Clase 2, Estadística i anàlisi de dades (2015)

Apunte Español
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Criminología - 1º curso
Asignatura Estadistica i anàlisi de dades
Año del apunte 2015
Páginas 4
Fecha de subida 17/02/2015
Descargas 30

Descripción

Apunts de la 2na clase d'Estadística i anàlisi de dades

Vista previa del texto

ESTADÍSTICA I ANÀLISI DE DADES, clase 2    Lliçó 2: L’OBTENCIÓ DE DADES I EL MOSTRATGE.    2.1. ​ El procés d’obtenció de dades: l’Enquesta    a. El primer pas es concebre l’enquesta i analitzar si es viable.  b. Posteriorment cal realitzar el disseny tècnic, on es senyalaran els objectius.  c. Quina població estudiarem?  d. Quan?  e. Quines característiques estudiarem?  f. Com donarem els resultats?  g. Quines preguntes farem?  h. Escollir el procediment de mostratge.  i. Mida de la mostra.  j. Com recollirem, depurarem i tractarem les dades.    Quan hem realitzat aquests passos que pertanyen al nivell teòric, haurem de realitzar  un qüestionari, triar els individus i realitzar tot el treball de camp.   Un com agafades les dades les analitzem i fem càlculs per arribar a unes conclusions.  Després es podran publicar.    2.2. ​ El qüestionari com a instrument per obtenir dades    *Qüestionari: Conjunt de preguntes que fem a les persones entrevistades. També pot  tenir les respostes incluides.    Solem trobar alguns problemes intrínsecs a l’hora de realitzar un qüestionari, com  saber què preguntar i com preguntar­ho o com realitzar el qüestionari.    ESQUEMA SOBRE QÜESTIONARIS    1. LES PREGUNTES    Cada característica de l’individu es una variable. Normalment cada pregunta recull una  variable (una característica). Hi ha variables que no requereixen pregunta i pot sortir  d’una pregunta diverses variables (de resposta múltiple).    1.1. ​ Tipus    A. Que donen categories excloents (si es d’una manera no es d’una altra).  ­ Obertes, tancades i semitancades.​  A les obertes no s’estableix cap tipus de  resposta, és de resposta lliure, són preguntes exploratòries, per establir un  contacte càlid amb l’entrevistat. Les tancades incorporen les respostes  possibles, s’ha de triar una de les respostes i han de ser exhaustives. En canvi,  a les semitancades hi ha l’opció d’”altres”.  ­ Nominals, ordinals i quantitatives:​  Les nominals tenen com a resposta un  nom. Les ordinals tenen com a resposta un nom que es pot ordenar (Molt  be/be/regular/malament/molt malament). I les quantitatives son números.   ­ Directes i indirectes.​  Les directes demanen allò que volen saber de forma  directa. “¿Va treballar la setmana passada?”. En canvi, les indirectes demanen  el que volem saber enmig d’altra informació. “Em podria dir si va realitzar  aquestes activitats la setmana passada? Anar al cinema/ anar a un restaurant/  treballar”.  ­ De resposta única​ : Només es pot triar una resposta. O resposta múltiple: on es  pot escollir més d’una i en algun cas es poden escollir totes i les has d’ordenar  segons la preferència.  ­ Multipreguntes​  (o preguntes en bateria): Utilitzem la mateixa formulació per  preguntar coses diferents. Exemple: Com considera que li van les coses  respecte: la família, la seva situació econòmica, les seves relacions laborals?  Molt be/ be/regular/malament… (en cada aspecte cal una resposta adient).  ­ Preguntes filtre​ : Si dius si a la primera pots passar a la segona. Com al  referèndum. La seva funció és evitar la resposta de les persones a les quals no  van destinades algunes preguntes següents. Si vull saber si una persona ha  posat una denúncia per un delicte caldrà que pregunti primer si ha sofert un  delicte.   ­ Preguntes de control o d’indentificació​ : de la mostra, de l’entrevistador o de  control del treball de camp.  ­ Preguntes que recullen la informació de l’entrevistat​ : com l’edat, el gènere o  l’ocupació. Ja que molts resultats es donen per l’edat o segons el gènere o el lloc  d’on provenen.    B. Segons la informació que es busca:  ­ De consistència​ : Per assegurar la veracitat i la fiabilitat de les respostes. Són  preguntes semblants redactades de forma diferent i situades a distància dins del  qüestionari.  ­ ­ ­ ­ ­ ­ ­ De fet​ : Per conèixer aspectes concrets sobre l’entrevistat o la seva forma  d’actuar en un esdeveniment passat.  De coneixement: ​ Per saber el grau d’informació de l’entrevistat sobre un tema.  D’intenció:​  Per conèixer els propòsits de l’entrevistat.  D’opinió.  D’expectatives​ .  D’actitud​ : mesuren la tendència sobre un fet o una idea.  De conducta:​  mesuren el comportament de l’entrevistat.    1.2. ​ Regles bàsiques per a la formulació de preguntes    1. El tema de la pregunta ha de ser rellevant per als objectius de la investigació.  2. Les respostes, si es possible, s’han d’ introduir al propi enunciat.  3. El llenguatge ha de ser senzill.  4. Mai han de ser esbiaixades (sesgadas). No han d’incloure cap tipus de motiu per  fer que la persona tendeixi per una resposta, ha de estar escrita de forma  objectiva.  5. Han de ser clares i enteses de la mateixa manera per tothom.  6. Evitar paraules abstractes: tipus, classe, espècie…  7. Cada pregunta ha de tenir una sola idea.  8. Les preguntes han de ser curtes i concises.  9. Han de ser específiques si fer referència al fet concret.  10. La redacció ha de ser personal i directa. Si es un tema delicat es millor  realitzar­la de forma indirecta.  11. S’han d’evitar preguntes indiscretes.  12. Si es vol informació sobre un període de temps ha de quedar clar quin es aquest  període.  13. Formular­les de manera positiva. Sense usar negacions, o evitar­les. No s’hauria  de permetre ho canviaríem per s’hauria de prohibir.  14. Evitar paraules tècniques, abreviatures o sigles.  15. Evitar preguntes que obliguin a fer càlculs i esforços de memòria.    1.3. ​ Regles bàsiques per a les categories de resposta.    1. Han de ser exhaustives.  2. Han de ser excloents.  3. No llegir les respostes intermitges.  4. Evitar les respostes ambigues (depèn/tot…)  5. Les categories: no sap o no contesta, no han de sortir necessàriament.      ...