud general negativa i una desconfiança respecte les motivacions dels altres.
Baixa cordialitat = prediu una pitjor salut física i, per tant, una mortalitat primerenca.
Possible factor de risc per a malalties cardiovasculars → major reactivitat a l’estrès.
Hipòtesi de la vulnerabilitat psicosocial: +hostilitat = -capacitat de beneficiar-se dels recursos psicosocials del recolzament interpersonal → menys capaços d’amortir els efectes negatius dels esdeveniments difícils d’afrontar.
Homes hostils = major prevalença de problemes de salut.
Personalitat i diferències individuals - Ira:    Element emocional que experimenta l’individu i manifesta en forma d’accions o expressions agressives o antagòniques.
Relacionada amb malalties cardiovasculars.
Inhibició o supressió de la ira → risc de patir hipertensió.
Dolor - Els nivells d’intensitat percebuda de dolor es relacionen amb el catastrofisme (respostes més intenses i freqüents) → neuroticisme.
  És un factor de vulnerabilitat que disminueix el llindar amb el qual el dolor és percebut com a amenaçant i en el qual els pensaments catastrofistes sobre el dolor apareixen.
Més sensibles als estímuls negatius.
- +Neuroticisme i –extraversió relacionats tant en la percepció de la intensitat de dolor com amb l’afectivitat respecte el dolor.
- +Extraversió correlaciona amb una menor intensitat i interferència del dolor i una major percepció de benestar emocional. Llindar d’estimulació més alt, menys percepció dolor.
Benestar subjectiu més alt → positius i sociables.
Càncer PCTC - Patró de Conducta Tipus C:     Cooperatiu i amb tendència a evitar conflictes.
Complidor i passiu.
Poc assertiu i procliu a fer sacrificis.
Tendència a inhibir emocions negatives, sobretot la ira.
- Major probabilitat de patir càncer per la seva tendència a inhibir l’expressivitat emocional → efectes en el sistema immunitari.
Pessimisme - Es relaciona amb una major mortalitat en pacients joves de càncer.
- L’estil d’afrontament passiu i d’indefensió es relaciona amb un pitjor pronòstic de la malaltia (donar-se per vençut davant la malaltia és un efecte predictor de pitjor evolució).
- Estudis transversals → càncer = pessimisme o pessimisme = càncer? Personalitat i diferències individuals Benestar emocional i satisfacció amb la vida - La personalitat està més relacionada amb la valoració subjectiva de la salut que amb indicadors objectius de la malaltia.
- Les característiques de la personalitat influeixen en la percepció, interpretació, expressió de símptomes i la conducta de malaltia.
- La teva personalitat fa que li donis més o menys importància a la salut, manera de veure la vida → viure a tope i morir jove o viure tranquil i viure més.
- Neuroticisme:    Simptomatologia més greu i freqüent, senyals corporals amenaçants, tot i que aquesta percepció no s’associa a una major experiència objectiva de la malaltia. Major atenció als estats interns i més molèsties somàtiques → sobrepercepció de símptomes.
Es suggereix que presenten una excessiva atenció i exageren el significat i les repercussions dels símptomes percebuts.
No realitzen més conductes promotores de la salut.
- Els homes valoren la seva salut com a millor que les dones, tot i que tenen majors problemes cardiovasculars. Realitzen menys visites mèdiques i tenen menys malalties agudes que les dones (neuroticisme).
- Les dones tenen més símptomes físics i malalties de llarga durada que els homes. Menstruació → més irritable i es busquen els motius fora quan en realitat és dins.
- Locus de control intern:    Un mateix té el control sobre la seva pròpia salut.
Pensament molt poderós → ser feliç sense tenir en compte les circumstancies, depèn de tu.
Relacionat amb: » Menor incapacitat física » Major benefici del tractament » Millor recuperació davant d’una incapacitat física → són més complidors, m’estimo la vida i em responsabilitzo de la meva salut - Locus de control extern:   Independentment del que un faci es pot posar malalt, no depèn d’un mateix sinó de factors externs.
Útil en casos en els quals la persona no té control sobre l’esdeveniment, com en una malaltia terminal. L’estat emocional empitjora amb el temps.
* Els tipus són extrems purs.
* Analogia del aigua: adaptar la teva personalitat amb la que tens al voltant.
* Personalitat → biologia i idiosincràsia.
Personalitat i diferències individuals * Si ets conscient i fas un procés de creixement personal, pots ser diferent als teus pares.
Problemes amb els pares (sobretot mares a la infància i pare a la adolescència) pot portar molts problemes de salut mental.
* El pensament sí es producte de la socialització i podem “moldejar” això per poder moderar la part biològica (és més fàcil canviar als alts que als baix, no tenen aquest “inici”) * Indefensió apresa → pots però aprens que no pots (falta recursos, com ser més petits o dèbils però després si pots: elefant petit atat, relacions tòxiques...), perquè lluitar si no servirà de res.
* Estadísticament infreqüent no ha de ser clínicament rellevant.
passivitat Tu ets important. Poca autoestima. Por autoafirmació i conflictes. Molts amics però potser no feliços amb ells. S’enfaden amb ells perquè els hi diuen sí quan és no i s’enfaden amb ells mateixos per no dir no.
Submissió. No iniciativa = no culpa.
assertivitat Nosaltres.
Negociador.
Autoestima saludable. Jo sóc important però tu també. Autoafirmarse sense fer mal.
Empatia però crítica.
Posicionament.
agressivitat Jo sóc més important. No por conflicte. Semblen líders però són egoistes. Jo tinc raó. Tenen més enemics. Poca empatia. Sempre iniciativa = culpa.
Són costums que acaben sent personalitat.
Els extravertits, al estar acostumats a estar amb gent i els agrada, estan més a prop de l’assertivitat.
...