Apunts temari complert (0)
Apunte CatalánUniversidad | Universidad Autónoma de Barcelona (UAB) |
Grado | Ciencias Ambientales - 2º curso |
Asignatura | Sociologia Ambiental |
Año del apunte | 0 |
Páginas | 17 |
Fecha de subida | 14/06/2014 |
Descargas | 7 |
Subido por | jandro |
Vista previa del texto
Alejandro Batlle
2n Ciències Ambientals
SOCIOLOGIA AMBIENTAL
1. Sociologia: Introducció
o
Què és la sociologia?
La sociologia és una disciplina nova. Es va inventar el 1924 pel francès Auguste Compte. Tot i així, el
pensament sociològic té una llarga història, per exemple, la filosofia grega.
És la ciència de la societat. Segons Giddens, és l’estudi de la vida social humana, dels seus grups i societats.
Amb això es vol descriure la realitat social, analitzar els fets i fenòmens socials (violència de gènere,
racisme, el motiu pel qual una societat pot existir durant un llarg període de temps...), la conducta col∙lectiva
dels éssers humans (si estudiéssim la conducta individual estaríem parlant de psicologia) i l’organització i
estructuració de la societat.
La societat està organitzada de forma jeràrquica. En funció del lloc que s’ocupa en aquesta societat es té un
pensament o un altre. Aquesta jerarquia es classifica sobretot per el poder econòmic de cada persona, però
també existeixen factors culturals que hi intervenen.
L’àmbit que avarca la sociologia és molt ampli. Tracta fenòmens més concrets (micro, que són detallats) i
fenòmens més generals (macro). Les interaccions entre petits grups serien micro i els macro serien els
processos socials globals. La societat és molt complexa i s’han de tenir en compte moltes qüestions.
Auguste Compte volia anul∙lar les ciències naturals, sobretot la física i aplicar la sociologia com a “física
social”. De tal manera es podrien descobrir i formular “lleis” que sempre es dugessin a terme entre persones
(no és tan fàcil com en la natura ja que quan es tracta de fenòmens socials és més fàcil descriure que no pas
formular lleis que sempre es compleixin).
La professió
Com a professió la sociologia no sempre és aplicada de manera teòrica, sinó que molts sociòlegs fan estudis
empírics de la nostra realitat social. En són exemples l’educació, l’habitatge, el sistema sanitari... La
professió de sociòleg es realitza per algun motiu. Es fa degut a una necessitat social com la presència
d’escoles, hospitals,vivendes, suport social... Es troben sobretot en l’àmbit d’administració pública però
també se’n troben en empreses privades. La seva funció és la de realitzar enquestes o d’administrar
l’empresa.
Problemes socials
La sociologia treballa molt les problemàtiques socials. D’aquesta manera s’avaluen les polítiques públiques,
anàlisi de problemes concrets i l’anàlisi de problemes socials. Un dels grans termes d’estudi de la sociologia
ha estat la pobresa. Actualment també treballa molt la violència de gènere i el racisme. Aquests fenòmens
són fets socials absolutament. Són variables en funció de la distribució territorial i a través del temps. No són
fets naturals determinats per la genètica o la biologia.
Ciència multiparadigmàtica
1
Alejandro Batlle
2n Ciències Ambientals
Coexisteixen perspectives diferents, maneres i teories diferents per explicar els fets. La sociologia contrasta
radicalment amb les ciències naturals (ja que aquestes últimes són més clares i empíriques, a diferència de
la sociologia on apareixen contradiccions). Això fa que les ciències socials provoquin incomoditat a l’hora de
ser estudiades. Això provoca una certa dificultat.
Les ciències socials
Aquestes tracten aspectes socials molt amplis, en són exemples:
-
Economia (són aspectes parcials de la societat)
-
Ciències polítiques (parcial)
-
Demografia (parcial)
-
Geografia humana i social – en termes territorials
-
Psicologia social (molt afí a la sociologia) – dinàmiques de grup
-
Antropologia social (també molt afí a la sociologia) – es diferencia de la sociologia perquè
l’antropologia estudia la reacció de les societats. Sobretot l’estudi de les societats passades o les
pre‐capitalistes. No fa servir tantes tècniques quantitatives com la sociologia sinó que realitza un
mètode molt més qualitatiu. Avui dia aquestes tècniques convergeixen entre la sociologia i
l’antropologia.
Subdisciplines
Aquestes poden ser:
-
Sociologia de la salut
-
S. Científica
-
S. De l’educació
-
S. Cultural
-
S. Ambiental.
-
S. Del treball
-
S. Urbana
-
S. De la comunicació
-
S. Religió
2. El Pensament Sociològic: Marx, Durkheim i Weber
Entre aquests tres pensadors Marx n’és el més rellevant ja que ha influenciat en sobretot en pensaments
ideològics i també en l’economia. Tenia una trajectòria política d’esquerres i estava molt compromès amb les
lluites de classe del segle XIX.
Marx (1818‐1883)
Durkheim (1858‐1917)
Webber (1868‐1920)
Marx
És el primer de tots en néixer però també és el primer en importància. Si parlem de Marx també cal
destacar Engels amb el qual va firmar moltes obres. No ha tingut tanta rellevància com el seu company
però tot i així va ser un gran pensador.
Marx va definir el concepte de classe social per a la sociologia, però aquest mot no només va ésser emprat
per els sociòlegs sinó que avui en dia aquest concepte també es tracta al carrer. El fem servir per parlar de
2
Alejandro Batlle
2n Ciències Ambientals
com s’estructura la nostra societat. El pensador també assenyalava que el conflicte entre les classes socials
era el motor del canvi (revolució). Els canvis que s’han de produir tenen molt a veure en l’economia i en la
producció.
Fa una crítica a les injustícies de la societat capitalista. Hi ha una inquietud per la gran desigualtat entre les
persones. Aquestes desigualtats sorgeixen per la mateixa naturalesa del capitalisme i la explotació que
genera sobre les persones.
Engels realitza alguna obra a part i la més important és “La condició de la classe treballadora a Anglaterra el
18844”. Amb aquest treball intenta explicar els detalls de la vida de les persones i de l’estructura de la
societat en aquell moment. És el primer autor que mostra els problemes ambientals relacionats amb les
classes socials. Ho fa d’una manera sistemàtica i ho fa parlant del context social del moment.
També realitza estudis sobre l’origen de la família i la propietat privada. Intenta explicar perquè els homes
s’apoderen de les dones a partir d’un moment històric. També realitza una obra sobre la vivenda.
Durkheim
Sociòleg francès. Va elaborar obres influents però només en l’àmbit de la sociologia. No va arribar al gran
públic. L’apassiona estudiar com les societats es fan cada vegada més complexes i com evolucionen al llarg
del temps (hi ha més tasques per repartir, més especialització...). Li interessa sobretot la divisió social del
treball.
Té obres importants com “Formes elementals de la religió”, però la més important és el “Suïcidi”.
La sociologia marxista destacava els conflictes de la societat, no el seu equilibri. En canvi, la sociologia
funcionalista que proposava Durkheim destacava l’equilibri de la societats encara que aquestes fossin molt
complexes.
Va ser un personatge molt influït per Darwin i les seves teories es veuen marcades en la seva obra. Darwin
explicava que els hàbitats naturals cada vegada són més complexes.
Li agrada parlar de la integració i la cohesió social de les persones. Aquesta idea entra en conflicte amb el
pensament marxista ja que Marx es recolzava en els conflictes socials.
En el seu llibre “Suïcidi”, Durkheim defineix aquesta acció com a fenomen social malgrat ser comès per una
sola persona. Entra en una crítica metodològica amb totes aquelles persones que anteriorment havien
intentat definir el suïcidi. D’aquesta manera classifica els suïcidis en tres grups. Ho fa a partir de estudis que
realitza sobre les persones que s’han suïcidat. Mirava el seu entorn social.
o
Suïcidi egoista: en aquests estudis va trobar que tendien a ser més suïcides els protestants que no
pas els catòlics o jueus. Això podia ser perquè en aquesta tendència religiosa el contacte amb Déu és
directe i no hi ha cap mena d’intermediari. A més a més, com a comunitat els protestants estaven
menys ben integrats entre ells. Els solters també tenien més tendències suïcides que no pas els
casats.
3
Alejandro Batlle
2n Ciències Ambientals
Suïcidi altruista: Kamikaze. Són societats que tenen moltíssim integració entre les persones.
o
D’aquesta manera les persones d’aquesta comunitat perden la identitat individual i actuen com un
col∙lectiu. L’individu s’identifica tant amb el grup que si ha de morir per beneficiar‐lo ho fa amb
gratitud.
Suïcidi anòmica: crak econòmic o fi d’una guerra. En aquest cas són les persones més implicades en
o
el sistema les que es suïciden. En veure que perden tot el que ells han creat veuen que no té sentit
viure. N’és un exemple el crak del 29.
D’aquesta manera es demostra com les comunitats intervenen completament amb el suïcidi de les
persones.
El que li interessa realment a Durkheim, però, és la integració de la societat. El suïcidi és únicament una
manifestació de la integració i la cohesió de la societat.
Weber
Aquest autor va ser molt marcat per l’obra de Marx. Considerava que les variables econòmiques són
importants però els valors i les idees ho són més. Marx en canvi considerava que els valors i les idees eren
capitalistes.
La seva obra més important va ser “L’ètica protestant i l’esperit del capitalisme”, en ella reflexa el
individualisme de la religió protestant.
Fa molts estudis de l’economia i la societat. Utilitza el model “tipo ideal” que serveix per entendre i
analitzar el món social. També estudia la burocràcia i el poder carismàtic (un personatge com a líder d’una
societat).
I. Socialització
Són aspectes de la conducte que s’aprenen i no venen determinats par la biologia o l’herència. És
l’aprenentatge segons l’ambient en què es troben les persones. Podem dir que és un procés per aprendre
la forma de vida, és a dir, normes, valors i conductes. D’aquest procés se’n diu socialització i per dir‐ho
banalment serien les regles del joc.
El procés de transmissió cultural de generació en generació és especialment important durant la infància.
D’aquesta manera podem parlar d’uns agents de socialització:
o
Socialització primària: en el marc de la família és molt intensiu. És en aquest ambient on es generen
les pautes bàsiques del comportament
o
Socialització secundària: seria l’escola, els amics, companys... Mai és tant important com la
primària. Aquest entorn social ens ajuda a aprendre els valors, les normes i les pautes de conducta.
La divisió del treball – Desigualtats de gènere
4
Alejandro Batlle
2n Ciències Ambientals
Per a molta gent les diferències de conducte entre homes i dones i les desigualtats entre gèneres semblen
naturals, però en general, aquestes conductes venen determinades per l’entorn. Els mateixos infants tenen
consciència de les diferents maneres de fer ja que els és induït pels pares, mares, professors.... això es
reflexa en els diferents jocs que juguen els nens i les nenes.
La desigualtat entre gèneres, però, no són ni biològiques ni genètiques. Les persones creiem que ho són
degut a múltiples exemples extrets del món animal: el domini del mascle. Això és fals ja que no es dóna en
totes les espècies sinó que és diferent en cada espècie. No existeixen pautes comunes per a tots els
primats.
Margaret Mead va realitzar un estudi sobre 3 tribus de Nova Guinea i cadascuna d’elles les conductes entre
gèneres era absolutament diferent:
¾ Tribu A: Era una tribu pacífica que en general valorava l’amabilitat. Es dedicaven a la recol∙lecció
per viure. Els homes de la tribu tenien conductes que la nostra societat classificaria de femenines.
¾ Tribu B: Eren caçadors de caps (es quedaven amb els caps de les tribus enemigues). Eren una tribu
molt agressiva en la qual hi havia molta competència. La conducta de les dones en la nostra
societat seria classificada com a masculina.
¾ Tribu C: Es dedicaven a la pesca i a la horticultura. Es separaven en cases diferents els homes i les
dones. Cada gènere realitzava les seves pròpies tasques domèstiques. Entre les dones hi havia
molts recels i eren considerades superiors.
En tota la història de la humanitat, la dona no ha tingut mai drets polítics fins el s.XX. El dret a vot per el
sexe femení va aparèixer després de la Primera Guerra Mundial. En aquesta època, degut a l’absència dels
homes durant el període de guerra, les dones ocupen els seus llocs en indústries, centres d’atenció
primària... Això va suposar un canvi impressionant ja que anteriorment s’havia dit que les dones no tenien
les mateixes capacitats que els homes i es va desmentir aquest fet. A més a més, en aquesta època ja
havien començat els moviments feministes que denunciaven la injustícia de no poder votar pel fet de ser
dona. Aquests dos factors van ser els clau perquè la dona pogués votar.
Aquest fenomen afavoreix enormement la societat capitalista. Si la dona entra al món laboral també hi
haurà més consum i producció.
Estratificació i estructura social
L’estratificació és una terminologia molt pròpia del funcionalisme de Durkhei. Es pot utilitzar per descriure
les desigualtats que existeixen entre grups dintre d’una societat. Els bens i les propietats són uns bons
indicadors d’estratificació. Aquesta estratificació implica que hi hagi una jerarquia social i un estatus.
Podem trobar quatre tipus d’estratificació:
o
Esclavitud – Forma extrema de la desigualtat. El seu origen és molt antic i consisteix en que un
individu és propietat d’un altre.
5
Alejandro Batlle
o
2n Ciències Ambientals
Casta (Índia) – Aquest sistema s’està erosionant. Per imperatius religiosos hi ha persones superiors
a altres.
o
Estaments (prové del feudalisme) – Cada estrat té els seus drets i obligacions. El grup que domina
és la noblesa.
o
Classe – Agrupament de gran abast de persones que més o menys comparteixen el mateix nivell i
accés a recursos, ingressos i bens. La riquesa i l’ocupació ens són els factors determinants.
Pertànyer a una classe o altra no és per imposició jurídica o religiosa. No existeixen restriccions formals de
matrimoni entre persones de diferent classe social, així que una persona de classe alta es pot casar amb
una de classe baixa.
La classe social de cada persona acostuma a ser adquirida i hereditària. Les circumstàncies socials,
econòmiques i culturals de naixement tenen un gran pes per determinar el futur de cada persona. De totes
maneres existeix la mobilitat ascendent o descendent tot i ser molt minoritària. Als Estats Units va estar
molt de moda aquest tema (com una persona pobre pot ascendir en la societat fins a ser molt i molt rica).
Aquesta possibilitat d’ascendència o descendència no existeix en el sistema de castes.
Les classes socials d’avui en dia es basen en les diferències que existeixen entre els individus i en les
desigualtats de possessió i control de recursos materials. Podem classificar aquestes classes en tres: Alta
(burgesia), mitjana i baixa (proletariat).
Per identificar barris entre classes podem observar:
-
L’ocupació de persones per metre quadrat
-
Els transports públics o privats
-
La presència de comerços
-
[...]
-
El trànsit de persones
Riquesa en mans de pocs. La classe alta representa a un petit número d’individus amb molta riquesa,
poder i amb capacitat de passar aquests bens a la descendència. L’origen de la immensa majoria d’aquestes
persones és de la mateixa classe alta. Tot i ser un grup homogeni comparteixen ideologies i interessos.
La classe mitjana és d’ampli espectre i d’ocupacions molt variades (sector dels serveis majoritàriament). En
aquest grup hi pertanyen la majoria de persones d’una societat industrialitzada. No és una classe ben
cohesionada degut a les diferències ocupacionals del individus que la conformen, així que no es pot dir que
comparteixin una ideologia concreta, n’hi ha de centre‐dretes i de centre‐esquerres.
La classe obrera no ha crescut tal i com pensava Marx. Les ocupacions d’aquest sector de la societat són
poc remunerades. Les persones tenen poca formació i acostumen a treballar en feines manuals. Cada
vegada més persones deixa de formar part de la classe obrera i entra a la classe mitjana. La majoria
d’obrers són d’esquerres.
Intraclasse: Persones o grups marginals vulnerables. Acostumen a tenir múltiples desavantatges. Són
aturats de llarga durada o indigents sense casa. No estan gens cohesionats entre si. Als EEUU formen un
grup molt important de la població.
6
Alejandro Batlle
2n Ciències Ambientals
Pobresa
La pobresa absoluta fa referència a la falta de condicions bàsiques per poder tenir una existència sana des
d’una perspectiva física. Falta allò que imprescindible.
La pobresa relativa, en canvi, relaciona la pobresa en funció del nivell de vida predominant a la societat. En
cada societat diferent hi ha necessitats diferents.
La línia de pobresa es basa en el preu de productes necessaris per una vida sana. Si la gent o una família no
arriba a aquest nivell, són pobres. Cada país té una definició oficial de pobresa.
L’exclusió social és gent que no té una participació complerta al conjunt de la societat. Hi ha una
acumulació de dificultats (transport, assistència, sanitària...). les persones que pateixen aquesta exclusió
social no tenen perquè ser d’intraclasse, poden ser immigrants (majoritàriament), famílies monoparentals,
joves sense feina...
Raça, Ètnia, Racisme
Raça és una paraula complexa i sense base científica. És un concepte poc aclarit i incorrecte absolutament.
És un fet més ideològic que no pas científic. La genètica i trets biològics han donat segones teories racistes,
conductes compactes, compartits i invariables. Aquestes teories han tingut molta importància al llarg del
segles XIX i XX.
Una ètnia és una unitat cultural, lingüística i social. Són unitats amb autoconsciència, cohesió cultural i
pautes de conducta compartides. La paraula “poble” té un significat similar. La gent d’un poble té una
identitat pròpia.
El racisme és una discriminació i desigualtats generats per la paraula “raça”. Un cas molt important de
racisme és “l’Aparthate” de Sud‐àfrica.
La xenofòbia és similar al racisme. És un rebuig cap al foraster d’una societat. Hi ha una actitud agressiva
que adopten els membres d’un col∙lectiu davant de persones d’un altre. Està molt relacionat amb
l’etnocentrisme, sobrevaloració i centralitat de l’ètnia pròpia.
Les migracions
Homosàpiens ha ocupat tot el planeta terra. Ha realitzat grans desplaçaments al llarg de la seva història.
S’han de distingir les migracions en el passat de les migracions recents. En l’antiguitat els moviments de
persones es donaven per els canvis climàtics. Era la recerca de llocs més agradables tant en clima, com en
vegetació, recursos... Actualment, en canvi, desplaçar‐se cap a una altra zona del planeta és una decisió
important a la recerca d’una vida millor. Els motius per aquest canvi poden ser:
7
Alejandro Batlle
2n Ciències Ambientals
¾ Econòmics: Ja hem dit que les persones que acostumen a emigrar no són realment pobres en el seu
país d’origen. Així que el problema econòmic acostuma a ser del país d’origen i es busca la riquesa
del país de destí.
¾ Guerra: Desplaçament de refugiats en busca de seguretat. No se’ls considera immigrants ja que
aquests tenen la voluntat de tornar al seu país d’origen un cop acaben els conflictes que l’envolten.
Com va passar a la Guerra Civil Espanyola, moltes persones es van refugiar a França o Mèxic.
Aquestes persones no van tornar i aleshores si que es consideren immigrants.
¾ Ambientals: (p.e. Mar d’Aral que es va assecar) Es considera que en un futur proper l’impacta del
canvi climàtic obligarà akl desplaçament de persones.
¾ Cultura, Política i Religió
En els últims cent cinquanta anys hi ha hagut grans desplaçaments interns a Espanya. A mitjans del segle XX
hi ha la gran crisi del sud d’Espanya. Aquest país es va urbanitzar fa aproximadament seixanta anys. Això
implica una quantitat de desplaçaments del camp cap a la ciutat i es van formar ghettos. Aquests són llocs
de concentració de minories (que sovint són majoria).
En un Ghetto la zona d’habitatge és més barat. Com que hi ha un rebuig per part de la societat, les
persones nouvingudes busquen ajuda mútua i per tant cerquen aquelles persones de la mateixa ètnia,
cultura, religió. Així poden tenir més facilitats.
En el cas de Catalunya, en el moment de migració de l’estat espanyol, va ser molt similar: es van formar
agrupacions d’immigrants espanyols a les perifèries de les ciutats.
La formació de ghettos va molt lligada a la cultura. Aquelles cultures que són més afines a la solidaritat
tindran més tendència a formar‐ne. Els coreans, per exemple, no s’han concentrat a cap lloc.
Històricament, un dels grans desplaçaments de la humanitat ha estat lligat al comerç d’esclaus. Era un
comerç triangular entre Europa, Àfrica i Amèrica. Els europeus intercanviaven productes del seu continent
per esclaus a l’Àfrica. Un cop allà, partien cap a Amèrica i feien un intercanvi d’aquests esclaus per bens
interessants d’aquest continent (sucre, tabac...). Aquest recorregut podia ser el de un vaixell de comerç
qualsevol.
Tècniques ‐ Dades secundàries
Existeixen dades produïdes per les administracions. Aquestes lectures donen molta informació de la
societat encara que no les hagin produït sociòlegs. Són dades secundàries. Avui dia, gràcies a la millora dels
mitjans (Internet...), tenim accés a moltes dades.
En iniciar una investigació és molt important saber quines dades ja existeixen. D’aquesta manera no s’ha de
fer més feina de la necessària. Cal repassar les dades i aquestes ens serveixen per contextualitzar una
problemàtica. El fet que actualment n’hi hagi tantes fa necessari saber si són verídiques i fiables. Hem de
mirar qui ha realitzat les enquestes així podem saber si han estat manipulades o no.
8
Alejandro Batlle
2n Ciències Ambientals
Enquestes
Serveixen per obtenir informació sobre la població i poder fer algunes generalitzacions. La majoria
d’aquestes enquestes pretenen obtenir informació a base d’una selecció representativa de la societat (s’ha
de fer una societat en miniatura i analitzar‐la). Per fer‐ho s’ha de tenir en compte les zones, el gènere, la
classe social... Si es fa ben feta, pot reflectir les opinions d’una societat en general. Una enquesta s’ha de
pilotar sempre abans de realitzar la definitiva. No hi ha d’haver errors.
Aquestes han de ser qüestionaris. Les preguntes han de ser concretes per no trobar problemes
d’ambigüitat. La memòria també és un problema important (quin número de matèries vas estudiar fa tres
anys?); no s’ha de fer preguntes dobles (assisteixes a classes de matemàtiques i química?); fer preguntes
manipulades és l’error més freqüent (no et sembla que...?); no fer preguntes que puguin ofendre ni solapar
dades (edat Æ 21 – 25, 25 30). S’ha de buscar sempre aquelles preguntes que la gent pugui i vulgui
respondre, per tant, no els hem d’ofendre a ningú.
A l’hora d’interpretar sempre és més fàcil identificar el significat d’una pregunta tancada i l’enquestador ha
de dur a terme correctament el protocol de l’entrevista.
El mostreig ha de reflectir l’estructura social o composició social d’una població i per tant ha de ser
representatiu. Si està ben feta es poden fer extrapolacions sobre el conjunt de la societat. Sempre, però, hi
ha un marge d’error. Com més persones s’entrevisten menys marge d’error hi ha. La fitxa tècnica de
l’enquesta ens ha de dir qui l’ha feta i el terreny de la mostra (1 000, 2 000 ...).
Tècniques qualitatives – grups de discussió
¾ Avantatges:
És una tècnica basada en la dinàmica de grup. D’aquesta manera es pot obtenir informació en profunditat i
opinions. És una experiència interessant per els participants i molt informativa. Sempre s’intenta arribar al
consens d’opinions encara que a vegades no és possible.
És una tècnica molt apropiada per quan es volen introduir productes nous al mercat. Es feia servir en el
“marketing” dels anys seixanta per saber si un producte seria acceptat per la societat o no. És un mètode
molt útil per aprofundir en les opinions de les persones.
¾ Limitacions:
Si la dinàmica de grup no és bona no es poden treure massa opinions. A més a més hi ha una certa
dificultat a l’hora de convocar ja que molta gent no hi acaba assistint. Que aquesta dinàmica funcioni depèn
molt de l’habilitat del moderador.
¾ Participants:
9
Alejandro Batlle
2n Ciències Ambientals
Es realitza un qüestionari de reclutament i d’aquesta manera es seleccionen els participants. No es volen
especialistes del tema a debatre sinó persones que no en sàpiguen gairebé res. Les persones dominants o
agressives tampoc són interessants per aquest mètode ja que hi ha d’haver una interacció entre les
persones.
El lloc on es realitzen aquestes dinàmiques és neutral i el número de participants varia entre 6 i 10. A més a
més, es realitzen gravacions en vídeo preferiblement, sinó en àudio. També és important que en les
dinàmiques hi hagi un seguiment.
¾ Moderador:
Aquesta persona és la més important de la dinàmica, sense ella no es pot realitzar. Ha de:
‐ Tenir habilitat verbal
‐ Saber captar els detalls
‐ Saber escoltar. Tenir al cap el contingut del que ‐ Mantenir un ambient relaxat i obert
s’està debatent.
‐ Pressionar els participants amb sensibilitat
‐ Tenir empatia
‐ Tenir un control sobre la situació.
‐ Ser ordenat però ha de tenir tolerància pel
desordres
Tècnica delphi
És un tipus d’enquesta dirigida a saber l’opinió dels experts sobre un tema. Les persones entrevistades han
de tenir un alt coneixement del tema que es tracta.
10
Alejandro Batlle
2n Ciències Ambientals
Sociologia ambiental – Introducció
La sociologia ambiental és una subdisciplina relativament nova. Neix a finals dels anys seixanta i estava
lligada a un creixent activisme de la societat cap als problemes ambientals. En aquell moment va aparèixer
el moviment antinuclear.
Els sociòlegs estudiaven per què aquells moviments havien aparegut de cop i per què hi ha tantes persones
que hi tenen vincles. Se n’adonen que hi ha una nova percepció del medi ambient. La sociologia ambiental
es pregunta per què hi ha aquestes inquietuds si els problemes ambientals no són un tema nou.
o
Pensament socioambiental
Hipòcrates ‐ Estava profundament interessat amb la relació medi ambient – societat. Va ser la primera
persona en crear la primera teoria occidental socioambiental: “determinisme ambiental o geogràfic”. Amb
aquesta teoria pretén explicar la diversitat cultural (Com l’expliquem? Per què hi és? ). L’autor considera
que aquesta diversitat és deguda a la diversitat d’entorns. Cada entorn determina un tipus de cultura
(temperament o personalitat) depenent de l’aire, l’aigua, el sol i l’alimentació.
La seva teoria, però, és simplista i vulgar. Tot i així no deixa de tenir raó en el fet que l’ambient influeix una
cultura.
Nosaltres també fem caricatures de les societats depenent de l’ambient. Si parlem de Madrid direm que els
seus habitants són uns fatxendes. Els francesos que no visquin a París segurament diran el mateix dels
ciutadans de la seva capital. Així que aquest caràcter ve relacionat per l’ambient.
Per Hipòcrates el medi ambient és la variable independent de la cultura.
A més a més, aquest autor va relacionar molt el medi amb la salut (la qualitat de l’aire, l’aigua,
l’alimentació). Per millorar la salut de les persones tenim dues opcions:
I. Canviar les condicions ambientals
II. Canviar la ubicació de les persones malaltes i trobar un medi adequat. Cures d’alta muntanya,
balnearis, etc.
A part d’això, Hipòcrates també classifica les persones en quatre grans temperaments
-
Melancolic
-
Flemàtic
-
Sanguini
-
Colèric
Aquest intent d’agrupar tendències de conducte és molt simplista però han estat un llegat de l’autor fins
els nostres dies. També va donar idees sobre teories d’higiene que van ser molt importants en la medicina.
Ibn Khaldon – pensador islàmic del segle XIV. Va escriure “Maqudima” i en aquesta obra escriu:
1.
Teoria i treball sobre la cultura i la seva distribució.
2.
Base geogràfica de la cultura. Clima com a explicació del caràcter moral dels éssers humans
3.
Importància dels recursos ambientals (aliments). La història és una variable per explicar els trets
característics d’una cultura.
11
Alejandro Batlle
4.
2n Ciències Ambientals
La difusió del la cultura. El contacte que existeix entre cultures és important i sempre hi és.
Montesquieu ‐ Va escriure “l’esperit de les lleis”. És una obra clàssica de dret i intenta explicar la diversitat
de sistemes. Considera que el clima determina el caràcter o “personalitat” d’un poble i aquesta determina
l’organització o estructura de la societat. Aquesta determina la naturalesa de les lleis.
Alexandre von Humbolt ‐ La manera de veure la sociologia ambiental comença a canviar amb les
aportacions que realitza aquest pensador. Era un gran coneixedor pràctic del medi ambient a finals del
segle XVIII principis del XIX.
Considera que hi ha una reciprocitat entre l’entorn i la societat. El medi ens determina com a persones
però nosaltres també modifiquem el medi (l’explotem). Els pensadors anteriors no feien referència a
aquest punt.
Elisé Reclus ‐ Va ser políticament molt actiu en el moviment llibertari i anarquista. Té una idea similar de la
sociologia ambiental que l’autor anterior (Alexandre von Humbolt) i considera que la manera com
impactem en el medi depèn de la cultura i la situació social i econòmica de cada país.
F. Ratzel – Geògraf de finals del segle XIX. El seu treball consisteix en:
1. L’anàlisi de la distribució dels grups ètnics, també la distribució de religions i llengües.
2. Anàlisi de la relació entre migracions humanes i l’entorn físic.
3. l’entorn físic com a determinant de la conducta humana, tant col∙lectiva com individual.
En la seva obra potser exagera sobre la influència del medi ambient. Degut a la seva influència per Darwin,
introdueix un nou sentit a la paraula “levensraum” que en alemany significa espai vital. En les societats hi
ha una competència per tenir un espai vital. Els Nazis ho van fer servir com a argument per justificar les
seves invasions.
Helen Sample – Geògrafa i gran escriptora. Considerava que la capacitat de l’home per canviar davant de
cada medi és molt important. Si canviem l’entorn canviarem els éssers humans. La gent té la conducte que
té per la influència del medi per l’estructura de la societat. És una lluitadora del racisme i vol fer entendre
que el que dóna lloc a la ignorància de certes persones no és la biologia sinó el sistema social en el qual es
troba cadascú.
Vidal de la Bloche – Critica el determinisme sense menysprear el medi ambient. Considera que la
naturalesa no és més que una consellera. Creu que el medi no ens marca radicalment sinó que les opcions
per esdevenir un tipus de persona són molt àmplies.
Ecologia
Els Ecòlegs concebien la comunitat biòtica, en termes de desenvolupament, com un procés de creixement,
des de la infància i joventut fins la maduresa i vellesa. L’ecologia i la biogeografia investigaven les relacions
entre espècies. Van dedicar especial atenció a (es pot aplicar a les ciències socials):
‐ Simbiosi
‐Mutualisme
‐Comensalisme
‐Parasitisme
12
Alejandro Batlle
2n Ciències Ambientals
L’organisme era com una metàfora orgànica (es pot aplicar a les ciències socials):
¾ Espècie – Funcions equiparables a una cèl∙lula
Distingir entre els diferents
ordres d’organització
¾ Població – Funció com a òrgan
¾ Comunitat – Equiparable al cos
Els nous conceptes ecològics i els avenços de la comprensió de la relació entre els organismes i el seu
entorn va construir una base sobre la qual es van crear dues escoles de ciències socials durant els anys vint
i trenta.
Ecologia humana
Æ
Escola sociològica
Ecologia cultural
Æ
Escola antropològica
Ecologia humana – Escola de Chicago
Estudiava les ciutats. Concretament les situacions espacials entre els grups socials (mutualisme, simbiosi...).
Dinàmiques dels barris en les comunitats urbanes. La terminologia ecològica es feia servir per descriure la
societat (invasió, simbiosi, comensalisme, successió, etc.). Æ No en el sentit negatiu sinó simplement
biològic.
S’interessava per les posicions relatives dels grups socials: la interacció entre les institucions,
organitzacions, comunitats i conducte a les societats. La competència pel territori tot sovint ha provocat
problemes socials. Per evitar aquests problemes era molt important tenir informació de cada grup social.
La ciutat de Chicago va ser com un laboratori d’ecologia humana ja que es trobava en un procés accelerat
d’urbanització en aquella època. Aquesta escola va fer molts estudis empírics en sociologia ecològica.
Estudis de problemes socials en el marc de la ciutat. Van poder saber quins problemes hi havia a cada lloc
de la ciutat.
Ecologia sistèmica
El concepte “d’ecosistema” va ser introduït per primera vegada per Arthur Tansley el 1935. considerava
que el concepte més important era el sistema global. Tot el conjunt de factors físics formen el que en diem
medi ambient.
Ecosistema
=
Sistema social
(Ecologia)
(Sociologia)
Flux unidireccional d’energia i la transformació per part d’organismes. El motor d’aquest sistema és la llum
solar.
Productors (plantes, són la base alimentícia dels consumidors) i consumidors. Aquest concepte també es fa
servir en l’economia, sociologia i ecologia.
Transformació de l’energia – dos lleis de la termodinàmica
-
No hi pot haver creació o destrucció de matèria, sinó transformació
13
Alejandro Batlle
-
2n Ciències Ambientals
Quan es produeix aquesta conversió sempre és per donar lloc a una forma menys organitzada i més
dispersa (entropia)
L’ecologia contemporània estudia el flux d’energia a través d’ecosistemes en termes de “inputs” i “outputs”
en un sistema de producció. És un paral∙lelisme entre l’ecologia i l’economia. Els organismes s’agrupen
segons la manera que processen o consumeixen energia. Així els podem classificar segons els hàbits
d’alimentació i això vol dir que cada organisme es troba en algun nivell tròfic. Sempre, a la base de
qualsevol xarxa tròfica, hi trobem els “productors primaris” o “autòtrofs”.
Exemple I de xarxes tròfiques i contaminació –Mercuri a Suècia als 60
A Suècia hi havia un ampli ús del mercuri en el sector industrial (fabricació de piles), en l’agricultura
(pasticides) i en explotacions forestals per evitar l’aparició de fongs. Era un procés molt lent ja que
s’alliberaven en poques quantitats.
Exemple II de xarxes tròfiques i contaminació –Mercuri a Minemata (Japó)
Minemata és una golf del Japó on hi va haver un alt alliberament de mercuri que es va bioacumular al nivell
més alt de la cadena tròfica, els peixos. L’alimentació per peixos de la població va provocar més d’un
centenar de mors per danys neurològics.
Aquesta informació va arribar a Suècia hi van adonar‐se que ells també n’havien abocat massa. Durant els
anys seixanta, degut a la millora tecnològica es va descobrir que s’havien acumulat mercuri en sediments
de llacs i al camp. Encara que aquest mercuri es trobés en forma de compost orgànic, no hi havia cap
procés de biodegradació.
Es van trobar quantitats importants de mercuri però, a més a més, s’havia dispersat lluny del focus inicial.
Es van fer estudis sobre organismes susceptibles i indicadors de la presència de mercuri:
-
Faisans
-
Llucet de riu (Exos lucius)
Acumulaven nivells importants de mercuri
El llucet de riu era un producte de consum de luxe, així que les persones que l’ingerien eren de classe social
alta. Les primeres mobilitzacions que es van dur a terme contra aquest problema ambiental van ser
organitzades per classes mitjanes i altes. És el primer moment històric on es veu que els problemes
ambientals comencen a afectar a tothom i no només a la classe baixa com sempre havia estat. És el primer
indici d’un Problema Ambiental Globalitzat.
A partir d’aquest moment els països desenvolupats comencen a tenir una nova percepció del medi
ambient. Indicadors:
-
Mobilitzacions socials – Per temes monotemàtics (plom a Anglaterra,, moviment
antinuclear, mercuri a Suècia...)
-
La creació de les ciències ambientals com a carrera universitària. Augmenta molt l’oferta en
moltes universitats a partir dels anys 70.
14
Alejandro Batlle
2n Ciències Ambientals
Amb la Segona Guerra Mundial, amb l’aparició de la bomba atòmica, es van fer proves atmosfèriques que
determinaven la radiació. Es va descobrir que el transport d’aquestes radiacions és a nivell planetari així
que fins i tot afecta lluny del focus inicial. A més, no distingeix entre classes socials així que afecta a
tothom.
Rachel Carson va escriure “La primavera silenciosa” l’any 1962 i amb aquesta obra va ser la primera a
denunciar les noves formes de contaminació. Va ser un gran llibre de divulgació per entendre els nous
problemes de contaminació. Escriu en contra dels pesticides sintètics. Tot i ser molt dramàtic enganxa el
nucli del problema: els contaminants ja no són com els de la revolució industrial, ara ja no es queden en un
lloc permanent sinó que es transporten globalment.
Va ser una dona molt criticada i desqualificada per la indústria química del moments i per múltiples
arguments masclistes.
Ara els contaminants són invisibles i de difícil detecció. Això preocupava molt a la població. Són formes més
democràtiques de contaminació. Aquest context és reflectit a l’obra d’Ulrich Beck en 1986. avarca a tota la
societat i no només els grups més vulnerables (Democràtic). L’obra tracta de la primera proliferació, la
nostra percepció dels riscos, la percepció traduïda a l’acció social (volem fer coses per millorar, nous
moviments socials) i la relació dels nous riscos amb la classe mitjana.
I. Descriu les característiques i implicacions de nous riscos i perills generats per la modernització
(procés accelerat de canvi econòmic i social). Això no és el mateix que la societat industrial clàssica
sinó que determina la societat actual com a Societat de Risc. A ala societat industrial els riscos eren
visibles i tangibles, a més, només afectaven a les classes baixes.
II. La societat actual és plena de nous riscos que no són visibles que generen una sensació d’inseguretat
i d’incertesa a tota la societat. Això és traduït a Riscos Socials actuals. Ja no hi ha un treball fixa per a
tota la vida i això ha estat degut al procés de modernització de la societat. La introducció de la dona
al món laboral també ha generat incertes. A més a més, cada vegada hi ha una actitud individualista
més ferma.
III. L’autor estudia el rol ambigu de la ciència. Això té una incidència sobre la percepció i l’acció política.
Es centra en el caràcter irreversible i invisible de molts dels possibles danys. Considera que la ciència
avui en dia és una causa dels nous problemes de la societat. Al mateix temps, però, pot detectar
quests danys invisibles i per tant també pot resoldre aquests problemes. Això genera una percepció
ambivalent de la societat respecte la ciència. Anteriorment s’havia considerat la ciència com a
progrés i salvació. Avui dia screiem en aquesta ambivalència. Els riscos ja no són atribuïbles a les
forces naturals sinó a les decisions humanes. Aquesta presa de decisions és poc transparent i
oligàrquic dels processos que distribueixen els riscos.
Guiddens
Era un sociòleg britànic qu va distingir entre el risc extern (causat per la naturalesa: terratrèmols,
tsunamis...) i el risc manufacturat creat per l’impacta del coneixement científic i pel mateix
15
Alejandro Batlle
2n Ciències Ambientals
desenvolupament de l’economia. L’impacta d’un risc extern no és el mateix a cada lloc, depèn del
desenvolupament de cada societat (no és el mateix un terratrèmol al Japó que a la Índia).
El risc es relaciona amb la probabilitat i la incertesa. El risc fa referència a la possibilitat de dany i el perill fa
referència a la font de risc també conceptualitzada com a factor de risc. Aquest risc baixa a mesura que es
vagin augmentant les mesures de seguretat. Mai hi haurà un risc zero mentre no desaparegui totalment el
perill o factor de risc.
Perspectives estadisticoprobabilistic
o
Estudis epidermològics – descriu l’estat de salut d’una població, la freqüència i distribució dels
trastorns i possibles associacions entre factors de risc i uns danys a la salut.
o
Estudis toxicològics – possibilitat de danys en problemes d’éssers vius ocasionats per substàncies
perilloses.
o
Risk analysis ‐ intent de predir la probabilitat d’errors o fallides en la seguretat e sistemes
tecnològics complexos (en absència de dades suficients del sistema sencer). És molt exacte però hi
ha elements d’incertesa.
Estudis o perspectives socials
Aquests estudis són sociològics, psicològics i antropològics. Es basen sobretot en la cultura com a
conformador de valors i aquests valors com incideixen en la percepció d’un risc. Amb això tenim en compte
la construcció social. Teoria de la mobilització, actor racional (interessos i mitjans més adequats). Cada
societat té percepcions diferents de cada risc.
Atributs de risc (llistat)
‐ Voluntariat
‐ Coneixement
‐ Controlabilitat
‐ Familiaritat
‐ Abast – escala
‐ Transparència
‐ Reversible
La societat davant dels riscos ambientals.
En un moment en que els éssers humans som sedentaris provoquem i produïm riscos. Hi ha una relació
entre activitat productiva i degradació ambiental. Les primeres ciutats estats tenien problemes d’aigua i es
van elaborar lleis en contra l’abocament de residus als rius. En aquest aspecte ja hi havia consciència de
degradació.
París i Londres van tenir problemes de contaminació atmosfèrica molt greus. El moment d’inflacció va ser
en la primera revolució industrial que va implicar la massificació (molta intensitat) i concentració de la
producció (en espais molt reduïts). Això produeix un augment de degradació ambiental molt important.
Aquest procés afecta molt a la classe baixa i és reflectit per molts autors del moment (Dickens i Engels a
destacar). En aquest moment, sens dubte , és on es veu clarament com els processos de contaminació
industrial afecten sobretot a la classe obrera. Els burgesos estan més aïllats d’aquests problemes
ambientals.
16
Alejandro Batlle
2n Ciències Ambientals
Per canviar aquesta situació lluitaven:
I. Sindicats
II. Grups reformistes
III. Grups filantròpics
I. Tenien un paper per millor el medi ambient ja que les condicions laborals dels treballadors eren
precàries també en aquest aspecte.
II. Van introduir millores a principi del segle XX. El més rellevant va ser el sanejament ambiental –
introducció del clavegueram i el control d’aigües ‐ que va significar una millora de salut per a la
majoria. Va augmentar l’esperança de vida i va disminuir la mortalitat infantil. El descobriment de
l’antibiòtic i vacunes va ser important però ho va ser més la millora de l’aigua i l’aire
III. Era gent que tenia por de les plagues. Tot i així hi havia gent d’aquesta classe que pensava que calia
actuar per millorar
Nova revolució productiva. Amb això va venir associats nous riscos manufacturats. Aquests van ésser els
pastissides i els metalls pesants. Aquests contaminants no es queden en el lloc d’origen (ex: Xernovil) sinó
que a més a més tenen la capacitat d’arribar a totes les persones del planeta sense distinció de classes.
Tothom està exposat als nous riscos. Aquests no són visibles a simple vista i això genera una immensa
sensació d’inseguretat (comentat en classes anteriors).
Això provoca una nova percepció dels riscos i per tnant es tradueix a una nova acció social i política. Podem
parlar d’una ambivalència davant de les noves tecnologies i riscos manufacturats. Amb això apareix el
NIMBY (not in my back yard).
A partir d’aquí apareixen molts moviments ambientalistes compostos principalment per gent de classe
mitjana (universitaris, professors, intel∙lectuals...). inicialment aquests moviments estaven pensats en
contra coses concretes (ex: moviment antinuclear). També va aparèixer el logo de think globally act locally.
Als anys setanta, amb la crisi ambiental del 1973, van apareixer moviments alternatius que no pensen
únicament en els problemes ambientals sinó que engloben altres causes. Els partits polítics verds, cap als
anys setanta/vuitanta, van començar a tenir presència institucional. Van tenir importància en Alemanya en
el parlament regional i nacional. Cap els anys noranta van tornar a aparèixer els moviments monotemàtics i
la seva nova forma de fer activisme van ser les ONG.
17
...