Tema 2.2 [CAT] - Gimnospermes: Coniferopsida (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Biología - 4º curso
Asignatura Biologia i diversitat de les fanerògames
Año del apunte 2016
Páginas 10
Fecha de subida 01/04/2016
Descargas 1
Subido por

Vista previa del texto

BIOLOGIA I DIVERSITAT DE LES FANERÒGAMES 4t BIOLOGIA Tema 2.2: Gimnospermes – Coniferopsida La classe Coniferopsida és la més diversa d’entre les Gimnospermes, amb 7 famílies i 601 espècies, majoritàriament arbòries (i algunes arbustives).
Tot i això, tenint en compte la possible posició filogenètica de les Gnetopsida (tema 2.1) podria no ser un grup monofilètic. Algunes característiques freqüents en les coniferòpsides són la presència de fulles persistents i la disposició dels òrgans reproductors en estròbils.
Les Coniferopsida es troben mundialment distribuïdes, tot i que són dominants sobretot en climes temperats i freds i especialment en l’hemisferi nord i/o carenes muntanyoses.
F. Pinaceae Família que compren 11 gèneres i 232 espècies, àmpliament repartides per les regions temperades de l’hemisferi nord. Moltes d’aquestes espècies són elements dominants d’ecosistemes i tenen una gran importància, tant ecològica com econòmica (aprofitament de la fusta). Se’n té un registre fòssil des del Cretaci.
Les característiques més freqüents en aquesta família són la presència de fulles perennes (menys en Larix) i de forma acicular o linear.
subF. Abietoideae Subfamília de plantes caracteritzades per tenir les fulles distribuïdes helicoïdalment sobre macroblasts (gèneres Abies, Picea, Pseudotsuga).
Abies alba Aquest arbre es força comú a Europa, però a la Península només el trobem en 3 nuclis: San Juan de la Peña y Sierra oroel, Sierra de Guara i Montseny. En aquestes zones forma boscos purs o mixtes entre 700 i 2.000m d’altitud. Les fulles es troben en disposició complanada helicoïdal BIOLOGIA I DIVERSITAT DE LES FANERÒGAMES 4t BIOLOGIA *Distribució genètica d’Abies A l’àrea Mediterrània, les diferents espècies d’Abies es poden agrupar en 5 grups genètics, tenint en compte un marcador genètic mitocondrial. Seguint aquest patró, l’espècie A. alba presenta dues poblacions genètiques (groc i vermell) i, en canvi, hi ha altres grups genètics que inclouen vàries espècies. Seguint aquests patrons es pot considerar a l’espècie A. borisii-regis com un híbrid entre A. alba i A. cephalonica.
Abies pinsapo Aquesta espècie es troba genèticament relacionada amb els avets del Nord-Oest d’Àfrica. Viu en sòls pedregosos diversos, entre 1.000-1.800m i més de 1.000mm/any i té les fulles disposades helicoïdalment (no complanades). És un endemisme de la Península Ibèrica que es troba amenaçada per la pressió ramadera, incendis, etc., i només està distribuïda en 2.350ha. Creuant aquesta espècie amb A. alba s’ha aconseguit un híbrid artificial.
BIOLOGIA I DIVERSITAT DE LES FANERÒGAMES 4t BIOLOGIA Picea abies Aquesta espècie no es troba a la Península, la seva distribució va des dels Alps (on és abundant) fins al territori siberià. Les fulles es troben feblement complanades i són agudes, i les pinyes són pèndules, a diferència d’Abies, on són erectes.
Pseudotsuga menziensii Espècie amb pinyes petites pèndules que tenen bràctees tectrius molt exsertes. És una espècie invasora a la Península, viu normalment en muntanya silícica i no afavoreix la formació de sotabosc.
subF. Laricoideae En aquesta subfamília les fulles es troben distribuïdes helicoïdalment sobre macroblasts i braquiblasts (gèneres Cedrus, Larix).
Cedrus Hi ha 3-4 espècies del gènere Cedrus: C. atlàntica, C. deodora, C. Libanii i C. brevifolia (considerada en alguns casos com a subespècie de C. libani). Es troben en alta muntanya seca i tenen fulles perennes i pinyes erectes amb les bràctees molt compactades.
Larix En aquest gènere trobem 2 espècies europees: L. decidua (Alps centrals i Càrpats) i L.
sibirica (Sibèria). Són arbres caducifolis, d’aspecte més prim que Cedrus i amb pinyes més petites.
BIOLOGIA I DIVERSITAT DE LES FANERÒGAMES 4t BIOLOGIA subF. Pinoideae En aquesta subfamília les fulles es troben en grups de 1 a 5 en braquiblasts. Conté només el gènere Pinus, però aquest té 110 espècies distribuïdes per tot l’hemisferi Nord temperat (6 autòctones a la Península).
Les esquames tectrius dels cons degeneren i les seminíferes es lignifiquen en madurar les pinyes.
Pinus sylvestris És el pi més abundant d’Europa (tot i que té una variabilitat genètica molt baixa i el trobem normalment entre 600 i 1.800m. Té pinyes petites, amb escudets prominents, i fulles curtes (3-6cm).
Pinus pinaster Pi amb pinyes d’escudets sortints i fulles llargues (10-27cm), endèmic del Mediterrani occidental (el trobem entre 0-1.500m).
Pinus radiata Espècie Americana que s’ha trobat naturalitzada a la Península (no arriba a formar boscos). Es pot distingir per les seves pinyes asimètriques i sèssils.
BIOLOGIA I DIVERSITAT DE LES FANERÒGAMES 4t BIOLOGIA Pinus canariensis Pi de les Canàries que es distingeix per presentar les fulles agrupades de 3 en 3.
Pinus longaeva Pi de les Rocalloses, el trobem a Califòrnia, Nevada i Utah, entre 1.700 i 3.400m. Es tracta d’una espècie molt longeva (pot arribar fins als 4.800anys) que pot arribar fins als 16m d’alçada (creixement irregular). Actualment la seva àrea de distribució s’ha vist reduïda.
F. Araucariaceae Família amb 3 gèneres i 40 espècies, principalment de zones humides o montanes de l’hemisferi sud. En totes les espècies trobem les fulles en disposició helicoïdal, els estròbils masculins llargs i cilíndrics i amb nombrosos esporofil·les i els estròbils femenins erectes i amb esquames que contenen 1 llavor.
La màxima diversitat de la família es troba a Nova Caledònia (zona molt petita però amb una biodiversitat molt característica), amb 13 espècies. Algunes espècies (Araucaria) són utilitzades com a ornamentals.
F. Podocarpaceae Família amb 18 gèneres i 173 espècies, majoritàriament típiques de l’hemisferi Sud, equivalents als pins de l’hemisferi nord en quant a importància ecològica i econòmica per la fusta. Es tracta d’arbres o arbustos generalment dioics, de fulles perennes en disposició helicoïdals o oposades, estròbils microesporangiats cilíndrics amb molts microsporofil·les i megasporofil·les amb 2 esporangis amb cons femenins reduïts a unes poques bràctees carnoses o esquames. Les llavors solen estar recobertes per un pseudofruit carnós.
El principal gènere de la família és Podocarpus, amb 105 espècies.
BIOLOGIA I DIVERSITAT DE LES FANERÒGAMES 4t BIOLOGIA F. Sciadopityaceae Família endèmica del Japó, formada només per una espècie (Sciadopitys verticillata).
Aquesta és una planta monoica, de llavors estretament alades. Es coneixen fòssils d’aquesta família del Cretaci superior i durant el Terciari era comú a Europa.
F. Taxaceae Família amb 5 gèneres (1 endèmic de Nova Caledònia) i 17 espècies, distribuïdes majoritàriament en l’hemisferi Nord. Es tracta d’arbres o arbustos de fulles simples, persistents, sovint dístiques; amb cons masculins globosos i cons femenins reduïts a 1-2 primordis seminals protegits per bràctees decusades. La llavor és protegida per un aril carnós.
Taxus baccata Única espècie europea, la trobem en zones muntanyoses, sobretot en sòl calcari sec, no arribant a formar boscos. Té les fulles complanades, l’escorça estriada, primordis seminals solitaris i estròbils petits. És molt utilitzada com a ornamental en països nòrdics.
BIOLOGIA I DIVERSITAT DE LES FANERÒGAMES 4t BIOLOGIA Taxus brevifolia Semblant a T. baccata però de distribució Nord-Americana. De la seva escorça se n’extreu paclitaxel, una substància amb propietats antitumorals (efectes encara poc clars).
F. Cephalotaxaceae Família amb només 1 gènere i 6 espècies, trobades des de l’Himalaya fins al Japó. Són arbres o arbustos de fulles linears, generalment en 2 fileres (semblant als avets), estròbils microsporangiats globosos en grups axil·lars de 6-8 i estròbils megasporangiats amb parells de bràctees decusades amb 2 primordis cadascuna (principal diferència amb Taxaceae), dels quals només 1 es desenvolupa. L’aril carnós és de color fosc, amb aspecte d’oliva.
F. Cupressaceae Família amb 30 gèneres i 142 espècies, àmpliament distribuïda i amb 3 gèneres autòctons de la Península. Es tracta d’arbres i arbustos resinosos, de fulles perennes, de forma acicular o esquamiforme (la forma pot variar dins la mateixa espècie). Hi distingim dues subfamílies: Taxodiaceae (parafilètica), de fulles alternes, i Cupressaceae (grup que surt de l’anterior), de fulles oposades o helicoïdals.
Les estructures sexuals de les Cupressaceae solen ser més o menys constants. Les femenines consten de 3 bràctees que poden desenvolupar-se en proteccions carnoses o llenyoses (pseudofruits), i les masculines s’estructuren en cons de microsporofil·les amb 2-6 sacs pol·línics cadascuna.
Juniperus communis Arbust dioic de fulles aciculars amb una banda al revers, organitzades en verticils de 3. La trobem en zones fredes i/o muntanyoses (02800m) i fa un pseudofruit blau (del que s’extreu la ginebra). N’hi ha dues subespècies: la communis (forma més erecte) i la alpina o nana (rastrera, de zones alpines).
BIOLOGIA I DIVERSITAT DE LES FANERÒGAMES 4t BIOLOGIA Juniperus oxycedrus Arbust dioic més laxa amb distribució Mediterrania (0-1.500m) i de fulles amb dues franges, organitzades en verticils de 3. Forma un pseudofruit verdós-marronenc. La subespècie macrocarpa es troba en dunes marítimes.
Juniperus phoenicea subsp. phoenincea Arbust o arbre monoic, amb fulles esquamiformes en verticils de 3-4, i gàlbul vermellós.
El trobem en carenes calcàries juntament amb Buxus, entre 0 i 1.800m. Trobem la subespècie turbinata a les costes litorals (en queden unes petites formacions a Tarragona).
Juniperus thurifera Arbre dioic, de fins a 20m, amb fulles esquamiformes decusades i gàlbul blau fosc. El trobem en muntanya mediterrània seca (300-1.600m) i n’hi ha algunes poblacions africanes, molt diferenciades genèticament (subsp. africana).
BIOLOGIA I DIVERSITAT DE LES FANERÒGAMES 4t BIOLOGIA Juniperus sabina Arbust dioic, rastrer (port semblant a J. communis alpina), amb fulles esquamiformes i gàlbul blau fosc. Es troba en alta muntanya mediterrània (900-2.750m).
Cupressus sempervirens Arbre monoic, de fins a 35m, originari de la Península Balcànica, però plantat des de fa milers d’anys a la Península. Presenta fulles esquamiformes (aciculars en plàntula) oposades i forma un gàlbul llenyós.
Cupressus arizonica Parent americà de l’anterior, trobat al Sud dels EEUU i Nord de Mèxic. Aquest té l’escorça vermellosa, les fulles de color grisós i un port de forma piramidal. Viu en zones continentals, fredes i seques.
Tetraclinis articulata Arbre monoic Africà (petita població a Múrcia), que viu en sòls secs i calcaris (0-1.800m), de fulles esquamiformes en verticils de 4 i gàlbul llenyós de 4 esquames. Forma boscos en lla zona baixa del Marroc, on és molt comú.
BIOLOGIA I DIVERSITAT DE LES FANERÒGAMES 4t BIOLOGIA Thuja plicata i T. occidentalis Dues espècies d’Amèrica del Nord, usades aquí com a ornamental, que tenen la característica de formar les fulles en un sol pla.
Sequoiadendron giganteum Arbre molt alt i longeu, de fins a 83m i >3.000 anys, que trobem a Califòrnia i Sierra Nevada, entre 900 i 2.700m. A Europa es troba plantat.
...

Comprar Previsualizar