Apunts temari complert (0)

Vista previa del texto

Alejandro Batlle    2n Ciències Ambientals  SOCIOLOGIA AMBIENTAL  1. Sociologia: Introducció  o Què és la sociologia?  La  sociologia  és  una  disciplina  nova.  Es  va  inventar  el  1924  pel  francès  Auguste  Compte.  Tot  i  així,  el  pensament sociològic té una llarga història, per exemple, la filosofia grega.  És la ciència de la societat. Segons Giddens, és l’estudi de la vida social humana, dels seus grups i societats.  Amb  això  es  vol  descriure  la  realitat  social,  analitzar  els  fets  i  fenòmens    socials  (violència  de  gènere,  racisme, el motiu pel qual una societat pot existir durant un llarg període de temps...), la conducta col∙lectiva  dels  éssers  humans  (si  estudiéssim  la  conducta  individual  estaríem  parlant  de  psicologia)  i  l’organització  i  estructuració de la societat.  La societat està organitzada de forma jeràrquica. En funció del lloc que s’ocupa en aquesta societat es té un  pensament o un altre. Aquesta jerarquia es classifica sobretot per el poder econòmic de cada persona, però  també existeixen factors culturals que hi intervenen.  L’àmbit  que  avarca  la  sociologia  és  molt  ampli.  Tracta  fenòmens  més  concrets  (micro,  que  són  detallats)  i  fenòmens  més  generals  (macro).  Les  interaccions  entre  petits  grups  serien  micro  i  els  macro  serien  els  processos socials globals. La societat és molt complexa i s’han de tenir en compte moltes qüestions.  Auguste  Compte  volia  anul∙lar  les  ciències  naturals,  sobretot  la  física  i  aplicar  la  sociologia  com  a  “física  social”. De tal manera es podrien descobrir i formular “lleis” que sempre es dugessin a terme entre persones  (no és tan fàcil com en la natura ja que quan es tracta de fenòmens socials és més fàcil descriure que no pas  formular lleis que sempre es compleixin).  La professió  Com a professió la sociologia no sempre és aplicada de manera teòrica, sinó que molts sociòlegs fan estudis  empírics  de  la  nostra  realitat  social.  En  són  exemples  l’educació,  l’habitatge,  el  sistema  sanitari...  La  professió  de  sociòleg  es  realitza  per  algun  motiu.  Es  fa  degut  a  una  necessitat  social  com  la  presència  d’escoles,  hospitals,vivendes,  suport  social...  Es  troben  sobretot  en  l’àmbit  d’administració  pública  però  també  se’n  troben  en  empreses  privades.  La  seva  funció  és  la  de  realitzar  enquestes  o  d’administrar  l’empresa.  Problemes socials  La sociologia treballa molt les problemàtiques socials. D’aquesta manera s’avaluen les polítiques públiques,  anàlisi de problemes concrets i l’anàlisi de problemes socials. Un dels grans termes d’estudi de la sociologia  ha estat la pobresa. Actualment també treballa molt la violència de gènere i el racisme. Aquests fenòmens  són fets socials absolutament. Són variables en funció de la distribució territorial i a través del temps. No són  fets naturals determinats per la genètica o la biologia.  Ciència multiparadigmàtica  1 Alejandro Batlle    2n Ciències Ambientals  Coexisteixen perspectives diferents, maneres i teories diferents per explicar els fets. La sociologia contrasta  radicalment amb les ciències naturals (ja que aquestes últimes són més clares i empíriques, a diferència de  la sociologia on apareixen contradiccions). Això fa que les ciències socials provoquin incomoditat a l’hora de  ser estudiades. Això provoca una certa dificultat.  Les ciències socials  Aquestes tracten aspectes socials molt amplis, en són exemples:  - Economia (són aspectes parcials de la societat)  - Ciències polítiques (parcial)  - Demografia (parcial)  - Geografia humana i social – en termes territorials  - Psicologia social (molt afí a la sociologia) – dinàmiques de grup  - Antropologia  social  (també  molt  afí  a  la  sociologia)  –  es  diferencia  de  la  sociologia  perquè  l’antropologia estudia la reacció de les societats. Sobretot l’estudi de les societats passades o les  pre‐capitalistes. No fa servir tantes tècniques quantitatives com la sociologia sinó que realitza un  mètode  molt  més  qualitatiu.  Avui  dia  aquestes  tècniques  convergeixen  entre  la  sociologia  i  l’antropologia.   Subdisciplines   Aquestes poden ser:  - Sociologia de la salut  - S. Científica  - S. De l’educació  - S. Cultural  - S. Ambiental.  - S. Del treball  - S. Urbana  - S. De la comunicació  - S. Religió    2. El Pensament Sociològic: Marx, Durkheim i Weber  Entre  aquests  tres  pensadors  Marx  n’és  el  més  rellevant  ja  que  ha  influenciat  en  sobretot  en  pensaments  ideològics i també en l’economia. Tenia una trajectòria política d’esquerres i estava molt compromès amb les  lluites de classe del segle XIX.  Marx (1818‐1883)    Durkheim (1858‐1917)    Webber (1868‐1920)  Marx   És  el  primer  de  tots  en  néixer  però  també  és  el  primer  en  importància.  Si  parlem  de  Marx  també  cal  destacar  Engels  amb  el  qual  va  firmar  moltes  obres.  No  ha  tingut  tanta  rellevància  com  el  seu  company  però tot i així va ser un gran pensador.  Marx va definir el concepte de classe social per a la sociologia, però aquest mot no només va ésser emprat  per els sociòlegs sinó que avui en dia aquest concepte també es tracta al carrer. El fem servir per parlar de  2 Alejandro Batlle    2n Ciències Ambientals  com s’estructura la nostra societat. El pensador també assenyalava que el conflicte entre les classes socials  era el motor del canvi (revolució). Els canvis que s’han de produir tenen molt a veure en l’economia i en la  producció.  Fa una crítica a les injustícies de la societat capitalista. Hi ha una inquietud per la gran desigualtat entre les  persones.  Aquestes  desigualtats  sorgeixen  per  la  mateixa  naturalesa  del  capitalisme  i  la  explotació  que  genera sobre les persones.   Engels realitza alguna obra a part i la més important és “La condició de la classe treballadora a Anglaterra el  18844”.  Amb  aquest  treball  intenta  explicar  els  detalls  de  la  vida  de  les  persones  i  de  l’estructura  de  la  societat  en  aquell  moment.  És  el  primer  autor  que  mostra  els  problemes  ambientals  relacionats  amb  les  classes socials. Ho fa d’una manera sistemàtica i ho fa parlant del context social del moment.  També realitza estudis sobre l’origen de la família i la propietat privada. Intenta explicar perquè els homes  s’apoderen de les dones a partir d’un moment històric. També realitza una obra sobre la vivenda.    Durkheim  Sociòleg francès. Va elaborar obres influents però només en l’àmbit de la sociologia. No va arribar al gran  públic. L’apassiona estudiar com les societats es fan cada vegada més complexes i com evolucionen al llarg  del temps (hi ha més tasques per repartir, més especialització...). Li interessa sobretot la divisió social del  treball.  Té obres importants com “Formes elementals de la religió”, però la més important és el “Suïcidi”.  La  sociologia  marxista  destacava  els  conflictes  de  la  societat,  no  el  seu  equilibri.  En  canvi,  la  sociologia  funcionalista que proposava Durkheim destacava l’equilibri de la societats encara que aquestes fossin molt  complexes.  Va ser un personatge molt influït per Darwin i les seves teories es veuen marcades en la seva obra. Darwin  explicava que els hàbitats naturals cada vegada són més complexes.  Li agrada parlar de la integració i la cohesió social de les persones. Aquesta idea entra en conflicte amb el  pensament marxista ja que Marx es recolzava en els conflictes socials.  En el seu llibre “Suïcidi”, Durkheim defineix aquesta acció com a fenomen social malgrat ser comès per una  sola  persona.  Entra  en  una  crítica  metodològica  amb  totes  aquelles  persones  que  anteriorment  havien  intentat definir el suïcidi. D’aquesta manera classifica els suïcidis en tres grups. Ho fa a partir de estudis que  realitza sobre les persones que s’han suïcidat. Mirava el seu entorn social.  o Suïcidi egoista: en aquests estudis va trobar que tendien a ser més suïcides els protestants que  no  pas els catòlics o jueus. Això podia ser perquè en aquesta tendència religiosa el contacte amb Déu és  directe i  no  hi ha  cap  mena d’intermediari. A  més  a més, com  a comunitat  els protestants estaven  menys  ben  integrats  entre  ells.  Els  solters  també  tenien  més  tendències  suïcides  que  no  pas  els  casats.  3 Alejandro Batlle    2n Ciències Ambientals  Suïcidi  altruista:  Kamikaze.  Són  societats  que  tenen  moltíssim  integració  entre  les  persones.  o D’aquesta manera les persones d’aquesta comunitat perden la identitat individual i actuen com un  col∙lectiu.  L’individu  s’identifica  tant  amb  el  grup  que  si  ha  de  morir  per  beneficiar‐lo  ho  fa  amb  gratitud.  Suïcidi anòmica: crak econòmic o fi d’una guerra.  En aquest cas són les persones més implicades en  o el sistema les que es suïciden. En veure que perden tot el que ells han creat veuen que no té sentit  viure. N’és un exemple el crak del 29.  D’aquesta  manera  es  demostra  com  les  comunitats  intervenen  completament  amb  el  suïcidi  de  les  persones.  El que li interessa realment a Durkheim, però, és la integració  de la societat.  El suïcidi és únicament  una  manifestació de la integració i la cohesió de la societat.    Weber  Aquest  autor  va  ser  molt  marcat  per  l’obra  de  Marx.  Considerava  que  les  variables  econòmiques  són  importants però els valors i les idees ho són més. Marx en canvi considerava que els valors i les idees eren  capitalistes.  La  seva  obra  més  important  va  ser  “L’ètica  protestant  i  l’esperit  del  capitalisme”,  en  ella  reflexa  el  individualisme de la religió protestant.  Fa  molts  estudis  de  l’economia  i  la  societat.  Utilitza  el  model  “tipo  ideal”  que  serveix  per  entendre  i  analitzar el món social. També estudia la burocràcia i el poder carismàtic (un personatge com a líder d’una  societat).  I. Socialització   Són  aspectes  de  la  conducte  que  s’aprenen  i  no  venen  determinats  par  la  biologia  o  l’herència.  És  l’aprenentatge segons l’ambient en què es troben les persones. Podem dir que és un procés per aprendre  la  forma  de  vida,  és  a  dir,  normes,  valors  i  conductes.  D’aquest  procés  se’n  diu  socialització  i  per  dir‐ho  banalment serien les regles del joc.  El procés de transmissió cultural de generació en generació és especialment important durant la infància.  D’aquesta manera podem parlar d’uns agents de socialització:  o Socialització primària: en el marc de la família és molt intensiu. És en aquest ambient on es generen  les pautes bàsiques del comportament  o Socialització  secundària:  seria  l’escola,  els  amics,  companys...  Mai  és  tant  important  com  la  primària. Aquest entorn social ens ajuda a aprendre els valors, les normes i les pautes de conducta.     La divisió del treball – Desigualtats de gènere  4 Alejandro Batlle    2n Ciències Ambientals  Per a molta gent les diferències de conducte entre homes i dones i les desigualtats entre gèneres  semblen  naturals, però en general, aquestes conductes venen determinades per l’entorn. Els mateixos infants tenen  consciència  de  les  diferents  maneres  de  fer  ja  que  els  és  induït  pels  pares,  mares,  professors....  això  es  reflexa en els diferents jocs que juguen els nens i les nenes.   La  desigualtat  entre  gèneres,  però,  no són  ni  biològiques  ni  genètiques.  Les  persones  creiem  que  ho  són  degut a múltiples exemples extrets del món animal: el domini del mascle. Això és fals ja que no es dóna en  totes  les  espècies  sinó  que  és  diferent  en  cada  espècie.  No  existeixen  pautes  comunes  per  a  tots  els  primats.  Margaret Mead va realitzar un estudi sobre 3 tribus de Nova Guinea i cadascuna d’elles les conductes entre  gèneres era absolutament diferent:  ¾ Tribu A: Era  una tribu pacífica que en  general valorava l’amabilitat. Es  dedicaven a la recol∙lecció  per viure. Els homes de la tribu tenien conductes que la nostra societat classificaria de femenines.  ¾ Tribu B: Eren caçadors de caps (es quedaven amb els caps de les tribus enemigues). Eren una tribu  molt  agressiva  en  la  qual  hi  havia  molta  competència.  La  conducta  de  les  dones  en  la  nostra  societat seria classificada com a masculina.  ¾ Tribu C: Es dedicaven a la pesca i a la horticultura. Es separaven en cases diferents els homes i les  dones.  Cada  gènere  realitzava  les  seves  pròpies  tasques  domèstiques.  Entre  les  dones  hi  havia  molts recels i eren considerades superiors.  En tota la història de la humanitat, la dona no ha tingut mai drets polítics fins el s.XX. El dret a vot per el  sexe femení va aparèixer després de la Primera Guerra Mundial. En aquesta època, degut a l’absència dels  homes  durant  el  període  de  guerra,  les  dones  ocupen  els  seus  llocs  en  indústries,  centres  d’atenció  primària... Això va suposar un canvi impressionant ja que anteriorment s’havia dit que les dones no tenien  les  mateixes  capacitats  que  els  homes  i  es  va  desmentir  aquest  fet.  A  més  a  més,  en  aquesta  època  ja  havien començat els moviments feministes que denunciaven la injustícia de no poder votar pel fet de ser  dona. Aquests dos factors van ser els clau perquè la dona pogués votar.  Aquest  fenomen  afavoreix  enormement  la  societat  capitalista.  Si  la  dona  entra  al  món  laboral  també  hi  haurà més consum i producció.    Estratificació i estructura social  L’estratificació és una terminologia molt pròpia del funcionalisme de Durkhei. Es pot utilitzar per descriure  les  desigualtats  que  existeixen  entre  grups  dintre  d’una  societat.  Els  bens  i  les  propietats  són  uns  bons  indicadors  d’estratificació.  Aquesta  estratificació  implica  que  hi  hagi  una  jerarquia  social  i  un  estatus.  Podem trobar quatre tipus d’estratificació:  o Esclavitud  –  Forma  extrema  de  la  desigualtat.  El  seu  origen  és  molt  antic  i  consisteix  en  que  un  individu és propietat d’un altre.  5 Alejandro Batlle  o   2n Ciències Ambientals  Casta (Índia) – Aquest sistema s’està erosionant. Per imperatius religiosos hi ha persones superiors  a altres.  o Estaments (prové del feudalisme) – Cada estrat té els seus drets i obligacions. El grup que domina  és la noblesa.  o Classe – Agrupament de gran abast de persones que més o menys comparteixen el mateix nivell i  accés a recursos, ingressos i bens. La riquesa i l’ocupació ens són els factors determinants.  Pertànyer a una classe o altra no és per imposició jurídica o religiosa. No existeixen restriccions formals de  matrimoni entre persones de diferent classe social, així que una persona de classe alta es pot casar amb  una de classe baixa.    La  classe  social  de  cada  persona  acostuma  a  ser  adquirida  i  hereditària.  Les  circumstàncies  socials,  econòmiques i culturals de naixement tenen un gran pes per determinar el futur de cada persona. De totes  maneres  existeix  la  mobilitat  ascendent  o  descendent  tot  i  ser  molt  minoritària.  Als  Estats  Units  va  estar  molt de moda aquest tema (com una persona pobre pot ascendir en la societat fins a ser molt i molt rica).  Aquesta possibilitat d’ascendència o descendència no existeix en el sistema de castes.  Les  classes  socials  d’avui  en  dia  es  basen  en  les  diferències  que  existeixen  entre  els  individus  i  en  les  desigualtats  de  possessió i  control  de  recursos  materials.  Podem  classificar  aquestes  classes  en  tres:  Alta  (burgesia), mitjana i baixa (proletariat).  Per identificar barris entre classes podem observar:  - L’ocupació de persones per metre quadrat  - Els transports públics o privats  - La presència de comerços  - [...]  - El trànsit de persones  Riquesa  en  mans  de  pocs.  La  classe  alta  representa  a    un  petit  número  d’individus  amb  molta  riquesa,  poder i amb capacitat de passar aquests bens a la descendència. L’origen de la immensa majoria d’aquestes  persones és de la mateixa classe alta. Tot i ser un grup homogeni comparteixen ideologies i interessos.   La classe mitjana és d’ampli espectre i d’ocupacions molt variades (sector dels serveis majoritàriament). En  aquest  grup  hi  pertanyen  la  majoria  de  persones  d’una  societat  industrialitzada.  No  és  una  classe  ben  cohesionada degut a les diferències ocupacionals del individus que la conformen, així que no es pot dir que  comparteixin una ideologia concreta, n’hi ha de centre‐dretes i de centre‐esquerres.  La classe obrera no ha crescut tal i com pensava Marx. Les ocupacions d’aquest sector de la societat són  poc  remunerades.  Les  persones  tenen  poca  formació  i  acostumen  a  treballar  en  feines  manuals.  Cada  vegada  més  persones  deixa  de  formar  part  de  la  classe  obrera  i  entra  a  la  classe  mitjana.  La  majoria  d’obrers són d’esquerres.  Intraclasse:  Persones  o  grups  marginals  vulnerables.  Acostumen  a  tenir  múltiples  desavantatges.  Són  aturats de llarga durada o indigents sense casa. No estan gens cohesionats entre si. Als EEUU formen un  grup molt important de la població.  6 Alejandro Batlle    2n Ciències Ambientals    Pobresa  La pobresa absoluta fa referència a la falta de condicions bàsiques per poder tenir una existència sana des  d’una perspectiva física. Falta allò que imprescindible.   La pobresa relativa, en canvi, relaciona la pobresa en funció del nivell de vida predominant a la societat. En  cada societat diferent hi ha necessitats diferents.  La línia de pobresa es basa en el preu de productes necessaris per una vida sana. Si la gent o una família no  arriba a aquest nivell, són pobres. Cada país té una definició oficial de pobresa.  L’exclusió  social  és  gent  que  no  té  una  participació  complerta  al  conjunt  de  la  societat.  Hi  ha  una  acumulació  de  dificultats  (transport,  assistència,  sanitària...).  les  persones  que  pateixen  aquesta  exclusió  social no tenen perquè ser d’intraclasse, poden ser immigrants (majoritàriament), famílies monoparentals,  joves sense feina...    Raça, Ètnia, Racisme  Raça és una paraula complexa i sense base científica. És un concepte poc aclarit i incorrecte absolutament.  És un fet més ideològic que no pas científic. La genètica i trets biològics han donat segones teories racistes,  conductes compactes, compartits i invariables. Aquestes teories han tingut molta importància al llarg del  segles XIX i XX.  Una  ètnia  és  una  unitat  cultural,  lingüística  i  social.  Són  unitats  amb  autoconsciència,  cohesió  cultural  i  pautes  de  conducta  compartides.  La  paraula  “poble”  té  un  significat  similar.  La  gent  d’un  poble  té  una  identitat pròpia.  El  racisme  és  una  discriminació  i  desigualtats  generats  per  la  paraula  “raça”.  Un  cas  molt  important  de  racisme és “l’Aparthate” de Sud‐àfrica.  La xenofòbia és similar al racisme. És un rebuig cap al foraster d’una societat. Hi ha una actitud agressiva  que  adopten  els  membres  d’un  col∙lectiu  davant  de  persones  d’un  altre.  Està  molt  relacionat  amb  l’etnocentrisme, sobrevaloració i centralitat de l’ètnia pròpia.    Les migracions  Homosàpiens ha ocupat tot el planeta terra. Ha realitzat grans desplaçaments al llarg de la seva història.  S’han  de  distingir  les  migracions  en  el  passat  de  les  migracions  recents.  En  l’antiguitat  els  moviments  de  persones es donaven per els canvis climàtics. Era la recerca de llocs més agradables tant en clima, com en  vegetació,  recursos...  Actualment,  en  canvi,  desplaçar‐se  cap  a  una  altra  zona  del  planeta  és  una  decisió  important a la recerca d’una vida millor. Els motius per aquest canvi poden ser:  7 Alejandro Batlle    2n Ciències Ambientals  ¾ Econòmics: Ja hem dit que les persones que acostumen a emigrar no són realment pobres en el seu  país d’origen. Així que el problema econòmic acostuma a ser del país d’origen i es busca la riquesa  del país de destí.  ¾ Guerra:  Desplaçament  de  refugiats  en  busca  de  seguretat.  No  se’ls  considera  immigrants  ja  que  aquests tenen la voluntat de tornar al seu país d’origen un cop acaben els conflictes que l’envolten.  Com  va  passar  a  la  Guerra  Civil  Espanyola,  moltes  persones  es  van  refugiar  a  França  o  Mèxic.  Aquestes persones no van tornar i aleshores si que es consideren immigrants.  ¾  Ambientals: (p.e. Mar d’Aral que es va assecar) Es considera que en un futur proper l’impacta del  canvi climàtic obligarà akl desplaçament de persones.  ¾ Cultura, Política i Religió  En els últims cent cinquanta anys hi ha hagut grans desplaçaments interns a Espanya. A mitjans del segle XX  hi ha la gran crisi del sud d’Espanya. Aquest país es va urbanitzar fa aproximadament seixanta anys. Això  implica una quantitat de desplaçaments del camp cap a la ciutat i es van formar ghettos. Aquests són llocs  de concentració de minories (que sovint són majoria).  En  un  Ghetto  la  zona  d’habitatge  és  més  barat.  Com  que  hi  ha  un  rebuig  per  part  de  la  societat,  les  persones  nouvingudes  busquen  ajuda  mútua  i  per  tant  cerquen  aquelles  persones  de  la  mateixa  ètnia,  cultura, religió. Així poden tenir més facilitats.  En el cas de Catalunya, en el moment de migració de l’estat espanyol, va ser molt similar: es van formar  agrupacions d’immigrants espanyols a les perifèries de les ciutats.  La  formació  de  ghettos  va  molt  lligada  a  la  cultura.  Aquelles  cultures  que  són  més  afines  a  la  solidaritat  tindran més tendència a formar‐ne. Els coreans, per exemple, no s’han concentrat a cap lloc.  Històricament,  un  dels  grans  desplaçaments  de  la  humanitat  ha  estat  lligat  al  comerç  d’esclaus.  Era  un  comerç triangular entre Europa,  Àfrica i Amèrica. Els europeus intercanviaven productes del seu continent  per esclaus a l’Àfrica. Un  cop allà, partien cap a Amèrica i feien  un intercanvi d’aquests esclaus per bens  interessants  d’aquest  continent  (sucre,  tabac...).  Aquest  recorregut  podia  ser  el  de  un  vaixell  de  comerç  qualsevol.    Tècniques ‐ Dades secundàries  Existeixen  dades  produïdes  per  les  administracions.  Aquestes  lectures  donen  molta  informació  de  la  societat encara que no les hagin produït sociòlegs. Són dades secundàries. Avui dia, gràcies a la millora dels  mitjans (Internet...), tenim accés a moltes dades.  En iniciar una investigació és molt important saber quines dades ja existeixen. D’aquesta manera no s’ha de  fer  més  feina  de  la  necessària.  Cal  repassar  les  dades  i  aquestes  ens  serveixen  per  contextualitzar  una  problemàtica. El fet que actualment n’hi hagi tantes fa necessari saber si són verídiques i fiables. Hem de  mirar qui ha realitzat les enquestes així podem saber si han estat manipulades o no.   8 Alejandro Batlle    2n Ciències Ambientals      Enquestes Serveixen  per  obtenir  informació  sobre  la  població  i  poder  fer  algunes  generalitzacions.  La  majoria  d’aquestes enquestes pretenen obtenir informació a base d’una selecció representativa de la societat (s’ha  de fer una societat en miniatura i analitzar‐la). Per fer‐ho s’ha de tenir en compte les zones, el gènere, la  classe social... Si es fa ben feta, pot reflectir les opinions d’una societat en general. Una enquesta s’ha de  pilotar sempre abans de realitzar la definitiva. No hi ha d’haver errors.   Aquestes  han  de  ser  qüestionaris.  Les  preguntes  han  de  ser  concretes  per  no  trobar  problemes  d’ambigüitat. La memòria també és un problema important (quin número de matèries vas estudiar fa tres  anys?); no s’ha de fer preguntes dobles (assisteixes a classes de matemàtiques i química?); fer preguntes  manipulades és l’error més freqüent (no et sembla que...?); no fer preguntes que puguin ofendre ni solapar  dades  (edat  Æ  21  –  25,  25  30).  S’ha  de  buscar  sempre  aquelles  preguntes  que  la  gent  pugui  i  vulgui  respondre, per tant, no els hem d’ofendre a ningú.  A l’hora d’interpretar sempre és més fàcil identificar el significat d’una pregunta tancada i l’enquestador ha  de dur a terme correctament el protocol de l’entrevista.  El  mostreig  ha  de  reflectir  l’estructura  social  o  composició  social  d’una  població  i  per  tant  ha  de  ser  representatiu. Si està ben feta es poden fer extrapolacions sobre el conjunt de la societat. Sempre, però, hi  ha  un  marge  d’error.  Com  més  persones  s’entrevisten  menys  marge  d’error  hi  ha.  La  fitxa  tècnica  de  l’enquesta ens ha de dir qui l’ha feta i el terreny de la mostra (1 000, 2 000 ...).    Tècniques qualitatives – grups de discussió ¾ Avantatges:  És una tècnica basada en la dinàmica de grup. D’aquesta manera es pot obtenir informació en profunditat i  opinions. És una experiència interessant per els participants i molt informativa. Sempre s’intenta arribar al  consens d’opinions encara que a vegades no és possible.   És  una  tècnica  molt  apropiada  per  quan  es  volen  introduir  productes  nous  al  mercat.  Es  feia  servir  en  el  “marketing” dels anys seixanta per saber si un producte seria acceptat per la societat o no. És un mètode  molt útil per aprofundir en les opinions de les persones.  ¾ Limitacions:  Si  la  dinàmica  de  grup  no  és  bona  no  es  poden  treure  massa  opinions.  A  més  a  més  hi  ha  una  certa  dificultat a l’hora de convocar ja que molta gent no hi acaba assistint. Que aquesta dinàmica funcioni depèn  molt de l’habilitat del moderador.  ¾ Participants:  9 Alejandro Batlle    2n Ciències Ambientals  Es realitza un qüestionari de reclutament i d’aquesta manera es seleccionen els participants. No es volen  especialistes del tema a debatre sinó persones que no en sàpiguen gairebé res. Les persones dominants o  agressives  tampoc  són  interessants  per  aquest  mètode  ja  que  hi  ha  d’haver  una  interacció  entre  les  persones.   El lloc on es realitzen aquestes dinàmiques és neutral i el número de participants varia entre 6 i 10. A més a  més,  es  realitzen  gravacions  en  vídeo  preferiblement,  sinó  en  àudio.  També  és  important  que  en  les  dinàmiques hi hagi un seguiment.  ¾ Moderador:  Aquesta  persona  és  la  més  important  de  la  dinàmica,  sense  ella  no  es  pot  realitzar.  Ha  de: ‐ Tenir habilitat verbal  ‐ Saber captar els detalls  ‐  Saber  escoltar.  Tenir  al  cap  el  contingut    del  que  ‐ Mantenir un ambient relaxat i obert  s’està debatent.  ‐ Pressionar els participants amb sensibilitat  ‐ Tenir empatia  ‐ Tenir un control sobre la situació.  ‐  Ser  ordenat  però  ha  de  tenir  tolerància  pel  desordres    Tècnica delphi  És un tipus d’enquesta dirigida a saber l’opinió dels experts sobre un tema. Les persones entrevistades han  de tenir un alt coneixement del tema que es tracta.  10 Alejandro Batlle    2n Ciències Ambientals  Sociologia ambiental – Introducció  La  sociologia  ambiental  és  una  subdisciplina    relativament  nova.  Neix  a  finals  dels  anys  seixanta  i  estava  lligada a un creixent activisme de la societat cap als problemes ambientals. En aquell moment va aparèixer  el moviment antinuclear.  Els sociòlegs estudiaven per què aquells moviments havien aparegut de cop i per què hi ha tantes persones  que hi tenen vincles. Se n’adonen que hi ha una nova percepció del medi ambient. La sociologia ambiental  es pregunta per què hi ha aquestes inquietuds si els problemes ambientals no són un tema nou.     o Pensament socioambiental  Hipòcrates  ‐  Estava  profundament  interessat  amb  la  relació  medi  ambient  –  societat.  Va  ser  la  primera  persona en crear la primera teoria occidental socioambiental: “determinisme ambiental o geogràfic”. Amb  aquesta teoria pretén explicar la diversitat cultural (Com l’expliquem? Per què hi és? ). L’autor considera  que  aquesta  diversitat  és  deguda  a  la  diversitat  d’entorns.  Cada  entorn  determina  un  tipus  de  cultura  (temperament o personalitat) depenent de l’aire, l’aigua, el sol i l’alimentació.  La seva teoria, però, és simplista i vulgar. Tot i així no deixa de tenir raó en el fet que l’ambient influeix una  cultura.   Nosaltres també fem caricatures de les societats depenent de l’ambient. Si parlem de Madrid direm que els  seus  habitants  són  uns  fatxendes.  Els  francesos  que  no  visquin  a  París  segurament  diran  el  mateix    dels  ciutadans de la seva capital. Així que aquest caràcter ve relacionat per l’ambient.  Per Hipòcrates el medi ambient és la variable independent de la cultura.  A  més  a  més,  aquest  autor  va  relacionar  molt  el  medi  amb  la  salut  (la  qualitat  de  l’aire,  l’aigua,  l’alimentació). Per millorar la salut de les persones tenim dues opcions:  I. Canviar les condicions ambientals  II. Canviar  la  ubicació  de  les  persones  malaltes  i  trobar  un  medi  adequat.  Cures  d’alta  muntanya,  balnearis, etc.  A part d’això, Hipòcrates també classifica les persones en quatre grans temperaments  - Melancolic  - Flemàtic  - Sanguini   - Colèric  Aquest intent d’agrupar tendències de conducte és molt simplista però han estat un llegat de l’autor fins  els nostres dies. També va donar idees sobre teories d’higiene que van ser molt importants en la medicina.  Ibn Khaldon – pensador islàmic del segle XIV. Va escriure “Maqudima”  i en aquesta obra escriu:  1.
Teoria i treball sobre la cultura i la seva distribució.  2.
Base geogràfica de la cultura. Clima com a explicació del caràcter moral dels éssers humans  3.
Importància  dels  recursos  ambientals  (aliments).  La  història  és  una  variable  per  explicar  els  trets  característics d’una cultura.  11 Alejandro Batlle  4.
  2n Ciències Ambientals  La difusió del la cultura. El contacte que existeix entre cultures és important i sempre hi és.  Montesquieu ‐ Va escriure “l’esperit de les lleis”. És una obra clàssica de dret i intenta explicar la diversitat  de sistemes. Considera que el clima determina el caràcter o “personalitat” d’un poble i aquesta determina  l’organització o estructura de la societat. Aquesta determina la naturalesa de les lleis.  Alexandre  von  Humbolt  ‐  La  manera  de  veure  la  sociologia  ambiental  comença  a  canviar  amb  les  aportacions  que  realitza  aquest  pensador.  Era  un  gran  coneixedor  pràctic  del  medi  ambient  a  finals  del  segle XVIII principis del XIX.  Considera  que  hi  ha  una  reciprocitat  entre  l’entorn  i  la  societat.  El  medi  ens  determina  com  a  persones  però  nosaltres  també  modifiquem  el  medi  (l’explotem).  Els  pensadors  anteriors  no  feien  referència  a  aquest punt.  Elisé Reclus ‐ Va ser políticament molt actiu en el moviment llibertari i anarquista. Té una idea similar de la  sociologia  ambiental  que  l’autor  anterior  (Alexandre  von  Humbolt)  i  considera  que  la  manera  com  impactem en el medi depèn de la cultura i la situació social i econòmica de cada país.  F. Ratzel – Geògraf de finals del segle XIX. El seu treball consisteix en:  1. L’anàlisi de la distribució dels grups ètnics, també la distribució de religions i llengües.  2. Anàlisi de la relació entre migracions humanes i l’entorn físic.  3. l’entorn físic com a determinant de la conducta humana, tant col∙lectiva com individual.  En la seva obra potser exagera sobre la influència del medi ambient. Degut a la seva influència per Darwin,  introdueix un nou sentit a la paraula “levensraum” que en alemany significa espai vital. En les societats hi  ha una competència per tenir un espai vital. Els Nazis ho van fer servir com a argument per justificar les  seves invasions.  Helen Sample – Geògrafa i gran escriptora. Considerava que la capacitat de l’home per canviar davant de  cada medi és molt important. Si canviem l’entorn canviarem els éssers humans. La gent té la conducte que  té per la influència del medi per l’estructura de la societat. És una lluitadora del racisme i vol fer entendre  que el que dóna lloc a la ignorància de certes persones no és la biologia sinó el sistema social en el qual es  troba cadascú.  Vidal  de  la  Bloche  –  Critica  el  determinisme  sense  menysprear  el  medi  ambient.  Considera  que  la  naturalesa no és més que una consellera. Creu que el medi no ens marca radicalment sinó que les opcions  per esdevenir un tipus de persona són molt àmplies.    Ecologia  Els Ecòlegs concebien la comunitat biòtica, en termes de desenvolupament, com un procés de creixement,  des de la infància i joventut fins la maduresa i vellesa. L’ecologia i la biogeografia investigaven les relacions  entre espècies. Van dedicar especial atenció a (es pot aplicar a les ciències socials):  ‐ Simbiosi    ‐Mutualisme    ‐Comensalisme   ‐Parasitisme  12 Alejandro Batlle    2n Ciències Ambientals  L’organisme era com una metàfora orgànica (es pot aplicar a les ciències socials):  ¾ Espècie – Funcions equiparables a una cèl∙lula  Distingir entre els diferents  ordres d’organització  ¾ Població – Funció com a òrgan  ¾ Comunitat – Equiparable al cos  Els  nous  conceptes  ecològics  i  els  avenços    de  la  comprensió  de  la  relació  entre  els  organismes  i  el  seu  entorn va construir una base sobre la qual es van crear dues escoles de ciències socials durant els anys vint  i trenta.      Ecologia humana    Æ  Escola sociològica      Ecologia cultural    Æ  Escola antropològica  Ecologia humana – Escola de Chicago  Estudiava les ciutats. Concretament les situacions espacials entre els grups socials (mutualisme, simbiosi...).  Dinàmiques dels barris en les comunitats urbanes. La terminologia ecològica es feia servir per descriure la  societat  (invasió,  simbiosi,  comensalisme,  successió,  etc.).  Æ  No  en  el  sentit  negatiu  sinó  simplement  biològic.  S’interessava  per  les  posicions  relatives  dels  grups  socials:  la  interacció  entre  les  institucions,  organitzacions,  comunitats  i  conducte  a  les  societats.  La  competència  pel  territori  tot  sovint  ha  provocat  problemes socials. Per evitar aquests problemes era molt important tenir informació de cada grup social.   La ciutat de Chicago va ser com un laboratori d’ecologia humana ja que es trobava en un procés accelerat  d’urbanització  en  aquella  època.  Aquesta  escola  va  fer  molts  estudis  empírics  en  sociologia  ecològica.  Estudis de problemes socials en el marc de la ciutat. Van poder saber quins problemes hi havia a cada lloc  de la ciutat.    Ecologia sistèmica   El  concepte  “d’ecosistema”  va  ser  introduït  per  primera  vegada  per  Arthur  Tansley  el  1935.  considerava  que el concepte més important era el sistema global. Tot el conjunt de factors físics formen el que en diem  medi ambient.        Ecosistema     =   Sistema social        (Ecologia)      (Sociologia)  Flux unidireccional d’energia i la transformació per part d’organismes. El motor d’aquest sistema és la llum  solar.  Productors (plantes, són la base alimentícia dels consumidors) i consumidors. Aquest concepte també es fa  servir en l’economia, sociologia i ecologia.  Transformació de l’energia – dos lleis de la termodinàmica  - No hi pot haver creació o destrucció de matèria, sinó transformació  13 Alejandro Batlle  -   2n Ciències Ambientals  Quan es produeix aquesta conversió sempre és per donar lloc a una forma menys organitzada i més  dispersa (entropia)  L’ecologia contemporània estudia el flux d’energia a través d’ecosistemes en termes de “inputs” i “outputs”  en  un  sistema  de  producció.  És  un  paral∙lelisme  entre  l’ecologia  i  l’economia.  Els  organismes  s’agrupen  segons  la  manera  que  processen  o  consumeixen  energia.  Així  els  podem  classificar  segons  els  hàbits  d’alimentació  i  això  vol  dir  que  cada  organisme  es  troba  en  algun  nivell  tròfic.  Sempre,  a  la  base  de  qualsevol xarxa tròfica, hi trobem els “productors primaris” o “autòtrofs”.  Exemple I de xarxes tròfiques i contaminació –Mercuri a Suècia als 60  A  Suècia  hi  havia  un  ampli  ús  del  mercuri  en  el  sector  industrial  (fabricació  de  piles),  en  l’agricultura  (pasticides)  i  en  explotacions  forestals  per  evitar  l’aparició  de  fongs.  Era  un  procés  molt  lent  ja  que  s’alliberaven en poques quantitats.  Exemple II de xarxes tròfiques i contaminació –Mercuri a Minemata (Japó)   Minemata és una golf del Japó on hi va haver un alt alliberament de mercuri que es va bioacumular al nivell  més  alt  de  la  cadena  tròfica,  els  peixos.  L’alimentació  per  peixos  de  la  població  va  provocar  més  d’un  centenar de mors per danys neurològics.   Aquesta informació va arribar a Suècia hi van adonar‐se que ells també n’havien abocat massa. Durant els  anys seixanta, degut a la millora tecnològica es va descobrir que s’havien acumulat mercuri en sediments  de  llacs  i  al  camp.  Encara  que  aquest  mercuri  es  trobés  en  forma  de  compost  orgànic,  no  hi  havia  cap  procés de biodegradació.   Es van trobar quantitats importants de mercuri però, a més a més, s’havia dispersat lluny del focus inicial.  Es van fer estudis sobre organismes susceptibles i indicadors de la presència de mercuri:  - Faisans  - Llucet de riu (Exos lucius)    Acumulaven nivells importants de mercuri  El llucet de riu era un producte de consum de luxe, així que les persones que l’ingerien eren de classe social  alta.  Les  primeres  mobilitzacions  que  es  van  dur  a  terme  contra  aquest  problema  ambiental  van  ser  organitzades  per  classes  mitjanes  i  altes.  És  el  primer  moment  històric  on  es  veu  que  els  problemes  ambientals comencen a afectar a tothom i no només a la classe baixa com sempre havia estat. És el primer  indici d’un Problema Ambiental Globalitzat.  A  partir  d’aquest  moment  els  països  desenvolupats  comencen  a  tenir  una  nova  percepció  del  medi  ambient. Indicadors:  - Mobilitzacions  socials  –  Per  temes  monotemàtics  (plom  a  Anglaterra,,  moviment  antinuclear, mercuri a Suècia...)  - La creació de les ciències ambientals com a carrera universitària. Augmenta molt l’oferta en  moltes universitats a partir dels anys 70.  14 Alejandro Batlle    2n Ciències Ambientals  Amb la Segona Guerra Mundial, amb l’aparició de la bomba atòmica, es van fer proves atmosfèriques que  determinaven  la  radiació.  Es  va  descobrir  que  el  transport  d’aquestes  radiacions  és  a  nivell  planetari  així  que  fins  i  tot  afecta  lluny  del  focus  inicial.  A  més,  no  distingeix  entre  classes  socials  així  que  afecta  a  tothom.  Rachel  Carson  va  escriure  “La  primavera  silenciosa”  l’any  1962  i  amb  aquesta  obra  va  ser  la  primera  a  denunciar  les  noves  formes  de  contaminació.  Va  ser  un  gran  llibre  de  divulgació  per  entendre  els  nous  problemes de contaminació. Escriu en contra dels pesticides sintètics. Tot i ser molt dramàtic enganxa el  nucli del problema: els contaminants ja no són com els de la revolució industrial, ara ja no es queden en un  lloc permanent sinó que es transporten globalment.  Va  ser  una  dona  molt  criticada  i  desqualificada  per  la  indústria  química  del  moments  i  per  múltiples  arguments masclistes.  Ara els contaminants són invisibles i de difícil detecció. Això preocupava molt a la població. Són formes més  democràtiques de contaminació. Aquest context és reflectit a l’obra d’Ulrich Beck en 1986. avarca a tota la  societat  i  no  només  els  grups  més  vulnerables  (Democràtic).  L’obra  tracta  de  la  primera  proliferació,  la  nostra  percepció  dels  riscos,  la  percepció  traduïda  a  l’acció  social  (volem  fer  coses  per  millorar,  nous  moviments socials) i la relació dels nous riscos amb la classe mitjana.  I. Descriu  les  característiques  i  implicacions  de  nous  riscos  i  perills  generats  per  la  modernització  (procés accelerat de canvi econòmic i social). Això no és el mateix que la societat industrial clàssica  sinó que determina la societat actual com a Societat de Risc. A ala societat industrial els riscos eren  visibles i tangibles, a més, només afectaven a les classes baixes.  II. La societat actual és plena de nous riscos que no són visibles que generen una sensació d’inseguretat  i d’incertesa a tota la societat. Això és traduït a Riscos Socials actuals. Ja no hi ha un treball fixa per a  tota la vida i això ha estat degut al procés de modernització de la societat. La introducció de la dona  al món laboral també ha generat incertes. A més a més, cada vegada hi ha una actitud individualista  més ferma.  III. L’autor estudia el rol ambigu de la ciència. Això té una incidència sobre la percepció i l’acció política.  Es centra en el caràcter irreversible i invisible de molts dels possibles danys. Considera que la ciència  avui  en  dia  és  una  causa  dels  nous  problemes  de  la  societat.  Al  mateix  temps,  però,  pot  detectar  quests danys invisibles i per tant també pot resoldre aquests problemes. Això genera una percepció  ambivalent    de  la  societat  respecte  la  ciència.  Anteriorment  s’havia  considerat  la  ciència  com  a  progrés  i  salvació.  Avui  dia  screiem  en  aquesta    ambivalència.  Els  riscos  ja  no  són  atribuïbles  a  les  forces  naturals  sinó  a  les  decisions  humanes.  Aquesta  presa  de  decisions  és  poc  transparent  i  oligàrquic dels processos que distribueixen els riscos.  Guiddens  Era  un  sociòleg  britànic  qu  va  distingir  entre  el  risc  extern  (causat  per  la  naturalesa:  terratrèmols,  tsunamis...)  i  el  risc  manufacturat  creat  per  l’impacta  del  coneixement  científic  i  pel  mateix  15 Alejandro Batlle    2n Ciències Ambientals  desenvolupament  de  l’economia.  L’impacta  d’un  risc  extern  no  és  el  mateix  a  cada  lloc,  depèn  del  desenvolupament de cada societat (no és el mateix un terratrèmol al Japó que a la Índia).   El risc es relaciona amb la probabilitat i la incertesa. El risc fa referència a la possibilitat de dany i el perill fa  referència a la font de risc també conceptualitzada com a factor de risc. Aquest risc baixa a mesura que es  vagin augmentant les mesures de seguretat. Mai hi haurà un risc zero mentre no desaparegui totalment el  perill o factor de risc.  Perspectives estadisticoprobabilistic   o Estudis  epidermològics  –  descriu  l’estat  de  salut  d’una  població,  la  freqüència  i  distribució  dels  trastorns i possibles associacions entre factors de risc i uns danys a la salut.  o Estudis toxicològics – possibilitat de  danys en problemes d’éssers vius ocasionats per substàncies  perilloses.  o Risk  analysis  ‐    intent  de  predir  la  probabilitat  d’errors  o  fallides  en  la  seguretat  e  sistemes  tecnològics complexos (en absència de dades suficients del sistema sencer). És molt exacte però hi  ha elements d’incertesa.  Estudis o perspectives socials  Aquests  estudis  són  sociològics,  psicològics  i  antropològics.  Es  basen  sobretot  en  la  cultura  com  a  conformador de valors i aquests valors com incideixen en la percepció d’un risc. Amb això tenim en compte  la  construcció  social.  Teoria  de  la  mobilització,  actor  racional  (interessos  i  mitjans  més  adequats).  Cada  societat té percepcions diferents de cada risc.  Atributs de risc (llistat)  ‐ Voluntariat      ‐ Coneixement  ‐ Controlabilitat     ‐ Familiaritat  ‐ Abast – escala   ‐ Transparència  ‐ Reversible  La societat davant dels riscos ambientals.   En  un  moment  en  que  els  éssers  humans  som  sedentaris  provoquem  i  produïm  riscos.  Hi  ha  una  relació  entre activitat productiva i degradació ambiental. Les primeres ciutats estats tenien problemes d’aigua i es  van elaborar lleis en  contra l’abocament de residus  als rius. En aquest aspecte ja hi havia  consciència de  degradació.  París i Londres van tenir problemes de contaminació atmosfèrica molt greus. El moment d’inflacció  va ser  en  la  primera  revolució  industrial  que  va  implicar  la  massificació  (molta  intensitat)  i  concentració  de  la  producció  (en  espais  molt  reduïts).  Això  produeix  un  augment  de  degradació  ambiental  molt  important.  Aquest procés afecta molt a la classe baixa i és reflectit per molts autors del moment (Dickens i Engels a  destacar).  En  aquest  moment,  sens  dubte  ,  és  on  es  veu  clarament  com  els  processos  de  contaminació  industrial  afecten  sobretot  a  la  classe  obrera.  Els  burgesos  estan  més  aïllats  d’aquests  problemes  ambientals.  16 Alejandro Batlle    2n Ciències Ambientals  Per canviar aquesta situació lluitaven:  I. Sindicats  II. Grups reformistes  III. Grups filantròpics  I. Tenien  un  paper  per  millor  el  medi  ambient  ja  que  les  condicions  laborals  dels  treballadors  eren  precàries també en aquest aspecte.  II. Van  introduir  millores  a  principi  del  segle  XX.  El  més  rellevant  va  ser  el  sanejament  ambiental  –  introducció  del  clavegueram  i  el  control  d’aigües  ‐  que  va  significar  una  millora  de  salut  per  a  la  majoria.  Va  augmentar  l’esperança  de  vida  i  va  disminuir  la  mortalitat  infantil.  El  descobriment  de  l’antibiòtic i vacunes va ser important però ho va ser més la millora de l’aigua i l’aire  III. Era gent que tenia por de les plagues. Tot i així hi havia gent d’aquesta classe que pensava que calia  actuar per millorar    Nova  revolució  productiva.  Amb  això  va  venir  associats  nous  riscos  manufacturats.  Aquests  van  ésser  els  pastissides i els metalls pesants. Aquests contaminants no es queden en el lloc d’origen (ex: Xernovil) sinó  que  a  més  a  més  tenen  la  capacitat  d’arribar  a  totes  les  persones  del  planeta  sense  distinció  de  classes.  Tothom  està  exposat  als  nous  riscos.  Aquests  no  són  visibles  a  simple  vista  i  això  genera  una  immensa  sensació d’inseguretat (comentat en classes anteriors).  Això provoca una nova percepció dels riscos i per tnant es tradueix a una nova acció social i política. Podem  parlar  d’una  ambivalència  davant  de  les  noves  tecnologies  i  riscos  manufacturats.  Amb  això  apareix  el  NIMBY (not in my back yard).  A  partir  d’aquí  apareixen  molts  moviments  ambientalistes  compostos  principalment  per  gent  de  classe  mitjana  (universitaris,  professors,  intel∙lectuals...).  inicialment  aquests  moviments  estaven  pensats  en  contra coses concretes (ex: moviment antinuclear). També va aparèixer el logo de think globally act locally.  Als  anys  setanta,  amb  la  crisi  ambiental  del  1973,  van  apareixer  moviments  alternatius  que  no  pensen  únicament en els problemes ambientals sinó que engloben altres causes. Els partits polítics verds, cap als  anys setanta/vuitanta, van començar a tenir presència institucional. Van tenir importància en Alemanya en  el parlament regional i nacional. Cap els anys noranta van tornar a aparèixer els moviments monotemàtics i  la seva nova forma de fer activisme van ser les ONG.    17 ...