Introducció - Vertebrats (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Girona (UdG)
Grado Biología - 3º curso
Asignatura Vertebrats
Año del apunte 2016
Páginas 3
Fecha de subida 12/04/2016
Descargas 35
Subido por

Vista previa del texto

VERTEBRATS Marta Galceran INTRODUCCIÓ Els vertebrats són un subfílum de METAZOUS CELOMATS DEUTERÒSTOMS CORDATS, de simetria bilateral.
+ Presenten FARINGOTRÈMIA, estan proveïts d’un teixit ossi format per VERTEBRES que protegeixen el SISTEMA NERVIÓS EPINEURE i estan dotats d’una cefàlica o encèfal, protegit per un CRANI.
La part de dalt és la d’un cordat i amb la part de baix es converteix en la definició d’un vertebrat.
és una qualitat molt primitiva. Es veu molt bé en els peixos, l’aigua entra per la boca i surt per l’opercle perquè travessa els forats de la faringe, a nivell dels mamífers ho tenim en estat embrionari. Les estructures que suporten la llengua i la faringe deriven d’aquesta estructura faringotremàtica.
Hi ha organismes fòssils que es consideren vertebrats però no tenen vertebres, per això se’ls hi hauria de dir craniats, perquè tots el vertebrats tenen crani.
Tots els invertebrats són hiponeures, la via nerviosa es troba en posició ventral, i tots els vertebrats són epineures, la via nerviosa es troba en posició dorsal.
A l’esquerra es representen els grans canvis evolutius.
A partir del procés d’encefalització comença l’aparició del crani (estructura de protecció).
Això dóna lloc a la formació del cap i apareixen dos grups:   1 Els molt primitius, no tenen escates de protecció, aquesta la fan amb una massa gelatinosa que dóna mal gust als depredadors. Ja hi ha encefalització, però no tenen crani, no hi ha mandíbules. Tenen boca tubular protràctil reticulada, i per això s’alimenten d’animals molt dèbils i cadàvers.
Els són les llamprees, són paràsits primitius no mandibulats, amb dents amb la que s’enganxen als seus hostes VERTEBRATS Marta Galceran Aquests dos grups formen el grup (sense mandíbules).
A partir de les llamprees comença a ser evident l’aparició de vertebres.
Tots els demés grups ja són (amb mandíbules). A partir d’aquí els vertebrats s’han pogut diversificar molt perquè han pogut conquerir molts ambients diferents. L’aparició de la mandíbula provoca canvis en el crani i les estructures cranials.
  tenen esquelet mineralitzat però de cartílag que és fort a dins de l’aigua, però no fora.
diversificació dels peixos ossis: o o o Actinopterigis: amb l’esquelet ossificat, tenen aletes amb radis.
Celacants: grup primitiu extingit Dipnoa: peixos pulmonats, tenen pulmons i respiren aigua. Amb aquests s’entén com van sortir els peixos del mar i l’aparició dels vertebrats terrestres. Tenen aletes carnoses, no tenen radis esquelètics a dins.
El grup més primitiu és el dels amfibis que encara no han pogut despendre’s totalment del medi aquàtic. Algunes espècies encara viuen a l’aigua (salamandres) i d’altres ja estan pràcticament independents de l’aigua (s’han trobat gripaus al desert).
Les aus i els rèptils estan molt propers evolutivament.
Cal diferenciar entre:   ous sense estructures de protecció a la dessecació.
amb protecció que permeten que les postes es puguin fer al medi terrestre, ja que estan protegits contra la dessecació.
En quin moment apareixen peixos i tetràpodes? L’aparició dels peixos és més antiga que la dels tetràpodes. La sortida de l’aigua es va produir en el Devonià.
El Tiktaalik és l’últim esglaó perdut de l’animal que va emergir de l’aigua en de Devonià (té 375 m.a. d’antiguitat).
És un animal encara entre peix i amfibi, amb aletes una mica radiades. Haurien pogut respirar aire, els peixos pulmonats tenen uns sacs que connecten al tub digestiu i s’omplen amb l’aire que entra per la boca.
En aquests animals la pell sol ser molt prima i la respiració cutània és molt important (en amfibis i peixos pulmonats). El fet de poder agafar oxigen de l’aire i unes aletes dures que permeten caminar pel terra el van permetre emergir de l’aigua.
El viuen en basses que es poden assecar i queden enterrats en el fang protegits en una massa mucosa, els permet sobreviure en llocs on altres peixos incapaços d’agafar O2 de l’aire, no haurien pogut sobreviure.
2 VERTEBRATS Marta Galceran Les llamprees i els myxinis en un moment van ser molt important i es van diversificar, però actualment hi ha molt poques espècies, estan molt ben adaptades a l‘ambient on es troben, però es mantenen molt poques.
Altres espècies han anat desapareixent. Els peixos cartilaginosos i ossis s’han anat diversificant i actualment hi ha molts. L’èxit evolutiu d’aquest grup és molt superior a la resta de vertebrats. La meitat de vertebrats que existeixen són (50% dels vertebrats).
Els amfibis es veuen en declivi perquè encara depenen molt de l’aigua. Els amfibis urodels (amb cua) depenen molt més de l’aigua continental i per això hi ha menys que d’anurs (sense cua).
Les tortugues estan molt poc diversificades.
Les aus s’han pogut diversificar molt gràcies a la capacitat de volar que els hi ha permès conquerir un ambient nou.
Es van descobrint espècies noves contínuament, sobretot de peixos perquè les tècniques d’exploració del mar són cada vegades més bones.
La vulnerabilitat dels diferents grups de vertebrats depèn molt de la seva capacitat de espècies que estan més en perill són aquelles que es troben restringides en ambients molt concrets.
. Les El procés d’extinció d’espècies s’ha augmentat terriblement a partir del 1800. Estem en el procés de la sisena extinció.
No es sap quantes espècies s’han extingit realment, però sí que hi ha un declivi més acusat.
AVALUACIÓ: Examen de preguntes curtes i molts esquemes i dibuixos muts (molta anatomia).  80% (R) Presentació informe pràctiques  20%  mínim un 5 (NR) 3 ...