Tema 3 - La llarga expansio 1999 - 2007 (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Administración y Dirección de Empresas - 2º curso
Asignatura Economia espanyola
Año del apunte 2014
Páginas 4
Fecha de subida 07/04/2016
Descargas 9
Subido por

Vista previa del texto

jcarbonell94 TEMA 3: LA LLARGA EXPANSIÓ: 1999 – 2007 1. Escenari macroeconòmic 2. Política econòmica 3. Desequilibris 4. La bombolla immobiliària 5. Situació macroeconòmica inicial (1999) i final (2007) 1. Escenari macroeconòmic ∆Y95-98 = 3’4% ∆Y99-07 = 3’7% Causes: 1. Serà una època de tipus d’interès baixos, i hi haurà un manteniment de l’elevat consum i la elevada inversió Observacions: 1. Tipus d’interès marcat pel Banc Central Europeu, de manera que son per a tota la unió econòmica i monetària (Eurozona) 2. Espanya no cauen a més intensitat que a la UEM, sinó que es la mateixa.
2. Es faran reformes laborals (2001, 2006) van novament en la direcció del control salarial, dels costos laborals.
3. Política fiscal molt expansiva: 2 reformes de l’IRPF (1999, 2003), que en conjunt alliberen 1 punt percentual del PIB en nomina. Es una caiguda de la retenció, es un augment dels salaris nets. Això genera un creixement molt fort, perquè ajuda a l’augment del consum, del PIB...
2. Política econòmica Valoracions: 1. Estratègia política: 1996 eleccions => guanya el PP 1997 reforma laboral => cauen els salaris bruts (empreses contentes, famílies enfadades). Es creen llocs de treball 1999 reforma fiscal => augmenten els salaris nets 2000 eleccions => majoria absoluta per el PP 2001 reforma laboral => baixen els salaris bruts 2003 reforma fiscal => pugen els salaris nets 2004 eleccions => guanya el PSOE (per la gestió dels atemptats) Ideològicament, un partit de dretes no vol la intervenció de l’Estat, vol més mercat perquè es un partit liberal o neoliberal. El PP es coherent, al votar se sap el que s’està votant (flexibilitat per les empreses i reduir els impostos directes).
Espanya passa del mon europeu (més estat del benestar), cap a països anglosaxons (sense estat del benestar.
1 jcarbonell94 2. Conseqüències econòmiques:  Una política monetària de caràcter expansiu, això es supranacional, del BCE  Una política fiscal altament expansiva, de manera que al no ser oposades, no tenen equilibri ni hi ha compensació. Volen afegir, amb un consum i inversió que tiren, un sector públic expansiu, el que et porta a un sobreescalfament de l’economia, hi ha un excés d’estímul.
∆Y99-07= 3’7% (abans ∆Y95-98= 3’4%) ∆I99-07= 6% (abans ∆I95-98= 7% => era el motor autèntic del creixement econòmic) ∆C99-07= 3’9% (abans ∆C95-98= 3%) => passa a ser el motor autèntic del creixement econòmic del període 1999-2007, en part degut a que la política fiscal tira més.
∆G99-07= 4’9% , van abaixar els impostos directes (sobre la renda), anava disparat perquè ningú no pensava amb els ingressos de l’Estat, perquè se sobre suposava que amb l’IVA (i les elevades compres de immobles).
Aquest sobreescalfament tindrà 3 conseqüències molt negatives (problemes conjunturals, amb el moment, amb el cicle econòmic): 1. Deteriorament del sector exterior (X – M): amb l’augment del consum hi ha un augment de les importacions de béns (cotxes...) i serveis (viatges, turisme,...). es compra a fora, de manera que els salaris es creen fora, a llocs on s’estalvia, i alhora venen crèdits per tal de que els tornin a comprar (Alemanya) 2. La inflació es deteriora, de manera que ∆p 99-07 (taxa d’inflació promig) = 3’2%. Hi ha una pèrdua permanent de competitivitat ∆pEsp > ∆pUEM. No es pot devaluar, i no es pot compensar la inflació => pèrdua de competitivitat.
3. Bombolla immobiliària Aquí hi ha l’arrel de la situació actual.
Amb això, tenim dos problemes estructurals: 1. Eficiència productiva: ∆Y = 3,7% ∆N = 3,2% (Si miréssim les dades de la EPA tindríem més creixement, la comptabilitat nacional ens dona una informació a la baixa).
Y/N = Productivitat del treball, una mesura d’eficiència, com qualsevol altre mesura de productivitat. ∆Y/∆N = 3,7/3,2= 0,5%, pràcticament nul, l’eficiència productiva no estava creixent. Sense millorar l’eficiència productiva no es podia millorar el dèficit exterior.
2. Temporalitat: (1/3 fins crisi) L’eficiència productiva reforça la temporalitat, i viceversa; si contractes temporal és difícil guanyar productivitat. Quan arriba la crisi no cal renovar el 1/3 de treballadors assalariats, simplement no es renoven. Si un punt de PIB es converteix en 1 punt d’ocupació (N), obtens una gran immigració si ets l’únic país del voltant que ho té. Aquesta immigració tindrà dues conseqüències:  La immigració reforça la bombolla immobiliària, venen 5M de persones, les quals necessiten llocs per viure.
2 jcarbonell94  També reforça el reescalfament de la economia, pq es tradueix en un creixement enorme del consum privat.
Aquests dos problemes tornen a afectar als desequilibris conjunturals.
 Demanda vs. Oferta de vivenda La demanda respon elements de llarg termini i de curt termini:  A llarg termini:  Població (quantitat i estructura d’edats): Hi ha un shock.
 Nivells de renda i riquesa: Societats molt pobres no tiren dels sector de les vivendes.
 Finançament: És fonamental pel sistema de vivenda, tant per la oferta com per la demanda. Perquè la oferta és de molt lenta construcció, ja que implica necessitat de finançament. També és molt important per finançar la demanda, com ara les hipoteques.
 A curt termini:  Conjuntura econòmica: Mesurada a través de les variacions del PIB, ∆Y. Però també és important la taxa d’atur dels joves, perquè són els que tenen interès en obtenir una vivenda. La taxa d’atur dels joves passa del 36% al 11%.
 Expectatives de creixement: No només importa el present, sinó també el que penses del que vindrà, i aquestes expectatives eren molt positives (España va bien), pq els preus de la vivenda creixien i es compraven.
 Tipus d’interès (i) del crèdit per adquisició de vivenda, era del 16% al 1990 i del 3% al 2006. La inflació era del 3,2%, cosa que feia que el tipus d’interès real fos del 0%. Per tant, es compraven vivendes.
 Rendibilitat d’actius alternatius: Hi ha molta gent que no vol la vivenda per viure sinó per especular, inverteix en ella i la ven a un preu més alt. També s’invertia en borsa si els beneficis eren superiors. Cap al 2001 la rendibilitat de la borsa cau un 20% aproximadament i aniran cap al negoci de vivendes a especular.
 Causa addicional: del 98 al 2010 incrementa la població 6M, dels quals 5M són estrangers i això apuja el preu de la vivenda enormement.
 Causa addicional II: els pensionistes principalment anglesos i alemanys, entren a comprar massivament vivenda al litoral mediterrani, excepte de Catalunya que ja estava sobreexplotat. La inversió estrangera en immobles arriba a ser del 0,9% del PIB, hi ha una gran demanda exterior de vivendes.
 Altres causes, relacionades amb la regulació: - Costos indirectes relacionats amb la taxació i de notari, el que és desincentivador.
- Les subvencions, en concret les bonificacions fiscals a la compra de vivenda.
Aquests dos últims elements fan que el 80% de les cases estiguessin ocupades pels propietaris.
3 jcarbonell94 CONSEQÜÈNCIES 1. Les transaccions de compravenda es disparen. L’any 2006 s’arribaven a firmar 240.000 compravendes per semestre, un impacte fonamental en termes fiscals.
2. Gran endeutament generat per aquestes transaccions (crèdit hipotecari). L’any 90 el crèdit hipotecari en termes de PIB no arribava al 20% i al 2008 es va arribar al 100%.
Una part important de les despeses de les llars queda compromesa per molts anys.
3. El preu per m2 passa de 670€ l’any 1995 a més de 2.000€ l’any 2007-08.
4. Els preus de la vivenda cauen a Japó, país deprimit, i a Alemanya, que volia entrar a la zona de l’euro i estava governada per un partit d’esquerres i van fer reformes, cosa que a Espanya no es va veure i no es va dur a terme i per això es van disparar els preus de la vivenda. També es van disparar els visats per obra nova, cosa que feia preveure la quantitat d’edificis que es construirien, a partir del 2007 comencen a baixar els visats perquè la gent perd l’interès en la construcció.
Hi ha un increment de la demanda i un increment de preus que desemboquen en un increment de la oferta (construcció).
1998 Compte dels saldos -3% públics Taxa d’atur 18,7% Taxa d’inflació 1,8% Dèficit exterior -1,2% 2007 1,9% +5pp (millora) 8,3% 2,8% -10% -10pp (millora) (empitjorament) (empitjorament) El dèficit exterior d’aquest període té una contrapartida que és l’endeutament, Espanya passa a ser un país altament endeutat a causa del -10% del dèficit exterior l’any 2007.
4 ...