La justícia medieval a Catalunya. Els judicis per bruixeria (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Historia - 3º curso
Asignatura Historia Medieval de Catalunya
Año del apunte 2016
Páginas 2
Fecha de subida 01/04/2016
Descargas 8
Subido por

Vista previa del texto

La justícia medieval a Catalunya.
Els judicis per bruixeria.
La justícia en aquesta época es divideix en dos blocs: 1. Justícia laica (civil i criminal) 2. Justícia eclesiàstica (crims contra la fe) 3.
La justícia a catalunya té una serie de fonaments jurídics: 1. Dret comú (ius commune), dret comú a tota la cristiandat.
2. Lleis de la terra (furs, constitucions), de caràcter paccionat, pacte antre el rei i el propietari (a Catalunya).
3. Costum particular (ordinacions) propi d'un domini concret, acordat entre els habitants del lloc i el seu senyor. Característica principal eren orals, tothom les coneixia, van ser per escrit en època tardana.
Qui exerceix la justícia?, depen del moment en que ens centrem: 1. En època carolingia i comtal, qui exerceix la just ícia són els delagats de l'autoritat reial i delegats de les autoritats eclesiàstiques.
Qui formava el tribunal?, el comte es feia acompanyar per una serie de notables, bons homes (procedents de la propia localitat).
Tot això canvia a partir del s.XI, es passa a la justícia senyorial (els senyors feudals en el seu espai feudal tenen el dret de dur a terme tribunals).
Durant els segles XII-XIII trobem la combinació entre la justícia senyorial i la justícia reial que donarà com a resultat la justícia laica.
Com es jutjava? Hi havien dues tipologies de sistema: 1. Sistema acusatiu (Alta Edat Mitjana), el judici comença a partir d'una denuncia per la part acusadora. El senyor exercía de jutge. La part acusadora javía d'aportar proves tan mateix com la part acusada. El jutge fa d'arbitre. Es buscava un acord entre les dues parts. Quan aquest acord no era posible, hi havía tota una serie de mecanismes per tal de poder resoldre els conflictes, a través dels rituals sagrats (com p.ex. Combats i ordaria, judici a una força superior, Déu, son els anomenats Judicis a Déu).
A partir dels segles XII-XII aquest procés canvia.
2. Sistema Inquisitiu (Baixa Edat Mitjana), per inquirir als heretges, procés dut a terme pel Papa, apareix un cos especial delegats pel Papa. Aquesta actuarand'ofici. Els inquisidors eren els encarregats de buscar les proves que recolcessin a la senténcia, molt important la fama comuna. Poc a poc adoptat pels tribunals laïcs, que comencen a fer judicis d'igual manera. S'autoritzava el torment judicial (se'l torturava per obligar-lo a dir la veritat. Apareix la figura del procurador fiscal (era qui buscava les proves). Durant la pnela i la baixa edat mitjana aquest el sistema imperant a Catalunya. Parts del judici: • Denúncia, particular o d'ofici. El procurador fiscal presentava una requesta conforme s'havia comés un crim. S'obren dirigéncies per inquirir, en alguns casos prissió preventiva.
• PART EN OFENSA, part on actua el fiscal. Diferents parts: ◦ Enquesta de veu i fama, es citen persones i se'ls interrogen, declaren sota jurament per dir la veritat, S'acostumava a interrogar a l'acusat però feia el jurament en nom de terceres persones per tal d'evitar perjuri (jurament sobre altres fets no fets propis).
◦ Peritatges • • • ◦ Acaraments, possen persona suspitosa davant un testimoni de càrrec (s'apunten les reaccions de les dues parts).
PART EN DEFENSA SENTÈNCIA ◦ Definitiva ◦ Interlocutòria, jutge no tenia proves suficients i reobria la part en ofensa (en aquest punt apreix el turment, pràctica legal, degut a que deixa rastre de la seva presència).
▪ Dos tipologies de turment: • Turment punitiu, càstigar una persona que ja s'havia acussat com a culpable.
Objectiu final la mort.
• Turment indagatori, càstig per tal d'extreure la veritat, l'objectiu es extreure la veritat, no es volia la mort.
• Altre tipus de turment, el psicològic, apareix com a por de turment, se'l portava a la cambra perque veies els objectes de totura i després se l'interrogava i havia de ratificar l'interrogació tres cops fora del turment. Si resistia al turment s'invalidaven les rpoves aportades, quedava en llibertad.
No tots els tribunals respectaven aquests passos. Les corts senyorials no eren tant curoses.
Judicis per bruixeria Apareix a Europa a partir del s.XV, on les víctimes són acusades per Crim de Bruixeria (idea de secta herètica, adoració al diable, capaços de donar mal, tant a nivell tangible (verí) com a nivell intangible (maleficis). La persecució judicial en aquest cas es degut a terme per la justícia laïca.
Context de malalties, epidèmies etc... es demanen aquests judicis. Es redacta acusació al governador.
Crims terribles d'homicidis, enverinaments però era molt difícil provar això, es dicta sentència indagatoria i confessen tots els mals (porten a terme el turment). El turment i l'abús d'aquest és un punt clau perque busquen una acusació ferma. La majoria acaben en senténcia de mort.
En el cas de justícia senyorial i de justícia reial o inquisitori mai acabaven en senténcia de mort.
...