T4_ESTRATIFICACIÓ SOCIAL (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Publicidad y Relaciones Públicas - 1º curso
Asignatura Principis de sociologia
Año del apunte 2016
Páginas 11
Fecha de subida 15/04/2016
Descargas 45
Subido por

Vista previa del texto

Principis de Sociologia Escola Superior de Relacions Públiques Sandra Cobaleda TEMA 4: ESTRATIFICACIÓ SOCIAL Estructures que no podem evitar, sovint es representa en forma de piràmide. Intenta reflectir les posicions socials dels individus en els diferents estrats (els diferents esglaons de la piràmide). En aquests, podem identificar diferents grups socials i simbòlicament, en podem fer una representació segons els recursos pertinents. Per tant, podem observar com una societat gestiona els seus recursos i la seva desigualtat.
CONCEPTES BÀSICS    Estrat social: grup d’individus amb característiques comunes que ocupa una mateixa posició en l’escala de distribució de recursos materials i simbòlics en una societat determinada.
Estructura social: sistema compacte format per la seva constel·lació dels diferents estrats socials i les seves relacions i interaccions mútues. Com distribuïm els diferents grups socials en una escala de distribució de recursos.
o Visió gradacional: visió estàtica, èmfasi en la classificació.
o Visió relacional: visió dinàmica, èmfasi en les interaccions.
Tipus de recursos distribuïts per l’estructura social: o Recursos materials: patrimoni, rendes, béns de consum, mitjans de producció, etc.
o Recursos simbòlics: poder, educació, cultura, prestigi social, credencials de qualificació, jerarquia ocupacional, rols, drets i obligacions, etc. Normalment en són molts més a comparació dels recursos materials.
Posicions de domini: grups que prenen avantatge davant la resta.
-WASP: White Anglosaxon Protestant.
-HtM: Heterosexual Man.
A Amèrica posseir aquestes característiques t’assegurava pràcticament, estar posicionat a dalt de la piràmide.
INDIVIDU I ESTRUCTURA SOCIAL    Característiques d’identificació amb el grup en base a...
o Trets físics (raça, gènere) o Trets culturals (ètnia, religió, llengua, origen) o Recursos materials (renda, ingressos, patrimoni) o Posició ocupada en l’estructura ocupacional o Recursos simbòlics (poder, prestigi social, distinció) o Altres trets distintius (edat, orientació sexual, etc.) La pertinença de grup en l’estratificació.
o Oberta – variable. Possibilitat de poder canviar. Els musulmans es van reconvertir en cristians per ser acceptats a la societat.
o Tancada – invariable. Donades per l’ètnia, el sexe o l’origen territorial, per exemple. Si et discriminen per ser home/dona, no podràs canviar en aquest aspecte.
Mobilitat social. En societats obertes com la nostra, és possible millorar o empitjorar la posició social d’on vam partir quan vam néixer. No obstant, hi ha grups d’oclusió que no permetran que es pugui escalar en l’escala social.
o Ascendent o Descendent 1 Escola Superior de Relacions Públiques Sandra Cobaleda PRINCIPALS SISTEMES D’ESTRATIFICACIÓ ÍNDIA – castes (varna) Sistema d’estratificació típic de les societats orientals, origen del qual són les religions. Porten gairebé mig segle intentant eradicar aquest sistema.
L’hinduisme creu que els éssers es reencarnen i que en funció del teu karma, experimentes una mobilitat social en l’escala de les espècies del planeta. La serp és considerada superior a un escarabat. Reencarnar-se en una vaca, un elefant també està ben considerat. No obstant, la millor reencarnació és l’ésser viu.
Les dones són considerades com a éssers humans imperfectes, éssers “incomplets”.
Estrats Grau d’obertura Criteri de pertinença -Brahmans: éssers superiors, estan destinat a ocupar grans llocs de poder, vinculats a la cultura: intel·lectuals, càrrecs directius, sacerdot... (Gandhi era un Brahman).
-Txàtries: eren els guerrers, vetllaven per la protecció i seguretat de la població.
Actualment, militars, policies, etc. cossos de seguretat. No obstant, si ets una dona, no ocuparàs aquest rol, sinó que exerciràs de mestressa de casa.
-Vàisies. Dinamitzen l’ordre econòmic. Comerciants, tècnics qualificats.
-Sudres. No posseïen cap empresa i treballaven a disposició d’un empresari. Paletes, treballadors manuals no qualificats.
-Dalits (avarna). No pertanyen a la casta. Havien sigut esclaus. Actualment, s’encarreguen de les feines més perilloses o que ningú vol (desprestigiades socialment): neteja, enterramorts... Tenen l’obligació d’allunyar-se de la resta per no “contagiar-los”, podia ser motiu d’assassinat.
Tancades: -Mobilitat nul·la: mai podràs sortir d’aquesta casta. Han de contraure matrimoni entre ells mateixos. La teva família determinarà com serà la teva vida.
-Restriccions legals -Endogàmia: reproducció interna.
Adscriptiu: depens de la família on ha nascut.
-Naixement -Parentesc EUROPA FEUDAL – estaments El sistema d’estratificació estamental fou vigent fins la Revolució Industrial. Estava instaurat a l’Europa feudal.
Estrats Grau d’obertura Criteri de pertinença -Nobles: mai perdies la teva condició de noblesa. Eren els més privilegiats, no pagaven impostos i tenien propietats i terres. Senyors feudals.
-Clergat: propietaris de terres (de l’església), tampoc pagaven impostos. Sacerdots.
∙ Alt clergat: provinents de famílies de la noblesa.
∙ Baix clergat: provinents d’estaments inferiors.
-Burgesos: habitants de les ciutats: artesans, comerciants, etc. No pertanyien a cap senyor feudal. Vivien del seu treball i eren els que pagaven més impostos.
-Camperols lliures: pagesos que vivien de les terres i que ocupen uns terrenys.
-Serfs i vassalls: estaven sota les ordres d’un senyor feudal, vivia al seu terreny. No tenia llibertat, era propietat del senyor feudal i fins i tot, havia de tenir el seu permís per poder abandonar la casa. Els serfs vivien al palau o castell i els vassalls a una llar.
Semitancades -Mobilitats per concessió reial, ingrés en el clergat o matrimoni. La mobilitat era possible però en casos molt concrets, molt difícil d’escalar en l’escala social.
Adscriptiu -Saga nobiliària: néixer en una família noble t’adjudicava pertànyer a la noblesa.
-Propietat de la terra: ser fill de propietaris significava assegurar-se que les terres també estaran al teu nom.
2 Escola Superior de Relacions Públiques Sandra Cobaleda SOCIETAT INDUSTRIAL – classes socials: aquells grups socials classificats en recursos monetaris.
Pertinent de la societat occidental, generalment. Sorgeix en l’època industrial i es manté durant la post-industrial.
Estrats Grau d’obertura Criteri de pertinença -Burgesia industrial: grans propietaris d’indústries.
-Classes mitjanes: gent que no està en situacions de precarietat econòmica i no depenen d’un salari: artesans, comerciants.
-Classe obrera (proletariat): són assalariats, normalment a les grans indústries. Gran massa de classe treballadora que sobreviuen gràcies al salari propiciat per la burgesia industrial.
Obertes -Mobilitat ascendent i descendent. En funció de la biografia geogràfica, una persona pot ascendir, descendir o quedar-se en la mateixa posició en l’escala social. Ningú t’obliga a ser allò que és la teva família, no estàs condicionat de per vida.
Adquisitiu: la teva ubicació dins de l’escala social depèn dels següents elements.
-Patrimoni -Rendes -Ocupació PRINCIPALS EIXOS DE DESIGUALTAT EN LES SOCIETATS ACTUALS (OCCIDENTALS)      Classe social Gènere Origen cultural o Ètnia. A quina comunitat cultural pertanys: afroamericà, jueu, etc.
o Religió o Nacionalitat Grup d’estatus Edat Les classes socials (I): Karl Marx (s. XIX) Per estudiar el fenomen de l’estratificació, hem d’estudiar l’eix principal: el socioeconòmic.
   Criteri delimitador:  Propietat privada dels mitjans de producció. Tot el patrimoni que serveix per crear riquesa: fàbrica, terres, vaixell de pesca...
Principals classes socials:  Capitalistes (burgesia). Els propietaris de mitjans de producció seran considerats capitalistes perquè posseiran la força del treball. A més a més, la producció dels treballadors se la quedarà l’empresari.
 Proletaris (classe obrera). Són la força de treball.
Relacions d’explotació. Els capitalistes aprofitaran el poder que tenen sobre els proletaris.
 Força de treball com a mercaderia. Segons la oferta i la demanda podrà devaluar-se, degut al sistema capitalista.
 Plusvàlua. Valor afegit que el treball produeix en la matèria prima en la seva transformació en producte.
Els propietaris explotaven la massa treballadora, tenint en compte que en aquella època es treballava entre 14-16h diàries i que les famílies acceptaven treballs a salaris precaris per poder subsistir.
Cost inversió: 7€ (matèries primes: cordons, pell, sola, etc.) Cost treballador: 8€ (salari) Producte final: 30€ (sabata) Plusvàlua: 23€ (les activitats de transformació són aquelles que li donen valor al producte).
3 Escola Superior de Relacions Públiques Sandra Cobaleda  Dinàmica social.
 Lluita de classes: competició entre les classes socials. Existeix una classe opressora (burgesia) que està oprimint a la resta (proletariat).
 Revolucions socials: la classe obrera era majoria i provocaren una gran revolta. Així doncs, vèncer a la minoria rica suposava vèncer la burgesia i així, poder establir el socialisme.
o Aspiració: societat sense classes – Socialisme. Tothom treballarà i tindrà unes necessitats cobertes, juntament amb una posició aproximadament igualitària. Marx criticava el capitalisme perquè deia que amb aquest model la gent es tornava més egoista i estava en lluita constant, per tant, pervertia l’essència de l’ésser humà. Aquest, havia de ser cooperatiu i altruista i lluitar pel bé comú.
Les classes socials (II): Max Weber (s. XX)     Criteri delimitador: o Propietat privada dels mitjans de producció. Coincideix amb Marx.
o Coneixements tècnics de qualificació. No estarà posicionat d’igual manera un treballador manual (sense qualificació) que un individu qualificat.
Principals classes socials. No li semblava bona idea la simplificació de classes de Marx.
o Jerarquia propietària i il·lustrada. Persones riques.
o Treballadors de “coll blanc” (white collar, per la camisa). Treballa a partir de les seves competències tècniques, també guanyarà un salari millor. (CLASSE MITJANA, la classe obviada per Marx).
o Petita burgesia. Gent que pot tirar endavant el seu negoci, formava part de la classe mitjana. No eren la classe dominant però no tampoc es considerava com la classe més dominada. (CLASSE MITJANA, la classe obviada per Marx).
o Classe obrera – treballadors de “coll blau” (blue collar, pel mono de treball). Condicions de treball precàries, aquesta gent estava més explotada que la resta.
“La revolució social la faran aquelles persones que no tenen res a perdre.” Relacions de mercat. Un individu es valora al mercat també en funció del seu capital vocatiu (competències qualificades).
Aspiració: societat meritocràtica. Weber no creu que la societat perfecta sigui el model socialista, ja que, ha de ser capaç de recompensar de forma proporcional al que una persona pugui aportar segons el seu talent.
Les classes socials (III): tendències posteriors   Fragmentació de l’estructura de classes o Eclosió de les classes mitjanes. La classe obrera tradicional disminueix. No obstant, apareixen noves estructures socioeconòmiques que fragmenten la classe mitjana en diferents nivells.
o Disminució de la classe obrera tradicional. Hi haurà més persones pertinents a la classe mitjana perquè es troba una reducció dels treballadors amb condicions precàries, degut que és menys freqüent trobar persones sense estudis i a més a més, els immigrants en són els substituts.
o Aparició de l’exclusió social. Apareix una altra classe social de caire molt baix, a la base de la piràmide. Són indigents o gent que no ha seguit cap docència ni ha tingut ocasió de treballar (“ninis”, en l’actualitat). No tenen oportunitats d’incorporació dins l’escala social.
Classe social i tipus de capitals. Com més s’optimitzen aquests tres punts, més oportunitats es trobaran per escalar posicions socialment.
o Capital econòmic. El patrimoni monetari.
o Capital cultural. Engloba el capital educatiu, però el cultural està al marge d’allò que hem estudiat.
Són coneixements extres.
o Capital social o relacional. Les “xarxes”. Tens més oportunitats depenent del nombre de contactes que coneguis i de la seva “qualitat”.
4 Escola Superior de Relacions Públiques Sandra Cobaleda  Estils de vida i consciència de classe. La consciència de classe es dóna quan la classe baixa és conscient que està sent oprimida.
 Pautes de consum i estils de vida identitaris. La gent s’identifica més fàcilment amb la seva pauta de consum que no pas amb la seva classe social com a tal.
 Desaparició de la consciència de classe. Actualment, cada vegada està deixant de ser més notable la consciència de classe i la seva identificació.
L’estatus com a eix de desigualtat    El fenomen de l’estatus (Weber).
 Reconeixement i prestigi social que té un grup social.
 Elitisme (econòmic, cultural, social, etc.). Sol ser econòmic i cultural. Hi ha grups prestigiats per posseir riqueses o bé, tenir molts coneixements. Weber no considerava l’elitisme mediàtic: actors, esportistes, persones que treballen als mitjans de comunicació...
Aquestes són minoritàries de manera obligatòria. Hi ha pocs individus que es trobin en aquesta posició superior. L’entrada dins d’una elit és difícil, cal seguir protocols molt estrictes per ser acceptat. No obstant, el fet de pertànyer a una elit et dóna més oportunitats, existeix una discriminació positiva. Hi ha elits més accessibles que d’altres.
 Estratègies d’oclusió de grup. L’elitisme forma part d’una estratègia d’oclusió.
Simbologia i consum. Les persones que pertanyen a una elit saben que tenen cert estatus i per això, desenvolupen una simbologia concreta per transmetre a la resta el seu estatus i que pertanys a una elit.
 Els símbols d’estatus. Alguna cosa que té més valor pel fet de simbolitzar estatus que no pas per la funció que exerceix el producte. (Exemple: Rolex). Convenientment exhibits donen senyals a tothom de que pertanys a una elit i que tens cert estatus. Quan aquests productes amplien la seva quota de mercat, es generalitzen i deixen de ser tan exclusius, perden la seva condició d’alt prestigi com Swarovski o Tous.
 El fenomen de la distinció (Bourdieu). Les elits busquen símbols d’estatus que les representin, han de ser oclusius. Les classes econòmiques mitjanes intenten copiar a les elits i encara que no tinguin prou poder econòmic per permetre’s productes de molt prestigi, se’l compren igualment. Llavors, s’inverteixen canvis en la piràmide de necessitats de Maslow perquè s’està adquirint un producte que està per sobre de les seves possibilitats, amb la intenció d’exhibir un estatus que no és real. Alterar la racionalitat del consum es coneix com consum conspicu. L’estatus consisteix en aparentar o ser.
Quan es generalitza el consum d’aquest producte per un canvi d’estratègia comercial, les elits deixarien aquest símbol i el canviarien per un altre que fes possible altra vegada la seva distinció.
Cultura i estatus. Exhibir ser una persona culta és fàcil gràcies als mèrits. No obstant, intentar aparentar-ho és més difícil. Símbols identificats amb la cultura podrien ser una col·lecció de llibres o quadres, assistir a espectacles concrets, etc.
Fa uns anys es va disparar el mercat de l’art i estava en auge, quan la gent que va veure que aquesta tendència creixia va començar a invertir-hi molts diners, ja que, també t’atorgava estatus. Això, multiplicava el seu valor.
 Variacions subculturals. Quan una persona amb molt de prestigi (tota vestida de marca) es presenti a un barri precari, pot veure’s desprestigiada per aquest. Pot interpretar-se com una provocació. Una persona que sempre vol exhibir els seus mèrits (intel·lectuals, econòmics, culturals, etc.) els tingui o els aparenti, se’n diu pedant.
5 Escola Superior de Relacions Públiques Sandra Cobaleda El gènere com a eix de desigualtat Les desigualtats que es donen entre gènere femení i gènere masculí (i no de sexe, que no és el mateix).
    Sexe i gènere.
 El gènere com a construcció social. Les diferències de gènere són una construcció social. La societat t’atribueix uns rols en funció del teu sexe (home/dona), una identitat marcada. Aquests rols són instaurats mitjançant la societat. Exemple: el rol de maternitat és una atribució de gènere.
La teoria del patriarcat (Walby). Es dóna en les societats que tenen un sistema model d’estratificació on els homes concentren els recursos de poder i de rols privilegiats, les dones surten perdent.
Probablement, en les tribus sí que tenia sentit que l’individu més fort era on residís el poder i que la dona s’encarregués d’altres funcions com la maternitat. No obstant, els víkings tenien un model de societat matriarcal. Actualment, en algunes societats els homes no han volgut perdre aquest accés privilegiat als recursos i com ja ha estat establert anteriorment, aquesta relació de dominació s’ha mantingut.
 Patriarcat privat – àmbit de la llar. El cap de família era l’home, se suposava que tenia la capacitat de governar i tenir autoritat sobre la dona. També tenia el control de l’economia domèstica. El rol de la dona era encarregar-se de totes les tasques de la casa i de ser la cuidadora (infermera, mainadera,...)  Patriarcat públic – àmbits de l’Estat i del mercat laboral. En l’esfera pública els homes es van encarregar de mantenir la posició de privilegi. El rol de governant estarà tancat per les dones i també en l’àmbit laboral: les dones només podien treballar en funció d’auxiliars i havien de ser autoritzades pel seu marit per recollir el seu sou (o tutor, en el cas d’haver mort). A més a més, hi havia una educació diferenciada i limitada per a aquestes.
Gènere i socialització diferencial  El gènere i la família en la família i la llar  El gènere a l’escola i en el mercat de treball  El gènere en les institucions de poder Gènere i estatus  El mite de la bellesa (Naomi Wolf). Definir l’estatus a través de la bellesa física. S’ha convertit en un instrument de primera ordre de discriminació. Els homes poden assolir prestigi i ser valorats en molts àmbits, i utilitzar-los com a eina de seducció. En el cas de les dones, mai han estat valorades per la seva intel·ligència, cultura, independència econòmica, etc. han estat valorades pràcticament per la seva bellesa física. Per tant, la seva autoestima es concentrava en la seva imatge. A més a més.
en la majoria de les societats el cànon de bellesa masculí dóna més joc que el camp de bellesa femení (homes calbs, amb una mica més de pes, etc.) 6 Escola Superior de Relacions Públiques Sandra Cobaleda Aquest gràfic compara el sou dels homes i dones, tots ells tenen la mateixa feina i qualificació, mateixos horaris, etc.
La mitjana de desproporció dels sous en els països occidentals és un 17,6%, mentre que a Espanya un 17%.
L’ètnia com a eix de desigualtat  El fenomen del racisme.
 El racisme discrimina a una persona per les seves característiques físiques i diferents a una ètnia que no és la teva, considerant així, que hi ha ètnies superiors i altres inferiors. (racisme) La ideologia nazi considerava que la gent amb color de pell fosc era una raça (actualment, parlem amb el concepte d’ètnies) inferior.
La xenofòbia consisteix en presentar prejudicis cap a determinats grups ètnics i actues de manera discriminatòria cap a aquests.
Ghettos:  Ètnia: grup cultural que et senyalitza, és el grup social amb el qual et consideris pertinent a nivell d’identitat cultural.
o Religió.
 Derivacions extremes: ∙ Inducció de ghettos: concentracions de persones de la mateixa ètnia que estan vivint en una societat que no és la de referència, per tant, hi ha una manca d’integració. Accentua les diferències.
∙ Política d’apartheid. Una ètnia és apartada de la convivència de la resta. No és espontània.
Als EUA es produeix durant els anys 60 i a Sud-àfrica a finals del segle XX.
∙ Neteja ètnica. Exterminar a tota la gent que sigui d’una ètnia diferent. Durant el nazisme, s’exterminaven els gitanos i els jueus.
Explicacions del racisme. Es poden aplicar a la xenofòbia.
Teoria de la personalitat autoritària (T.W. Adorno) Sociòleg de l’Escola de Frankfurt que a principis del segle XX viu el nazisme i de la manera que estava triomfant. Ell, fa una enquesta amb una sèrie de preguntes estratègiques sobre graus d’autoritat basat en la seva experiència personal, es podia detectar si una persona era o no autoritària, si era agressiva quan no sortien les coses com aquesta esperava, si era comprensible... També, va fer un altre qüestionari vinculat a actituds racistes.
Finalment, creua ambdós qüestionaris. Adorno descobreix que com més autoritària sigui una persona, més intolerant serà a les diferències culturals i ideològiques (homòfobs, xenòfobs, etc.). Va arribar a la conclusió que si el teu entorn t’està educant (per tant, socialitzant) amb un model autoritari, es desenvoluparà una major tendència cap a la intolerància.
Teoria del boc expiatori En moments de crisi, la societat busca un col·lectiu estranger o minoria ètnica per considerar-la la causant de tots els mals viscuts. Es demana la seva neutralització per solucionar els problemes. És important que sigui un col·lectiu feble.
Exemples. 1. Durant el nazisme, la comunitat jueva d’Alemanya va exercir com a boc expiatori. 2. Actualment, els causants de la crisi econòmica, en molts discursos s’argumenta que són els immigrants. 3. “Si fem fora als estrangers, hi haurà beques per a tothom.” Etnocentrisme i oclusió de grup Tancar un grup (a partir d’unes característiques concretes) i oferir-li prioritàriament o exclusivament recursos i oportunitats. Els altres grups que en quedin exclosos, no disposaran d’aquestes facilitats. Normalment, aquestes estratègies d’oclusió de grup es fan a partir de criteris ètnics.
7 Escola Superior de Relacions Públiques Sandra Cobaleda Mecanisme de defensa identitari S’entra en pànic identitari quan la massa crítica dels que són de fora augmenta, juntament amb els trets identitaris no propis. Llavors, crees mecanismes de defensa identitari per protegir la teva llengua, estructures arquitectòniques, gastronomia, etc. mitjançant el racisme o la xenofòbia, perquè pateixes per la seva pèrdua. Et pots sentir envaït pel llenguatge estranger emprat, el seu vestuari, la gastronomia, etc.
El racisme com una forma de classisme El classisme és el rebuig a les classes inferiors i les tracta de forma pejorativa. Els experts solen dir que en el racisme o xenofòbia es dona molt el classisme (els negres que juguen a la NBA no són desprestigiats, ni tampoc els que tenen molts diners o posseeixen alts càrrecs polítics).
Exemples de polítiques d’apartheid. Estats Units, anys 60.
El racisme i xenofòbia poden ser apresos en la socialització, com és el cas del nen de la fotografia, fill d’una família pertinent al Ku Klux Klan. Està vestit de blanc, com és típic del grup.
Rosa Parks Estava viatjant en un bus on era permès l’entrada a negres. No obstant, quan entrava una persona blanca i hi havia una persona negre asseguda, aquesta havia de cedir-li el seient. Rosa Parks no va voler cedir el lloc a una dona i el conductor seguint el protocol, va trucar la policia. La van porta al calabós.
8 Escola Superior de Relacions Públiques Sandra Cobaleda John Kennedy, Martin Luther King i Robert Kennedy Van lluitar pels drets dels negres i per una societat més igualitària. Els tres van ser assassinats.
Nelson Mandela Tenia clar que la única Sud-àfrica viable era la que podia aconseguir la integració i cohesió de totes les comunitats. Va utilitzar un esdeveniment de rugby, com element cohesionador.
L’edat com a eix de desigualtat En funció de l’edat fa que tinguis més o menys accés a oportunitats. A vegades, també es pot donar segons les diferents generacions.
  Les edats en la societat tradicional.
 Infravaloració de la infància. En societats antigues i determinades, la infància estava infravalorada. A partir dels 6-7 anys, l’infant es considerava una inversió. Per tant, el posaven a treballar.
 Culte a l’ancianitat. La gent gran era sinònim d’experiència i saviesa. Eren cuidats per la família, ja que, no podien seguir dedicant-se a les tasques laborals. No obstant, podien dirigir i aconsellar els grups. Exemple: “El Consell dels ancians” a l’antiga Roma.
Les edats en la societat actual  Sobrevaloració de la infància. Els pares i l’Estat es focalitzaran en la sobrevaloració de l’infància i intentaran que la visquin de la millor manera possible. S’entén que fins els 16 anys els adolescents han d’estar formant-se.
 Mitificació de la joventut. La joventut actual està vivint en millors condicions de vida que cap altra generació. Hi ha gent que mai voldria deixar de ser jove.
 Marginació de l’ancianitat. La gent gran està vista com una càrrega, normalment no viu atesa ni envoltada per la família. Les famílies han perdut el rol de cuidadores degut a la inserció de la dona al món laboral. Aquestes recorren a les ajudes de l’Estat en temes de dependència. Influència de l’increment d’esperança de vida: viure més anys no significa viure millor.
LES SOCIETATS MULTICULTURALS Per efectes de la globalització, s’acceleren les migracions del planeta i augmenten els fluxos migratoris. Es dóna sobretot a les societats occidentals europees i a sud Amèrica degut a conflictes bèl·lics, d’orientació sexual i sobretot, qüestions econòmiques.
Grans ciutats que tenen moltes minories cultures, per tant, les considerem societats multicultural. Varietat de cultures coexistint en un mateix territori.
Augment dels fluxos migratoris  Dèficit sociodemogràfic del món occidental. Interessa que arribi gent en edat de treballar i que puguin cotitzar, rejoveniran la societat, ja que, està molt envellida.
9 Escola Superior de Relacions Públiques Sandra Cobaleda   Efecte crida de la desigualtat del Nord-Sud. Països en clar desavantatge econòmic respecte la societat occidental.
De rotació migratòria a rotació estable. Anteriorment, les migracions eren intermitents. La lògica migratòria era marxar una temporada per refer la seva situació econòmica i després tornava al seu lloc d’origen.
Actualment, predomina més la reagrupació familiar i per tant, no tornen al seu país d’origen. L’immigrant demana permís perquè pugui venir a viure la seva família al país on s’ha migrat perquè han trobat millors condicions de vida i majors oportunitats.
Multiculturalitat en auge     Major massa crítica. De les diferents cultures que no són les pertinents al territori migrat.
Major distància cultural entre comunitats.
Major afirmació identitària de l’immigrant. Tendència important a afirmar la seva identitat encara que estigui en el seu territori d’acollida, no volen deixar de practicar els seus costums.
Menor assimilació de la cultura d’arribada. Hi ha gent que pot viure fins i tot, obviant la cultura d’arribada.
Exemple: el barri xinès de Londres.
Models d’integració Els tres models responen a la següent pregunta “a qui considerem nacional i a qui no?” Model separador (“treballadors convidats”). Model alemany. També seguit a Suïssa, Corea i Japó.
  Ius sanguinis. “Dret de la sang”. Només pot ser nacional aquella persona que té sang de la cultura autòctona del territori, s’hauria de demostrar que tens antecedents familiars. Sistema tancat molt oclusiu.
Sense la nacionalitat no es podrà tenir part dels drets, com per exemple el vot o les beques. Exemple: una família immigrant encara que tingui fills al territori on viurà la resta de la seva vida, aquests tampoc podran aconseguir la nacionalitat perquè no presentaran antecedents biològics.
Immigració com a fenomen temporal (d’anada i tornada). La lògica dels alemanys respecte els immigrants és que seran benvinguts per treballar i després marxaran.
Model assimilacionista. Model francès. Seguit a Espanya, però més notable a Catalunya (per les ajudes d’integrament).
   Ius soli. “Dret del sòl”. Quan algú neix a un territori pot tenir o bé la nacionalitat dels pares, o la del territori on ha nascut. És escollida pels seus pares. No obstant, quan aquest fill tingui 18 anys podrà renunciar a la seva nacionalitat i adoptar la d’origen per la del territori, i viceversa.
Homogeneïtat cultural en l’esfera pública. Els immigrants hauran de parlar la llengua pertinent al territori i no es podrà exhibir símbols culturals públicament. Dóna moltes ajudes perquè els immigrants puguin ser integrats, per exemple, cursos subvencionats per aprendre l’idioma.
Heterogeneïtat cultural tolerada en l’esfera privada. Els diferents trets culturals són tolerats en la intimitat, sense exhibició a l’espai públic.
Model pluralista. Model americà i de països anglosaxons.
   Ius soli.
Respecte (i promoció) de cada cultura. Respecte a totes les cultures i l’estat s’implica en la promoció d’aquestes, també subvenciona arquitectures, cursos d’idiomes, etc. Facilita que no hi hagi fraccions.
Excepcionalitat cultural en drets i deures. Els immigrats tenen dret a saltar-se algunes normes per poder seguir tradicions pròpies de la seva cultura. Exemple: un home que està exercint de policia porta turbant (típic de la seva cultura), en comptes de portar el típic barret establert d’uniforme.
10 Escola Superior de Relacions Públiques Sandra Cobaleda Model separador  Immigració arrelada i tensions d’exclusió. No ha funcionat com s’esperava perquè molta gent no ha tornat al seu país d’origen i s’ha quedat vivint al territori on s’ha immigrat. S’activen mecanismes de defensa identitaris que posen en tensió els dos col·lectius.
Model assimilacionista. Ha funcionat a Catalunya.
    No igualtat real: discriminació social de fet.
Creació de ghettos, precarietat i efectes oclusius Resistències a l’assimilació cultural i nou fonamentalisme Conflictes socials: desarrelament, delinqüència, gihadisme Model pluralista. No ha funcionat a Anglaterra, no aconsegueix la integració. A Estats Units sí que ha funcionat.
   Reforç sistemàtic dels ghettos i dels efectes oclusius.
Societats segmentades: coexistència, però poca convivència. S’agrupen voluntàriament entre cultures i per tant, es tanquen davant la resta de la societat i no acaben convivint conjuntament.
No igualtat real: discriminació social de fet. L’Estat no discrimina, però la societat britànica sí. Serà difícil accedir a totes les oportunitats que ofereixi la cultura autòctona.
Alternatives?  Interculturalitat? Les cultures s’haurien d’intentar comprendre mútuament i malgrat no estar-hi d’acord, respectar-les sempre que no vagin en contra dels drets humans. L’Estat hauria de pensar en més instruments d’integració.
11 ...