Tema 1 (2013)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Relaciones laborales - 1º curso
Asignatura Introducción a la economia
Año del apunte 2013
Páginas 13
Fecha de subida 01/04/2015
Descargas 3
Subido por

Vista previa del texto

Tema 1. L’objecte de l’anàlisi econòmica 1.1. Definició i àmbit de l’economia. Escassetat i elecció.
1.2. Com prenen les decisions els individus? Qüestions a respondre pels sistemes econòmics.
1.3. Pensar com un economista. El mètode científic en economia.
1.3.1. Enfocaments microeconòmic i macroeconòmic.
1.3.2. Models teòrics.
1.3.3. Economia positiva i economia normativa.
1.4. Tres models. Escassetat, producció i intercanvi.
1.4.1. Restriccions. Cost d’oportunitat. Frontera de possibilitats de producció 1.4.2. Flux circular de la renda 1.1. Una definició d’Economia [eco = vida, llar ; nomos = administració] L’Economia és la ciència social que estudia la forma i les conseqüències de les eleccions dels agents econòmics sobre la manera com s’utilitzen els recursos, que són escassos, entre les possibles alternatives, que són nombroses, per satisfer necessitats humanes que són il·limitades Procés d’elecció de ...
Recursos (limitats) Necessitats (il·limitades)  Societat o país Agents econòmics:  Economies domèstiques  Empreses  Estat i resta Administracions públiques (CC.AA, Ajuntaments, etc.) Uns exemples: A. Els pressupostos de l’Estat: Recursos / Necessitats   Impostos (més o menys Estat) [Procés de presa de decisió] Alternatives de depesa (Inversió en infrastructures, educació, salut, defensa, ...) B. Economia domèstica: Recursos / Necessitats La decisió de consum a un supermercat C. Un país té recursos limitats: Amb aquesta dotació de ...
Recursos = Factors de la producció: Terra, capital, treball i tecnologia Què produeix, sabent que les necessitats són alternatives i il·limitades.
D. Fins i tot, una persona rica: En el cas de la persona pobra: Dues paraules clau a la definició: Decisió de consum - el temps és escàs Decisió de consum – els diners o renda és escàs.
Escassetat Elecció  L’economia és la ciència de l’escassetat (escassetat relativa, no pobresa)  Les eleccions es produeixen precisament perquè els recursos són escassos.
Què estudia l’Economia ? Presa de decisions en aquests processos: Recursos limitats Factors de producció o inputs.
Tot allò que serveix per produir béns o serveis.
 terra (recursos naturals)  capital  capital humà  capacitat empresarial  treball  tecnologia Producció de béns i serveis Procés d’intercanvi (el comerç) Satisfacció de necessitats il·limitades Productes o outputs Comerç Consum de béns i serveis Especialització i intercanvi: Cooperació però amb conflicte.
1.2. Qüestions bàsiques que ha de resoldre un sistema econòmic.
Sistema Econòmic: Conjunt de relacions bàsiques, tècniques i institucionals que caracteritzen l’organització econòmica d’una societat. Aquestes relacions condicionen el sentit general de les decisions fonamentals que es prenen en una societat i els canals predominants de la seva activitat.
- Antiguitat : Edat mitjana: - Moderna: Contemporània: Sistema Esclavista Sistema Feudal Sistema Gremial Sistema Mercantilista Sistema Capitalista Sistema Socialista o de Direcció central Sistema de Mercat, d’Economia mixta, Corporatiu.
1. Què es produeix i en quina quantitat ? Pensem-hi, al nostre sistema, les empreses decideixen els béns que volen produir: Com ho fan?  Aspectes de la demanda que cal veure (l’home aïllat i l’economia)  Els preus i els senyals del mercat (institució fonamental que estudiarem ...) Cotxes: el mercat i la transmissió consumidors – productors; cotxes grans o petits.
[La resposta al sistema de mercat: Interacció privada (empreses – consumidors), però també decisions públiques] 2. Com es produeix ? Combinacions d’inputs per a produir béns i serveis (exemples : agricultura) [< Cost]  Utilització de màquines  Contractació de treballadors  Desenvolupament de la tecnologia.
- Tecnologia avançada (intensiva en capital) o intensiva en treball? - Què és el que determina el canvi tecnològic? Afany de lucre: patents,... ( Sala i Martín) [La resposta prové de les empreses amb presència de reglamentacions i lleis de l’Estat] 3. Per a qui es produeix ? Un terme clau: Distribució del producte social (Producte o renda nacional)  Qui té més consumeix més ? Empresaris / treballadors  Quin paper hi juga la sort, l’educació, l’herència, l’experiència, la dedicació personal? [difícil resposta. Assegurar igualtat d’oportunitats]  Com es decideix qui en té més? Mercat / Estat La producció del país és un pastís: qui s’endú el tros més gros ? Repartiment del pastís: Propietaris de la terra Rendes o lloguers Propietaris del capital (accionistes) Beneficis distribuïts o dividends i interessos Directius executius (corporacions) Sous fixos i variables, participacions en el capital de la corporació (stock-options), ...
Treballadors Sous Estat Tributs (Impostos, taxes, contribucions, etc.) L’Estat i la redistribució de la renda o producte:  Pensions, subsidis a l’atur, subsidi agrari, beques, assitència social, ...:  Estat del benestar (... recordar, p.ex., llei dependència) 4. Qui pren les decisions i mitjançant quin procediment ? La decisió econòmica sobre la producció i el consum de, p.ex., begudes, educació o defensa.
 Hi ha béns i serveis respecte als quals les decisions les prenen els consumidors i les empreses (SISTEMA DE MERCAT / CORPORATIU / CAPITALISTA; p.ex. mercat d’automòbils: hi ha descentralització).
 Hi ha béns i serveis respecte als quals aquestes decisions les prenen institucions col·lectives, és a dir, els representants de la voluntat dels ciutadans ( SISTEMA CENTRALITZAT O ESTATALITZAT; p.ex. educació, defensa, salut: hi ha centralització).
 Gran majoria de països occidentals: SISTEMA D’ECONOMIA MIXTA (Els consumidors trien “lliurement” el cotxe que volen comprar; el Govern limita la importació de productes contaminants en la producció d’automòbils ....) Els economistes es plantegen, a més a més, si el sistema actua amb ...
[Mankiw]: Eficiència / Equitat Eficiència: La societat està treient el major profit possible als seus recursos escassos.
(Tamany del pastís, amb el menor cost). [Especialització i intercanvi] Equitat: Refereix la distribució del beneficis que els recursos reporten entre els membres de la societat. (Repartiment del pastís). [Igualtat, igualtat d’oportunitats.] Aquests objectius entren en CONFLICTE en elaborar la política econòmica.
P.ex.”Distribució més igualitari del benestar econòmic”; mesures a aplicar: Sistema d’assitència social, subsidi d’atur, subsidi agrari, impost sobre la renda, ...
Mesures  benefici: Més equitat; però un cost : Menys eficiència (els individus treballen menys i produeixen menys).
3. El mètode científic en economia “Quan l’Estat tracta de partir el pastís en trossos el més iguals possibles, el pastís disminueix.” 1.3. El mètode científic en economia.
En resum, l’Economia com a ciència social, tracta de l’elecció des d’un punt de vista científic, i ho fa sota ...
3.1 Dos enfocaments en l’anàlisi econòmica La diferència és moltes vegades de procediment o metodologia.
Microecomia. Anàlisi del comportament dels agents o unitats econòmiques.
 Famílies o economies domèstiques: Decisions sobre treball, consum i estalvi, ...
 Empreses: Producció, inversió, ...
Qüestions concretes: Què produir, en què invertir, contractar més o menys treballadors, etc.
Macroeconomia.Anàlisi del comportament global o agregat del sistema econòmic (referit a un país, una regió, l’economia mundial, ...).
Qüestions concretes: creixement, cicles econòmics, atur, inflació, ..., política econòmica.
Interrelació dels dos enfocaments (que són complementaris).
3.2 L’ús de models (el llenguatge dels economistes; Stiglitz) Els economistes elaboren teories [conjunt de supòsits i de conclusions] amb les que poden fer diagnòstics o relacions de causalitat : P.ex.
Si pugen els imposts i el mercat és competitiu, disminueix la producció i el preu puja.
[X.Sala i Martín. No prediccions (metges, no meteoròlegs: diagnostiquen). Dues classes d’economistes: “Els que no poden fer prediccions i els que no saben que no poden fer prediccions” ] [X. Sala i Martín: No laboratori, la Història] Model és el terme que refereix una teoria: [Els enginyers construeixen prototips-models per estudiar determinades característiques d’un automòbil ] Un model pot: A. Descriure una relació general: o [Quan puja la renda, pugen els automòbils venuts] o [Quan puja l’impost sobre la gasolina, es redueix la demanda d’automòbils] o [Quan puja el preu d’un bé, en baixa la qtat. demandada ] B. Descriure una relació quantitativa: o [Quan la renda puja un 10%, la venda d’automòbils puja d’un 12%] o [Quan el preu puja un un 10%., la qtat demandada baixa un 8%] 3.3 Economia positiva i economia normativa Quan l’economista efectua afirmacions com les anteriors, refereix el que és, actuant com un científic, com un científic social, fent el que s’anomena economia positiva.
Quan l’economista efectua afirmacions com ara: “Es necessari apujar l’impost sobre els carburants per finançar la sanitat”, refereix el que hauria de ser, actuant com un polític, com un polític elaborant la política econòmica que expressa la seva ideologia, fent el que s’anomena economia normativa.
1.4. Models. Escassetat, producció i binomi especialització-intercanvi Exemplificarem tres dels models més emprats pel economistes.
1.4.1 Restriccions (sinònim d’escassetat). Cost d’oportunitat.
Modelització de l’elecció davant l’escassetat.
El sistema de mercat deixa que siguin els consumidors i les empreses qui decideixin què consumir; en l’anàlisi del procés d’aquesta elecció, el primer pas consisteix a identificar les possibilitats existents o conjunt d’oportunitats.
Frontera de possibilitats de producció. Cost d’oportunitat.
Les empreses i les societats en el seu conjunt també estan subjectes a restriccions. Les quantitats de béns que podria produir una empresa o tota una economia, donada una quantitat fixa de terra (i recursos naturals), treball, capital humà, capital, capacitat empresarial, i donat un nivell de desenvolupament tecnològic s’anomena possibilitats de producció.
[Una il·lustració de l’escassetat i la necessitat d’escollir] Exemple: Una economia simple: dotació limitada de factors productius (p.ex.
x-treballadors) i un nivell de tecnologia determinat. Producció: Caça o Pesca (opcions, alternativa).
Taula de possibilitats de producció (màxims) Possibilitat Caça Pesca Cost d’oportunitat total de la caça (1) A 0 18 B 1 17 1 u. de pesca C 2 14 4 “ D 3 9 9 “ E 4 0 18 “ (1) En termes de pesca (l’alternativa) Cost d’oportunitat marginal de la caça (2) 1 u. de pesca 3 “ 5 “ 9 “ (2) Variació (∆) del Cost total Pesca A 18 17 Conjunt de possibilitats de producció B C 14 D Frontera de possibilitats de producció (FPP) 9 FPP Quantitat màxima de caça que es pot produir quan es determina la producció de pesca i els recursos són limitats E 0 1 2 3 4 Caça Pendent de la corba (negatiu): Si es vol produir més de caça necessàriament s’ha de renunciar a una quantitat de pesca.
 (Un exemple proper als estudiants): Objectius acadèmics - objectius no acadèmics.
 Dilema de produir més d’alguna cosa però menys d’una altra Matemàticament: Referit a dos punts.
Pendent  Pesca , on ∆ és la variació (+/-); Caça p.ex., entre els punts C i D Pendent  5  5 1 Cost d’oportunitat:  En general, intuïtivament: “Allò al que s’ha de renunciar per obtenir quelcom”.
 El d’un recurs, és el benefici o valor de la seva òptima utilització alternativa.
 L’opció que s’ha d’abandonar per poder produir o obtenir un bé o servei alternatiu.
 A l’exemple, el sacrifici que cal fer en termes de pesca per augmentar la caça de la comunitat. (Nombre d’unitats de pesca a renunciar si volem augmentar la caça d’una unitat).
A l’exemple numèric: A  B el cost d’oportunitat és 1 => “Obtenir una unitat addicional de caça suposa renunciar a una de pesca”: Cost d’oportunitat marginal.
B  C el cost d’oportunitat és 3 C  D el cost d’oportunitat és 5 D  E el cost d’oportunitat és 9 Model de la Frontera de Possibilitats de Producció.
1. Dilema, elecció: “Produir més quantitat d’un bé o servei implica haver de renunciar a la producció d’altres”. [Pendent negatiu de la corba] 2. Costos creixents.El cost d’oportunitat marginal de la caça en termes de pesca és creixent: “La renúncia és cada cop més grossa “. [Concavitat de la corba, el pendent augmenta] 3. Rendiments decreixents. La productivitat marginal dels factors en la producció de caça és decreixent: “Els recursos addicionals que es dediquen a la producció d’un bé o servei van afegint quantitats cada cop més petites a la producció total”.
[Concavitat de la corba]. [Malthus ] 4. Eficiència (En la utilització dels recursos o en l’obtenció de més producte o servei) a. Com es representa i on es troba cada combinació?  No assolible  Eficient  Ineficient b. Causes de la ineficiència (malbaratament recursos) 5. Creixement. Ampliació de les possibilitats de producció.
Rendiments decreixents. Exemple: Cas de l’estudi: 1h  3 temes: Rendiment mg: 3tt Cost 1t: 20min.
2h  5 temes: Rendiment mg: 2tt Cost 1t: 30min.
3h  6 temes: Rendiment mg: 1tt Cost 1t: 60min.
Decreixent Creixent Eficiència FPP indica les combinacions de màxima producció de béns, amb una dotació fixa de recursos (utilització eficient dels recursos).
L’assignació dels recursos disponibles pot resultar :  Insuficient o punt no assolible ... Amb la dotació de recursos i la tecnologia actuals.
 Eficient  No es pot produir més d’un bé sense produir-ne menys d’un altre.
 Ineficient  Malbaratament dels recursos. (Amb els recursos existents en el moment present, la societat podria, p.ex., produir més caça sense reduir el volum de pesca, milloranthi l’organització).
Situacions d’ineficiència:  La no utilització de tots els recursos o desocupació dels factors. Parlem d’atur, en el cas del treball i de subutilització de la capacitat productiva, en el cas del capital).
 La mala utilització dels recursos.
 Per tecnologia inadequada.
 Per deficient organització del treball.
Creixement econòmic.
L’hem d’entendre com una ampliació de les possibilitats de la producció. En el nostre model això es reflecteix en un desplaçament cap a fora de la FPP.
[El progrés econòmic dels països] [Millores tecnològiques] [Millores d’organització del treball] [Països rics / pobres] Causes  Augment dels recursos a disposició del país.
+ Treball ( capacitació i organització del treball).
+ Capital humà (formació).
+ Capital material (Infrastructures, entre elles les telecomunicacions).
+ Avanç tecnològic (l’aspecte més important, p.ex. revolució industrial, revolució de les tecnologies de la jnformàtica i la comunicació- TIC).
+ Recursos naturals.
1.4.2 Flux circular de la renda Quan reflexionen sobre el sistema de mercat, els economistes centren l’atenció en tres categories de mercats on interaccionen les economies domèstiques i les empreses: Els mercats on les empreses venen els seus productes a les economies domèstiques s’anomenen mercats de béns i serveis. Moltes empreses hi venen productes a d’altres empreses, que alhora són factors de les segones.
A més dels materials, les empreses necessiten una combinació de treball i maquinària.
Compren serveis del treball al mercat de treball. Aconsegueixen fons, amb els que comprar factors, al mercat de capitals o de fons prestables . Importància secundària: terra (solars).
Els individus o economies domèstiques participen en tots tres mercats: consumidors; treballadors o propietaris d’altres factors, estaliadors (“inversors”)/prestataris.
Model del flux circular de la renda sense Estat ni sector exterior.
Mercat de Béns i Serveis Béns i serveis comprats (Es formen els preus dels productes que generen les empreses) Despeses en consum Famílies (Consumidors) •Preferències •Patrimoni Estalvi Ingressos per rendes Oferta de factors productius Mercat de Fons Prestables (Institucions Financeres, Mercat de capitals o Borsa de Valors) Bb. i ss.oferts per empreses Cobraments per vendes Inversió Mercat de Factors de Producció Empreses •Tecnologia (Es formen els preus dels factors: Pagaments per costos salaris, interessos, lloguers, beneficis) Corrent físic o real. Corrent monetari Hem de destacar: Existència de tres mercats i de dos agents econòmics (consumidors i productors).
A manera de síntesi, destaquem les principals escoles de pensament econòmic: A-Escola clàssica (Liberals en política).
- Adam Smith. Una investigació sobre la riquesa de les nacions. 1776 Especialització i interanvi. La ma invisible.
- David Ricado. 1820. Model de l’avantatge comparatiu.
- Malthus. (Contemporani Ricardo). Llei dels rendiments decreixents.
Teoria del valor treball (el valor ve determinat per la quantitat de treball que incorpora el bé o servei).
Valor d’ús i valor de canvi (preu): Paradoxa de l’aigua i els diamants (gran v ús / reduït v canvi; reduït v ús/ gran v canvi). Solució (escola marginalista): El preu de l’aigua és baix no perquè el seu valor total sigui baix – evidentment, és alt, ja que no prodríem viure sense ella-, sinó perquè els seu valor marginal, és a dir, el que estaríem disposats a pagar per beure un got més a l’any no és molt alt.
A’- Dins la mateixa escola clàssica: K Marx (mitjans del S XIX). (Comunistes en política).
B – Escola Utilitarista i Escola Marginalista (S.XIX-XX) (Bentham, Jevons, J.S.Mill, Walras, Bohm-Bawerk, Mashall) - La utilitat marginal per explicar el comportament del consumidor.
- Els factors són retribuïts d’acord amb la seva aportació marginal al producte.
- Llei de Say: tota oferta crea la seva demanda. No hi ha sobrepoducció.
- El preu és resultat de l’acció de la demanda i l’oferta C- Keynesians (Keynes 1936. Teoria general de l’ocupació, l’interès i el diner).
- Crac del 1929 i depressió dels anys 30 - Macroeconomia - Insuficència de la demanda agregada. Depressió, crisi: Baixada del producte, atur, deflació - Intervenció pública amb polítiques de demanda.
(AB)’- Síntesi neoclàssica (Llarg i el curt termini) (Neoliberals) D- Institucionalistes americans (Veblen, Galbraith). Importància dels poders i dels contrapoders (P.ex. Gran empresa vs. sindicats).
...