Tema 4—Models d'organització (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Biología - 1º curso
Asignatura Zoologia
Año del apunte 2016
Páginas 3
Fecha de subida 01/04/2016
Descargas 11
Subido por

Descripción

professor Francesc Muñoz Muñoz

Vista previa del texto

TEMA  4  —  MODELS  D’ORGANITZACIÓ  ANIMAL   No  només  hi  ha  diversitat  d’espècies,  sinó  també  diversitat  de  models  estructurals  (disparitat).  La   major  disparitat  es  dóna  durant  la  diversificació  inicial  dels  metazous  (Càmbric).  Molts  d’aquests   models  han  desaparegut.   EL  CONCEPTE  DE  BAUPLAN   En   alemany   “bauen”   és   construir,   així   que   el   Bauplan   és   el   model   estructural,   el   “pla   de   construcció”.   Són   un   conjunt   de   caràcters   estructurals   bàsics   que   defineixen   el   disseny   d’un   organisme.   -­‐   -­‐   -­‐   Té  constriccions  evolutives  (herència  dels  caràcters  ancestrals).  Les  pressions  selectives   fan  que  un  ésser  desenvolupi  uns  certs  caràcters  que  alhora  determinaran  com  seran  en   el  futur  evolutiu.   Les  lleis  físiques  imposen  restriccions.   Han  de  respondre  a  les  funcions  bàsiques  (sobreviure,  reproduir-­‐se,  etc).     Un   sol   grup   d’organismes   gran   (per   exemple,   el   grup   dels   artròpodes)   té   moltes   varietats   del   mateix  Bauplan.   NIVELLS  D’ORGANITZACIÓ  (ANIMALS)   1.   UNICEL·∙LULAR  à  nivell  cel·∙lular  més  simple.  Procariotes.   2.   AGREGAT  CEL·∙LULAR  à  conjunt  de  cèl·∙lules  amb  funció  similar  que  mantenen  la   independència  i  totipotència.  Porífers.   3.   TISSULAR  à  Conjunt  de  cèl·∙lules  similars  amb  mateixa  funció.  Cnidaris.   4.   ÒRGANS  à  estructures  amb  funcions  específiques  per  diversos  teixits.  Platihelmints.   5.   SISTEMES  à  Conjunt  d’òrgans  coordinats  que  desenvolupen  una  funció.  Triblàstics.   SIMETRIA  CORPORAL   És  un  dels  factors  que  defineix  el  Bauplan.  Es  basa  en  relacions  geomètriques  en  el  cos  de  l’animal.   És  la  igualtat  de  mida  i  forma  a  ambdós  costats  d’un  pla  de  simetria.   ANAXÒNIA   No  hi  ha  un  eix  de  polaritat.  No  hi  ha  cap  pla  de  simetria.  Típica  en  porífers  (esponges).   SIMETRIA  ESFÈRICA   No  hi  ha  polaritat.  Sí  que  hi  ha  simetria  respecte  d’un  punt  (centre),  és  a  dir,  infinits  plans  de   simetria.  NO  es  troba  en  animals,  només  en  protists.   SIMETRIA  RADIAL   Sí  que  hi  ha   1  eix  de  polaritat  (oral-­‐aboral).  2  o  més  plans  de  simetria  que  contenen  aquest  eix.   Els  plans  van  des  de  la  boca  fins  a  l’extrem  oposat  (no  té  perquè  ser  l’anal,  dependrà  de  l’animal).   Típica  en  animals  sèssils  (enganxats  al  substrat)  o  flotants,  perquè  viuen  en  ambients  “3D”  i  els   estímuls  poden  arribar  per  tot  arreu.  Així  poden  arribar  a  tots  els  receptors  repartits.     Clara  Vinyeta  Cortada   Grau  Biologia  UAB  1r  Curs  2015/2016  —  Zoologia     1   S.R.  PRIMÀRIA   Cnidaris  i  Ctenòfors   Tipus  de  S.R.  que  prové  d’organismes  que  prèviament  no  tenien  simetria.  És  a  dir,  serà  la  primera   simetria   en   l’evolució.   És   discutible,   però   es   pot   considerar   Cnidaris   i   Ctenòfors   com   un   grup   monofilètic  à  Radiats.   Hi  ha  variants:   -­‐   -­‐   Biradial:  dos  eixos  (ctenòfors  i  anemones).   Tetraradial:   Tenen   4   bosses   gàstriques,   permet   veure   4   eixos.   (meduses).   Si   mirem   una   medusa  des  de  sota  veurem  quatre  bosses  gàstriques.   S.R.  SECUNDÀRIA   Equinoderms   La  larva  és  bilateral  (un  únic  pla  de  simetria)  i  l’adult  és  p entaradial  (5  eixos).     Tipus  de  S.R.  que  prové  d’organismes  ancestrals  que  tenien  S.  Bilateral  (per  això  és  secundària).   Els  animals  bilaterals  haurien  evolucionat  en  radials  perquè  s’han  adaptat  a  la  vida  sèssil.     Ex:  espirògraf.  Poliquet  (emparentat  amb  els  cucs)  à  és  bilateral  però  ha  desenvolupat  com  una   corona  en  espiral  que  pot  semblar  “radial”.  Són  sèssils.   SIMETRIA  BILATERAL   Majoria  dels  metazous.   Un  únic  pla  de  simetria  (pla  sagital)  que  parteix  el  cos  en  costat  dret  i  esquerre.     Conté  un  eix  (no  de  simetria)  de  referència  per  donar  nomenclatures.  El   pla  transversal  separa   part  cefàlica/caudal  (posterior/anterior).  El  pla  frontal  separa  part  ventral/dorsal.     Hi  ha  polaritat  (posterior-­‐anterior).     Típica   en   animals   amb   moviment   actiu   controlat.   L’avantatge   és   que   una   part   del   cos   va   per   davant,   sol   ser   la   part   que   es   troba   primer   els   depredadors/preses/medis,   etc.   Acumulació   d’estructures  sensorials  i  alimentàries  al  cap  (cèfal).   FULLES  EMBRIONÀRIES  I  CAVITATS  CORPORALS   Les  fulles  embrionàries  són  capes  de  teixit  que  apareixen  en  l’embrió  i  originen  els  teixits  adults.   -­‐   -­‐   Diblàstics :   només   2   capes   embrionàries,   la   endoderma   i   ectoderma.   (Radiats)   Ex:   meduses.   Triblàstics :  3  capes  embrionàries  (endoderma,  ectoderma  i  mesoderma).  La  mesoderma   és   la   capa   intermèdia,   apareix   més   tard.   Incrementa   el   potencial   d’augment   de   complexitat   dels   organismes   (permet   sistema   esquelètic,   muscular,   digestiu,   circulatori,   mesoteli,  etc.).  Organismes  amb  S.R.  Secundària  i  S.  Bilateral.   Les  cavitats  corporals  també  ens  permeten  classificar  els  animals.   -­‐   -­‐   -­‐   Blastocel:  en  tots  els  animals.  En  els  porífers  és  la  única  (no  tenen  aparell  digestiu).   Digestiu :  connecta  amb  l’exterior.  Apareix  en  Cnidaris.   Celoma :   cavitat   plena   de   líquid   envoltada   per   mesoderma.   Només   present   en   alguns   triblàstics.  Protegeix  l’aparell  digestiu,  circulatori,  fa  de  reservori  i  d’esquelet  hidrostàtic.   Clara  Vinyeta  Cortada   Grau  Biologia  UAB  1r  Curs  2015/2016  —  Zoologia     2   Per  tant,  els  tres  grans  grups  (que  en  realitat  són  4)  són:   Diblàstics  à  blastocel  (acelomats ).   Triblàstics  à  +  digestiu  (acelomats)  //  +  digestiu  +  celoma  à  No  està  clar  si  l’ordre  evolutiu  va   ser  d’acelomats  a  pseudocelomats  i  després  a  c elomats .     Hi   ha   uns   triblàstics   que   tenen   un   pseudoceloma.   No   està   completament   delimitat   per   la   mesoderma,  però  per  dins  està  delimitat  per  l’endoderma.  Triblàstics  p seudocelomats.   MIDA   Ve  determinada  per:  nivell  d’organització,  nombre  de  fulles  embrionàries  i  cavitats  corporals.     En  organismes  unicel·∙lulars,  com  que  tenen  limitacions  físiques  de  relació  superfície-­‐volum,  no   poden   ser   gaire   grans.   Com   més   gran   sigui   la   membrana,   menys   eficient   és   perquè   la   relació   de   l’intercanvi   de   substàncies   que   pot   fer   /   intercanvi   necessari   no   serà   eficient.   Una   cèl·∙lula   petita   tindrà  poc  citoplasma,  i  la  membrana  podrà  satisfer  les  seves  necessitats.  Ara  bé,  si  el  volum  creix,   la  membrana  no  creix  amb  la  mateixa  proporció,  i  per  tant  deixarà  de  ser  capaç  de  satisfer-­‐ne  les   necessitats.   Els  organismes  pluricel·∙lulars  en  general  són  més  grans  que  els  unicel·∙lulars,  però  dins  d’aquests   hi  ha  graus.  Hi  ha  diverses  estratègies  per  augmentar  de  volum.   -­‐   -­‐   -­‐   Esponges  à  foradades  i  replegades  per  augmentar  la  superfície/volum   Cuc  pla  (tènia)à  creix  unidimensionalment  i  manté  1  dimensió  estable  (el  gruix)   Mesoglea  à  té  aigua  i  diferents  proteïnes  com  col·∙lagen,  són  estructures  que  no  arriben   a   teixit   però   acumulen   moltes   cèl·∙lules   perquè   pugui   arribar   a   totes   les   cèl·∙lules   l’intercanvi  de  nutrients.     Una  altra  estratègia  perquè  arribi  a  totes  les  cèl·∙lules  els  nutrients  són  sistemes  de  transport  com   el  sistema  circulatori  dels  mamífers.   METAMERIA   Només  en  animals  celomats.   Repetició  seriada  al  llarg  del  cos  d’unitats  estructurals  (segments  o  metàmers)  que  contenen   estructures  metamèriques.  Artròpodes,  anèl·∙lids,  cordats  (costelles,  vèrtebres,  etc).   Pseudometameria  à  animals  acelomats  triblàstics  que  també  tenen  repetició  d’estructures   (exemple:  tènia).   -­‐   -­‐   Metameria  h omònima :  tots  els  segments  són  iguals.  Condició  primitiva.  Ha  permès   l’especialització  dels  diferents  metàmers  en  l’evolució.   Ex:  els  cucs  de  terra,  milpeus,  etc.     Metameria  h eteròmera :  tagmatització  en  el  seu  màxim  exponent.  Els  segments  són   diferents.   Tagmatització   à  procés  on  hi  ha  una  agrupació  de  metàmers  en  regions  anatòmiques   funcionals  (tagmes).  Típica  d’artròpodes  (games,  insectes,  etc).   o   Diferenciació  dels  metàmers  (cap—tòrax—abdomen)   o   Modificació  dels  apèndixs   o   Pèrdua  de  la  segmentació  externa   Clara  Vinyeta  Cortada   Grau  Biologia  UAB  1r  Curs  2015/2016  —  Zoologia     3   ...

Comprar Previsualizar