2. La cèl·lula eucariota (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Lleida (UdL)
Grado Nutrición Humana y Dietética - 2º curso
Asignatura Microbiologia i Parasitologia dels Aliments
Año del apunte 2017
Páginas 6
Fecha de subida 19/09/2017
Descargas 4
Subido por

Vista previa del texto

Raquel París. 2n NHD 2. La cèl·lula eucariota La cèl·lula microbiana eucariota - Cobertes cel·lulars externes (paret i pel·lícula) - Cilis i flagels - Nucli i nuclèol - Orgànuls respiratoris: mitocondris i hidrogenosoma - Cloroplast - Reticle endoplasmàtic - Aparell de Golgi - Lisosomes i peroxisomes - Citoesquelet (microtúbuls i microfilaments) Mitocondris Els mitocondris son igual que una cèl·lula eucariota humana Hidrogenosoma Apareix en alguns protozous, sobretot en els anaeròbics, perquè parasiten. Ex: malària. I dins la cèl·lula parasitada no tenen tant oxigen com a fora. Alguns enlloc de tenir mitocondris tenen l’hidrogenosoma. No fan una respiració cel·lular com a tal però s’allibera una mica d’ATP perquè no necessiten un rendiment energètic molt elevat. Altres també fermenten. En un protozou, aquest orgànul no te membrana interna, ni plegaments com la mitocòndria. El metabolisme de la glucosa es normal al citoplasma i el piruvat entra a dins de l’hidrogenosoma on hi ha un enzim, que converteix el piruvat en acetil-coA amb eliminació de CO2 + H2 que passen al citoplasma. Dins queda l’Acetil-coA que es transforma en acetat, que també surt al citoplasma i s’obté un ATP. Exclusiu de microorganismes eucariotes. Raquel París. 2n NHD Fongs Morfologia Microorganismes eucariotes i hi ha molts grups, tant microscòpics com macroscòpics com els bolets i fongs filamentosos (pa vell, taronges, llimones...) Alguns fongs son patògens, però son molt minoritaris, la majoria son descomponedors. Molt útils per fer molts aliments com ara el formatge. Fong unicel·lularsà llevat com la del pa, cervesa. No hi ha fongs pluricel·lulars, son multicel·lulars, que son moltes cèl·lules juntes, no un teixit o un òrgan. Micelisàunió de moltes cèl·lules juntes, però no son rodones, sinó que son allargades i se’ls anomena hifes. Aquetes poden formar separacions comunicades entre si a través de forats o poden no formar separacions i l’estructura es cenocítica. Els micelis poden adoptar forma haploide o diploide, en condicions normals es haploide tot i que hi ha excepcions. Les hifes poden ser reproductores o vegetatives. Fisiologia Quimioorganòtrofà el seu metabolisme necessita compostos orgànics per obtenir energia. Utilitzen carboni orgànic tan com a donar d’electrons com a font de carboni. Formador d’espores Reproducció asexual i en alguns casos sexual à la reproducció sexual afavoreix els microorganismes perquè provoca variabilitat genètica. Els llevats es divideixen per gemmació (asexual) à unicel·lulars No tenen clorofil·la Tenen paret cel·lularà mes resistència. Els fongs son els que tenen mes nínxols ecològics. No te peptidglicà, sinó que té quitina. A la quitina també hi ha n-acetilglucosamina entre altres. Ergosterol à Derivat del colesterol. - Micelià conjunt de hifes - Hifesà septades o cenocítiques - Hifes vegetatives - Hifes reproductivesà espores (conidis o esporangiòfors) Raquel París. 2n NHD Classificació - Zigomicetsà Les seves hifes reproductores acaben com en un sac on hi ha totes les espores. - Ascomicetsà Formen ascòspores, que es el terme de la espora sexual. Les espores asexuals s’anomenen conidis. - Basidiomicetsà Bolets. - Deuteromicetsà Llevats i molsa. Reproducció asexual de fongs filamentosos. La diferenciació d’algunes hifes aèries i es diferencien en les espores i un cop madures s’alliberen i colonitzen altres nínxols ecològics. Reproducció sexual de fongs filamentosos Quan es desenvolupin les hifes sexuals si físicament estan a prop (una positiva i altra negativa) donarà lloc la reproducció sexual. Les espores sexuals son com gàmetes i donaran lloc a un zigot i germinarà, madurarà i donarà lloc a una hifa on el zigot madur farà una meiosi i donarà lloc a diferents gàmetes tots haploides. Segons la composició de la nostra flora intestinal influeix en el nostre sistema immunològic. Protozous Classificació segons la funció del mode de reproducció i el tipus d’orgànul de locomoció: Espora zoaris, Flagel·lats, Rizòpodes i Ciliats. A diferencia de les altres cèl·lules eucariotes no tenen cloroplasts ni paret cel·lular. Raquel París. 2n NHD Espora zoaris Provoquen la malària (plasmòdium) Eucariota unicel·lulars i son paràsits obligats interns i viuen dins dels glòbuls vermells. Son contaminants d’aliments Tenen una zona de la cèl·lula on hi ha una petita invaginació que es la zona preferent d’intercanvi d’entrada d’aliment i d’excreció de substancies de desfeta i s’anomena citostoma. Flagel·lats Tenen flagels i provoquen la malaltia de la son (tripanosoma). Contaminen aliments. Tenen flagels normalment en un dels pols, tot i que alguns en tenen als dos. Amebes No tenen forma definida i es desplacen per pseudòpodes (protuberàncies que emeten el citoplasma gracies a l’acció del citoesquelet d’actina i serveix tan com englobar aliment com per desplaçar-se) Algunes son paràsits humans i apareixen en depòsits d’aigua i en alguns casos formen part de biofilms i poden causar gastroenteritis. Les persones autòctones no tenen gastroenteritis perquè el seu sistema immunològic esta sensibilitzat però una persona de fora entra en contacte amb una ameba de l’aigua d’aquell país i li provoca gastroenteritis del viatger. També pot aparèixer per mala manipulació d’aliments, ja que les portem a les mans sobretot si s’està en contacte amb ramat. Ciliats Tenen forma ovalada i tenen cilis per moure’s. Els cilis nomes apareixen en cèl·lules eucariotes, igual que els flagels nomes a procariotes. Tenen més d’un nucli però no tenen més de 2n de contingut genètic, ja que els cromosomes estan repartits i s’anomena macronucli i micronucli (conté el nuclèol on hi ha l’ARN) Tenen moltes vacuoles perquè emmagatzemen moltes substàncies de desfeta i una zona especialitzada d’entrada i sortida de substàncies. Raquel París. 2n NHD Rizòpodes Hi ha una zona diferenciada d’ingesta i excreció. Morfologia Cèl·lula eucariota amb nucli Microorganismes molt grans amb orgànuls molt petits i es concentren al mig. Endoplasmaà Concentració d’orgànuls central Exoplasmaà Part del citoplasma on no hi ha orgànuls Fisiologia Son anaerobis facultatiusà toleren l’oxigen i preferentment metabolitzen sense oxigen. HeteròtrofsàTransformen la matèria orgànica en nutrients Engloben nutrients per fagocitosi (amebes) i pinocitosi (una zona de la membrana es diferencia en alguna cosa com una boca) Alguns poden formar una espècie de paret en condicions hostils. Reproducció sexual per bipartició o divisió múltiple. Fase trofozoïtà fase asexual (es divideixen ells mateixos i no hi ha barreja tot i que també tenen cicle sexual) La reproducció sexual en protozous i fongs es dona en situacions extremes per generar variabilitat. No tenen clorofil·la ni paret cel·lular Ecologia Necessiten molta aigua. Viatgen en sang i comencen a créixer en qualsevol òrgan del cos i es comencen a expandir. Son paràsits tot i que algun del colon pot ser que sigui beneficiós. Sapròfitsà formen part de la flora digestiva de les vaques Transmissió humana Pot ser oral a través de líquids contaminats o aliments contaminats i sobreviuen bastant a l’àcid de l’estomac. Molts son transmesos a través de picades d’insectes. Raquel París. 2n NHD Cicles de vida Els protozous tenen diferents hostes i un mateix protozou pot viure en sang humana o en un altre animal i l’insecte el transmet d’un lloc a un altre però quan passa pel cos humà sempre es un hoste de pas, ja que el protozou no acostuma a reproduir-se sexualment al cos humà però si a sexualment. Ex: plasmòdiumà malària - Paràsit d’un sol hostatge - Paràsit de múltiples hostatges: pot ser definitiu si es on te lloc la reproducció o intermediari si no es reprodueix a sexualment. Immunitat Poden induir la resposta immunològica humana. Entren en joc tots els mecanismes immunològics coneguts: cèl·lules fagocítiques (macròfags, monòcits, leucòcits...), limfòcits T i B, etc. Tenen molts mecanismes d’evasió i un d’ells es que es recobreixen de proteïnes semblants a les humanes tipus fibrinogen i col·lagen i això provoca que la primera resposta immunològica a traves de cèl·lules fagocítiques no reconeixen el protozou i no actua. En general el nostre sistema immune al final es capaç de combatre’l però en casos com nens petits o gent gran si que poden provocar malaltia a causa de la seva proliferació. La teràpia davant malalties causades per protozous es molt invasiva, gairebé com la quimioteràpia ja que tenen proteïnes molt semblants a les nostres. Relacions de les mitocòndries i cloroplasts amb bactèria En el moment actual hi ha una teoria i es que els mitocòndries procedeixen d’un tipus de bactèries que son una cèl·lula intracel·lular obligada i el cloroplast també prové d’una bactèria fotosintètica. Els mitocondris i cloroplasts contenen ADNA circular de doble cadena El nucli eucariòtic te gens que deriven de bacteris Tenen els seus propis ribosomes de mida igual als bacteris Tenen una especificitat antibiòtica comú à tenen les mateixes dianes perquè afecten ala funció del ribosoma Existeix una relació filogenètica molecular ...

Comprar Previsualizar