B5: Tronc de l'encèfal (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Psicología - 1º curso
Asignatura Fonaments de Psicobiologia II
Año del apunte 2016
Páginas 10
Fecha de subida 10/04/2016
Descargas 59
Subido por

Vista previa del texto

Alba Mª Cañas Alonso Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario: acanas25 Format per 3 divisions caudals de l’encèfal:  Bulb raquidi (més caudal, també anomenada medul·la Oblongata).
 Protuberància / Pont: respecte al cerebel està en posició anterior o ventral.
Entre el cerebel i la protuberància trobem el IV ventricle.
 Mesencèfal: divisió més rostral de totes, i és la més petita de l’encèfal. Trobem de Torres, M. i Vale, A. (2009). Estructures del sistema l’aqüeducte de Silvio que Recuperat nerviós. Abril 8, 2016, de UOC. Web: comunica el III i el IV http://cv.uoc.edu/annotation/7b6e2357e5d4bb2c5e757cf383eb9 612/441535/PID_00144882/modul_4.html#w26aac11b7 ventricle.
Format pel: o Tectum: part dorsal.
o Tegmentum: part ventral.
El tronc de l’encèfal està:  Parcialment cobert pels hemisferis cerebrals, en concret pel temporal.
 Envoltat per nervis cranials, que innerven en les estructures cranials i els òrgans interns.
 Organitzat al voltant del sistema ventricular: el canal central, el quart ventricle i l’aqüeducte de Silvio.
Recuperat de Hunter, S. Web: https://www.pinterest.com/pin/53058101829875106/ Alba Mª Cañas Alonso Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario: acanas25 SUPERFÍCIE VENTRAL (anterior): La superfície ventral té els components següents:  BULB RAQUIDI: o Continuació cranial de la medul·la espinal.
o Té una forma molt característica marcada per 4 prominències allargades: Recuperat de Torres, M. i Vale, A. (2009). Estructures del  2 centrals: substància sistema nerviós. Abril 8, 2016, de UOC. Web: blanca  fascicles http://cv.uoc.edu/annotation/7b6e2357e5d4bb2c5e757cf383 piràmides (fibres eb9612/441535/PID_00144882/modul_4.html#w26aac11b7 descendents des de l’escorça cerebral).
 2 laterals: substància gris  olives bulbars (superior i inferior reben molta informació sensorial i motora, i la transmeten al cerebel).
o Presenta un altra estructura  la decussació de les piràmides:  Lloc on les fibres corticals creuen la línia mitjana  contralateralització.
 Estableix el límit caudal del bulb (tronc de l’encèfal) i la medul·la espinal.
o El límit entre el bulb i la protuberància el marca el solc bulboprotuberancial.
 PROTUBERÀNCIA: o Substància blanca (fibres) que connecta (envia informació) el tronc amb el cerebel bidireccionalment.
o Té una forma molt característica d’eixamplament en la seva cara ventral, degut al fet que gran part de les fibres es dirigeixen lateralment al cerebel.
 MESENCÈFAL: o A la cara anterior trobem els peduncles cerebrals: dos gran feixos de substància Recuperat de Torres, M. i Vale, A. (2009). Estructures del sistema nerviós.
Abril 8, 2016, de UOC. Web: blanca que uneixen el http://cv.uoc.edu/annotation/7b6e2357e5d4bb2c5e757cf383eb9612/441 tronc de l’encèfal amb el 535/PID_00144882/modul_4.html#w26aac11b7 prosencèfal  fibres que van cap al cervell.
o Entre els dos peduncles, cadascun situat a un costat de línia mitjana, es troba la fossa interpeduncular.
Alba Mª Cañas Alonso Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario: acanas25 SUPERFÍCIE DORSAL (POSTERIOR): Està recoberta en gran part pels hemisferis cerebrals i pel cerebel; quan s’eliminen aquestes estructures es pot observar:  BULB RAQUIDI: o En la cara dorsal, presenta un solc al costat del qual es distingeixen les columnes blanques dorsals que formen el fascicle de Goll i Burdach que: Recuperat de Torres, M. i Vale, A.
 S’uneixen sota del IV ventricle.
(2009). Estructures del sistema nerviós.
 Finalitzen en dos nuclis de les Abril 8, 2016, de UOC. Web: columnes dorsals (nucli Delgado i http://cv.uoc.edu/annotation/7b6e235 7e5d4bb2c5e757cf383eb9612/441535/ nucli Cuneado).
PID_00144882/modul_4.html#w26aac 11b7  PROTUBERÀNCIA: o Es troba sota el IV ventricle, anterior al cerebel.
o Lateralment està envoltada pels peduncles cerebel·losos (tractes de substància blanca que uneixen el tronc de l’encèfal amb el cerebel).
 MESENCÈFAL: o Anterior (ventral) a l’aqüeducte de Silvio.
o Es caracteritza per la presencia de 4 petits bonys (2 a cada costat de la línia mitjana)  els col·licles / tubèrculs quadrigèmins que són estacions de relleu (sinapsis). Hi ha 2 tipus:  Superiors: es produeixen les sinapsis de les vies visuals.
 Inferiors: es produeixen les sinapsis de les vies auditives.
Estan situats al tectum.
Els nervis / parells cranials:  Entren i surten del tronc de l’encèfal pel mateix punt.
o Dos excepcions:  Nervi olfactori (I)  surt del bulb olfactori (telencèfal).
 Transmet la informació provinent de les cèl·lules olfactòries de la mucosa nasal, la qual acaba en el bulb olfactori i projecta al lòbul frontal.
Recuperat de Torres, M. i Vale, A. (2009).
Estructures del sistema nerviós. Abril 8, 2016, de UOC. Web: http://cv.uoc.edu/annotation/7b6e2357e5d4bb2c5e 757cf383eb9612/441535/PID_00144882/modul_4.h tml#w26aac11b7 Alba Mª Cañas Alonso Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario: acanas25         Nervi òptic  surt del quiasme òptic (diencèfal).
 Format per els axons de les cèl·lules ganglionars de la retina.
 El nervi òptic arriba a una estructura es diu quiasma òptic, on algunes fibres de cada nervi es creuen al costat oposat.
 La informació es transmet al nucli genicular lateral del talem, i d’allà a diferents àrees corticals.
La major part arriben a estructures del cap i del coll.
Proporcionen innervació sensorial i motora del cap i coll.
Fan les sinapsis al tronc de l’encèfal (espinals fan sinapsis a la medul·la).
Són dobles (com els espinals): hi ha un a cada costat de la línia mitjana.
Hi ha 12 parells que estan numerats amb números romans i tenen un nom específic.
Poden controlar: o Funcions vegetatives.
o Funcions somàtiques.
o Funcions vegetatives i somàtiques.
Poden ser: o Exclusivament sensorials: 1 branca.
 I – Olfactiu.
 II – Òptic.
 VIII – Vestibulo-coclear:  Vestibular: posició i moviments del cap, sentit d’equilibri.
 Coclear: audició.
o Exclusivament motors: 1 branca.
 III – Oculomotor.
 IV – Troclear.
Moviments globus oculars  VI – Abdunces.
 XI – Espinal accessori.
Moviments clatell i llengua  XII – Hipoglós.
o Mixtes (sensorials i motors): 2 branques que surten del mateix lloc, i no s’ajunten com els espinals.
 V – Trigèmin:  S: somatosensorial cara.
 M: moviments mandíbula.
 VII – Facial:  S: gust de dos terços anteriors de la llengua.
 M: gestos facials, glàndules lacrimals i salivars.
 IX – Glosso-faringi.
 S: gust terç posterior llengua i faringe.
 M: deglució, etc.
 X – Vagus.
 S: gust faringe.
 M: vegetatiu  sistema digestiu, respiratori, cardíac, etc.
Alba Mª Cañas Alonso Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario: acanas25 Extret d’apunts de Fonaments de Psicobiologia II. B 5. Fuentes, S. (2016) A nivell de tronc de l’encèfal:  Part més externa  substància blanca (axons  mielina blanca)  Part més interna  substància gris (somes i sinapsis): no compacta, sinó disgregada en diferents nuclis (agrupació de somes): 3.1.- Nuclis dels parells cranials (motors, sensorials i vegetatius): Els parells cranials s’originen o finalitzen en una sèrie de nuclis que trobem a l’inici del tronc de l’encèfal. Podem distingir entre: A. NUCLIS SENSORIALS DELS PARELLS CRANIALS:  Es localitzen en la zona lateral dorsal.
 Són els llocs on finalitzen les fibres de les branques sensorials dels nervis cranials.
 Formats pels somes de les neurones sensorials secundaries que projectaran a diferents regions del SN.
 Reben les aferències del nervi sensorial (neurones dels ganglis cranials).
 Les neurones sensorials que porten informació de fora del SNC, sinapten en aquests nuclis i tenen el seu soma fora del tronc en ganglis situats als dos costats del tronc.
 Porten la informació visceral dels òrgans interns del tronc i sensorial de la cara i el coll.
 Al bulb es troben molts dels nuclis dels parells cranials, alguns d’aquests amb funcions vitals  la lesió del bulb és molt perillosa (pot causar la mort de l’individu).
Ex: En el nervi sensorial del trigemin, les neurones capten la informació general de la cara i porten aquesta informació fins el nucli sensorial del trigèmin on arriben les fibres que provenen de diferents llocs de la pell, de la cara i del cap, per tant aquestes neurones tenen els seus botons terminals en algun punt d’aquest nucli i transmetrà la seva informació a una altra neurona que portarà la informació a una altra estructura més rostral.
B. NUCLIS MOTORS DELS PARELLS CRANIALS:  Es localitzen en la zona medial ventral.
 Són els llocs on s’originen les fibres que formen les branques motores dels nervis cranials; les regions del tronc on es localitzen els somes de les neurones motores dels parells cranials.
 El soma es troba dins del nucli.
 Els nuclis motors dels nervis tenen com a funció: o La innervació motora (somàtica i visceral) del cap.
o Exerceixen control visceral dels òrgans del tronc.
Alba Mª Cañas Alonso Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario: acanas25  El nucli dorsal (X) és l’origen de les fibres més importants (amb funcions vitals) que innerven al nervi vague  la seva lesió pot originar la mort de l’individu.
Ex: el nucli motor del trigèmin controla la musculatura de la masticació. Aquestes neurones tenen el seu soma en el nucli trigèmin i reben la seva informació d’estructures més rostrals.
EQUIVALÈNCIES ANATOMOFUNCIONALS ENTRE MEDUL·LA I TRONC DE L’ENCÈFAL MEDUL·LA TRONC DE L’ENCÈFAL Nervis espinals Nervis cranials BANYA DORSAL: Neurones sensorials Nuclis sensorials somàtics dels nervis somàtiques.
cranials.
ZONA INTERMEDIAL  Neurones sensorials viscerals.
 Nuclis sensorials dels nervis  Interneurones.
cranials.
 Neurones motores viscerals (SNA  Formació reticular.
simpàtic) BANYA LATERAL: Neurones motores Nuclis motors viscerals dels nervis viscerals (simpàtica) cranials.
BANYA VENTRAL: Neurones motores Neurones motores dels nervis cranials.
somàtiques.
3.2.- La formació reticular: 1. LOCALITZACIÓ I ESTRUCTURA GENERAL:         Es distribueix longitudinalment el tronc de l’encèfal.
Els principals nuclis de la formació reticular es troben davant dels nuclis parells cranials, al mesencèfal, protuberància i bulb; i ocupen la major part de l’espai que queda lliure entre els nuclis dels parells cranials i els fascicles ascendents i descendents.
El nuclis s’organitzen en columnes longitudinals a l’eix del tronc de l’encèfal.
És un sistema polisinàptic:  Arriba molta informació (aferències), hi ha axons de diferents tipologies (utilitzaran NTs diferents) i s’establiran moltes sinapsis.
Les neurones es caracteritzen per tenir unes dendrites inusualment llargues  les permet arribar a llocs llunyans i captar informació de moltes zones.
Les neurones del formació reticular tenen característiques morfològiques i funcionals similars a les de les interneurones de la medul·la espinal.
Rep moltes aferències de la majoria de sistemes sensorials, i envia eferències a tot els nivells del SNC, tant rostral com caudalment.
Filogenèticament, és una estructura molt antiga i es troba present en espècies poc relacionades entre si  estructura relacionada amb funcions vitals.
Les funcions principals són: o Està relacionada amb l’estat de son i vigília  és el sistema que ens manté atents i en alerta.
o Participa en el control motor de certs moviments que són bastant involuntaris.
Alba Mª Cañas Alonso Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario: acanas25  o Regulen l’activitat de les vísceres perquè coordinin l’activitat dels parells cranials.
o Té una certa funció sensorial perquè en certa forma modula els reflexos de la medul·la espinal, especialment el dolor.
Entre els nuclis de la Formació Reticular trobem A. LOCUS COERULEUS (LC):  Es troba principalment en l’àmbit de la protuberància, al costat del IV ventricle.
 Els axons que surten d’aquest nucli són molt llargs i ramificats, i s’estenen a amplies àrees del SNC.
 La noradrenalina (NA) es sintetitza principalment en aquest nucli.
 Les principals funcions són:  Participa en el cicles de son-vigilia  quan estem en fase REM hi ha una hiperactivitat al LC i quan estem en fase de son lenta, hi ha menys activitat.
 Ansietat: o S’estimula elèctricament LC  es produeix ansietat.
o Lesió a LC  efecte tranquil·litzant, disminució de l’ansietat.
 Depressió: en la depressió hi ha una disminució de NA, per tant una hipofunció del LC.
 Tolerància a les drogues d’abús  tolerància ≠ dependència física. Tolerància: en l’administració repetida d’una dossi, es necessiti dosis més elevades per obtenir els mateixos efectes.
 Plasticitat sinàptica.
B. ELS NUCLIS DE LA RAFE:  Són diversos nuclis que formen una columna gris localitzada en la línia mitjana del tronc de l’encèfal, i utilitzen la serotonina com a NT.
 La serotonina es sintetitza principalment en aquest nuclis, i s’alliberarà a tot el cervell i medul·la.
 Funcions:  Gana.
 Son.
 Analgèsia (capacitat de reduir el dolor).
 Psicopatologies:  Depressió.
 Ansietat.
C. NUCLIS COLINÈRGICS DEL TRONC DE L’ENCÈFAL:  Utilitzen com a NT la acetilcolina.
Alba Mª Cañas Alonso Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario: acanas25 2. VIES RETICULARS ASCENDENTS  SISTEMA RETICULAR ACTIVADOR ASCENDENT (S.A.RA): La formació reticular es caracteritza per ser un lloc de convergència d’informació, que rep aferències de la majoria de sistemes sensorials i que té connexions eferents amb tots els nivells de l’SNC:  La columna lateral: o Rep moltes aferències somàtiques i viscerals del nuclis sensorials dels parells cranials, de la medul·la i el cerebel.
o Envia eferències als nuclis motors cranials i a la columna medial de la formació reticular.
 La columna medial  zona efectora de la formació reticular.
 Les projeccions ascendents de la formació reticular es distribueixen àmpliament per tot l’encèfal: o Al tàlem (nuclis intralaminars i nucli reticular).
o Als nuclis subcorticals.
o A l’hipotàlem.
o A el cerebel.
 Mitjançant aquestes projeccions, principalment cap al tàlem, la formació reticular intervé en l’excitabilitat de l’escorça cerebral.
 Aquest sistema s’ha relacionat amb l’arousal (activació general de l’SNC) i el nivell de consciència.
 L’activitat del SARA és essencial per al manteniment d’un estat normal de consciència  La lesió de la formació reticular provoca coma greu. Recuperat de Torres, M. i Vale, A. (2009). Estructures del sistema nerviós. Abril 8, 2016, de UOC.
Web: http://cv.uoc.edu/annotation/7b6e2357e5d4bb2c5e757cf383eb9612/441535/PID_00144882/ modul_4.html#w26aac11b7 Un cervell normal intacte és incapaç de funcionar per si mateix de manera conscient, necessita rebre d’una manera sostinguda impulsos des de la formació reticular del tronc de l’encèfal.
Alba Mª Cañas Alonso Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario: acanas25 3. VIES RETICULARS DESCENDENTS:      Te relació amb el control motor i visceral i modula diferents reflexos de la medul·la.
Participa en la realització de diferents moviments com el de xuclar, badallar i la resposta d’orientació.
Funcions del sistema vegetatiu  actuant sobre neurones preganglionars del SNA: o Control de la respiració.
o Control de la circulació.
Per controlar aquest moviments, el sistema reticular descendent rep moltes aferències descendents des de l’escorça cerebral.
Aquestes influències convergeixen en la formació reticular que envia informació a les motoneurones cap a nivells inferiors del tronc de l’encèfal i de la medul·la  per la via reticulo-espinal: comença en la formació reticular i acaba en la medul·la.
Fàrmacs: o Alguns anestèsics generals suprimeixen la transmissió per mitjà de la formació reticular.
o Els estimulants (amfetamines, cocaïna, cafeïna) augmenten l’estat d’activació general i actuen sobre aquest sistema.
o Els sedants (com els barbitúrics) tenen un efecte depressor sobre aquest sistema.
3.3.- ALTRES NUCLIS: en el tectum del mesencèfal.
A. NUCLIS RELACIONATS AMB EL CONTROL DEL MOVIMENT: 1) Col·licle inferior: a) Processament de la informació auditiva que li arriba per mitjà del lemnisc lateral  coordinació audiomotora. Ex: orientar-nos cap a un soroll.
2) Col·licle superior: a) Processament visual  coordinació visiomotora: ens permet orientar el cap i ulls cap els estímuls que ens envolten. Ex: seguir un objecte en moviment.
3) Nucli vermell  gran volum.
Els axons formen un feix descendent (tracte Ruboespinal) que controla el moviment voluntari.
4) Substància negra  forma la via negro-estriada.
 És dopaminèrgica i la seva lesió provoca la malaltia de Parkinson.
 Via essencial per a la coordinació motora, el manteniment del to muscular i els moviments ràpids.
B. NUCLIS NO RELACIONATS AMB EL CONTROL DEL MOVIMENT: A. Substància grisa periaqüeductal  envolta l’aqüeducte cerebral.
 Forma part d’un circuit endogen per al control del dolor.
 Relacionada amb l’analgèsia, l’aversió i l’abstinència de drogues.
B. Àrea tegmental ventral  es troba entre la substància negra i el nucli vermell.
 Població de neurones dopaminèrgiques.
 Relacionada amb el reforç i addiccions.
Alba Mª Cañas Alonso Si necesitas más apuntes puedes encontrarlos en Unybook.com buscando el usuario: acanas25 A. VIES ASCENDENTS: continuació dels fascicles sensorials medul·lars.
a) Lemnisc medial:  És la continuació dels fascicles de Goll i Burdach que porten informació sobre tacte epicrític i propiocepció conscient.
 En l’àmbit de la protuberància, el lemnisc medial rep les fibres que provenen del nucli sensorial del trigemin i que porten la informació de la sensibilitat de la cara.
 La decussació (contralaterització) de la informació es fa a nivell de bulb.
b) Lemnisc lateral:  El lemnisc lateral és la principal via auditiva ascendent.
 Les fibres del lemnisc lateral acaben al nucli genicular lateral del tàlem, passant primer pels col·licles inferiors.
c) Fascicle espinotalàmic:  Aquests fascicles porten informació de dolor, temperatura, tacte protopàtic i pressió.
 Decussació de la informació es fa a la segona neurona, a nivell de medul·la.
d) Altres fascicles:  Els fascicles espinocerebel·losos abans d’entrar al cerebel passen pel tronc de l’encèfal. L’entrada al cerebel és a través dels peduncles cerebel·losos B. VIES DESCENDENTS  motors.
a) Fascicle corticoespinal / piramidal:  La major part de les fibres creuen la línia mitjana en la decussació de les piràmides i formen el tracte piramidal/corticoespinal creuat (o lateral).
 Les que no creuen la línia mitjana, formen el tracte piramidal / corticoespinal directe.
b) Fascicles extrapiramidals  tracte rubroespinal, rafeespinal.
 Connecta el cap amb el cos: el tronc és una zona d’intercomunicació entre la medul·la i la resta de l’encèfal. Pel tronc passen totes les vies que porten informació sensorial des de la medul·la, i totes les ordres motores descendents dels hemisferis cerebrals.
PRINCIPALS FUNCIONS: o Recollir i enviar informació sensorial del cap i cara.
o Rebre de l’encèfal i distribuir cap a la perifèria informació motora i vegetativa de cap i cara.
o Organització de respostes reflexes de cap i cara.
o Control d’activació cortical.
...

Comprar Previsualizar