Casos Contitucional (2017)

Ejercicio Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Criminología - 1º curso
Asignatura Dret Constitucional
Año del apunte 2017
Páginas 7
Fecha de subida 18/09/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

CAS 1 1: La senyora María Luisa Muñoz Díaz sí que podria presentar un recurs contra la denegació del INSS atesa la sol·licitud de prestació de viudetat. Tal i com indica la Constitució a l'article 24.1, tots els ciutadans, en l'exercici dels seus drets, tenen el dret d'obtenir la tutela efectiva de jutges i tribunals; això es veu reforçat en l'article 53.2, que estableix que es podrà demanar tutela dels drets i llibertats que es desenvolupen en els articles 14 fins al 29 de la CE, davant de Tribunals ordinaris i per procediment preferent, segons el qual se li dona prioritat a la demanda presentada, i sumari, segons el qual la tramitació de la demanda és més ràpida.
La senyora Muñoz, doncs, a través del seu representant legal, podria interposar un recurs davant d'un Tribunal ordinari, en aquest cas del social, sol·licitant l'empara ordinari, al·legant una discriminació per motiu d'ètnia o raça (establert en l'article 14 de la CE) al expressar que, tot i que el matrimoni no es registrés en el Registre Civil, es vàlid segons els rituals i normes que estableix la cultura gitana; a més, existeix constància d'aquest, en la cartilla de la SS, en el moment en que el senyor Manuel Domingo cotitza i deixa constància de tenir una dona i sis fills al seu càrrec.
2: A la senyora Muñóz se li han vulnerat tres drets, dels quals dos s'estableixen com a fonamentals en la CE. En primer lloc, el dret a la no discriminació per motiu d'ètnia o raça, establert en l'article 14 de la CE, en el moment en que no es tenen en consideració les pràctiques i costums d'una ètnia o grup concret, en aquest cas, la gitana. En segon lloc, el dret a la llibertat religiosa, establert en l'article 16 de la CE, sense cap limitació, a part de la necessaria per mantenir l'ordre públic. En tercer lloc, el dret al matrimoni, establert en l'article 32, segons el qual, com indica el punt 1, l'home i la dona poden contraure matrimoni amb igualtat jurídica, i és la llei la que regula la forma d'aquest, així com els drets i deures dels cònjuges, entre d'altres, com indica el punt 2.
3: El cas que ens ocupa sí que podria arribar al TC en el cas que les vies judicials ordinàries precedents s'hagin esgotat, tal i com indica l'article 44.1.a de la LOTC. La manera de fer-ho seria a través del recurs d'empare, presentat en un plaç de 30 dies (art. 44.2 de la LOTC) i per part del Defensor del Poble o el Ministeri Fiscal (art. 46.1.b de la LOTC). Tal i com indica l'article 41.1 de la LOTC, només es tutelen els drets fonamentals, establerts en els articles del 14 al 29 de la CE, per tant, en aquest cas, el dret a la no discriminació per motiu d'ètnia (art. 14 de la CE) i el dret a la llibertat religiosa (art. 16 de la CE).
El raonament del TC per denegar el recurs d'empare a la senyora Muñoz estaria basat en la inexistència de discriminació per raó d'ètnia en els supòsits al·legats. En les formes d'unió matrimonial que s'estableixen com a vàlides en la legislació espanyola, no s'observa cap tipus de connotació d'exclusió, és a dir, són neutrals des de la perspectiva racial. D'aquesta manera, la formalizació del matrimoni no es lliga a la pertinença a una raça i, doncs, tampoc pren com a supòsit les tradicions i costums d'aquesta. S'entén, segons la legislació espanyola, que la validesa en la unió matrimonial es dóna segons el registre d'aquesta en el Registre Civil, de manera, que la unió a partir de costums gitanes, com d'una altra raça, no es percep com a forma vàlida de contreure matrimoni per part del legislador. Doncs, la identitat ètnica i els seus costums es respecta, però impera l'execució de la normativa establerta al territori espanyol, en quan a la necessitat i/o obligació d' enregistrar els matrimonis al Registre Civil.
4: El cas que ens ocupa podria arribar al Tribunal Europeu de Drets Humans si prèviament s'han esgotat totes les vies de recurs intern. En aquest cas, al denegar-se el recurs d'empare a la senyora Muñoz al TC, sí que podria presentar el cas davant del TEDH. La competència d'aquest Tribunal es limita al Conveni i els seus protocols, de manera que jutja i resol en base a aquests, sense entrar en altres àmbits jurisdiccionals.
La senyora Muñoz podria presentar, com a individual, la demanda, en un termini de 6 mesos des-de que la resolució és ferma. A més, s'haurà de presentar tota la informació que es sol·liti sobre el cas i els processos anteriors, i aquesta ha de ser compatible amb el contingut del conveni.
El TEDH resoldria el cas a favor de la demandant al·legant una violació del dret a la no discriminació racial per motius tals com la diferència discriminatòria vers una situació anterior semblant amb una resolució positiva per part del TC, per la qual en una parella que es va unir en matrimoni a través de la religió catòlica i que no es va registrar al Registre Civil, la sol·licitud de la pensió de viudetat va ser acceptada. En aquest punt es pot observar una diferenciació en el tracte vers les dues situacions. Per una altra banda, s'ha de tenir en compte les costums i tradicions de les minories i, encara que pertànyer a una no implica no respectar les normes establertes, sí que hauria d'influir la manera com aquestes s'apliquen, tenint en compte tradicions i rituals, de manera que s'establís un tracte igualitari real vers la resta d'ètnies. Per una altra banda, cap ressaltar que l'Estat espanyol reconeixia la validesa del matrimoni en el moment en que se'ls otorguen documents tals com el llibre de família, el Títol de Família Nombrosa, la cartilla de la Seguretat Social...
CAS 2 1: No. Tot i que, atenent a l'article 14 de la CE, tots els espanyols han de ser iguals davant la llei, sense haver un tracte discriminatori per raó de sexe, en aquest cas, s'entén que les mesures establertes per l'empresa en concret afavoreixen la incorporació de la dona al treball, especialment d'aquelles que tenen fills petits, tenint en compte que són un col·lectiu que durant molt de temps ha estat desfavorit en el món laboral.
Per tant, les mesures que es titllarien de "tracte desigual" són, en realitat, mesures d'ajuda per aconseguir una igualtat d'accés i permanència laboral real entre els dos sexes.
2: Sí que podria acudir als tribunals, a través de l'al·legació de discriminació per raó de sexe, reconegut a l'article 14 de la CE, ja que, trobant-se en la mateixa situació que les seves companyes, no té accés al complement salarial retributiu de 300€ en concepte de guarderia.
En un primer moment, el Sr. Samsó hauria de reclamar aquest complement salarial al centre on treballa i, en el cas que li fós denegat, presentar una demanda al tribunal ordinari,en aquest cas de jurisdicció laboral, a través del seu representant legal; ja que, tal i com indica l'article 24.1 de la CE, té el dret d'obtenir la tutela efectiva de jutges i tribunals. Al al·legar un dret fonamental establert a l'article 14, es pot demanar la tutela sobre aquest de manera preferent i sumaria, tal i com indica l'article 53.2 de la CE.
3: El cas sí que podria arribar al TC si fós denegat anteriorment, és a dir, si les vies ordinàries precedents s'esgoten, tal i com indica l'article 44.1.a de la LOTC. La manera de fer-ho seria a través del recurs d'empare, presentat en un plaç de 30 dies (art. 44.2 de la LOTC) i per part del Defensor del Poble o el Ministeri Fiscal (art. 46.1.b de la LOTC). Tal i com indica l'article 41.1 de la LOTC, només es tutelen els drets fonamentals, establerts en els articles del 14 al 29 de la CE, per tant, en aquest cas, sí que es podria presentar l'al·legació completament.
El TC podria recórrer a l'article 9.2 per tal d'inadmetre la demanda, que estableix que els poders públics poden dur a terme una sèrie de mesures per tal de promoure la igualtat de condicions entre tots els individus i àmbits. Així doncs, es podria considerar que l'acció que ha pres l'empresa no és una acció discriminatòria, sinó que afavoreix a la dona en el sentit de remoure els obstacles i assegurar la igualtat efectiva d'aquesta enfront de l'home en el món laboral, per tal de que aquesta tingui el mateix tracte i mateixes oportunitats, quedant compensada la seva situació de desigualtat que s'ha donat al llarg dels anys.
4: el TC podria dur a terme varies mesures. En primer lloc, hauria de comunicar als tribunals que han tractat anteriorment el cas la seva resolució, afirmant la vulneració del dret a la igualtat i, doncs, es declararia la nul·litat de les sentències anteriors que ho negaven. En segon lloc, el TC hauria de reconèixer el dret a no ser discriminat per raó de sexe al recurrent, el Sr. Samsó, en la seva demanda a optar a la retribució salarial establerta. En tercer lloc, el TC hauria d'enviar les actuacions al tribunal ordinari per tal de realitzar una nova resolució sobre les qüestions plantejades, però sense introduir discriminació per raó de sexe. Finalment, es publicaria la resolució al BOE.
CAS 3: Tutela judicial efectiva 1: Creu que se li ha vulnerat algun dret al Sr. Fraguas? En cas afirmatiu, quin? Sí, al senyor Fraguas li ha sigut vulnerat el dret a la tutela judicial efectiva, establert en l'article 24.1 de la CE, pel qual tots els individus tenen dret a aquesta en l'exercici dels seus drets, de manera que no es doni cap tipus d'indefensió. A més, tal i com indica l'article 24.2, els ciutadans tenen dret a ser informats de les acusacions formulades contra aquests, fet que no es va donar en el cas que ens ocupa.
2: Creu que va ser correcta l'actuació de la jutgessa durant la tramitació del divorci? Considera que se li podria imputar al Sr. Fraguas una falta de diligència? No, la jutgessa, en aquest cas, es va limitar a realitzar una citació edictal, basant-se en la única declaració de la demandant, la Sra. Montiel, i sense esgotar tots els medis al seu avast per citar el domicili del demandat i contactar a aquest, fets que no garantitzen el coneixement del procediment. La jutgessa podria haver recorregut a altres vies per contactar al Sr. Fraguas, tal com escoltar en declaració al fill menor de la parella, a qui se li podria haver preguntat sobre on estava el seu pare, o bé haver recorregut a la Policia Judicial, tenint en compte, sobretot, la documentació presentada en la qual s'indicava la direcció del domicili a Nuremberg on habitava el demandat en el moment.
No. El Sr. Fraguas no tenia coneixement de l'obertura d'aquest procediment ja que no se'l va contactar en cap moment i aquest es va realitzar sense la seva intevenció.
3: En el cas plantejat, quina possibilitat de recórrer davant de la jurisdicció ordinària tenia el Sr. Camilo Fraguas? El Sr. Camilo Fraguas podria haver recorregut davant la jurisdicció ordinària al tenir constància de la seva situació de "rebel", tal com s'estableix als articles 777 i següents de la Llei d'Enjudiciament Criminal. D'aquesta manera, al donar constància del desconeixement d'aquesta situació, tant com el procediment de divorci, el Sr. Fraguas podria haver obtingut la tutela efectiva del Tribunal ordinari per recoldre el cas, sense acudir directament al TC al·legant empare constitucional, sinó que, seguint l'article 24.1 de la CE, justament el que al·lega que se li ha violat, té dret a la tutela efectiva en l'exercici dels seus drets, sense poder produir-se la indefensió.
4: Podria el sr. Fraguas plantejar un recurs d'empare davant del TC? Contra quin acte? Quin creu que seria el pronunciament del TC? Sí que podria presentar un recurs d'empare davant del TC, esgotades prèviament les vies ordinàries, tal i com s'indica a l'article 41 de la LOTC, al·legant la violació del dret a la tutela judicial, establert a l'article 24.1 de la CE, i la conseqüent indefensió vers la resolució de divorci obert contra el demandant.
El TC fallaria a favor del demandant, el Sr. Fraguas, al·legant una real vulneració del dret a la tutela judicial efectiva, establert a l'article 24.1 de la CE, donat que el demandant no tenia coneixement del procediment de divorci obert contra aquest i posterior resolució de l'acte, provocant la indefensió del Sr. Fraguas vers aquest fet. El TC consideraria que el jutjat no va esgotar les vies pertinents de citació i comunicació al demandant i, a més, va obviar la presència d'una adreça de domicili a Nuremberg, Alemania, en els documents presentats al seu jutjat en la petició de divorci per part de la Sra. Montiel. Per tant, es creu una infracció per part de la jutgessa durant la investigació i procediment de la petició de divorci.
CAS 4: Llibertat d'expressió, dret a l'honor,a la intimitat i a la pròpia imatge 1: Quins drets pot al·legar la demandant? Pot fer-ho en nom del seu difunt marit? Els difunts són titulars de drets fonamentals? La dona del demandant podria al·legar la vulneració dels drets establerts a l'article 18.1 de la CE, éssent aquests a l'honor, a la intimitat personal i familiar i a la pròpia imatge.
Segons indica l'article 32 del Codi Civil, amb la mort s'exitigeix la personalitat jurídica del difunt, per tant, la demandant no podria recórrer, ja que es tracta de drets que per la seva pròpia personalitat i especial naturalesa s'estingueixen amb la mort del titular. D'altra banda, l'article 4.2 de la Llei Orgànica 1/1982 de Protecció Civil del dret a l'honor, la intimitat personal i familiar i a la pròpia imatge, el cònjuge té la legitimitat de protegir els drets de la personalitat del difunt i, com indica l'article 5 de la mateixa llei, aquest podrà dur a terme les accions previstes per la protecció d'aquests.
Segons el Codi Civil, els difunts no poden ser titulars de drets fonamentals, ja que al morir la persona, aquesta ja no té els atributs d'honor, imatge i intimitat personal. Per altra banda, la LO 1/1982 defensa la protecció i reivindicació de la tutela dels drets dels difunts.
2: Davant de qui i a través de quin procediment? La demandant podria recórrer als Tribunals ordinaris, exercint el seu dret a l'obtenció de la tutela efectiva de jutges i tribunals, indicat a l'article 24.1 de la CE, a través de l'al·legació de violació del dret a l'honor, la intimitat personal i familiar i a la pròpia imatge, establert a l'article 18.1 de la CE. A l'al·legar un dret fonamental, la demandant, com indica l'article 53.2 de la CE, podria demanar la tutela sobre aquest de manera preferent i sumaria, és a dir, la demanda serà tramitada immediatament després ser presentada, havent prioritat absoluta sobre aquesta, i de la manera més ràpida possible. En el cas que la demanda fos denegada, es podria recórrer a la presentació d'un recurs d'empare davant del TC.
3: Quins drets podrien al·legar l'autor i la editorial i en base a què? L'autor i la editorial podrien al·legar el dret a la producció i creació literària i artística, establerta a l'article 20.1.b, en base a que el llibre publicat és una obra on es barreja realitat i ficció i, per tant, hi ha una sèrie d'informacions que no són reals i, doncs, no serien difamatòries.
4: Podria arribar el cas al TC? A través de quin procediment? D'acord amb la jurisprudència del TC, quina creu que seria la decisió del Tribunal i quins aspectes tindria en compte? El cas podria arribar al TC si les vies ordiàries prèvies s'esgotessin, tal i com indica l'article 44.1 de la LOTC. El procediment a seguir seria la presentació d'un recurs d'empare, en un plaç de 30 dies (article 44.2 de la LOTC) i per part del Defensor del Poble o el Ministeri Fiscal (article 46.1.b de la LOTC). Així doncs, tal i com indica l'article 41.1 de la LOTC, serien susceptibles s'empare els drets fonamentals, per tant, en aquest cas es podria presentar.
El TC decidiria denegar la demanda atesos motius tals que el dret a l'honor només correspondria a la persona titular, en aquest cas difunta, per tant, aquest s'extingiria. D'aquesta manera, el fragment en el que es cita al Sr. Pedro Ramón Moliner no es consideraria lesiu en l'honor d'aquest ja que, al estar mort, no té la facultat i, per tant, tampoc el dret, que només podria ésser sol·licitat pel difunt i, en tot cas, la família podria atendre al dret a la propia imatge. Tot i així, tenint en compte el context de creació literària, el caràcter secundàri que s'expressa i el contingut, no es consideraria un text vexatori degut a que es tracta d'una novel·la que relata fets ficticis, per tant, no deteriora la imatge del difunt ni ocasiona resultats difamatoris.
5: Quina creu que seria la resposta en el cas que el llibre denunciés fets provats incriminatoris contra el difunt? Què passaria si l'autor del llibre fós un diputat de les Corts? El TC seguiria donant la raó a l'autor, seguint l'article 20.1.d que estableix el dret a la comunicació d'informació veraç per qualsevol medi de difusió.
Si l'autor fós diputat de les Corts passaria exactament el mateix que en el cas anterior, ja que no escriuria el llibre en relació a la seva funció com a Diputat.
CAS 6: Homeschooling, dret a l'educació i llibertat ideològica 1- Quin dret pot al·legar vostè i la seva família? Es podria al·legar el dret a l'educació, establert a l'article 27 de la CE. Concretament, el punt 1 d'aquest article, referent a la llibertat educativa; el punt 2, referent al desenvolupament personal pel respecte dels principis democràtics de convivència i als drets fonamentals; el punt 3, referent a la garantia, per part dels poders públics, de poder rebre una educació religiosa i moral d'acord amb les pròpies conviccions; i el punt 6, referent a la llibertat, per part de persones físiques i jurídiques, de creació de centres docents, sempre que respectin els principis constitucionals.
A més, també es podria al·legar, segons l'article 14 de la CE, la llibertat ideològica, degut que les persones en concret considerant que es pot educar millor als seus fills de la manera que ho estan fent, que no en una escola.
2- Davant de qui i a través de quin procediment? Es podrà al·legar els drets davant d'un tribunal ordinari ja que, tal i com indica l'article 24.1 de la CE, tots els ciutadans tenen dret a la tutela efectiva de jutges i tribunals en l'exercici dels seus drets, sense que es pugui produir indefensió. A més, al tractar-se de drets fonamentals, aquests poden ser reclamats a través d'un procediment preferent, en el qual es dóna prioritat en la tramitació, i sumari, en el qual es redueixen els terminis i el procés és més ràpid, tal i com s'especifica a l'article 53.2 de la CE. En el cas que la demanda fos denegada, es podria recórrer a la presentació d'un recurs d'ampar davant del TC 3- En base a què pot requerir-se l'escolarització segons el Ministeri Fiscal? Quin és el paper del fiscal en la protecció dels drets fonamentals? El Ministeri Fiscal basa la seva al·legació en l'article 154 del Codi Civil, defensant que l'educació és una obligació derivada de la pàtria potestat, de manera que aquesta s'ha d'assegurar, així com les formes d'assolir-la i els continguts que s'imparteixin. Es creu que l'educació té la finalitat d'assolir el ple desenvolupament de la finalitat humana respecte dels principis de convivència i els drets i llibertats constitucionals, fets que no es pot assegurar amb l'educació a casa; així com el contingut educatiu, al·legant que controlar això pot ser de gran dificultat si no es fa en un centre docent regulat per la llei. A més, s'ha de tenir en compte que l'article 14 de la CE en cap moment defensa llibertat pedagògica, de manera que aquesta s'ha de donar en les formes que s'estableixen en les lleis oportunes.
El fiscal, en defensa dels drets fonamental, està legitimat per interposar el recurs d'ampar davant del TC i és part necessaria en l'amparament judicial. Així doncs, el fiscal té la funció d'assegurar els drets fonamentals, actuant en relació a aquests, tot i que aquests suposin un límit en la seva actuació, no podent ser vulnerats.
4- Podria arribar el cas davant del TC? A través de quin procediment? D'acord amb la jurisprudència del TC, quina creu que seria la decisió del Tribunal i quins aspectes tindria en compte? El cas sí que podria arribar al TC, tal i com indica l'article 53.2, a través de la presentació d'un recurs d'ampar per al·legar la violació d'un dret fonamental. Tal i com indica l'article 44.1 de la LOTC, és necessari que, per presentar-lo, s'hagin esgotat les vies ordinàries prèvies, fent ús de la seva característica de subsidiarietat, en un plaç de 30 dies (article 44.2 de la LOTC). Així doncs, tal i com indica l'article 41.1 de la LOTC, serien susceptibles s'empare els drets fonamentals, per tant, en aquest cas es podria presentar.
La decisió del Tribunal seria denegar l'ampar degut als següents motius: en primer lloc, triar l'educació a casa no està comprès dintre de cap de les llibertats constitucionals ni fonamentals, no s'entén la llibertat pedagògica des d'aquest sentit. Així doncs, sí que es pt triar el centre educatiu més proper a les conviccions de cada família, així com les formes d'educació en quant a religió i moral, però això no implica que es donatiu una educació total a casa, sinó que s'entén que els infants han de rebre uns continguts essencials a l'escola i, posteriorment, els pares tenen la llibertat de completar aquests d'acord amb la seva ideologia i religió.
En segon lloc, es potestat de l'Estat (dels poders públics) poder dissenyar el sistema educatiu pertinent degut a que l'educació ha de tenir la finalitat del ple desenvolupament de la personalitat humana, basat en el respecte, els principis democràtics, de convivència, i els drets i llibertats fonamentals CAS 7: Dret a l'honor i libertad d'expressió 1- El senyor Otegui Mondragón, davant de la sentència condenatòria del TS, al haver-se esgotat les vies judicials ordinàries prèvies per la protecció dels drets com a ciutadà, pot interposar un recurs d'ampar davant del TC, tal i com s'indica a l'article 44.1 de la LOTC, al·legant la vulneració als drets fonamentals pertinents, tal i com indica l'article 53.2 de la CE. D'aquesta manera, es tutelarien les vulneracions produïdes pels poders públics amb actes jurídics, tal i com indica l'article 41.2 de la LOTC 2- El Sr. Otegui Mondragón podria al·legar dos drets fonamentals compresos en la CE. En primer lloc, el dret a la llibertat d'expressió, plasmat a l'article 20.1.a, dels propis pensaments o idees, mitjançant la paraula o qualsevol altre mitjà de reproducció, fent al·lusió a les paraules expressades a la roda de premsa. En segons lloc, podria al·legar el dret a la llibertat ideològica , plasmat a l'article 16 de la CE, a través del qual es garantitza als ciutadans aquesta llibertat en les seves manifestacions.
3- El dret d'expressió, dins del marc de la participació política, s'ha de reconèixer amb una major amplitud que quan s'actua en altres contextos. Els drets establerts a l'article 20 de la CE -així com al resta d'aquests- no s'entenen només en el marc dels ciutadans, sinó també a l'existència del pluralisme polític, valor fundamental en un Estat de Dret i en una democràcia, així com en el seu desenvolupament i progrés. Tot i així, tal i com s'estableix a l'article 20.4 de la CE, la llibertat d'expressió té un límit en el respecte dels drets que s'estableixen a la Constitució, sobretot en el cas del dret a l'honor, establert a l'article 18.
4- El cas sí que podria arribar al TEDH una vegada esgotades les vies internes de protecció dels drets.
El senyor Otegui, en l'exercici de la protecció dels drets fonamentals, faria referència al dret a la igualtat davant la llei de tots els ciutadans espanyols, sense poder existir discriminació per raó d'opinió, establert a l'article 14 de la CE. Per altra banda, també faria referència al dret a la llibertat ideològica, establert a l'article 16 de la CE, així com al dret d'expressió sense que aquest es pugui veure censurat (referents als articles 20.1.a i 20.2).
Fent referència a les declaracions donades per part d'Otegui, s'ha de tenir en compte que, tal i com indica l'article 56 de la CE, el Rei suposa la major representació de l'Estat, així com de les seves institucions i exerceix les funcions que se li otorguen en la legislació espanyola, entre les quals es troba el comandament de les Forces Armades, com indica l'article 62 de la CE. Tot i així, s'ha de tenir en compte que això xoca amb l'establert a l'article 56.3, segons el qual el Rei està exempt de responsabilitat i té la condició d'inviolabilitat. A més, les llibertats expresses anteriorment sí que tenen un límit en el seu exercici, tal i com indica l'article 20.4, que es troba en el respecte dels drets reconeguts a la CE, especialment al dret a l'honor, establert a l'article 18.
CAS 8: Dret de reunió i de manifestació 1- Aconsellaria presentar un recurs al tribunal ordinari, en aquest cas el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, havent esgotat les vies prèvies, en contra de la ressolució de la Delegació del Govern de l'Estat. Aquest fet estaria protegit a l'article 24.1 de la CE, segons el qual tothom té dret a la tutela efectiva de jutges i tribunals en l'exercici dels seus drets. A més, al reclamar-se un dret fonamental, el dret a la lliure manifestació pacífica, establert a l'article 21 de la CE, es podria demanar la tutela a través d'un procediment preferent (amb prioritat) i sumari (més ràpid), tal i com s'indica a l'article 53.2 de la CE. Així doncs, el permís per realitzar la cadena humana es donaria amb la presentació del recurs mencionat i fent referència al dret a manifestarse i considerant que no existeix cap risc per la integritat física dels manifestants.
2- el canvi estaria justificat en el cas que existís un perill real a la integritat física dels manifestants i aquest s'hagués de protegir, tal i com s'estableix a l'article 21.2 de la CE, havent-se de comunicar prèviament a l'autoritat i conegut anteriorment per informes presentats per part de la policia i institucions encarregades de la protecció civil en casos com són les manifestacions, podent-se prohibir quan hi haguessin raons fundades de l'alteració de l'ordre públic, com indica l'article 10 de la Llei Orgànica reguladora del dret de reunió. A més, si a la platja d'Alhuir fos més adient realitzar aquest tipus de manifestació, sigui per motius de seguretat com per motius simbòlics justificats, aleshores sí que es podria produir el canvi.
L'ACPV, si no estigués d'acord amb el canvi de traçat podria presentar un recurs contenciósadministratiu en contra d'aquest a l'Audiència competent, tal i com ho indica l'article 11 de la Llei Orgànica reguladora del dret de reunió, al·legant una vulneració al dret de lliure manifestació, establert a l'article 21 de la CE.
3- El cas sí que podria arribar al TC presentant un recurs d'ampar, tal i com s'indica a l'article 53 de la CE i l'article 41.1 de la LOTC, havent-se esgotat les vies ordinàries precedents, fent referència al seu caràcter de subsidiarietat, i al·legant la vulneració d'un dret fonamental, en aquest cas, el dret a la lliure manifestació, establert a l'article 21 de la CE.
4- En aquest cas, les persones que voldrien manifestar-se són estrangeres però, tal i com indica l'article 13 de la CE, aquests poden gaudir a Espanya de les llibertats públiques que es garanteixen al Títol I de la CE i, per tant, del dret a manifestar-se lliurement. Per tal poder-se manifestar, haurien de comunicar la voluntat a l'autoritat governativa corresponent amb una antel·lació mínima de deu dies naturals, tal i com s'indica a l'article 8 de la Llei Orgànica reguladora del dret de reunió. D'aquesta manera, si es tingués algun problema a l'hora de realitzar la manifestació seria el mateix al·legat en el cas que ens ocupa.
CAS 9: Eficàcia dels drets entre particulars 1- Sí que podria plantejar un recurs davant d'un tribunal ordinari, tal i com indica l'article 24.1 de la CE, fent ús del dret a la tutela judicial efectiva, sense poder produir-se indefensió en cap cas.
Degut a que una de les finalitats de l'Estat consisteix no només en no discriminar, sinó també en adoptar mesures adequades per evitar que altres discriminin, de tal manera que davant de les conductes discriminatòries il·lícites provinents de particulars, els jutges i tribunals examinin el cas resolvent el conflicte entre el principi de no discriminació i l'exigència de respecte a l'autonomia privada.
2- Sí, es podria presentar un recurs avant del tribunal ordinari a través del dret a la tutela judicial efectiva, tal i com indica l'article 24.1 de la CE, a través d'un procediment preferent (pel qual e li dóna prioritat a la tramitació) i sumari (pel qual el procés és més ràpid), en tutela dels drets fonamentals del demandant, tal i com indica l'article 53.2.
3- Sí que podria arribar al TC presentant un recurs d'ampar, tal i com indica l'article 44.1 de la LOTC, al·legant la vulneració als drets fonamentals pertinents, tal i com indica l'article 53.2 de la CE.
En el cas que el Cercle del Liceu fós un ens públic, es tutelarien les vulneracions produïdes per aquest, tal i com indica l'article 41.2 de la LOTC. El TC fallaria a favor de la senyora Maria de la Pietat Cabré, al·legant una vulneració del dret a la no discriminació per raó de sexe, establert a l'article 14 de la CE. En canvi, si es tractés d'un ens privat, el produir-se una relació entre particulars, el recurs d'ampar uedaria exclòs, tal i com indica l'article 41.2 de la LOTC, però, donant-se una interpretació més flexible de l'article, la responsabilitat de la violació del dret es traslladaria a l'òrgan judicial que va conèixer d'ella i no va reparar la lesió, per tant, es reclamaria el dret a aquest i no al particular en sí. En aquest cas, el TC fallaria en contra de la Sra. Cabré degut a que es valoraria si la conducta discriminatòria seria o no tolerable, tenint en compte la repercussió social de la discriminació, la posició dominant i la possible afectació de la dignitat.
Donat que aquests paràmetres no es donen i que es tracta d'una associació privada, amb els seus propis estatuts, es tindria en compte el respecte a l'autonomia privada.
4- Si es tractés d'un ens públic, es tindria en compte només la vulneració al dret a la no discriminació per raó de sexe, establert a l'article 14.
Si es tractés d'un ens privat no només es tindria en compte l'article anteriorment menciona, sinó que la part demandad podria recórrer al dret a l'associació, establert a l'article 22. Com indica l'article 2.7 de la Llei Orgànica reguladora del Dret a l'Associació, només aquelles que persegueixin fins tipificats com a delicte seran il·legals i, com indica l'article 2.9 de la mateixa llei, la condició de membre no pot ser motiu de discriminació per part dels poders públics. Així doncs, es tindria la potestat de determinar aquelles persones que formen part d'aquesta sense que suposi una discriminació.
------ Relacions entre particulars -> d'acord amb l'article 9.1 no es pot discriminar, però també existeix el dret a no discriminació. S'han de tenir en compte els objectius de l'associació, per tant, quan es fa una categorització (ex: de sexe) els objectius de l'associació s'han d'adeqüació a aquesta associació (en el cas del Liceu, la discriminació no està justificada amb els objectius de l'associació) ...

Comprar Previsualizar