Bloc 1 i 2 fisiologia respiratori (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Lleida (UdL)
Grado Medicina - 2º curso
Asignatura Cardiorespiratorio
Año del apunte 2014
Páginas 5
Fecha de subida 22/01/2015
Descargas 7
Subido por

Vista previa del texto

FISIOLOGIA RESPIRATORIO FISIOLOGIA DEL SISTEMA RESPIRATORI Alba Morant Giménez BLOC1. FUNCIONS DEL SISTEMA RESPIRATORI El sistema respiratori fa dos tipus de funció: · Funcions respiratòries · Funcions no respiratòries CONCEPTE DE RESPIRACIÓ v Respiració cel·lular: interacció intracel·lular del oxigen com a molècules per a produir CO2, aigua i energia v Respiració externa: moviment de gasos entre el ambient i les cèl·lules del organisme.
Es du a cap per els sistemes respiratori i circulatori.
ESTAPES DE RESPIRACIÓ 1. Ventilació o intercanvi de gas, entre l’atmosfera i els alvèols pulmonars.
2. Intercanvi de oxigen per CO2, entre l'aire de l’alvèol i la sang.
3. Transport d'oxigen i CO2 entre els pulmons i els teixits.
4. Intercanvi d'oxigen i CO2 entre la sang i els teixits.
FUNCIONS RESPIRATORIES Introduir l'oxigen dins de l'organisme i eliminar el CO2 resultant del metabolisme cel·lular. La seva principal funció es el intercanvi de gasos.
Fases: Ø Ventilació Ø Difusió Ø Unió del O2 a l'hemoglobina Ø Transport fins la cèl·lula Hi ha una intima relació entre els alveols i els vasos, per fluir d'un sistema a un altre. Hi ha una sèrie de cèl·lules, però els que més ens interessarà serà els pneumocits II per producció de surfactant.
FUNCIONS NO RESPIRATORIES · Depòsit de sang: els vasos son molt distensibles. La red capil·lar està íntimament en contacte amb els alvèols per millorar el intercanvi de gasos. Aquest intercanvi de gasos si no hi ha molts vasos tindríem un problema igualment.
· Intercanvi de líquids: la sang amb un segons es suficient en condicions fisiològiques per que hi haja un intercanvi bo de gasos. El problema es mantindre l’alvèol lliure de qualsevol líquid (nomes 0,3 µm separa l'aire alveolar de la sang del capil·lar). Si un vas passa sang a un alvèol estaríem parlant d'una hemorràgia pulmonar, i si augmenta de pressió al vas és el que anomenaríem un edema pulmonar.
· Funció respecte als pèptids: síntesi, metabolisme, secreció i degradació de pèptids. Són substancies molt vasoactives. Els més importants: o Substància P: augmenta la permeabilitat vascular, vasodilatació. Augmenta també a nivell dels bronquis la secreció mucosa produeix vasoconstricció.
1 FISIOLOGIA RESPIRATORIO Pèptid vasoactiu intestinal (VIP): intervé en la secreció de moc en el transport mucociliar. Inhibeix la alliberació de mediadors de les cèl·lules plasmàtiques amb efectes antiinflamatoris. I es un potent vasodilatador.
o Pèptid natriurètic auricular (PNA): té una acció broncodilatadora a la via inhalatòria a altes dosis. La dilatació auricular estimula la seua alliberació. Té un efecte autocrí per regular els seus nivells plasmàtics.
o Endotelines (ET- 1, 2, 3,): la uno és la mes potent, ademes de que es vasoconstrictora i se la ha correlacionat amb la hipertensió pulmonar.
o Neurokinina A i B o Neuropeptis Y o Bombesina o Somatostatina o Calcitonina o Pèptids relacionats amb la gastrina Funció de regulació i de modulació: surfactant pulmonar, pH i temperatura. El surfactant pulmonar lo que da es reduir la tensió superficial en els alvèols i redueix la possibilitat de que l’alvèol es col·lapse durant la respiració. La síntesi és importantíssima per: Mantindre la tensió superficial (mante els alvèols expandits per a la difusió).
És un potent estimulador de la funció dels macròfags (mecanisme de defensa).
Modera i afavoreix les funcions alveolars i de les vies àrees petites.
Millora l'aclariment mucociliar.
Captació i alliberació de substancies vasoactives: 1. Angiotensines I, II 2. Vasopressina 3. Amines vasoactives 4. Prostaglandines E , F 5. Leucotriens o · · · · · · Hi ha substancies vasoactives que son inactivades parcial o totalment pel pulmó: 1. Bradicina 2. Serotonina 3. Prostaglandines E1, E2, F2 4. Noradrenalina Substàncies vasoactives sense afectació significativa en el pulmó: 1. Adrenalina 2. Prostaglandines A1, A2 3. Angiotensina II 4. ADH Substàncies vasoactives/ broncoactives metabolitzades en el pulmó: metabòlits de l'àcid araquidònic.
· · · Funcions de defensa del pulmó, immunològiques o no Síntesi de proteïnes (col·làgena i elastina) i immunoglobulines Funció de calfar, humidificar i filtrar l'aire (cèl·lules amb cilis vibràtils). Per la funció de filtració tenim unes cèl·lules que eliminen partícules de 4-6 µm, a una velocitat de 1cm/minut. Tenen cilis vibràtils que oscil·len entre 10-20 cops per minut. Uns 60 milions de partícules entren durant el dia. Son digerides per macròfags i eliminades per la tos 2 FISIOLOGIA RESPIRATORIO · · (un mecanisme de defensa) i la expectoració. El síndrome del cili immòbil és una enfermetat que les cèl·lules no poden menejar les cèl·lules per lo que es produeixen moltes infeccions a la via respiratòria.
Regulació del transport de sodi a través d eles cèl·lules epitelials alveolars en les lesions produïdes per l'oxigenació hiperbàrica.
L’òxid nítric (NO) es alliberat a nivell del endoteli i incrementa la relaxació de la musculatura llisa vascular. També és un marcador d'inflamació de la via respiratòria baixa.
El sistema respiratori comença amb el nas (via respiratòria alta) BLOC 2. VENTILACIÓ PULMONAR El volum corrent fisiològicament esta al voltant de 500ml. És el volum d'aire que mobilitzem en una respiració normal. Es mesura amb un espiròmetre.
L'espai mort anatòmic esta al voltant de 150 ml. És la zona del pulmó no funcional incapaç del intercanvi de gasos, és a dir, tota la zona fins arribar als bronquíols respiratoris.
El volum corrent o total seria la suma de l'aire mort anatòmic (VD) més el volum alveolar (VA): VT = VD + VA -Ventilació total(VT): volum que abandona el pulmó a cada minut.
-Ventilació alveolar (VA): volum de gas fresc que ingressa en la zona respiratòria cada minut.
(500-150)x15 = 5250 ml MESURA DE LA VENTILACIO ALVEOLAR La ventilació alveolar representa la quantitat d'aire inspirat fresc disponible per al intercanvi gaseos. Pot medir-se a partir del càlcul de l'espai mort: VT = VD + VA VT x n = VD x n + VA x n VE (ventilació espirada total)= VD + VA Ventilació alveolar= VE - VD O tenint en conter el intercanvi gaseos: VCO2 = VA x CO2% / 100 Aquesta forma consisteix en mesurar la concentració de CO2 en l'aire espirat. Donat que a l'espai mort anatòmic no hi ha intercanvi gaseos, no hi a CO 2 al final de la inspiració. El CO2 espirat prové del gas alveolar.
VCO2: volum de CO2 espirat per unitat de temps Al quocient CO2% / 100 se li denomina concentració fraccional alveolar i es designa per FCO2.
3 FISIOLOGIA RESPIRATORIO VA = (VCO2 x 100) / CO2% La pressió parcial de CO2 (PCO2) és proporcional a la concentració fraccional de gas en els alvèols.
PCO2 = FCO2 x K, on K és una constant VA= (VCO2 / PCO2) x K En individus sans, sense enfermetat pulmonar, la PCO2 del gas alveolar i de la sang arterial son casi idèntiques, per lo que espot utilitzar la PCO2 arterial per a determinar la VA.
En trastorns respiratoris, també pot utilitzar-se este procediment, però el valor que s'obté és la VA "efectiva", no el volum teòric ja que ve condicionada per la patologia que té el pacient.
La relació entre la ventilació alveolar i la PCO2 arterial és importantíssima. Si la ventilació alveolar es redueix a la meitat (i la producció de CO2 permaneix constant), la PCO2 alveolar i arterial es dupliquen. Una persona que hiperventile la PCO2 és baixa, si la persona hipoventile la persona té una PCO2 alta.
ESPAI MORT ANATÒMIC L'espai mort representa el volum del sistema respiratori que no arriba a les zones d’intercanvi gaseos.
En condicions normals l'espai mort anatòmic (EMA) coincideix amb l'espai mort fisiològic (EMF) En patologia, part dels alvèols perden la seua capacitat de intercanvi de gasos amb la sang, següent el EMF>> EMA En una inspiració màxima, el que augmenta és el volum alveolar, dons el volum del EMA és pràcticament constant.
· · · · · Augment amb les inspiracions forçades (varia amb el grau de expansió pulmonar) Espai ventilat, però no perfundit (relació ventilació / perfusió d'infinit) S'afecta per l'acció dels fàrmacs Depèn també del tamany i de la postura del pacient Oscil·la entre 130 i 180 ml L'espai mort anatòmic es pot mesurar de dues formes: 1. Mitjançant el mètode de Fowler 2. Tècnica de nitrorama en respiració única: respires nitrogen sols. Fas una respiració única. Primer surt l’aire de l’àrea traqueal i bronquial (l’espai mort). En aquestes zones no hi ha molt nitrogen, i aquesta primera fase es mesura amb el mètode de Fowler. I després al sortir tot el nitrogen t’indica l’estat de la respiració alveolar. Ens dona el resultat de com està la via perifèrica.
4 FISIOLOGIA RESPIRATORIO L'ESPAI MORT FISIOLÒGIC · Inclou els espais morts anatòmic i alveolar · És un paràmetre funcional · Per a la seva medició s'utilitza el mètode de Bhor, que mesura el volum del pulmó que no elimina el CO2.
VT x VE = VA x FA · En pacients amb EPOC l'espai mort fisiològic pot considerar-se gran degut a la discrepància entre el flux sanguini i la ventilació pulmonar.
DIFERÈNCIES REGIONALS EN LA VENTILACIÓ - Les regions declives ventilen més que les zones altes - La ventilació per unitat de volum és més alta a prop de la base dels pulmons i es torna progressivament menor cap al àpex.
5 ...