35. Fisiopatologia de les articulacions (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Fisioterapia - 2º curso
Asignatura Conceptes cínics i patológics. Ténciques de diagnostic
Año del apunte 2014
Páginas 8
Fecha de subida 14/12/2014
Descargas 21

Vista previa del texto

Fisiopatologia de les articulacions 1. Articulació.
Les articulacions es troben formades per unes superfícies òssies recobertes de cartílag.
Gracies a aquest fet es poden produir moviments entre els diferents ossos.
Per una banda, el cartílag es troba composat per els condròcits i la matriu extracel·lular.
Aquesta segona, es forma principalment per col·lagen II, que li donarà la seva resistència a la tracció, i proteoglicans, que donaran la resistència a la compressió.
La propietat de resistència dels proteoglicans es dona gracies a la seva capacitat de agafar i deixar anar i agafar aigua. En estar xafada deixen anar les molècules i en desxafar-se les tronen a agafar.
1.1. Unitat reactiva de l’articulació.
Cap articulació té fibres sensitives ni circulació sanguínia. Es nodreixen a partir d’estructures que es troben al voltant. Ens fa parlar de la unitat reactiva de la articulació formada per la capsula articular, sinovial i lligaments. De manera que en aquestes estructures tenim les terminacions sensitives i els vasos sanguinis. Tindrem dolor quan aquestes estructures estiguin afectades i aquestes són les que estaran inflamades.
2. Malalties articulars.
Degeneratives: artrosi.
Infecciosos: gonocòccia(processos articulars ràpids), tuberculosi(processos articulars lents) Inflamatòries: artritis reumatoide, espondilitis aquilosoide.
Immunitaris: artritis reumatoide, Lupus sistèmic.
Metabòliques: gota, condrocalcinosi.
Tumors: benignes, malignes.
3. Artrosi.
 Malaltia degenerativa crònica del cartílag articular, progressiva i que pot arribar a afectar les estructures que envolta, com seria el os.
Totes les persones grans tenen un cert grau d’artrosi però aquesta no es troba en el mateix grau i el mateix grau tampoc dona la mateixa clínica en diverses persones.
- Primària (afecta de manera simètrica) Secundaria: obesitat (el pes ajuda a la degeneració articular), traumàtica, incongruències o dismetries (augmenta les forces que actuen en el cartílag articular.
Seria asimètrica), hemocromatosi.
La distribució de la artrosi varia segons el sexe. En les dones afecta més en els genolls i els homes tenen més afectació en els malucs.
Habitualment la diagnostiquem amb radiografia. Tot i que si es veu ja es troba notablement evolucionada.
Funcions de cartílag articular.
Queden compromeses en la disminució del cartílag. Empitjora l’articulació i aquest es desgasta mes. Es crea una mena de cercle viciós.
- Disminució de la fricció durant el moviment Repartiment de les carregues Factors d’artrosi.
- Carrega o stress mecànic de la articulació: pes i alçada de la persona.
Edat Genètica Pes Sexe Artrosi patogènesis.
Es produeix una proliferació i desorganització dels condròcits, un augment del contingut d’aigua en produir-se una disminució dels proteoglicans i una disminució de la malla de col·lagen.
Durant un temps els condròcits que estan bé intenten compensar, tenen una capacitat compensadora, però amb el pas del temps aquesta es insuficient i apareix l’artrosi dels mateixos condròcits. Reacció compensadora de les capes basals de condròcits.
Posteriorment el os subcondral comença a afectar-se quedant escleròtic i prim, finalment passen a crear-se fissures verticals i horitzontals. Creant-se també quists subcondrals. Un dels efectes que es produeix es que el os intenta fer una relació compensadora i es creen osteòfits.
Aquests ajuden a estabilitzar l’articulació però disminueixen l’arc articular.
Clínica.
El signe més important és el dolor. Poden tenir brots i sol ser diferent segons la persona.
Inicialment es un dolor mecànic, es desencadena en determinats moviments i postures.
Habitualment si col·loquem l’articulació en repòs millora el moviment. Finalment pot arribar a ser dolor en tot moment per un empitjorament de la malaltia.
També trobem: - - Rigidesa de predomini matutí Disminució de l’arc articular per els osteòfits Crepitacions articulars que podem explorar causada per el desgast de les superfícies.
Impotència funcional de la part del cos afectada Compressió: o Radiculopaties: molt habitual a la zona lumbar per aprimament de l’espai de sortida del nervi.
o Espasmes musculars Hipotròfia segmentaria muscular per desús. Es deixa de moure l’articulació. Empitjora la situació de la articulació, augmenta la inestabilitat. Es pot fer potenciació muscular quan no es troba molt afectada per tal de tenir l’articulació més en el seu lloc.
A la llarga es produeixen deformitats articulars. Les articulacions més importants a les quals afecta són: els malucs, genolls, raquis lumbar i raquis cervical. En els dits de les mans, en les interfalàngiques distals podem veure nòduls de Heberden.
3.1. Artrosi de maluc (coxartrosi).
Sol donar dolor referit a la ingle o al genoll. Primerament es limita la rotació interna i posteriorment la abducció i la flexió. Aquesta es troba causada per: - Artrosi primària Artrosi secundaria: fractures, displàsies, osteonecrosi perthes, Pot afectar als dos costat però el mes habitual es un dels costats. Per una deformitat de la bobeda.
Malaltia de Perthes: afecta als nens petits.
Normalment cura be però a vegades pot deixar deformitats en els caps articulars.
3.2. Artrosi de genoll o gonartrois.
Dona dolor al genoll, que pot arribar a ser molt invalidant. I el primer que es limita és la flexió i posteriorment la extensió. De manera que tenim rigidesa especialment en l’inici de la marxa.
Provoca deformitats, el mes habitual en var tot i que també apareix en valg. Pot ser que apareixi més afectació entre un compartiment i un altre: - Femoro-patelar Femoro-tibial interna Femoro-tibial externa Causes principals:   Primària Secundaria: les forces actuen amb més contundència sobre el cartílag.
o Lesions tendinoses o Lesions lligamentoses o Meniscetomia Es supleix l’articulació tant aquesta com en la de maluc.
3.3. Artrosi de raquis lumbar i cervical.
Es manifesta principalment per dolor i una limitació de la mobilitat, rigidesa. A la columna cervical s’afecten sobre tot els segments C5,C6 i en la lumbar L3,L4,L5.
Normalment te poca correlació clínico-radiològica. Gent amb molta artrosi no te mal ni problema i també al revés.
En aquest cas estan afectats tant el disc com les articulacions uncovertebrals i les articulacions interapofisiàries. El disc articulació pot quedar xafat i quedar dintre del canal medul·lar o a la sortida dels nervis. Aquest ens provoca dolor i compromís neurològic. (ex.
Ciàtica) El canal medul·lar també pot reduir-se per la ostocitosi. Tindrem una lesió de compromís medul·lar a nivell cervical i/o lumbar. També tindrem un compromís neurològic. Dona una clínica de claudicació de la marxa (també apareix amb insuficiència arterial venosa). En caminar poc tenen un dolor a les extremitats inferiors i paren. En recuperar-se poden tornar a caminar amb tranquil·litat.
3.4. Artrosi mans.
Pot ser molt invalidant tot i que la majoria de cops no ho és. Es perd precisió i força.
Les primeres que s’afecten són les interfalàngiques proximals i posteriorment les distals. Es produeixen engruiximents.
- Nòduls de Bouchard: interfalàngiques proximals.
Nòduls de Herberden: interfalàngiques distals.
MCF Trapecio-escafoidea (RIZARTROSI) Aquesta evoluciona a brots i té diversos graus de severitat. Quan afecta la trapcioescafoidea es molt invalidant ja que ens impedeix fer oposició.
4. Artritis reumatoide.
Malaltia sistèmica que afecta a tot el organisme. Però afecta especialment a les articulacions. Es una malaltia autoimmune crònica. Es caracteritza per una inflamació de les articulacions (augment de volum, augment de temperatura, envermelliment)  Malaltia autoimmune, crònica, sistèmica i inflamatòria, de etiologia desconeguda, que afecta predominantment les articulacions perifèriques, produint una sinovitis inflamatòria que provoca destrucció del cartílag, erosions òssies i deformitats articulars.
Etiologia desconeguda. I afecta sobre tot a les articulacions de les extremitats. Es caracteritza per un inici amb sinovitis, inflamació de la sinovial. Aquesta sinovitis destrueix el cartílag. I progressa alterant els ossos i produint deformitats articulars.
Direm que es proliferativa ja que augmenta el nombre de cèl·lules en el líquid sinovial.
En microscopi podem observar el pannus. Ens dona el diagnòstic. Es pot veure en altres zones, a tot arreu on afecta: cèl·lules sinovials, inflamatòries i teixit fibrós.
Acaba afectant a estructures periarticulars: destrucció de cartílag articular, erosió del os subcondral, afectació de tendons, capsules i lligaments.
Pot acabar provocant anquilosi, una articulació que es podia moure i no es mou. Provocant també deformitats Fàrmacs que actuen sobre els sistema immunitària actuen sobre els immunocomplexes que afavoreix a aquesta malaltia. El problema és que són molt cars i costa accedir-hi.
Etipoatogenia.
No es del tot coneguda.
Hi ha una predisposició genètica que no es principal. Però que junt amb un factor ambiental provoca l’activació de “T CD4 hepler” que acaba provocant una alliberació de citoquines: TNF, IL-1, RANK ligand.
Manifestacions articulars Sol ser simètrica i predomina en les articulacions petitetes.
En les mans afecta principalment en les articulacions interfalàngiques proximals que ens poden donar el signe de butonnière i en coll de cigne. Quan afecta les metacarpofalàngiques provoca una desviació cubital.
En els canells provoca una deformitat en baioneta. Una subluxació del carp que queda com un esglaó.
En els peus observarem un enfonsament de l’avantpeu i també hallux valgus.
En el coll vertical es molt característic d’aquesta malaltia una luxació atloaxoidea. Aquestes podrien separar-se i provocar una segmentació de la medul·la òssia. S’hauria d’artodesar aquesta articulació per evitar les conseqüències neurològiques, que provocarien la mort.
També podem tenir afeccions en genolls, colzes i espatlles.
Manifestacions extra-articulars: - Astènia, anorèxia Nòduls reumatoides: subcutani, pulmons, melsa, aorta, cor Vasculitis (ictus) Pleuritis Pericarditis Fibrosi intersticial pulmonar Queratoconjuntivitis Uveïtis 5. Artrosi Vs. Artritis.
...