Resumen tema 3 (2013)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Relaciones laborales - 1º curso
Asignatura Introducción a la economía
Año del apunte 2013
Páginas 10
Fecha de subida 08/10/2014
Descargas 0
Subido por

Descripción

Apuntes resumidos con palabras clave de cada tema

Vista previa del texto

LLIÇÓ 3 EMPRESA.
PRODUCCIÓ I PROGRÉS TÈCNIC 3.1 L’organització de l’empresa. Drets de propietats i formes societàries.
Ø Empresa: unitat de producció que es caracteritza, des del punt de vista econòmic, per una quantitat de capital que permet la mobilització de recursos de l’economia. Unitat de producció fonamental. No hi ha res que garanteixi que la producció es vengui. Des d’una òptica tècnica, es justifica com el resultat dels avantatges de la divisió del treball, i el treball en equip permet incrementar la producció (SMITH) CAPITAL= CONTRACTAR treballadors + ADQUIRIR mitjans de PRODUCCIÓ= RENDES(salaris i beneficis o valor afegit) Es classifiquen segons la grandària: Si tenim en compte la titularitat trobem: - Públiques o estatals o Segons la forma de propietat i responsabilitat dels socis § Individual § Societària: personalista o capitalista · Colectiva: tots els socis poden concórrer en la direcció.
· Comanditària: hi ha uns socis col·lectius i uns socis comanditaris · De responsabilitat limitada: societats de caràcter mercantil, amb un capital social mínim de 3005,06€, encara que es pot aportar efectivament només el 25%.
· Anònima: capital social mínim de 60.101,21€. El capital es divideix en accions transmissibles que atribueixen al seu titular la condició de soci, el qual no respon personalment dels deutes socials.
· Cooperativa: creada per satisfer les necessitats o els interessos socioeconòmics d’un grup de persones que la integren.
- Privades 3.2 Els costos de l’empresa Per produir utilitza un o diversos processos de producció que combinen proporcions diferents de treball i mitjans de producció. Cadascun dels processos s’anomena tècnica de producció, i els costos del procés de producció estan determinats pels preus i les quantitats utilitzades dels inputs utilitzats: Cost = p1q1 + p2q2 + ...... + pnqn, on n= factors productius Tipus de costos v Per la capacitat d’associació amb els objectius del cost: - Directes: vinculats al procés de producció - Indirectes: NO vinculats al procés de producció v Per la seva variabilitat o comportament - Costos fixos: independent de la producció, no varien segons la quantitat produïda. Hi ha dos tipus: o Inevitables: sorgeixen com a conseqüència de decisions o contractes anteriors (préstecs a llarg termini) o Evitables o discrecionals: els que l’empresa decideix assumit voluntàriament El cost fix unitari si que varia amb el grau de producció. És el resultat del següent: CFU = CFU/Q, on CFT és el cost fix total, i Q el nivell d’activitat, així el CFU disminueix en augmentar el nivell d’activitat - Costos variables: varia en funció de la producció. Si augmenta l’activitat s’incrementen els costos variables. Els costos variables unitaris són el resultat del següent: CVU = CVT/Q, on Q és el nivell d’activitat El CVU és constant per a qualsevol quantitat produïda.
- Costos mixtos: tenen una part fixa i una variable veiem: o Costos Semi Variables: costos de naturalesa variable amb un component fix (llum, aigua...) o Costos Esglaonats: costos fixos que varien per a diferents graus d’activitat.
CFU = CF/Q CV Cost CVU 100/1 = 100 200/2 = 100 300/3 = 100 L’UNITÀRI SEMPRE ÉS EL MATEIX COST FIX INVERSIÓ v Per la consideració temporal: curt i llarg termini El llarg termini es distingeix del curt termini pel fet que en aquest darrer hi ha alguns factors de producció que són fixos. A llarg termini es poden alterar tots els factors de producció. En conseqüència, a llarg termini tots els costos tendeixen a ser variables.
3.3 Costos i producció - Escola Neoclàssica: la dada més important en la planificació és el cost marginal (cost de la darrera unitat produïda). Per saber si és convenient incrementar la producció, s’ha de comparar el que costa incrementar-la amb aquesta unitat addicional amb el que s’obté de la venda d’aquesta unitat addicional, i si es dona un benefici es segueix produint.
El sistema de producció real (Keynesia) no utilitza el concepte marginalitat, sinó que e els centres productius preveuen un determinat nivell de producció i contracten i compren els factors productius necessaris per arribar a la producció planificada.
El mercat possible es troba allí on la corba de costos mitjans està per sota de la corba de demanda: Pot ser que el mercat possible no arribi al límit de la capacitat de producció: Les empreses mantenen diverses estratègies per aconseguir una bona posició en el mercat: 1. Nous productes 2. Reducció de costos per augmentar els beneficis 3. Economies d’escala a. Vertical: faig TOT el procés productiu (talo l’arbre, faig la taula...) b. Horitzontal 4. Acció sobre la demanda: permet pujar cap a dalt i a la dreta la corba de demanda del mercat.
5. Ocupació de segments de mercat i discriminació de preus.
Destaca el paper de la inversió, especialment la inversió en el procés tècnic, ja que permet a una empresa millorar la productivitat, reduir els costos de producció i obtenir uns beneficis extraordinaris. Seran permanents si hi ha barreres d’entrada, o temporals si no hi ha (les empreses entraran al mercat i utilitzaran la mateixa tècnica, pressionant els preus a la baixa i eliminants aquests beneficis extraordinaris).
Els avantatges que suposa per a l’empresa la millora tècnica expliquen la tendència constant a modificar les condicions de producció amb l’objectiu d’augmentar la productivitat. La reducció tendencial de les necessitat de treball per unitat de producte és una característica de totes les economies capitalistes.
3.4 Comptabilitat Ø Comptabilitat empresarial: sistema de representació del conjunt de fluxos econòmics que comporta l’activitat econòmica de les empreses i que afecten al seu patrimoni. Té com a objectiu facilitat el control i la presa de decisions per part de l’empresari i ha de representar de forma fidel la imatge de la empresa.
Els elements patrimonials i el balanç Ø Elements patrimonials: diferents béns, drets i obligacions que formen el patrimoni. Es poden agrupar en masses patrimonials, que es poden diferenciar en Actiu, Passiu i Patrimoni Net.
o Actiu: béns, dret i altres recursos controlats econòmicament per l’empresa, resultat de successos passats, dels que s’espera que l’empresa obtingui beneficis o rendiments econòmics en el futur.
Podem diferenciar dos grups: § Actiu No Corrent: elements destinats a assegurar la vida de l’empresa.
§ Actiu Corrent: · Existències: construïdes per les matèries primeres, mercaderies...
· Realitzable: elements patrimonials que recullen drets de cobrament a curt termini.
· Disponible: liquiditat instantània.
o Patrimoni Net: part residual dels actius de l’empresa, una vegada deduïts tots els seus passius.
o Passiu: obligacions actuals sorgides com a conseqüència de successos passats, per a la seva extinció l’empresa espera desfer-se de recursos que puguin produir beneficis o rendiments econòmics en el futur. Als efectes, entenem incloses les provisions, i agrupa les obligacions de l’empresa. Trobem dos grups: § Passiu No Corrent: deutes o obligacions que s’hauran de cancel·lar en un termini superior a un any § Passiu Corrent: deutes o obligacions que s’hauran de cancel·lar en un termini inferior a un any Els diferents imports lligats a les operacions comprables s’anomenen comptes (instrument de representació i mesura d’un element patrimonial que capta la situació inicial d’aquest i les variacions que posteriorment es vagin produint).
L’esquema del compte es representa gràficament amb una T. La part esquerra és el deure, i la dreta l’haver.
El compte de pèrdues i guanys (compte de resultats o balanç d’explotació) ...