El període d'entreguerres (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Humanidades - 1º curso
Asignatura Història Contemporània 1
Año del apunte 2014
Páginas 39
Fecha de subida 12/11/2014
Descargas 4
Subido por

Vista previa del texto

El període d’entreguerres, la crisi de 1929 i la Gran Depressió Introducció Propaganda entesa 1a GM: democràcia vs feixisme (imperis centrals) *No deien res URSS, ni dels imperis colonials UK o França, ni de les nacionalitats oprimides Nous estats sorgits Europa arran fi 1a GM à sistema polític i institucional democràtic - Primavera pobles = revolució democràtica à republicanisme - Majoria monarquies à monarquia i república equilibrades Europa. Sistemes polítics parlamentàrio-liberals *Procés democratitzador es va frustra amb rapidesa majoria països de nova formació * Països llarga tradició democràtic no van poder evitar inestabilitat política Inici consolidació alternatives totalitàries   Extrema Esquerra à URSS Stalin / Extrema Dreta à feixisme italià i alemany Inici període entreguerres Procés inflacionari sorgit a la 1a GM - Durant guerra permetre finançament bel·ligerants - Desorientar població països industrials acostumada estabilitat monetària del patró or abans guerra - Arruïnar rendistes i estalviadors + debilitar vincles ciutadans-govern (acusar de no fer res per preservar poder adquisitiu monedes nacionals) - URSS i Alemanya hiperinflació Anys 20 - Problemes econòmics, polítics i socials afectar més vençuts i principals escenaris bèl·lics rereguarda Victòria Entesa no comportar triomf democràcia (*com creia Wilson) Període debilitament sistema democràtic per pretensions nacionalistes frustrades, sorgiments nous règims polítics, crisi política, social i econòmica primers anys post guerra...
Crisi econòmica a) Desmobilització (1919-1924) b) Més greu (1929-) Crisi postguerra - Governs no van saber desenvolupar polítiques econòmiques per frenar inflació (no precedents històrics ni indicadors fiables) Inflació à desballestament valors societats europees abans guerra (més accentuat perdedors) Facilitar debilitament democràcia à substituïda per règims dictatorials (Hongria, Itàlia, Espanya, URSS) Causes de la fragilitat del sistema democràtic 1. Herència 1a GM i dificultats postguerra - - Pèrdues capital humà, destruccions, transformacions econòmiques (polítiques intervencionistes), haver dedicat activitat econòmica producció bèl·lica, endeutament estats...
Gairebé tots països Entesa endeutats amb EUA Alguns dels nous estats no eren viables econòmicament à gran reducció mercat intern. Ex: Àustria o Hongria Desmobilització à reconversió indústries guerra a l’activitat civil, creació llocs treball...
Difícil retorn normalitat Guerra transformar relacions econòmiques tant en la producció com en el comerç i les finances à Europa perdre rellevància a favor EUA Guerra no havia resolt principals tensions preguera: rivalitats imperialistes, lluita pel control de mercats o tensions socials països més desenvolupats Guerra à impulsar governs unitat nacional que exercien poder manera dictatorial Retorn normalitat parlamentària no agradava països que evolucionaven cap al totalitarisme Guerra à canvi mentalitat contendents. Soldats s’havien acostumat gran jerarquia i disciplina rigorosa. “La vida valia molt poc”.
2. Conflictes sense resoldre - Guerra civil Rússia (acabar 1921-1922) Naixement Turquia moderna (després llarga guerra amb grecs) Independència Irlanda (després guerra terrorista i de guerrilles irlandesos i britànics à guerra civil irlandesos) Espanya en guerra amb Riff tot i no haver participat guerra Desastre d’Annual 1921 3. Problemes sorgits tractats de Pau París - Alemanya afirmava tractat Versalles = diktat (imposició) 4. Primavera dels pobles - Exacerbar problema nacionalitats a) Nacionalisme irredemptista: reclamar territoris que havien perdut o no havien aconseguit.
b) Nacionalitats oprimides: nous estats plurinacionals i multiculturals à vertebració territorial centralitzada i culturalment uniformitzada (Polònia, Regne servis, croats i eslovens, Txecoslovàquia o Romania) 5. Alternatives totalitàries a) Comunista: URSS b) Feixista: Itàlia 6. Fracàs SdN per garantir dret públic internacional i equilibri potències - EUA se’n van mantenir al marge (*tot i ser iniciativa de Wilson) Consell permanent amb dret a vet Constituir Tribunal Suprem Haia à arbitrar conflictes internacionals Oficina Internacional Treball (OIT) à legislació laboral més justa Polítiques desarmament i apaivagament no servien per frenar política exterior agressiva Japó, Itàlia, URSS, Alemanya nazi... (annexions il·legals, intervencions) 7. Transformacions socials - Partidaris societat tradicional reticències ampliació drets dones, cert període disbauxa sexual després guerra o avantguardes artístiques à Vencedors van imposar la seva pau als vençuts - Alemanya se sentia humiliada pel tractat de Versalles - Pensaven que de la guerra sorgiria un nou món i proclamaven que mai més tornaria a haver-hi un conflicte com aquell Els bojos anys 20 Armistici i tractats pau à Europa esgotada 1aGM = guerra civil europea = guerra civil EUA Europa havia perdut supremacia econòmica i financera mundial à a favor EUA Consolidació potències com Japó Imperi alemany à República de Weimar - República democràtica i federal direcció socialdemòcrates - Major part població humiliada pel tractat de Versalles - Hiperinflació 1923 - Primers anys postguerra à intencions revolucions soviètiques espartaquistes, comunistes i intents contrarevolucionaris ultranacionalistes - Sentiment revengista. Idea “punyalada per l’esquena” - Avantguardes artístiques à Berlín = centre cultural món Feixistes italians arribar poder 1922 Catalunya à pistolers iniciar guerra social entre terroristes vinculats anarquisme i els de la patronal/govern - Violència culminar assassinat Eduardo Dato, cap govern espanyol - Tolerància govern amb guerra social Duresa conflicte bèl·lic à insensibilitzar bona part població occidental - Notícies crisis subsistències URSS o Índia britànica - Poblacions grans potències no interessades intervenir guerres Guerra à gran progrés tècnic + millores sector químic i aviació - Algunes innovacions tècniques aplicades vida civil - Ex: primeres companyies aèries Gran progrés comunicacions - Automatització telèfon, millora telefotografia, difusió ràdio...
- Popularització ràdio. Nous programes, ràdio novel·les...
- Companyies ràdio molt viables comercialment à instrument propaganda política - Ràdio substituir premsa com a principal mass media Guerra à millorar organització treball i mètodes producció - Noves indústries augmentar capacitat producció - Empreses recorrien a la publicitat - Aparells elèctrics, d’oci, béns consum, automòbils...
Estandarització de la producció Europa superar producció abans guerra / EUA à desenvolupar societat consum Electrificació = clar indicador modernització - Electrificació cases, fàbriques, ferrocarrils...
- Generalització enllumenat públic i privat Introducció nous materials Millores sanitàries (experiència bèl·lica) Art - Funcionalisme Bauhaus - Utilització metall - Avantguardes: dadaisme, expressionisme, surrealisme...
Música - Generació del jazz - Jazz nascut a Nova Orleans à difós Chicago à resta món - Música negres americans à reflectir ganes viure dels que havien sobreviscut Jazz, charleston, tango, rumba... (difoses ràdio) Grans clàssics música EUA (Gershwin) Canvi de costums - - - Dones integrar mercat laboral guerra (feines considerades masculines) EUA reconèixer drets polítics dones Començar rebre educació equiparable a la dels homes Dona anys 20 à reflectida Betty Boop Estètica radicalment diferent i forma comportar-se Impacte processos inflacionistes à canviar concepció estalvi Havien vist incrementar preu béns i serveis i disminuir seva capacitat adquisitiva Més predisposats inversió i costum Increment capacitat producció i diversificació béns consum Generalització consum basat en crèdit i publicitat 1920-1929 multiplicar vendes a terminis Objectiu empreses: conquerir mercat propi à ocupar els exteriors amb la potenciació de les empreses multinacionals Desenvolupament indústria automobilística Objecte de luxe à objecte necessitat Èxit Ford: organització treball, gestió i direcció empresarial...
à Necessitat construir carreteres à Impulsar producció petroli, distribució en gasolineres, senyalitzacions...
à Incrementar capacitat mobilitat à Canvi concepció urbana à creació urbanitzacions residencials à Canvi concepció distàncies necessitat - Progrés de la ciència Medicina desenvolupar insulina, primeres vacunes antituberculoses, 1928 penicil·lina...
Guerra à millorar tècniques quirúrgiques i tractament traumatismes - Indústria d’esbarjo Referent: cinema Hollywood - Augment alfabetització à consolidació opinió pública i mass media = 4t poder - 1929 Dècada de pau à semblava que la prosperitat, el consumisme i la societat de masses es consolidaven món occidental Producció superior abans guerra EUA hegemonia econòmica i financera American way of life = model a seguir - Conflictivitat social mínima Obrers 1 dia descans setmanal Vacances pagades - Consolidació economia mercat basada consumisme Alternatives com comunisme soviètic i feixisme esperaven seva oportunitat - - Crisi borsa Wall Street Depressió econòmics à limitar dràsticament comerç internacional Crisi deflacionista Atur 1r economia EUA à propagar per principals economies mercat Debilitar règim democràtic Països capitalistes acceptar intervencionisme econòmic estatal à Semblava que el món evolucionaria cap al totalitarisme La importància dels EUA en la fràgil prosperitat dels anys 20 Difícil readaptació economia guerra à pau - Demanda continguda - Complicar crisi postguerra à procés inflacionista Crisi sector agrari + crisi postguerra à reconversió indústria bèl·lica en civil - Atur augmentar 1920 i salaris es van reduir - Sindicats perdre capacitat mobilització. Increment poder empresaris - 1923-1929 economia industrial i financera EUA créixer ritme espectacular - Desenvolupament quantitatiu i qualitatiu - Atur industrial desaparèixer, salaris creixien, preus estables...
*Alces salarials no proporcionals increment productivitat à grans beneficis pels empresaris - Sector primari va trigar més a recuperar-se - 1924 crisi va acabar à període expansió economia Llunyania afecta poc EUA pel que fa als llasts de la guerra Desordre: crisi patró or, absència sistema monetari internacional que controlés efectes polítiques econòmiques proteccionistes...
Període desenvolupament i progrés EUA = 1a potència mundial després 1aGM - 1a GM modificar equilibri capitalisme mundial à consolidar hegemonia econòmica i financera EUA (*EUA aïllacionistes políticament i no volien substituir potències imperialistes europees a Àsia i Àfrica) *Aïllacionisme fa creure a UK que EUA encara no són líders Creació mites culturals (cinema, música...) Enorme dependència altres països respecte EUA - Crisi EUA à conseqüències dependents préstecs i consum productes nordamericans. Reacció en cadena - Wall Street, NY à resta món (*excepte URSS amb matisos) Hegemonia EUA Gangsterisme i consolidació màfica Aïllacionisme: basat doctrina Monroe - Aïllacionisme relatiu. Voluntat manifesta intervenir - James Monroe 1823: Amèrica pels americans - Hostilitat intervenció europea en els afers del continent americà - EUA desenvolupar política colonial. Conquesta oest, Pacífic.
- Extensió influència americana (Carib, Amèrica central...) Manifest Destiny - Supèrbia de cada poble. Creença que ells són els protegits Florida: comença bombolla especulativa que s’emportarà Wall Street Creixement relatiu - Creixement demogràfic. Activitat constructora.
2a revolució industrial: petroli, indústria química, elèctrica, automobilística, transport avió i marítim... (no tant carbó i tèxtil) Societat consum + ampliació mercat + creixement urbà Motorització societat americana $ nord-americà à utilitzat com a divisa referència i substitut lliura esterlina £ UK s’obstinen a convertir la £ en or - Abandona convertibilitat esclat 1a GM - Mantenen convertibilitat després guerra. £ (valor molt alt à dificulta exportació productes UK = molt cars). EUA productes molt més barats City Londres à Wall Street = borsa referència URSS abandona capitalisme (es manté al marge) EUA = prestamista mundial (molt vinculats compra productes nordamericans) à Reforçar hegemonia EUA Prestador capitals + venda productes manufacturats   Reserves EUA or triplicar 1913-1923 (1rs posseïdors reserves or després 1a GM). 1/3 reserves mundials.
1r país utilitzar ràdio à campanyes polítiques Canvis organització treball à racionalització (taylorisme i fordisme) - Rendible sempre que el producte es vengués a baix preu i la demanda cobrís l’oferta - Innovacions tecnològiques i organització treball à ampliació mercat Augment productivitat à gran benefici indústries - Salaris es mantenen baixos (*alguns augmenten sou à afavorir consum) - Extraordinària època industrial - Beneficis molt alts Concentració industrial   Procés concentració industrial (monopolis) - Gegantisme empresarial - Ex: Standard Oil de Rockefeller Lleis antitrust i antimonopoli EUA no van poder evitar formació oligopolis: United Steel Corporation (60% producció acer).
- Lleis superades realitat pràctica - Després guerra, lleis no s’actualitzen nova situació Plutocràcia: forma de govern regida pels rics (segons Bertrand Russell) Anys prosperitat à comença a desenvolupar-se nou capitalisme - Nova forma de vida à es traslladarà a Europa (molts no fins després 2a GM, molt retard) - Nova forma gestionar recursos - Racionalitzar producció - Procurar que el treball sigui el més eficient possible - Producció massiva - Reducció preus - Augmenten nivells qualitat - Estandarització (facilitar ampli consum productes) Desenvolupament màrqueting, publicitat i noves formes venda (venda a terminis) - Apareix nova dona à consumidora.
* Producció massiva resultava rendible sempre que el productes es pogués vendre a baix preu i tingués mercat - Si el mercat veu símptomes de fatiga, tenen un problema Mesures proteccionistes Europa à gran perill EUA Societat dividida - WASP: blancs, anglosaxons i protestants - Negres i llatins à fora prosperitat Indústria Hollywood - Producció mites mundials - Documentals - Indústria dels somnis - Gran importància cinema, música...
- Productora: United Artists. Actors: Charles Chaplin...
Ars Gratia Arti - L’art per l’art mateix, sense finalitat pràctica - Basat crear món fantasia à permetre evadir-se de la realitat Canvi relacions gènere - Nou tipus dona. Ex: Betty Boop, Marlene Dietrich (dona moderna, que participa de la societat, dona forta, fatal, nou look...). L’àngel blau.
- Nova sensibilitat - Dona treballadora - Incorporació dones = ciutadanes de ple dret.
- Relacions gènere es comencen a trencar URSS les dones ja voten des que els bolxevics prenen poder Revolució Octubre.
També a UK poc després 1a GM.
En contraposició allò antic, caduc europeu Llibertats venien de EUA Canvi costums - Nous balls: charleston (considerat ball de negres), rumba cubana, blues, jazz...
- Passió ball à estimular gramòfon i ràdio (maratons de ball). Ràdio: transmissora cançons que es popularitzen Difusió cultura entre classes populars Prosperitat no beneficia tothom per igual - Classes que veuen passar de llarg prosperitat (bona part agricultors à perdran terres. Es van endeutar, comprar maquinària. S’ho podien permetre per l’alta producció i els alts preus à els bancs es queden amb les terres) - Moltes famílies migren en busca d’una nova edat “daurada” - Negres no es van aprofitar excessivament prosperitat - Prosperitat: població orígens anglosaxons i religió protestant Clima racista. Anuncis racistes.
Republicanisme - Harding, Coolidge (ha d’assumir crisi 29) i Hoover - Crisi 29 à 20 anys govern demòcrata La prosperitat, conservadorisme i roaring twenties Hegemonia econòmico-financera i predomini com a referència sociocultural EUA no anava acompanyada hegemonia político-militar Major part nord-americans eren aïllacionistes: - Pensaven que havien centrar seus esforços a Amèrica i prescindit evolució político-militar resta planeta Mantenir despesa militar baixa en temps de pau Exèrcit reduït al mínim à només per controlar països sud-americans sota seva esfera influència à Volien comerciar amb tothom sense intervenir en l’evolució política o en els conflictes militars Alemanya signar armistici 1918 à Wilson anar a París a intentar posar bases pau duradora - Majoria senadors republicans i bona part demòcrates= aïllacionistes - Aprovació Senat = condició sine qua non perquè EUS poguessin signar tractat internacional - Aprovar tractat de pau = acceptar SdN - Wilson no havia designat cap senador republicà à participar negociacions vencedors a París (s’oposen a entrar a la SdN) - Wilson iniciar gira nacional per mobilitzar opinió pública a favor aprovació Tractat Dones aconseguir drets polítics amb esmena XIX Eleccions presidencials a) Demòcrates: aprovació Tractat Versalles i integració EUA a SdN b) Republicans: retorn a la normalitat - Guanyar les eleccions Període prosperitat equilibrada - Sector agrari en crisi - Desenvolupament centrat indústries dedicades electrodomèstics, esbarjo, automoció i química - Incrementar desigualtat camp - ciutat Migració camp à ciutat   Victòria republicà Warren G. Harding (1921-1923) - Molt suport (60%) - Lleis eliminar normatives intervencionistes promulgades durant guerra sobre iniciatives econòmiques privades - Gestió empresarial govern - Rebaixar dràsticament impostos - Estabilitzar pressupost general federació - Impulsar proteccionisme econòmic - Limitar possibilitat immigrar legalment als EUA 1923 consolidar etapa prosperitat *Harding afavorir grans empreses à corrupció Ex: Teapot Dome (privatitzar reserva petroli propietat federació) Calvin Coolidge nou president EUA (1923-1929) - Vicepresident republicà - Determinació per recuperar honorabilitat administració/govern EUA à recuperació valors morals republicans - Etapa creixement econòmic - Refusar qualsevol regulació del creixement econòmic - Refusar intervenir crisi producció agrària i algunes indústries que havien quedat al marge desenvolupament econòmic - Liberalisme no intervencionista Guanyar les eleccions - - Objectiu: mantenir statu quo Vetar lleis volien ajudar grangers en crisi i impedir que es posés en funcionament una central elèctrica federal en una zona econòmicament en crisi Recuperar credibilitat Administració Reduir al mínim intervencionisme federal (tal com volien homes de negoci i els beneficiats dels feliços anys 20) Laissez faire Mandat coincidir apogeu Al Capone, procés integristes cristians contra evolucionisme, persecució contra moviment obrer EUA i desastre especulatiu de les terres de Florida (precedent crac borsari 1929) Predomini republicanisme conservador à desenvolupar economia especulativa - Especulació de terres a Florida - Millora transports i comunicacions à molts habitants nord EUA comprar terrenys Florida inicialment barats - Florida: territori majoritàriament sense urbanitzar i amb molt poques infraestructures - Compradors parcel·les pagaven avançament per la propietat i revenien l’opció de compra amb benefici considerable - Gran creixement especulatiu terrenys - 1926 2 huracans destruir bona part Florida à mitjans comunicació se’n van fer molt ressò Desastre 1926 à Inseguretat compradors à deixar de comprar terrenys à preu parcel·les va caure en picat à ruïna especuladors)   - Avís necessitat controlar creixement econòmic especulatiu (ara centrat valors borsa de Wall Street), *però republicans confiaven en la capacitat d’autoregulació mercat 1926 Herbert Hoover president (1929-1933) - Semblava que garantiria consolidació prosperitat - Crisi Wall Street à depressió anys 30 (crisi més dura que hagi patit economia de mercat) - Republicà progressista (més d’esquerre que els demòcrates del sud) - Gestió política exemplar (mai vinculat casos corrupció ni escàndols) Andrew W. Mellon = Secretari del Tresor - Responsable negociar amb UK i França deute - Creia necessari reduir impostos que gravaven les principals rendes perquè poguessin acumular capital necessari per inversió - Partidari que l’Administració intervingués el mínim possible - Disminució volum administració à reducció impostos classe treballadora - Reduir molt més impostos grans rendes que no les més baixes (“únicament rics tenen capacitat generar riquesa”) Desigualtats socials (*no protestes a gran escala) - Món feliç à estereotip somni nord-americà basat creença tothom tindrà oportunitat d’aconseguir seus objectius - Molt poca conflictivitat social i sindicalisme molt debilitat *Somni no implicava acabar amb la pobresa La part fosca del somni nord-americà: la limitació de la immigració Retorn normalitat Harding - No signar Tractat de Versalles - EUA no va entrar SdN - Retorn immediat tropes que es trobaven Europa - Política econòmica proteccionista: pujar aranzels productes agrícoles - Limitar immigració Republicans: discurs americanista - Basat nacionalisme aïllacionista EUA basat doctrina Monroe (100% nordamericà) EUA: país acollida fins 1a GM (mite societat nord-americana. Immigrants en busca llibertats i millors condicions de vida).
- País en construcció. Immigrants à acceleraven creixement EUA i desenvolupament - Restringir immigració à etapa terres barates (conquesta far west) havia acabat - 1921 republicans imposar llei quotes: xifra màxima variable immigrants legals anuals. Quotes variaven segons nacionalitat i afectaven sobretot aquells que no eren WASPS - “Immigrants que no eren nòrdics/caucàsics no s’adaptaven bé a la societat dels EUA” - Dificultar entrada europeus Est (identificats amb comunisme), jueus, europeus de procedència llatina i religió catòlica, africans, xinesos..
- Acceptar irlandesos perquè eren un grup de pressió molt important Immigrants 1a dècada segle XX: diferents WASPS per religió, llengües i costums à alguns WASPS es van plantejar impossibilitat societat nordamericana per integrar-los - Ressorgiment organitzacions racistes defensaven supremacia blanca Ku - Klux Klan Originàriament, grup militars confederats Es reinventa 1915-1916 i ressuscita 2a GM Societat secreta EUA amb fort caràcter racista i xenòfob (contra negres i aquells que no eren WASP) Predicar supremacia raça blanca, antisemitisme, racisme, anticatolicisme, anticomunisme, homofòbia...
Terrorisme i violència Actes terroristes contra administració yankee i població negre Govern federal els va perseguir à dissolució Guerra - Posa de manifest que és possible una revolució (bolxevics). EUA consideren sagrats propietat privada, llibertats... Fantasma bolxevic - Russos no eren ben vistos - Jueus havien creat partit jueus molt d’esquerres. Del si de la comunitat jueva havien sortit personatges com Trotski. Elits revolucionàries bolxevics formats per molts jueus (vistos com portadors de la revolució) - Catòlics molt mal vistos: intolerants, fanàtics, mandrosos - Estereotips. Se salven europeus anglosaxons, nord Europa, i una mica alemanys Perdurar fort racisme contra els que no eren WASP - Sobretot població afroamericana que vivia als estats del sud Lleis Jim Crow - Perdedors guerra civil (confederats) van recuperar gradualment capacitat autogovern fins federació - Legalitzar segregació racial nombrosos estats - Promulgades estats del sud - “Separats però iguals” à apartheid Afroamericans = situació inferioritat respecte WASP Impedir els negres poder votar Segregació escoles, espais públics, hospitals, restaurants, barris, biblioteques...
Impedien els negres tutelar o adoptar nens blancs Prohibició matrimoni interracial Multar difusió arguments o normatives contràries lleis segregacionistes Perdurar fins dècada 50 Govern republicà - Impulsar visió liberalisme basat llibertat empresa, iniciativa individual i mínima intervenció governamental en gairebé tots àmbits (*econòmic) Període molt dur per als sindicats - Volien sumar-se prosperitat i ser ciutadans de ple dret (el govern ho relaciona amb el bolxevisme. Caça de bruixes) - Grans empreses impedien sindicats (United Steel o Ford). Organitzaven sindicats vinculats a l’empresa (sindicats grocs) - Referent: American Federation of Labor Odi a l’estranger i temor revolució social - Execució injusta Sacco i Vanzetti 1927 - Acusats atracament fàbrica sabates sense proves (estrangers i vinculats a un grup anarquista que havia comès atemptats EUA) - Judici dividir societat EUA - Peticions tot món en contra execució - Execució 1927 commocionar opinió pública internacional. Manifestacions protesta.
La llei seca: prohibició venda alcohol - Esmena Constitució EUA - Iniciativa va sorgir lobbies (grups pressió feministes i els vinculats Església cristiana) - Grups antialcohòlics atacaven saloons - Asseguraven prohibició milloraria salut, menys crisi familiar i més progrés social - Lobbies prometien vots i recursos econòmics als candidats que defensaven seves propostes - Descens consum alcohol à increment 1a dècada segle XX en ple procés urbanització i creixement econòmic - Es mantenia consum, *begudes eren de pitjor qualitat i més cares (il·legals) - Obrir molts més - - Es van incorporar dones a l’alcoholisme. Consum à centres clandestins.
Cert anonimat i absència denúncies entre els membres. Invisibilitat dels que beuen.
Obrir molts més bars il·legals (speakeasies) Crim organitzat - Molt pes econòmic, polític i social - Control consum begudes alcohòliques - Organitzacions precàries à multinacionals del crim Contraban i producció il·legal alcohol = grans fortunes i fama Esmena derogada 1933 (plena depressió econòmica) Integrisme o fonamentalista religiós cristià - Vinculat esglésies protestants - Període àlgid - Defensaven interpretació literal Bíblia - Impulsar Lliga Antievolució - Alguns defensaven segregació racial i prohibició venda o consum alcohol - 5 estats del sud van aprovar legislacions antievolucionistes à abolides 1968 pel Tribunal Suprem - Fonamentalistes perdre rellevància dècada 60 La crisi de Wall Street Prosperitat EUA punts febles: - Sector primari en crisi des de la fi 1a GM - Indústria tèxtil cotó llana, sabates, pell i producció carbó i petroli estancades - Reduir atur vinculat activitats econòmiques estacionals /Augmentar atur generat per millores tecnològiques - No tots territoris es van veure =afavorits. Creixement: costa del pacífic, parts del sud i grans llacs /*Nord Amèrica rural i zona tradicionalment industrial estancada + Procés electrificació (difusió electrodomèstics), desenvolupament nous mitjans finançament a través accions, control científic excedents, increment sector 3, tendència estabilitat preus, increment salaris...
- Distribució de la riquesa molt desigual Política fiscal reducció impostos als més rics à afavorir concentració riquesa Sindicalisme en plena crisi. Jornades 12 hores, empreses acer no permeten sindicats...
Balança comerç exterior = negativa (predomini financer) - EUA: creditor dels països més industrialitzats à importar dels seus deutors més del que els exportava per tal que aquests tinguessin superàvits per pagar el deute - EUA va ajudar a sortir europeus i sobretot alemanys de la crisi postguerra amb nous préstecs - Sistema financer economies mercat cada vegada depenia més de les finances EUA (*políticament aïllacionisme) Especulació economia EUA - Confiança mercat - Punt àlgid especulació à borsa Wall Street NY 1a GM à millora tècniques producció massiva - Augment producció i productivitat requeria un increment equiparable consum i increment salaris *Sous no es van incrementar mateix ritme productivitat i producció.
Capacitat de compra ≠ equiparable capacitat producció Borsa - Es necessita capital per invertir-hi - Dècada 20 borsa Wall Street no regulada: imperava llei oferta i demanda - 1920-1929 valors de la borsa es van multiplicar per 4 - 1928-1929 Wall Street: mercat financer amb rendiments més elevats - Major part creixement = especulatiu (prescindien dels resultats econòmics empresa à els seus valors creixien per la confiança del mercat) - Brokers obtenien diners dels bancs à creixement vinculat evolució borsa - El sistema únicament podia funcionar mentre s’incrementés constantment el valor de les accions Guanys Wall Street atraure capital EUA i estranger La Reserva Federal nord-americana (banc central) hauria pogut apujar preu diner per dificultar onada especulativa, però s’haurien hagut d’enfrontar interessos gent que estaven guanyant molts diners i a la possibilitat que els culpessin d’haver estroncat creixement econòmic - No precedents Banc Central - Majoria polítics contraris regular mercat Fins setembre 1929 es va continuar especulant - Tipus interès préstecs molt elevats - Borsa Wall Street = paper central economia EUA Les onades especulatives duren mentre s’inverteix diner. Si no, la maquinària financera s’atura i ha de basar-se en els beneficis empresarials reals No hauria estat un problema si les compres d’accions haguessin estat al comptat (*majoria especulació era a crèdit amb esperança obtenir guanys amb benefici venda de les accions) Interessos es podien demanar en deute o com a préstec i podia invertir-se de nou els diners à el diner pujava Permetre guanyar grans fortunes en poc temps Industrials invertien en borsa enlloc de reinvertir en les seves empreses Europeus també van veure que comprar valors Borsa NY majors beneficis que invertir altres borses mundial Crac octubre de 1929 Dificultats vendre accions à 24-29 octubre es van perdre milions $ Especuladors arruïnar-se Va començar una de les principals crisis financeres i econòmiques dels països amb economies de mercat 23 octubre borsa Wall Street tancar amb pèrdues Final de mes à especuladors venien seves accions per pagar préstecs Inversions confiaven que trobarien compradors per les seves accions Dijous negre, 24 d’octubre - El mercat s’autoregulava sense cap límit - L’acció en venda disminuïa de valor fins que algú la comprava Pànic financer à grans pèrdues per als inversors Policia envoltar Wall Street per evitar incidents Premsa intentar restaurar confiança inversors - Divendres i dissabte cert equilibri - Inversos esperaven que la borsa es recuperés - Times assegurava que els bancs intervindrien per assegurar que els valors continuessin baixant President Hoover va assegurar que la producció i distribució béns costum “s’assentaven sobre bases fermes i pròsperes” Només Roosevelt (governador NY) criticar febre especulativa Analistes assegurar que dilluns hi hauria milers comandes de compra que farien pujar preus ràpidament *Dilluns van tornar a baixar les accions Dimarts 29 = Dimarts negre Dia més devastadors història Borsa NY Volum contractació > dijous negre Si la setmana anterior havien caigut els que havien posar alguns estalvis, ara queia el capital dels experts Preus caure en picat Pèrdues encara haurien estat més greus de no haver-se recuperat mínimament final sessió Principals magnats i autoritats econòmiques i polítiques intentaven recuperar confiança del mercat Alguns dies semblava que es recuperava mercat i tornaven pujar cotitzacions à es tornaven a desplomar Cada 100$ accions comprades abans del desastre, ara en valien 14 Increment estafes econòmiques Situació social - Suïcidis inversors i empresaris Desnonaments Marginalitat Atur Empobriment generalitzat Orígens de la crisi - Onada especulativa Problemes economia productiva EUA à manca inversió Alts tipus d’interès Pèssima distribució renda Deficient estructura societats anònimes i bancs Dèficit en la balança de pagaments Negativa a intervenir/regular activitat econòmica Crisi econòmica, social, cultural i de les institucions polítiques liberals democràtiques Efectes mundials de la crisi nord-americana Espiral contractiva comerç mundial caure à inversions EUA = primordials per la recuperació Europa després 1a GM (sobretot terribles condicions postguerra Alemanya) Crisi econòmica + industrial La devaluació de la moneda EUA devaluar £ per impulsar el poder del $ i de l’or Acords regionals i tractats bilaterals à crear mercat preferent i exclusiu de divises - Alemanya: 1r comprador i venedor de Iugoslàvia à permetia fixar els interessos convenients - Cada país intentaria potenciar al màxim les possibilitats dels seus recursos per protegir pròpia indústria Conclusions Després d'una dècada de pau, semblava que la prosperitat, el consumisme i la societat de masses es consolidaven al món occidental. El somni del benestar.
Després del crac del 29, els indicadors de la producció mundial, tant en matèries primeres i d'aliments com a industrials, eren entre un 20% i un 25% inferiors.
L’American way of life va ser el referent mundial per als països occidentals.
La Gran Depressió de la dècada dels anys 30 Renda monetària EUA es va reduir meitat abans crisi econòmica arribés al seu punt àlgid 1933 Producció federació disminuir 1/3 L’atur arribar 25% (xifra sense precedents) Internacionalització efectes gran depressió Augment fam i misèria Crisi econòmica contribuir arribada poder Hitler i nazis Alemanya / Japó enfortia militaristes imperialistes i contribuir desestabilitzar Xina políticament i econòmicament Depressió convèncer població capitalisme = sistema econòmic inestable que patiria crisis cada cop més greus Intel·lectuals i economistes defensaven Estat havia intervenir més activament regulació societat i economia Neoliberals consideraven crisi va ser a causa un error govern federal en no regular correctament flux monetari i valor diners a través tipus interès à Mecanismes econòmics anteriors ja no eren aplicables en una situació sense precedents Les sis fases de Hoover Dividir evolució crisi econòmica 6 fases Totes etapes excepte última finalitzar amb lleu recuperació economia à reinici crisi amb caiguda tots indicadors econòmics 1. Fase 1929-1931 - Etapa reajustament econòmic relativament lleugera (=1921) Atur lleugerament elevat 1931 economia ja no estava afectada per especulació i es començava a recuperar *Patir efectes crisi financera Europa central 2. Fase 1931 - Economia EUA tornar a entrar en fallida - Hoover intentar frenar pànic econòmic - Quan semblava que ho aconseguien, els va afectar crisi UK (abandonar el patró d’or i suspendre pagament majoria deutes amb EUA). Exemple UK imitat per molts països 3. Fase 1931 - Accentuar crisi econòmica EUA - Augment atur - Caiguda en picat preus agraris - Nova onada tancaments bancs - Inversors EUA i estrangers que tenien reserves d’or als EUS van començar a retirar-les per atresorar-les 4. Fase 1931-1932 - Hoover mantenir patró d’or - No va aconseguir economia EUA sortís crisi - Augment atur - Majoria agricultors i ramaders = misèria - Demòcrates no col·laborar plenament amb intents recuperació econòmic perquè sabien que la crisi els podria ajudar a recuperar presidència 5. Fase 1932-1933 - La més dura - Eleccions presidencials que va guanyar Roosevelt - Negativa Roosevelt col·laborar amb administració de Hoover - Pànic financer à col·lapsar finances i sistema bancari EUA 6. Fase 1933 - New Deal: buscava repartiment riquesa més equitatiu, estendre certa seguretat, administració ajudaria EUA amb intervenció activa del govern àmbits econòmic i social Problemes economia nord-americana - Arribada excessiva capital després guerra à impuls excessiu construcció i infraestructures Mal sistema bancari que no va estar ben dirigit per Reserva Federal Interpretació de les causes de la gran depressió a) Republicans - Hoover convençut recuperació EUA = frenada per la crisi est Europa i decisió UK d’abandonar patró or i incomplir pagaments deute amb EUA (imitar molst països) b) Demòcrates - Roosevelt defensava responsabilitat gran depressió venia dels problemes de l’economia EUA i no de fora c) Factors psicològics - Confiança mercat, eufòria financera, pànic borsari...
- Crisi à cercle viciós que cal trencar à cercle virtuós que impulsi creixement d) Altres - Criteris basats decisions institucions, progrés social, innovacions, evolució institucions polítiques o fluctuacions monetàries...
- Desequilibris sistema capitalista per sobreproducció de béns, sobreinversió o sobrecapitalització o influència sistema financer en economia productiva - Crisi teories marxistes sobre límits capitalisme 1a mesura Hoover responia teories de Keynes (defensava augment intervencionisme estatal en economia): - Reducció impostos individuals i corporatius à enfortir capacitat compra - Recuperació inversions - Restauració confiança mercat - Reunions principals empresaris i magnats à solució crisi econòmica Hoover pensava govern havia intervenir, *però va buscar cooperació entre principals actors econòmics i socials per sortir de la crisi sense limitar llibertat econòmica Increment atur à partidari impulsar obres, activitat constructiva, manteniment treball Millora instal·lacions fàbriques à abaratiment producció à fomentar demanda Empresaris comprometre a mantenir salaris treballadors Tranquil·litzar molts nord-americans Crisi afectar 1r bancs = punt dèbil economia EUA - Cada banc tenia règims reguladors diferents - Poques oficines - Tenien relativament poc capital - Havien especulat amb estalvis seus clients a la borsa - Milions dipòsits desaparèixer Suspensió pagaments Arruïnar especuladors + estalviadors Moltes indústries van haver de tancar Increment atur / reducció consum Mesures empresaris: - Reducció costos Reducció sous Millores tecnològiques à impulsar producció Esperaven que millora oferta acabés per reactivar activitat econòmica à Creixement stocks i procés deflacionista Hoover convençut sistema polític EUA = individualisme - Llibertat econòmica empresaris - Defensar iniciativa - Criticar massa (“no és capaç de construir”) - Intentar aconseguir cooperació voluntària i coordinació forces productives EUA - Reducció costos à El que havia estat suficient a la crisi 1921 no va servir per acabar amb la gran depressió, una crisi estructural de l’economia de mercat Administració republicana Hoover dividida a) Liquidacionistes: - Encapçalats secretari Tresor Andrew Mellon - Partidaris do-nothing - Confiaven mercat s’autoregularia - Liquidar treball, accions, agricultura, sector immobiliari...
b) Majoria administració i Hoover: - Limitar efectes crisi a través coordinació voluntària (sense imposar res) à mercat recuperés confiança - Organitzar reunions amb dirigents empresarials i sindicals Mesures fracassades - Impulsar Institut Federal Agrícola à intentar construir cooperatives i companyies estabilització preus agraris que queien en picat Campanya Nacional de Crèdit 1931 Mesures basades cooperació voluntària per intentar frenar atur 1931 era evident que la cooperació i la coordinació principals actors socials i econòmics no era suficient   New Deal de Hoover - Aconseguir Congrés (format per demòcrates) aprovés seves iniciatives à impulsar finançament empresaris perquè poguessin reduir costos i incrementar oferta *Incrementar stocks, però no es va reactivar consum Diferències entre l’intervencionisme de Hoover i el de Roosevelt a) Hoover - No qüestionar mai plena llibertat de mercat - Es va negar a posar en marxa central hidroelèctrica que ja estava construïda conca Tenesse per no perjudicar iniciativa privada b) Roosevelt - Posar en marxa central hidroelèctrica i impulsar pla desenvolupament tota vall Tennesse iniciativa pública - Transformació copernicana x la mentalitat predominant EUA - Intentar dirigir activitat econòmica EUA - Impulsar segon New Deal à introduir estat benestar als EUA Borsa baixar 1919-1933 Producció industrial reduir a la meitat entre 1932-1933 Preu matèries primeres i productes agraris perdre més de la meitat del seu valor Comerç exterior mundial limitat a 1/3 à magnitud depressió + països industrialitzats optar per polítiques econòmiques proteccionistes Dècada dels 30 emigració superar immigració - Milers nord-americans sol·licitar entrar URSS Nivells producció i renda anteriors crisi, desaparició atur i els salaris no es van recuperar fins anys 40 (fi 2a GM) Crisi molt dura x classes mitjanes Milions aturats i reduccions dràstiques sous Desaparició somni consumista - Agricultors apostar per augments producció seves finques à fracàs: producció incrementar davallada preus productes agraris à crisi ecològica sense precedents EUA (desforestació, extensió i sobreexplotació conreus) Acabar amb fertilitat, període de sequera... à tempestes de pols Hoover, com majoria nord-americans, compartir principis individualisme basats ètica protestat lligats idea que els homes s’havien d’esforçar i no esperar passivament a ser ajudats Humanitarisme protestant à voluntat cadascú trobés sortida als seus problemes econòmics x esforç individual Tesis properes darwinisme social: crisis sanejaven l’economia dels més ineptes i més dèbils i beneficiaven els més hàbils Do-nothing, liquidacionisma (Andrew Mellon) - No van notar crisi magnats com Rockefeller, Morgan o Mellon ni empreses anticonceptius, ni cinemes, ni tabaqueres ni algunes empreses electrodomèstics...
Alguns especuladors à presó x falsificar llibres comptes i sostreure capitals de les seves empreses Republicans i demòcrates: “Donar assistència pobres = salaris baixarien fins a nivells de subsistència i només se n’aprofitarien els ganduls” Condicions x aconseguir assistència pública = duríssimes - - New Deal Hoover 1932 Donar crèdit als que considerava sectors productius (banquers, ramaders) No ajudar aturats (25%) ni agricultors à perdre confiança administració Hoover Noves barriades de barraques (hoovervilles) Augment nombre infants sense escolaritzar (+mestres no cobraven) Augment desnutrició malgrat existència excedents producció agrària: no es podien posar en venda perquè el seu preu era excessivament baix Molts nord-americans ocultaven seva pobresa (vergonya) - Gran depressió commocionar ordre polític i social mundial Situació econòmica Alemanya = EUA 1933 (Hitler arribar al poder) EUA sistema polític i institucional resistir - Crisi impulsar gran reforma Roosevelt, *però no una revolució - - Hi va haver condicions necessàries per canvi revolucionari Agricultors Ohio tallar carreteres i impedir aliments arribessin ciutats NY milers pobres assaltar camions carregats de pa Manifestació obrers Ford a Detroit à policia els va dissoldre a trets Marxa dels veterans de guerra a Washington 1921 Congrés EUA aprovar llei compensacions soldats nord-americans 1a GM Pla de pensions Molts dels aturats = veterans de guerra à pensaven que segurament no podien cobrar diners perquè no tenien mitjans per subsistir Soldats reclamar tots els diners Govern no va cedir Veterans Portland iniciar marxa cap a Washington tocant tambor i portant pandereta (=quan els havien mobilitzat 1a GM)   - - Companyies trens els van deixar viatjar vagons bestiar 1932 arribar a Washington à constituïen nova hooverville Cap acte violent ni reivindicació política Hoover témer capital no pogués controlar manifestants à mobilitzar exèrcit perquè ajudés policia Cap Estat Major actuar pel seu compte à dissoldre violentament soldats Acció militars no beneficiar Hoover à inici procés electoral, *però va haver de donar suport al cap de l’Estat Major Militars atacar soldats i campament 1932 Roosevelt va guanyar Hoover a les eleccions Fi era govern conservador republicans Predomini demòcrates i New Deal Etapa de reformes que possiblement evitaren que institucions nord-americanes entressin en crisi La cultura nord-americana durant els anys de la gran depressió Sistema educatiu - No tenia en compte emocions infantils Cursos solien iniciar-se amb jurament fidelitat bandera i pregària ajustada paràmetres cristianisme protestant Dècada 30 mestres prohibit explicar res de la URSS Washington: els mapes deixaven el blanc territori URSS i zones Àfrica Molt pocs estudiants cursaven estudis superiors Activitat cultural a) Evasió problemes període crisi: cinema, ràdio, música...
b) Intel·lectuals que denunciaven i conscienciaven població de la situació EUA Necessitat esbarjo à difusió joc: bingo, pinball, minigolf...
Cinema - Edat daurada cinema Hollywood: fàbrica de somnis - Grans productores Paramount, Warner, Fox, Metro-Goldwyn-Mayer... à impulsaren star-system - Producció gran quantitat pel·lícules = mitjà evasió - Cinema = gran distracció familiar - Més cinemes que bancs - Codi Hays autocensura 1930 d’acord amb el que la societat nord-americana considerava moral i púdic - Indústria cinema consolidar amb introducció so i color - Sorgiment gèneres cinematogràfics: musicals, westerns, cinema negre, comèdies, pel·lícules romàntiques...
- 1932 introduir color pel·lícules Disney - Algunes pel·lícules buscaven conscienciació (minoria): El gran dictador (Chalrs Chaplin)...
Ràdio - 2n gran mecanisme esbarjo familiar Substituir diari = principal mitjà comunicació Informar, distreure i difondre noves cançons Forta autocensura Música - 1935 començar swing: caracteritzar època Goodman, Glenn Miller, Tommy Dorsey...
Literatura - Hervey Allen, James Joyce (Ulisses), Ernest Hemingway, Margaret Mitchell (Allò que el vent s’endugué), Rudyard Kipling, Bernard Shaw...
Acusar Ulisses d’obscenitat à prohibir venda Lectors volien estímul i evasió Sorgir novel·la negra: reflectir pessimisme anys depressió. Ex: Collita roja, El carter sempre truca dues vegades...
- New Deal transformar cultura EUA Impulsar projectes per donar feina artistes Finançar pintors, escultors, muralistes, companyies de teatre, escriptors...
Franklin Delano Roosevelt i el New Deal - Família patricis = equiparable aristocràcia europea Prestigi social, recursos econòmics i influència política Republicà progressista A l’esquerra de la major part dels demòcrates En contra directius republicans conservadors - Intentar crear partit progressista amb el qual es va presentar eleccions presidencials La seva participació va costar eleccions als republicans Un dels assessors Wilson negociacions París Un dels defensors entrada EUA a SdN - Governadors NY No estava preparat per afrontar gran depressió NY: un dels estats més afectats à crear Servei Temporal Ajudes Urgents (1r departament assistència social EUA) Gran depressió tornava a obrir portes presidència als demòcrates Un dels polítics que havia actuat amb més decisió i humanitarisme per atenuar efectes crisi a NY Criticar Hoover per ajudar empreses i bancs i oblidar els treballadors i aturat Partit Demòcrata a) Sector liberal (Roosevelt) b) Sector conservador Aprofitar poder mass media (*ràdio) Obsessió no perdre vots: fusionar discurs proteccionistes i lliurecanvista.
Discursos ambigus, però brillants Roosevelt: candidat del canvi (republicans no havien pogut treure EUA de la gran depressió) El zenit de la crisi Roosevelt: president electe / Hoover president en funcions Període interregne: situació federació = crítica Administració republicana intentar Roosevelt donés suport seva política econòmica - Molts nord-americans es qüestionaven sistema político-institucional (extrema dreta/esquerra) Roosevelt afirmava que no començaria a actuar fins que ocupés presidència Mercat i inversors esperaven discurs Roosevelt per saber si hi haurien canvis i en què consistiria New Deal *Roosevelt va optar pel silenci Hoover defensar necessitat incrementar endeutats amb EUA paguessin els deutes - impostos i que els països Desconfiança mercats à sistema financer col·lapsar Els que encara tenien recursos van començar a vendre seves accions, a atresorar metalls preciosos i retirar estalvis dels bancs 1933 sistema bancari col·lapsar à Union Guardian Trust Company (Detroit) anunciar que estava a punt de declarar-se en fallida. Banc + important estat Si s’enfonsava, arrossegaria resta bancs estat Sol·licitar a Roosevelt moratòria bancària, *però aquest va decretar tancament de 550 bancs Michigan alhora que baixaven valors immobiliaris a tota federació Crisi s’accentuava i tornava a centrar-se mercat financer Silenci Roosevelt inquietar inversors Un paleta intentar matar Roosevelt, *però es va confondre i assassinar el seu acompanyant, alcalde Chicago Anton Cermak - 1929-1933 tancar milers bancs Estalviadors que tenien experiència Michigan (pèrdua major part dipòsits), retirar seus estalvis i atresorar metalls preciosos $ vinculat al patró or i reserves públiques queien en picat - Hoover sabia que com més desprestigiat sortís Hoover i la seva administració, més fàcil seria que s’aprovessin reformes nou govern Nomenar Woodin = secretari del Tresor - - - 1933 pànic bancari Borsa caure mínims històrics Banquers es van veure obligats a vendre accions i valors que havien comprat els bancs à aconseguir líquid *Increment oferta à el seu valor es va reduir mínims històrics Cues als bancs per retirar estalvis Situació crítica Sistema financer EUA podia fer fallida Crisi sense precedents Gran tema debat EUA: establiment nova esmena constitucional à tornés a legalitzar producció i venda begudes alcohòliques Governador Maryland tancar centenars bancs. El va seguir Pensilvània, Colúmbia...
Bancs restringir % estalvis que es podien treure (corralito) - Reserva Federal perdre reserves or Lliurar milions $ en una setmana No tenia líquid per pagar seus treballadors Suggerir a Wilson establir “període vacances” tot sistema bancari EUA à EUA en situació fallida sistema financer públic i privat 1933 tancar bancs NY i borsa Wall Street La crisi havia tocat fons - - - Roosevelt volia recuperar esperit pioners à impulsar recuperació econòmica perdurable Recuperar internacionalisme Wilson à la depressió posava de manifest la independència dels pobles Defensava necessitat disciplina i agermanament tots nord-americans No considerava canvis sistema polític i institucional Volia recuperar confiança nord-americans, Conscient país exigia accions immediates 1a vegada es va parlar una millor administració riquesa, de recuperar valors socials i de frenar atur Mandat Roosevelt 100 primers dies frenètics Recuperar llei Trading with Enemy Act de 1917 à permetia govern provisionalment controlés tot comerç EUA i fins i tot censurés correspondència. Permetia incauta béns dels enemics de la federació Decretar tancament tots bancs i borses valors durant 4 dies Nord-americans s’havien quedat gairebé sense moneda i començaven a utilitzar monedes locals, segelles, divises estrangeres... à activitat comercial - Administració actuar = fallida industrial Nomenar conservadors per controlar tots bancs federació Emetre milions $ paper moneda Establir penes presó pels que atresoressin metalls preciosos Havien d’aconseguir estalviadors tornessin diners als bancs i recuperar circulació monetària - 1933 Llei Bancària d’Emergència 1a llei New Deal Sistema financer EUA tornava a funcionar Al cap d’una setmana, 75% bancs i borses valors acabar vacances Reserva Federal recuperar milions de $ or Roosevelt no volia destruir sistema polític nord-americà à reformar-lo Creixement no prioritari à distribució més justa riquesa Garantir seguretat nord-americans tots àmbits *Hitler amb Alemanya Política de Roosevelt: Principals eixos del New Deal 1. Ordenament del sector bancari nord-americà (EBA). Parts dels seus capitals es dipositaven en altres bancs per tenir una espècie d’assegurança.
Anteriorment, qualsevol que tingués capital podia crear un banc sense cap tipus de restricció ni ordre. Per sanejar la banca, el govern de Roosevelt va imposar unes regles: cal tenir un cabdal x per tenir una empresa bancària, aquests bancs han de contractar un segur perquè en qualsevol cas els dipositants poguessin recuperar els seus estalvis, es regula el tipus d'interès… Tot això acaba amb la llibertat existent fins al moment.
2. Devaluació del dòlar. Després de la Primera Guerra Mundial la lliura no podia per si sola mantenir el pilar mundial, així que va canviar el patró i es va començar a utilitzar l'or. Els anglesos van devaluar la seva moneda i solament va quedar l'or per poder sostenir el capital de l'economia europea. El comerç entre els països que tenien diferents monedes es va facilitar. El gran objectiu de Roosevelt era en primer lloc sanejar l'economia nord-americana.
3. Lluita contra l'atur i la pobresa: impuls de grans obres públiques (TVA, WPA, SSA). En el centre del seu programa polític es trobaven les persones marginals: elevant-los el salari aconseguiria nous consumidors. “The Tennessee Valley Authority” va ser l'exemple més clar de reconstrucció de les obres públiques, com la construcció de carreteres. A més d'oferir millores a les persones, les mesures van servir per donar un major suport popular al president Roosevelt (alimentava la seva imatge social). Hi havia un clam popular a favor de les seves mesures.
4. Reconversió industrial (NIRA, NRA). La intervenció en matèria industrial va ser molt important, ja que no es tractava tant d'afavorir el creixement sinó de limitar-la. Per evitar que al final els preus caiguessin, es va reduir la producció. El pla consistia a posar d'acord a productors i empresaris, amb el reconeixement dels sindicats que això comporta. Es va reduir la jornada laboral, va augmentar del nom de treballadors, es va fixar un salari mínim… Calia posar als propis empresaris d'acord entre si, i com no es va aconseguir íntegrament, les conseqüències van ser l'aparició de la concentració industrial dels grans monopolis. Va afavorir el mercantilisme industrial i consolidar el capitalisme.
5. Pujada dels preus agrícoles (AAA). La triple A. Mesures intervencionistes en la política agrícola. Els preus agrícoles havien descendit molt. La seva solució va ser impartir terrenys a les famílies camperoles perquè aquests les explotessin tots junts. D'aquesta manera, era molt més rendible.
Malgrat tot, els beneficiats van ser gairebé exclusivament els grans empresaris industrials i el mercat industrial.
El primer New Deal: els Cent Dies - Roosevelt volia mantenir contacte directe amb classes populars Major part diaris en mans conservadors vinculats republicanisme o sector dretà demòcrates Establir llaç directe amb poble americà à ràdio Allau normativa per pal·liar efectes depressió - Acta sobre Economia 2a mesura emergència Sol·licitar reduir pressupost federal Eliminació organismes governamentals Reducció funcionaris civils i militars Reducció compensacions veterans 1a GM Reticències entre demòcrates à aprovat suport conservadors - Llei de Recaptacions de Cervesa i Vi Fi llei seca Bevedors contribuïen a sanejar arques federació à En dues setmanes havien acabat amb la crisi bancària, reduït dràsticament despesa federal i obtingut nova font de recursos - Projecte agrari al Congrés Intentar recuperar equilibri entre sectors agrari i industrial Millorar poder adquisitiu agricultors (baixat 60%) Patien x revolució agrària 2 propostes contradictòries: polítiques econòmiques proteccionistes que no limitessin producció agrària + subvencionar exportacions: venda productes sota preu cost à perjudicava agricultors fora EUA (dumping) *Wallace (republicà progressista) volia reduir producció agrària à incrementar preus productes agraris - *Secretari Estat veia dumping agrari dificultava possibilitat establir acords comercials amb altres estats Subvencionar agricultors + finançar reducció cultius i ramats per frenar caiguda preus aliment Sequera i erosió à sobreexplotació agrària à ajudar reduir producció i pujar preus agraris *Molts camperols deixar terres x sequera i mecanització *Alguns cobraven subsidis que donava el govern per deixar terra sense conrear Devaluació $ à lluitar contra deflació Proposar Congrés legislació x aturats - Oferir llocs treball - Coordinar i ajudar recursos federals als aturats à Inicis del servei del benestar nord-americà Roosevelt pretenia mantenir equilibri pressupostari + mitigar/acabar amb crisi econòmica   - - Republicans progressistes pressionar x programa obres públiques que reduís atur Impulsar agricultura de regadiu, produir electricitat, desforestació...
1a vegada iniciativa pública > privada Acta Emergència sobre Hipoteques Rurals Frenar problema agricultors que perdien terres perquè no podien tornar crèdits Govern federal assumia pagaments si es demostrava que realment no es tenia cap recurs per pagar - Acta de Veritat Activitats financeres obligades establir registre nous valors i publicar situació econòmica real Totes noves ofertes valors havien d’anar acompanyades tota informació - Acta sobre Préstecs Ajudar a finançar hipoteques vivendes familiars - - Llei de Recuperació Industrial Intent regular activitat industrial Regulació federal hores màximes treball i salaris mínims Dret treballadors industrials a sindicar-se i negociar col·lectivament amb empresaris Controlar producció sectors industrials, regular preus i salaris Impulsar obres públiques à reduir atur *Tribunal Suprem declarar = inconstitucional - Llei de Bancs Glass-Steagal Establir assegurança federal per als dipòsits bancaris Llei crèdit agrari Projecte regulació vies fèrries - EUA reconèixer URSS i intercanviar ambaixadors Motius econòmics: possibilitat negociar amb soviètics Impulsar política bon veïnatge amb Amèrica Llatina - Roosevelt anunciar EUA abandonaria patró or Boicot Conferència Econòmica Mundial Londres à recuperar estabilitat econòmica internacional Inflació i patró or = incompatibles - 1933 PIB reduït a la meitat 1929 No inversions industrials, reducció 1/3 producció...
Atur ¼ població Ajut social =pal·liatiu - Noves institucions Generar burocràcia governamental + Impulsar canvis Nord Amèrica rural, agrària, racista i subdesenvolupada - - Política local Molts antics contrabandistes licorsà atracadors bancs Ciutadans els admiraven: “Robin Hood” (*no repartien botins) Molts nord-americans partidaris acció directa: gàngsters + policia Depressió continuava Empresaris impulsar oposició New Deal - Taló d’Aquil·les New Deal = sistema jurídic nord-americà i Tribunal Suprem Controlat per conservadors Tribunal Suprem: jutges vells i conservadors Tribunal Suprem anul·lar bona part legislació primer New Deal Roosevelt reaccionar amb intent reforma Tribunal Suprem à avortat a canvi aconseguir tot segon New Deal à introduir Estat del benestar (welfare state) Designació nous jutges à demòcrates controlar zenit magistratura - Morgenthau Jr = nou secretari tresor Oposició excessiu intervencionisme governamental economia Partidari pressupostos equilibrats, estabilitat monetària i reducció deute públic Reactivar inversió privada - - Refusar pagar fons de pensions veterans 1a GM Defensar introducció seguretat social - Roosevelt introduir pressupost doble Pressupost equilibrat per administració i un altre d’emergència per les agències/programes New Deal New Deal buscava creixement + millor distribució riquesa + oferir seguretat tots àmbits   à New Deal no va treure EUA de la crisi, però va alleujar tensió revolucionària existent finals 1932 quan agricultors no deixaven entrar aliments i es començava a parlar necessitat dictadura EUA - - Sindicats organitzar self help: organitzacions intercanviaven productes o serveis sense utilitzar diners 1933 Roosevelt assegurar que “cap Estat tenia dret a intervenir en assumptes interns o externs d’un altre Estat” Renunciar esmena que possibilitava intervenció permanent polític Cuba Retirar marines ocupaven Haití Comprometre iniciar procés x acordar independència Filipines Pagar més a Panamà x utilització canal EUA no estaven preocupats x debilitat democràcia o polítiques exteriors agressives potències feixistes Europa Política exterior = aïllacionista à no intervenir conflictes bèl·lics internacionals (=guerra civil espanyol) Lleis neutralitat 1935 à mantenir tesis aïllacionistes El segon New Deal Roosevelt necessitava suport social x aconseguir consolidació política econòmica Alternatives als demòcrates: a) Republicanisme: llibertat de mercat, religiosament integrista, socialment conservador b) Sectors polítics populistes à “New Deal no ha acabat amb la crisi” (recordava propostes feixisme europeu) - Comitè Organització Industria (CIO): aplegar treballadors una mateixa fàbrica Vagues d’assentada Empresaris acceptar que era millor tractar amb sindicats > enfrontar-se a vagues salvatges Negociació contractes col·lectius i reducció mínima vagues - - 1934 situació econòmica millorar lleugerament Classes populars i agricultors mostrar malestar amb vagues, destrucció documents hipotecaris, piquets que impedien execució hipoteques , amenaces als que intentaven cobrar els crèdits...
Republicans à presidència / Demòcrates à Parlament Demòcrates guanyar eleccions parlamentaris 1934 Permetre impulsar 2n New Deal Pla de Reformes Roosevelt-Hopkins: 1. Establir assistència als treballadors 2. Assegurança atur 3. Sistema de pensions Mesures del Segon New Deal - - - - - Llei Wagner-Connery de Relacions Laborals Crear Junta Federal de Relacions laborals Regular negociacions col·lectives en empreses i potenciar sindicats Xocar individualisme nord-americà i interessos majoria empresaris Roosevelt necessitava suport polític i social à aconseguir nou sindicalisme reformista Seguretat social 1935 Sistema assegurances senzill que paguessin empresaris i obrers Sectors esquerrans volien que només paguessin empresaris / patronal ho considerava com un nou atac a llibertat empresarial Establir assegurança atur i pensions Llei de Holding de Societats Acabar amb grans holdings creats amb objectiu guanyar diners à venda existències a preus excessius Enemistar Roosevelt amb empresaris Llei de Banca Nova regulació per Reserva Federal Junta Reserva Federal = organisme independent. Deixava estar controlada per Reserves Federals estats (*NY) Llei Conservació terra, Junta Recursos Naturals, Llei Electrificació medi rural, llei carbó...
Transformació sistema fiscal Crisi especialment dura pels afroamericans à ocupaven llocs treball – qualificats, treballaven x subsistència als camps sud, segregació racial...
No tenien suport demòcrates perquè votaven republicans Jim Crow à estats sota control demòcrata - Població blanca començar a ocupar llocs treball + mal pagats à atur negres nord-americans > 50% Augmentar racisme i linxaments (autoritats no ho van impedir) Molts negres sud à emigrar cap al nord (viure de les ajudes federals i sense segregació racial) à Roosevelt apaivagar possibilitats revolució, reformar i consolidar institucions polítiques EUA, *però crisi no finalitzar fins inici 2a GM, quan la demanda de producció bèl·lica reanimar indústria i liquidar atur Va estar en perill la democràcia nord-americana? Ultra/neoliberals, integristes religiosos, empresaris i especuladors à Roosevelt i New Deal = amenaça x institucions EUA *Roosevelt reformar sistema polític i institucional i intentar consolidar Estat del benestar amb polítiques que després 2aGM introduir i consolidar Europa occ Democràcia EUA hauria estat en perill si: 1. Revolució social motivada x crisi 2. Arribada dictador amb idees reaccionàries (= general MacArthur) 3. Establiment règim populista/feixista Huey Long, el governador de Louisiana - Estat subdesenvolupat No indústries ni infraestructures Taxa analfabetisme altíssima. ½ població infantil no escolaritzada Estat del sud: segregació racial Pobresa generalitzada Principals comunitats: WASP No cobria necessitats mèdiques majoria població (no podia pagar tractaments) - Long impulsar política reformista à acabar amb predomini grans empreses Canvi sistema impositiu: impostos indirectes sobre consum + impostos directes sobre capital Pobres pagaven – impostos Estat millorar seu finançament Legislar a favor dels deutors perquè no perdessin seves terres o vivendes Impulsar alfabetització. Sistema transport gratuït per anar casa à escola, material escolar gratuït...
Impulsar programa obres públiques à reduir atur Únic dirigent sudista demòcrata que tractava amb certa consideració negres seu estat *No modificar lleis Jim Crow - - - Molt autoritari, dictador Louisiana Controlava forces ordre públic, milícies estatals, sistema judicial i escolar, finances, hisenda, càrrecs polítics...
Mobilitzar milícies estat à ocupar ciutat Anunciar que es presentaria eleccions presidencials 1936 Candidat demòcrata = Roosevelt à disposat a crear 3r partit Creia New Deal no havia acabat amb crisi Posar bases moviment populista Aliança amb clergat à possibilitat utilitzar ràdios cobrien tota federació à difondre programa polític Limitar fortunes Delimitar ingressos anuals màxims i mínims Aprovar pla pensions pels majors 60 anys Pagar totalment fons pensió veterans 1a GM Establir preus màxims x aliments de 1a necessitat Subvencionar famílies nord-americanes à comprar casa, ràdio, rentadora i cotxe Previsiblement perjudicarien reelecció Roosevelt Metge Austin Weiss, convençut que Long instauraria dictadura feixista, li va disparar un tret Eleccions presentar Union Party (Long) Extrema dreta No obtenir bons resultats à mesures 2n New Deal donar coixí electoral Roosevelt à Long hauria pogut canviar radicalment sistema polític i institucional EUA en la línia que seguiren molts països llatinoamericans de la dècada dels 30 La consolidació de Roosevelt i la fi de la crisi - Oposició Roosevelt Controlar major part premsa Molt ben finançada Republicans + demòcrates conservadors No van poder evitar reelecció Roosevelt 1936 Rivals Roosevelt = molt poderosos, * però president mantenia comunicació directa població a través ràdio i correspondència diària Els dos New Deals havien canviat radicalment l’equilibri de forces als EUA 1936 majoria mitjans comunicació atacaven Roosevelt = administració contraria a la forma de vida i institucions polítiques EUA - - - Suport demòcrates: Milions propietaris que no havien perdut habitatge Estalviadors agraïts x la normativa que assegurava seus diners Milions persones sobrevivien amb ajudes federals Agricultores recuperaven poder adquisitiu Afroamericans = sou blancs x part de les institucions federals Sindicats agraïts à llei relacions laborals Victòria demòcrates 1936 Roosevelt intentar reformar Tribunal Suprem (controlat x conservadors) Intent transformar Partit Demòcrata à partit dels new dealers Volia purgar ala més conservadora *Demòcrates conservadors aliar amb republicans à debilitar Roosevelt i frenar reformes socials nou govern (antilinxaments) Crisi econòmica accentuar 2/2 1937 Manca inversió privada no es podia substituir x la pública Situació econòmica EUA = crítica Crisi era tan intensa que podia acabar amb el sistema polític democràtic (=Europa) Inici 2a GM à reactivar economia i president recuperar iniciativa   - - - Agressió Japó a Xina 1937 Agressió Alemanya a Polònia 1939 Roosevelt reelegit eleccions 1940 Procés aliança amb UK (*continuaven venent ferro vell i petroli a Japó) Roosevelt sabia que els nord-americans no volien participar guerra, però sabia que EUA hi acabarien participant EUA havien desxifrat codi transmissions militars japonesos 1941 producció bèl·lica tornar a posar indústria EUA a ple rendiment Entrada en guerra EUA à acabar New Deal Atur desaparèixer Incrementar salaris Incrementar producció i productivitat à Creixement econòmic sense precedents La Segona Guerra Mundial va acabar amb la gran depressió EUA s’havia convençut que la guerra era “necessària i justa” à Roosevelt havia tret els EUA de la desesperació econòmica de la gran depressió, havia revolucionat the American Way of life i havia contribuït a la defensa del sistema polític democràtic ...