TEMA 3. Naixement de la premsa liberal (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Periodismo - 3º curso
Asignatura Historia del periodisme a Catalunya i Espanya
Año del apunte 2016
Páginas 6
Fecha de subida 16/03/2016
Descargas 43
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 3. NAIXEMENT DE LA PREMSA LIBERAL La història del periodisme segueix la història de la modernitat. El proto-periodisme neix a l’edat mitjana i s’allarga fins el segle XVII.
A partir del segle XVIII neix la premsa liberal, amb monarquies parlamentaries establertes que permeten un debat públic i l’aparició d’un nou tipus de periodisme, que es desenvoluparà, sobretot a Anglaterra i Holanda. Tindrà vida fins la primera meitat del segle XIX.
Quan s’hagi consolidat la societat industrial hi haurà la possibilitat de desenvolupar el periodisme industrial i de masses, que arribarà fins finals del segle XX. En aquell moment, la revolució digital tornarà a alterar el cicle. Posteriorment, tercera gran crisi de creixement del periodisme. En aquesta societat, la informació encara té més valor del que tenia fa un segle.
ANGLATERRA, FINALS SEGLE XVII- XVIII Revolució política que ha acabat amb l’absolutisme i ha instaurat la monarquia parlamentària (tot i que restrictiva). Democràcia censatària bicameral (cambra dels Comuns –inicialment menys pes- i cambra dels Lords –més pes-). Reconeix de forma molt limitada els drets polítics, però pel fet que ja no es tracta una monarquia absoluta, i que reconeix els drets, hi ha necessitat de transmetre informació.
Abolició de les restriccions amb la Licensing Act (1695). Desapareix la regulació absolutista. Principi doctrinal propi de la monarquia absoluta, conforme al qual el dret a la informació correspon a l’estat i no a la societat. A partir d’aquell moment, a Anglaterra s’estableix un principi liberal. Règim més ampli i tolerant per l’edició de llibres i periòdics. Les conseqüències van ser immediates i Londres es va convertir en la principal ciutat editorial d’Europa. L’any 1712, a Londres ja es publicaven 10 periòdics amb una tirada agregada de 40.000 exemplars. Uns anys més tard, algunes publicacions rellevants ja tenien tirades de 20.000-30.000 exemplars.
El 1702 apareix el primer diari a Anglaterra, el Daily Courant. A partir de 4 publicacions a la setmana ja es considera que una publicació és un diari. Els models informatius i d’opinió anglesos es convertiran en els models referents a partir d’aleshores.
De què parlaven els periòdics anglesos durant la primera meitat del segle XVIII? Es codifica la separació entre informació i opinió.
− − La informació està molt relacionada amb l’activitat econòmica o amb els fets socials.
L’opinió està orientada al debat públic i d’una forma molt important, un dels fets que més ocupa a les publicacions dedicades a l’opinió, té a veure amb l’activitat parlamentària. Lluita entre el Parlament que intenta restringir la informació sensible que té a veure amb el Parlament i els periòdics.
Connexió entre periodisme i literatura En els primers anys del periodisme liberal, hi ha dues figures literàries que tindran una gran importància: − − Daniel Defoe. Escriu Robinson Crusoe, on parla de la capacitat d’adaptació de l’home en un entorn salvatge. Relació entre Anglaterra i les colònies. Anglaterra comença a ser la primera potència mundial i ho serà fins l’entrant del segle XX.
Primer gran imperi modern que colonitzarà un terç el món, i per tant, en aquell moment s’està creant l’hegemonia anglosaxona al món, que rellevarà els EUA.
Preeminència de l’anglès com a llengua de la civilització i poder. El periodisme anglès està en connexió amb aquesta realitat. Londres és el centre econòmic del món i es convertirà en el centre informatiu del món.
Jonathan Swift. Escriu Els viatges de Gulliver. A la trama de Gulliver hi ha una trama de ficció que descriu metafòricament la seva societat (a la terra de Lilliput).
Aquest tipus de periodisme responia a una demanda social important i gràcies a la desaparició de barreres legals, el consum d’informació i opinió creix molt ràpidament, ja que hi ha una societat preparada per enfrontar el debat polític. De forma que el creixement exponencial del consum de periòdics espanten l’aristocràcia i la monarquia, i fa que s’obri un debat en què els sectors conservadors es plantegen l’existència de tanta informació.
Si el poder l’agrupen un 1% de la societat i el 99% no domina, perquè han d’estar informats? Aleshores decideixen que s’ha de limitar econòmicament la difusió del periodisme i estableixen els impostos sobre el coneixement. Diverses figures impositives que tenien com a objectiu limitar el consum de comunicació impresa, encarint de forma artificial el seu preu. Aquest impostos sobre el coneixement marca l’evolució del periodisme a Europa des de començaments del segle XVIII fins a mitjan del segle XIX. La funció dels impostos era limitar la difusió de la comunicació impresa.
Els impostos sobre el coneixement seran vigents fins mitjans dels segle XIX a Anglaterra.
Es produirà posteriorment un procés en què els impostos perden rellevància i es van rebaixant a mesura que hi ha més base social parlamentària i per tant, proporcions més importants de la població accedeixen al dret a vot, i per tant, al debat públic. El periodisme anglès, que pren forma al llarg del segle XVIII, és el periodisme que determinarà el periodisme industrial posterior que arriba fins a mitjan del segle XX.
Aquest procés culmina a final del segle XVIII amb l’edició del The Times (1788), gran diari conservador que marca un moment en què la premsa liberal a Anglaterra està completament normalitzada.
Fets històrics importants a finals del segle XVIII − Primera revolució industrial. Revolució econòmica.
o Aparició de l’energia del vapor que substitueix els homes per les màquines.
o Pas d’una economia agrària a una economia industrial.
o o Procés d’urbanització de la societat a partir de fenòmens migratoris massius.
Re definició de les classes socials. L’aristocràcia perdrà importància i la guanyarà la burgesia industrial.
Capgirament radical de la societat. Segona gran transformació en la història de la humanitat (la primera va ser la revolució neolítica).
La revolució industrial arranca a partir de 1750 a Anglaterra. Eliminació de la lògica gremial i aparició de la lògica de l’assalariat (un patró té capital suficient per tenir instal·lacions i llogar el treball dels assalariats).
Amb l’aparició de la màquina de vapor permetrà crear producció en massa, que originarà el consum en massa. Tot això coincideix amb la consolidació d’Anglaterra com a imperi que controla un nombre cada cop més gran de colònies: s’estendrà el procedir anglès pel món.
La revolució industrial, la massificació, la urbanització iniciarà el període de migracions massives, inicialment de caràcter local però que després s’estendrà al món.
A Barcelona, el vapor arriba el 1833, però molt abans ja era una ciutat que vivia de la indústria i vivia un altre tipus de necessitats socials.
A partir dels anys 30 del segle XIX, la població que no “cabia” immigrarà a Nord Amèrica. Conseqüència: Quan acaba el procés de les gran migracions, la població urbana representarà el 98% i el procés durarà fins el dia d’avui.
Aquesta industrialització i urbanització de la vida que tindrà lloc al llarg del segle XIX, a altres lloc s’allargarà fins el segle XIX o XX.
És aleshores quan es creen les condicions per l’aparició de la premsa de masses que ocuparà el segle XIX i la major part del segle XX. S’ha d’entendre aquesta premsa com una conseqüència directa de les transformacions socials i polítiques.
− Guerra d’independència dels EUA. Revolució política. La revolució americana va tenir una doble condició: va ser al mateix temps una revolució republicana i una revolució independentista. Els americans van fer la guerra a la metròpoli amb un doble objectiu: declarar-se independents però per establir una república. Les colònies americanes eren una província d’Anglaterra i havien desenvolupat la mentalitat i cultura periodística d’Anglaterra. A partir d’un cert moment, la classe dirigent de les colònies viuen amb molta incomoditat la relació de subordinació respecte d’Anglaterra. Neix aleshores la voluntat de crear una república parlamentària, volen copiar el model anglès però amb una sola cambra i amb més radicalitat democràtica, i substituir el rei George III per un president.
A l’altra banda de l’Atlàntic hi ha una país modern fet a imatge d’Anglaterra amb una economia molt potent, i aquesta gent que ha desenvolupat la cultura periodística d’Anglaterra té el sistema polític més avançat en aquell moment. A EUA, a finals del segle XVIII, es creen les millors condicions possibles per tal de desenvolupar el periodisme, una monarquia moderna i un règim democràtic que s’assolirà plenament amb les dues conquestes següents: - Conquesta del sufragi universal masculí als anys 30.
- Abolició de l’esclavitud amb la guerra civil.
El sistema polític nord americà no hauria pogut desenvolupar-se sense el periodisme, sense un sistema informatiu fort. Les columnes bàsiques del sistema americà estan desenvolupades amb el president Jackson.
− Revolució francesa (1789). Revolució política. Estat de referència de la monarquia absoluta, el rei és rei per la voluntat de déu i té un poder absolut.
Tota la teoria política gira al voltant d’això.
A mesura que avança el segle XVIII hi ha una contradicció entra l’estructura social i econòmica i l’estructura política. L’estructura política és una cotilla molt estreta que dificulta el normal desenvolupament de la vida econòmica i social.
Hi ha una contradicció cada vegada més evident entre el que passa a la societat civil i el que passa a la societat política (societat aristocràtica que viu a Versalles al marge del món).
L’esclat revolucionari provoca una modificació de l’estatus de la monarquia.
Monarquia absoluta es converteix en monarquia limitada. El monarca absolut mai viu còmode amb aquesta idea.
El rei acaba guillotinat. I la imatge de la guillotina és una imatge bàrbara. Efecte simbòlic brutal. A partir de la desaparició de la monarquia es passa a l’existència d’una república parlamentària.
Declaració dels drets de l’home i del ciutadà. En aquesta declaració, primera declaració sistemàtica, en què es fa una reivindicació de l’abolició de l’antic règim i els drets de l’home i ciutadà home. En aquesta declaració hi ha una declaració al dret d’expressar i publicar l’opinió. Primera vegada que s’expressa aquesta convicció de forma sistemàtica.
S’inaugura així un sistema polític: la primera República radical que hi ha a Europa. Això acaba amb Napoleó i una neodictadura imperial. El 1815 però es restaura la monarquia absoluta.
França, a partir de 1815 reinstaura una monarquia absoluta que anirà cedint prerrogatives per convertir-se en una monarquia parlamentària i després a una república. Serà de forma progressiva i amb alts i baixos al llarg del segle XIX. A tota Europa, el segle XIX serà uns segle del creixement progressiu de la importància de la premsa. Les experiències periodístiques des del 1789 fins el 1800, seran experiències molt importants pels precedents que marcaran, tot i que no tindran continuïtat.
EVOLUCIÓ EUROPEA AL LLARG DEL SEGLE XIX Conquesta popular Transició lenta i no sempre sostinguda en què progressa de forma simultània l’escolarització, la urbanització, l’ampliació Dels drets polítics i la difusió de la premsa.
En la base de tot està la massificació urbana. Els països en què primer es desenvolupa la premsa de massa són els països amb un contingent urbà més important i un sistema polític més liberal. Apareixen nous actors polítics i classes populars urbanes que impulsaran el canvi democratitzador. Totes les idees tenen en comú una convicció: en el seu imaginari, accedir a una vida digna vol dir accedir a una feina digna, a la política i a la cultura. L’afany de superació de les noves classes socials urbanes serà constant: aconsegueix la lluita pel treball de 8 hores, el descans el diumenge, un accés digne a la feina...
Al costat d’aquesta reivindicació també reivindiquen: − − − Accés digne a la terra.
Accés digne a la cultura. Demanaran ser alfabetitzats. Voldran deixar de ser analfabets. I, per tant, deixar de ser analfabets, en l’imaginari de les classes populars del segle XIX, implica obrir una porta al coneixement, a la superació a partir de la formació cultural. Demanen escoles.
Accés als drets polítics. Vull poder votar i decidir.
Aquesta lluita marcarà tot el segle XIX. I la voluntat d’accés a tots aquests àmbits està lligada a la voluntat d’edició i d’opinió. Per primera vegada des de la invenció de la escriptura, aquesta deixa de ser un impossible de les minories i passa a ser un dret social universal. El coneixement basat en l’escriptura i la lectura, es converteix en un coneixement compartit. Avança de forma paral·lela a la lluita pels drets socials i polítics.
La premsa industrial pren forma al segle XIX en aquest context.
En canvi, retard crònic a Espanya. Fins la crisi per la invenció napoleònica i la reunió de les Corts de Cadis, on es plantegen aquest dilema. Espanya acumula el retard francès perquè imita França. A finals del segle XVIII hi havia només una tercera part de la població alfabetitzada. Societat bàsicament agrària i analfabeta. Amb un sistema polític autoritari (contrari als EUA). La situació política a Espanya no s’estabilitza fins els anys 1830. És el 1833, quan a Barcelona s’instaura la primera fàbrica que fa servir el vapor. És també el moment en què la monarquia espanyola agafa alguns trets de les monarquies parlamentàries a Europa. Hi ha una mínimes condicions perquè es pugui desenvolupar un cert tipus de premsa.
ESTATS UNITS EUA: Per primera vegada es prefigura la premsa de masses Per entendre EUA s’ha d’entendre al creació de la República. La declaració de la independència ja inclou la llibertat d’edició. Contradicció entre els federalistes (més conservadors) i els republicans (més radicals i progressistes). S’alternen en el poder i l’any 1791 es fa la 1a esmena a la Constitució, impulsada pel líder republicà Jefferson i que consagra realment la llibertat d’expressió. A partir d’aleshores EUA es converteix en un règim autènticament liberal. El periodisme modern neix aleshores.
Tres anys abans, 1788 el federals havien impulsat dues lleis restringives: L’Alien Act i la Sedition Act –mesura repressiva que limitava la llibertat periodística amb l’excusa que no es podia opinar sobre el govern- (derogades el 1801).
El 1791, amb la 1a esmena i el 1801 amb la derogació de les lleis que limitaven la capacitat del periodisme, les condicions d’EUA per fer periodisme són òptimes. Estava formada per 13 estats, 17 diaris i 200 periòdics. Jefferson, en una carta, explica que s’estima més premsa sense govern que govern amb premsa. És Inimaginable el sistema polític americà sense una pemsa lliure. A partir d’aquest moment, totes les innovacions en el camp del periodisme modern es produiran a Estats Units. Això farà es construeixi la seva hegemonia d’una forma distinta als altres imperis.
Els imperis tradicionals construïen a la seva hegemonia a través de les potències militars, la conquesta de territoris, al recaptació d’impostos, l’explotació de primeres matèries, l’acumulació de riquesa. L’hegemonia militar suposava, per tant à hegemonia econòmica. Amb més diners, més armes i més hegemonia. Amb el pas dels segles, un país hegemònic militarment i econòmicament, acaba sent hegemònic culturalment.
EUA funciona d’una forma totalment contrària. El periodisme desenvolupa la cultura impresa més que qualsevol altra part del món. Nova York es converteix en la capital mundial del periodisme. I des de l’any 1830, fins avui, Nova York ha estat la capital mundial del periodisme: centre de producció i distribució d’informació periodística. El sistema polític i cultural va permetre desenvolupar una economia molt potent, i , partir de la Guerra Civil, EUA avança molt ràpidament per convertir-se en el país més potent industrialment del món (finals del segle XIX).
Quedarà demostrar a la 1a guerra mundial. I després de la II Guerra Mundial, EUA serà també la primera potència militar del món: seqüència contraria a la lògica d’hegemonia tradicional.
...