Apunts esports individuals II gimnàstica artística (2012)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Lleida (UdL)
Grado Ciencias de la Actividad Física y del Deporte - 2º curso
Asignatura Esports individuals II
Año del apunte 2012
Páginas 16
Fecha de subida 27/02/2016
Descargas 10
Subido por

Descripción

INDIVIDUAL SPORTS II, apunts part gimnàstica artística

Vista previa del texto

Núria Riu Caballol Esquemes esports individuals II- GIMNÀSTICA ARTÍSTICA Esquemes gimnàstica artística INTRODUCCIO A LA GIMNASTICA ARTISTICA 1. L’ACROBÀCIA Etimològicament, el terme d’acrobàcia fa referència al grec:  akro traduït vol dir alçada  Acròbates que vol dir camina elevat sobre les puntes dels peus Entre les definicions més properes trobem l’establerta per Junyent Sabury, M.V i Lapertra Costa, S: “considero incloses dins del terme acrobàcies totes aquelles accions físiques que inclouen una inversió del cos i consegüentment pèrdua de la posició habitual erecta, produint, en una primera fase d’aprenentatge, una pèrdua de les referències perceptives” 1. L’ALÇADA, LA INVERSIÓ I EL GIR  La inversió corporal implica una modificació postura global, desordre perceptiu, sorpresa i alteració emocional, aspectes que poden associar-se derivar d’una por e incertesa o pel contrari una satisfacció sensorial, depenent sobre tot de l’organització i adequació de les situacions didàctiques  L’alçada és el referent que determina la distància entre el cos i el terra, constituint un dels elements amb els que s’associa el risc com característica pròpia de les activitats acrobàtiques; al mateix temps és un dels majors incentius i atractius lligats a la sensació de suspensió o recolzament aeri i al canvi de referències espacials i perceptives del propi cos respecte als altres cossos.
 El gir, el moviment al voltant d’un eix corporal, és caracteritza pel vertigen de la velocitat en els canvis posturals i pel plaer corporal de la inèrcia motriu. En 1 Núria Riu Caballol Esquemes esports individuals II- GIMNÀSTICA ARTÍSTICA el sentit més estricte, és el moviment aeri al voltant d’un eix el que caracteritza i defineix el terme acrobàcia.
El procés d’aprenentatge de l’acrobàcia comporta un gran component d’ajust perceptiu i emotiu ja que la velocitat i la dimensió de les modificacions perceptives deriven dels canvis en la relació del cos amb l’espai.
2. ORIGENS  A l’edat mitjana es va desenvolupar amb èxit l’acrobàcia. Palaus, castells amb acròbates i funambulistes.
 Els exercicis gimnàstics s’utilitzaven ja als països de l’Orient mitjà, però, com a medi i mètode d’educació física neix a l’antiga Grècia.
 A l’antiga Roma, la gimnàstica es va anar desenvolupant com a medi d’ensenyança i preparació física de l’exèrcit. Utilització d’aparells especials com el poltre de fusta.
 Del segle XIV al XVI als països d’Europa Occidental sorgeix el renaixement.
Gimnàstica millor mitjà per l’enfortiment de la salut i l’estímul de les forces físiques de l’home. Remarcaven importància dels exercicis gimnàstics per l’exercit.
 Segle XVI apareixen moltes obres pedagògiques i guies pràctiques d’educació física principalment de gimnàstica. Destacar Jerónimo Mercuriali “sis llibres sobre l’art de la gimnàstica” de metge venecià mercurialis.
 Desenvolupament dels exercicis gimnàstics lligat a la utilització dels aparells especials com el poltre de fusta, la taula, la barra fixa el trampolí per salts i d’altres. Va permetre estudiar millor alguns dels mecanismes dels moviments i van contribuir a desenvolupar l’agilitat i la força.
3. DESENVOLUPAMENT  Segle XVIII a Europa Occidental es perfilaven altres tendències amb la gimnàstica. Rousseau (1712-1788) i Pestalocci (1746-1827) influeixen en el 2 Núria Riu Caballol Esquemes esports individuals II- GIMNÀSTICA ARTÍSTICA desenvolupament de la gimnàstica pedagògica i higiènica. Segons ells, exercitar òrgans del nostre cos: o Prepara l’home per a la vida o Contribueix al seu desenvolupament intel·lectual i enfortiment salut  Final del 1700, algunes escoles d’Alemanya es va crear escoles d’humanisme.
Es prestava molta atenció a l’educació física i on va aparèixer gimnàstica nacional alemanya. Fit (1763-1839) i Huts-muts (1759-1839)  Fit va sotmetre tots els elements a un anàlisi teòric però no va crear sistema acabat de gimnàstica. Descripció tècnica dels exercicis gimnàstica i les indicacions metodològiques.
 Guts-muts com Fit va elaborar la tècnica de molts exercicis gimnàstics entre ells d’aparells.
4. ELS SISTEMES NACIONALS DE GIMNÀSTICA  Primera meitat segle XIX es formen tres sistemes de gimnàstica fonamentals.
Els altres països van agafar un d’aquests models per desenvolupar la seva pràctica específica.
o Alemany o Francès o Suec  Gimnàstica encaminada a dominar moviments complexes preferentment sobre aparells gimnàstics especials (sistema gimnàstic alemany); a partir d’aquí es va formar la gimnàstica artística. Els autors més representatius o Federico Jahn (1778-1852) i col·laboradors Eizelen, Fritzen i Spiss  Gimnàstica encaminada a obtenir hàbits aplicats sobre tot en l’àmbit militar (sistema gimnàstic francès); neix gimnàstica militar de campanya i la especial.
El creador va ser: o Coronel Amoros (1770-1848) juntament amb els seus seguidors.
3 Núria Riu Caballol Esquemes esports individuals II- GIMNÀSTICA ARTÍSTICA  Gimnàstica encaminada al desenvolupament de les qualitats motrius, preferentment de la força (sistema gimnàstic suec). D’aquí sortirà gimnàstica general i les seves variants. Autors principals o P. Ling (1776-1839) i el seu fill H. Ling (1820-1886)  Mitjans del segle XIX a Chequia va sorgir moviment “socollsky” i “socollsky” de gimnàstica. La base d’aquest sistema van ser exercicis sobre aparells, amb objectes o sense ells i van introduir l’acompanyament musical i combinacions d’elements per fer més atractiva la seva gimnàstica. Els “socollsky” van posar el principi de la actual gimnàstica artística. L’autor fonamental: o M. Tirsh (1839-1884) 5. HISTÒRIA MODERNA  Finals del segle XIX professor P.F. Lesgaft elabora un sistema d’educació física sobre la base gimnàstica, per nens amb edat escolar i va basar principalment amb tasques pedagògiques i no higièniques. “El nen ha de dominar els moviments del seu cos de manera que arribi als màxims resultats utilitzant el mínim de forces i temps breu”  Finals del segle XIX el desenvolupament de la gimnàstica artística estava lligat al de l’esport i les relacions esportives internacionals.
 1921 F.I.G (Federació internacional de gimnàstica)  1963 1er campionat del món de gimnàstica moderna a Budepest 6. ÀMBIT COMPETITIU  Entesa com una disciplina esportiva que consisteix en la pràctica d’exercicis gimnàstica sobre els aparells.
 És un art: desafiament constant enfront al desequilibri  És un esport Olímpic, individual, sense companys, sense adversari i sense incertesa e el medi.
4 Núria Riu Caballol Esquemes esports individuals II- GIMNÀSTICA ARTÍSTICA  La finalitat de la Gimnàstica resideix en el moviment mateix: demostrar el que es possible fer amb el cos i sobre uns aparells seguin un codi de puntuació.
 Els exercicis es realitzen individualment davant d’un jurat i davant d’un públic i estan condicionats per: o Obligacions del reglament o Els aparells sobre els que es realitza l’activitat.
7. ELS APARELLS DE GIMNÀSTICA ARTÍSTICA Aquests aparells els podem agrupar per famílies de moviments semblants:  El terra i la barra d’equilibris: voltejos, inversions, girs, salts acrobàtics...
 La barra fixa, paral·leles asimètriques i paral·leles: balancejos, suspensions, sortides...
 El cavall de salt: salts amb i sense inversió  Les anelles: moviments estàtics, de força, d’impuls, vols i sortides.
 El cavall amb arcs: moviments pendulars, circulars, tisores..
8. ÀMBIT EDUCATIU Segons J. Leguet la gimnàstica implícita els següents valors educatius:  Crear: buscar noves possibilitats d’intervenir i noves possibilitats de moviments.
 Obrar, intervenir: realitzar la sessió, valorar el risc, intentar fer-ho més difícil.
 Mostrar: exhibir lo més difícil, original...
 Ajudar: contribuir a la millora dels altres, aconsellar, donar confiança i cooperar  Avaluar: apreciar i conèixer els criteris per valorar  Organitzar: encarregar-se d’un grup, el material, posar-lo al seu lloc, ser responsable i autònom.
5 Núria Riu Caballol Esquemes esports individuals II- GIMNÀSTICA ARTÍSTICA 9. EVOLUCIÓ DE L’ACRÒBIA EN L’ESPORT  FIG: gimnàstica artística femenina, gimnàstica artística masculina, gimnàstica rítmica esportiva, gimnàstica aeròbica, gimnàstica en trampolí, gimnàstica acrobàtica.
 ALTRES ESPORTS QUE TREBALLEN L’ACROBÀCIA: esquí, atletisme (salts), escalada, esports extrems com patins, skateboard, esports nàutics...
10. ACROSPORT O GIMNÀSTICA ACROBÀTICA Esport acrobàtic realitzat amb company o en grup, mitjançant la combinació de piràmides humanes, salts acrobàtics i elements coreogràfics, on el cos realitza varies funcions clarament determinades.
En els exercicis s’observa clarament dues funcions: Portor: persona que subjecte Àgil: persona que realitza els elements d’equilibri i acrobàcia  MODALITATS: parella, trios femenins, quartets masculins  CARACTERÍSTIQUES PRINCIPALS: 12x12, acompanyament musical, 2’30’’, diferència d’edat màxima 10 anys.
 APLICACIONS EN L’EDUCACIÓ: cooperació, creativitat, sensibilitat artística, facilitació d’aprenentatges motors per tenir una major informació i motivació.
 ALTRES MODALITATS: trampolí, acrobàtica, aeròbic MIRAR POWER D’ACROSPORT L’ESCALFAMENT En el cicle de preparació/aprenentatge dels gimnastes, l’escalfament és un dels aspectes més importants en el procés d’entrenament, permetent l’adaptació dels sistemes cardiovascular, múscul esquelètic i del sistema coordinatiu, preparant el cos 6 Núria Riu Caballol Esquemes esports individuals II- GIMNÀSTICA ARTÍSTICA per a respondre als esforços físics propis de l’esport, per el que es considera una tasca que no s’ha de deixar al marge. És també molt important la utilització de l’escalfament com a medi de preparació psicològica cap al treball a realitzar, exigint d’una gran concentració per part de l’alumne o del gimnasta. En especial, l’escalfament no és la part fonamental de l’entrenament però és el millor complement de preparació o reforçament de la tècnica així com per a la millora i el manteniment de la condició física necessària per a executar diferents moviments tècnics. És per tot això imprescindible l’execució d’un bon escalfament com a pas previ a l’inici dels continguts específics programats en la sessió.
1. QUÉ ÉS L’ESCALFAMENT?  És la part amb la que s’inicien les sessions de gimnàstica dirigit a la preparació gradual de l’organisme cap a l’exercici físic  És la part on es poden realitzar nous aprenentatges i/o perfeccionament de moviments de major complexitat.
 És la part on es fa possible la millora de les condicions físiques i la tècnica així com les capacitats psicològiques dels gimnastes.
 És la part on es poden apuntar els factors que son part de les estratègies i tàctiques de l’entrenament esportiu.
2. TIPUS D’EXERCICIS PER L’ESCALFAMENT És necessari considerar diferents tipus d’escalfament segons el període de preparació dels gimnastes així com la relació amb el seu nivell de destresa dins de la modalitat esportiva.
PERÍODE CARACTERÍSTIQUES GENERALS Preparatori/iniciació Exercicis generals i/o específics (molt volum en repeticions) Competició/perfeccionament Augmentar la intensitat (a través de les repeticions de les seves rutines, per ¼ de 7 Núria Riu Caballol Esquemes esports individuals II- GIMNÀSTICA ARTÍSTICA l’exercici, ½ del complet i complet.
Transitori/Descans Més generalitzats (exercicis d’altres esports que permetin el descans i la recuperació) 3. ESTRUCTURA DE LA SESSIÓ DE GIMNÀSTICA  INFROMACIÓ: s’ha de donar informació sobre els objectius de la sessió i sobre totes aquelles particularitats que es consideren d’interès per l’adequat desenvolupament de la sessió.
 ADAPTACIÓ (FASE D’ESCALFAMENT): o Preparar gradualment l’organisme per a poder afrontar el treball principal de la sessió.
o Realitzar nous aprenentatges i perfeccionar moviments ja apresos.
o Millorar les condicions físiques, tècniques i psicològiques.
 CONSECUCIÓ DELS OBJECTIUS: part principal de la sessió on es desenvolupen els diferents exercicis programats.
 TORNADA A LA CALMA: estiraments i valoració de la sessió.
4. PARTS DE LA FASE D’ADAPTACIÓ  IMPLICACIÓ METABÒLICA: formada bàsicament per diferents tipus de desplaçaments, jocs i exercicis que faciliten l’augment de la temperatura corporal i elevació de les pulsacions.
 IMPLICACIÓ ARTICULAR: formada per exercicis de rotacions dels diferents segments corporals amb la finalitat de millorar la predisposició articular.
Exercicis de mobilitat localitzada en una sola articulació. Moviments de flexió i extensió i rotació.
5. EXERCICIS DE FORÇA I TONIFICACIÓ 8 Núria Riu Caballol Esquemes esports individuals II- GIMNÀSTICA ARTÍSTICA Atenent a cada un dels diferents esquemes d’acció propis de la gimnàstica artística.
 ANTEPULSIÓ: elevació anterior dels braços en el pla sagital  RETROPULSIÓ: elevació posterior dels braços en el pla sagital  TANCAMENT: apropar les cames cap el tronc  OBERTURA: separar les cames del tronc  REPULSIÓ: extensió del braç en recolzament  IMPULSIÓ DE BRAÇOS: empènyer l’espatlla des del recolzament  IMPULSIÓ DE CAMES: acció de salt amb cames simultànies o alternatives  BLOQUEIG: contracció isomètrica de la musculatura 6. EXERCICIS DE FLEXIBILITAT Encaminats a millorar la mobilitat articular i elasticitat muscular. Valorar la possibilitat en funció del nivell dels participants en la sessió, de combinar els exercicis de força i de flexibilitat.
7. EXERCICIS DE TÈCNICA BASE Elements bàsics que posen en funcionament diferents esquemes d’acció que es coordinen entre ells per configurar l’element gimnàstic 8. ORGANITZACIÓ DE L’ESCALFAMENT L’escalfament ha de ser lliure i variat en quant a la seva organització:  Els desplaçaments inicials han de realitzar-se utilitzant diferents formes espacials, diferents direccions i diferents formes de desplaçar-se.
 Les formes jugades poden ser un bon exercici per a iniciar l’escalfament.
 Els exercicis per parelles o grups poden tornar-se en consideració com elements de socialització i cooperació entre els participants de la sessió.
9 Núria Riu Caballol Esquemes esports individuals II- GIMNÀSTICA ARTÍSTICA  La duració de l’escalfament depèn de factors com el nivell dels practicants, la dificultat de la tasca a realitzar en la part principal de la sessió, la duració total de la sessió...
 L’escalfament ha de combinar exercicis amb i sense aparells.
 En l’escalfament han de veure’s reflexes totes les condicions físiques. Tècniques i psicològiques que es demanen en la part esportiva.
9. EXEMPLE D’EXERCICIS D’ESCALFAMENT FETS A CLASSE  Córrer rodejant la pista amb rotació dels braços (espatlla i colze) cap endavant i cap endarrere.
 Formació en rotllana: rotació dels turmells i els canells simultàniament en ambdós sentit, rotació interna i externa dels genolls, estirar la cama dreta cap endavant i flexionar el tronc sobre aquesta,  Estirar-se al terra panxa enlaire, amb els braços totalment estirats damunt del cap. Seguidament aixecar el tronc gràcies al impuls dels braços i abdomen, sense doblegar genolls, executar una flexió del tronc mantenint l’esquena recta, arran dels peus. Fer el procés invers, executar l’extensió del tronc totalment estirat i tornar a la posició inicial.
 Llançaments de cames davant i als costats ACCIONS MUSCULARS BASIQUES (Carrasco, 1984) 10 Núria Riu Caballol Esquemes esports individuals II- GIMNÀSTICA ARTÍSTICA Les accions musculars bàsiques implícites en la gran majoria d’elements gimnàstics poden concretar-se en 8. En elles es combina una acció de força de la musculatura agonista i una exigència de flexibilitat de la musculatura antagonista.
 EXTENSIÓ O OBERTURA: és l’acció d’extensió o obertura tant del tronc com de les cames o d’ambdós alhora.
 FLEXIÓ O TANCAMENT: és l’acció del tancament del cos sobre les cames o de les cames sobre el tronc. L’acció observable és una flexió dels malucs.
 ANTEPULSIÓ: en alguna bibliografia surt com anteversió. És l’acció de l’elevació dels braços en el pla sagital des de la posició anatòmica de base. Es pot observar una variant estàtica (en determinats elements de força) o dinàmica i pot realitzar-se en diferents posicions de les mans en el recolzament (al terra o en els diferents aparells)  RETROPULSIÓ: és l’acció muscular que es materialitza en la baixada dels braços en el pla sagital. De la mateixa manera que en el cas anterior es pot observar una variant estàtica (en determinats elements de força) o dinàmica i pot realitzar-se en diferents posicions de les mans en el recolzament (al terra o en els diferents aparells).
11 Núria Riu Caballol Esquemes esports individuals II- GIMNÀSTICA ARTÍSTICA  REPULSIÓ DE BRAÇOS: és l’acció responsable de l’extensió de colze (obertura de l’angle braç-avantbraç).
 IMPULSIÓ DE BRAÇOS: és l’acció d’elevació de les espatlles amb els braços en extensió per damunt del cap.
 IMPULSIÓ DE CAMES: és l’acció de la batuda, tant en el cas de la batuda simultània d’ambdues cames com d’una sola cama. Es fa necessari el treball de l’avantsalt per en el cas de la batuda alternativa.
 BLOQUEIG: és la col·locació de base de la gimnàstica actual pel que fa referència a la correcció 12 Núria Riu Caballol Esquemes esports individuals II- GIMNÀSTICA ARTÍSTICA postural com a al necessitat tècnica.
 COL·LOCACIÓ DE L’ESQUENA: és l’acció que consisteix en situar el tronc en prolongació dels braços en la vertical. És a dir, col·locar els malucs sobre les espatlles per desenvolupar diferents accions de les cames.
 ALTRES ACCIONS MUSCULARS (LEGUET 1985): a les aportacions de Roland Carrasco, Leguet afegeix dues accions musculars més: o Abducció de cames, de tronc o Tracció de braços FAMILIA, ELEMENT GIMNASTICA I ESQUEMA D’ACCIO  FAMÍLIA GIMNÀSTICA/ACCIONS MOTRIUS: és el conjunt d’elements gimnàstics amb esquemes d’acció bàsics similars que permeten una aplicació comú a diferents aparells. Exemple: suports invertits sense fase aèria 13 Núria Riu Caballol Esquemes esports individuals II- GIMNÀSTICA ARTÍSTICA  ELEMENT GIMNÀSTIC: és el gest extern configurat a partir de la combinació d’una sèrie d’esquemes d’acció. Exemple: suport invertit de cap.
 ESQUEMA D’ACCIÓ: gest intern d’un element gimnàstic que combinat configuren la seva forma externa. Exemple: el boqueig 1. LES ACCIONS MOTRIUS FAMÍLIES GIMNÀSTIQUES  DESPLAÇAR-SE: els desplaçaments permeten evolucions en un espai horitzontal, essencialment a la barra i al terra. Contribueixen a enriquir notablement els encadenaments en aquests dos aparells.
 TENIR UNA ACTITUD: mantenir una posició. Consisteix en poder parar qualsevol moviment i conservar la seva immobilitat durant uns segons.
Predominen les posicions de flexibilitat (espagat), d’equilibri (posició estàtica sobre un peu) o de força (planxa lateral).
 PASSAR PEL TERRA: és passar en contacte amb el terra o la barra d’equilibri, recolzant-se en les diferents parts del cos 14 Núria Riu Caballol Esquemes esports individuals II- GIMNÀSTICA ARTÍSTICA  SALTAR: és un tipus d’acció que permet al/la gimnasta utilitzar l’espai aeri a partir d’una impulsió de cames i accedir a situacions de vol al terra, a la barra, al cavall de salt. “saltar” necessita una participació dels braços i una col·locació corporal que faciliti l’equilibri.
 GIRAR SOBRE UN MATEIX: la rotació del cos és possible al voltant dels tres eixos presos per separat o en combinació i en diferents situacions el cos respecte l’espai i els aparells gimnàstics.
 PASSATGE PEL SUPORT INVERTIT: la major part dels exercicis en els aparells realitzats amb màxima amplitud comencen acaben amb suport invertit estès.
 CORBETES (FER UN VA-I-VÉ): fer una corbeta és realitzar una elevació més o menys important de les cames i del cos enrere en recolzament sobre les dues mans, seguida d’un retorn dinàmic a la posició de peu havent realitzat un impuls de braços. Un vai-i-vé es pot realitzar als aparells i coordinar amb altres accions.
 BALANCEJAR-SE EN SUPORT: aquests balancegis prenen formes diverses segons les característiques dels aparells.
 BALANCEIG EN SUSPENSIÓ: a la barra fixa, a les asimpetriques, els exercicis de gran amplitud comdueixen al gimnasta a passar en suspensió estesa, els molins realitzats amb un o dos braços, les deixades, utilitzen aquesta acció.
 PASSAR EN SUSPENSIÓ INVERTIDA: els passatges en suspensió són freqüents en quatre aparells, on pernen formes variades: a les paral·leles, asimètriques, a la barra fixa i a les anelles.
 ENCERCLAR: consisteix en executar accions en suport sobre els braços en el pla més horitzontal possible. Encerclar consisteix l’essència de les evolucions al cavall amb arcs, tot i que es possible fer cercles al terra, a les paral·leles, a la barra...
 RECEPCIONAR: després d’un element amb fase aèria, és important assegurar la recepció i recuperar referències estables. La referència habitual és verticalment del cos i la horitzontalitat de la mirada.
15 Núria Riu Caballol Esquemes esports individuals II- GIMNÀSTICA ARTÍSTICA 16 ...