TEMA 1. L'ECONOMIA COM A REALITAT ECONÒMICA (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Ciencias y Tecnología de los Alimentos - 4º curso
Asignatura Economia i Gestió de l'Empresa Agroalimentària
Año del apunte 2017
Páginas 14
Fecha de subida 14/09/2017
Descargas 1
Subido por

Vista previa del texto

ECONOMIA I GESTIÓ A L’EMPRESA AGROALIMENTÀRIA ARUIZPEREZ TEMA 1. LA EMPRESA COM A REALITAT ECONÒMICA 14/09/17 Economia: és la ciència que estudia l’assignació eficient dels recursos escassos.
Què significa aquesta definició? Tenim recursos escassos, finits. Pensàvem que l’aigua o l’aire eren infinits, en canvi, ha aparegut el canvi climàtic i la contaminació que ens ho limiten. Per tant, els recursos són escassos. Els humans necessitem els recursos com l’educació, oci, roba, comunicar-nos, menjar... Resulta que aquests recursos són escassos.
Depenent del recurs, tindré una satisfacció diferent. Si un dels recurs escassos com l’aigua, la utilitzo per contaminar-la, una sèrie d’éssers humans es moriran. Per tant, es tracta d’assignar de manera diferent aquests recursos escassos.
Dins del món de l’empresa, s’utilitza uns recursos que s’utilitzen per produir. Quins recursos necessita? Matèria prima, mà d’obra... i un important que necessita pel creixement de l’empresa; l’empresari.
L’empresari és aquell que dóna vida a l’empresa. Aquest empresari també és un recurs escàs perquè no tothom té la seva capacitat. El què succeeix no és una falta de preparació intel·lectual, com els doctors de la universitat que només el 16% serien capaços de crear una empresa.
Definició empresa La empresa és una entitat conformada bàsicament per persones, aspiracions, realitzacions, béns materials i capacitats tècniques i financeres... [és a dir, està composada per moltes coses totalment diferents. Una empresa és molt heterogènia. Per exemple, els tipus de persones que la conformaran seran diferents; algunes seran molt ambicioses, altres tindran objectius espirituals, altres que volen el vertader benestar de les persones, etc.] que es dedica a la producció i transformació de productes i/o la prestació de serveix per satisfer necessitats i desitjos existents en la societat, amb la finalitat d’obtenir una utilitat o benefici.
ECONOMIA I GESTIÓ A L’EMPRESA AGROALIMENTÀRIA ARUIZPEREZ L’empresa en l’economia de mercat Els inputs o recursos són els materials que l’empresa necessita de fora per a realitzar el seu procés productiu. Com a resultat del procés productiu, obté un output de sortida, que enviarà al mercat de productes per vendre. El vendrà al sector de consum, que serà qui compra els productes o serveis de l’empresa.
• Funcions de l’empresa o Organitza, coordina i dirigeix el procés de producció tenint en compte les regulacions que imposen els organismes estatals ▪ Sistema centralitzat: es produeix el què fixa l’autoritat ▪ Economia de mercat: la producció es regula per l’oferta/demanda o Genera de rentes monetàries individuals (sous) o Assumeix i redueix els costos del mercat i els d’informació o Assumeix el risc inherent a l’activitat econòmica (possibilitat de pèrdues)  tota aquesta activitat es dóna en un ambient d’incertesa perquè quan l’empresari produeix, no sap què passarà en el mercat, no sap si es vendrà.
Aquest risc és el què deu assumir l’empresa i com ho fa? Analitzant tota l’activitat i posant èmfasi en els riscos que hi ha i dissenyar plans per a què aquests riscos es minimitzin, ja que no es poden eliminar.
o Desenvolupament del sistema econòmic creant riquesa (productes i serveis) i ocupació (contribuint a la formació del PNB) ECONOMIA I GESTIÓ A L’EMPRESA AGROALIMENTÀRIA ARUIZPEREZ Elements de l’empresa El capital és l’únic que es pot bescanviar per qualsevol cosa que necessiti. Si tinc diners i vull un camió, puc comprar-lo però si tinc un camió però vull un toro de càrrega, primer hauré de vendre els diners.
També tindrem tecnologia i inversions tècniques, que poden ser materials o immaterials com per exemple, màquines i camions però també un dret de producció, una patent, un software.
Els factors passius no es poden moure sols, no són capaços d’autogestionar-se, per tant, es necessiten els factors actius; els humans. Es necessiten els humans per realitzar totes les accions utilitzant factors passius. Aquestes persones, treballen sota una organització, no de forma anàrquica.
En els factors actius hi ha 3 sectors: - Propietaris - Empleats - Directius Podem dir que TOTS formen part d’aquesta organització. De vegades, els propietaris es troben en l’empresa, treballant com altres treballadors i serà qui organitzi o pot ser que no es trobi a l’empresa i qui s’encarregui de la seva organització són els directius.
L’empresa, per complir els seus objectius i desenvolupar la seva activitat, ha de disposar d’uns medis o factors que podem considerar en tres grups: • Factors passius o béns econòmics 1. Capital financer o recursos financers líquids (per exemple, caixa i efectius en bancs) 2. Capital tècnic: a. Tangibles ECONOMIA I GESTIÓ A L’EMPRESA AGROALIMENTÀRIA ARUIZPEREZ i. Inversions tècniques o béns d’equip i informàtics (maquinària, edificis, immobilitzat) ii. Materials o mercaderies (productes elaborats, components, cargols...) b. Intangibles i. Tecnologies (patents) i software informàtics.
En els moments actuals, els factors intangibles (dret a utilitzar la tecnologia, software) estan representant una part molt important sobre el total de la inversió en capital de l’empresa.
• Factors actius o les persones Els factors actius representen el capital humà o grup humà. Dins d’aquest grup, es poden diferenciar grups de persones segons els seus interessos, paper o relacions amb l’empresa: o Propietaris del capital de l’empresa o Empleats o treballadors o Directius o administradors • Organització És necessària per completar la concepció de l’empresa.
o Està vinculada al grup de propietaris o de directius segons el grau de separació entre propietat i administrador.
o Sorgeix com un conjunt de relacions d’autoritat, jerarquia, coordinació i comunicació entre els factors actius i en connexió amb els factors passius o L’empresari defineix l’estructura que li permet integrar a tots els factors i dirigir la producció Empresa com a sistema “Conjunt d’elements de qualsevol classe (conceptes, idees, objectes, persones...) complint que cada part influeix sobre el tot, però no de forma aïllada respecte als altres components del sistema. A més, cada possible subsistema té les mateixes propietats que el sistema que ho conté” L’empresa és un sistema obert; un sistema que rep del seu entorn una sèrie d’entrades (materials, fons financers, informacions) i que envia al seu exterior una altra sèrie de sortides de diferent tipus.
Si les sortides generades s’aparten de certs límits, comença un procés de feed-back o retroalimentació, pel qual es modifiquen les entrades fins a aconseguir que les sortides s’ajusten als límits desitjats.
El propi sistema s’adapta o autoregula per aconseguir els objectius.
ECONOMIA I GESTIÓ A L’EMPRESA AGROALIMENTÀRIA ARUIZPEREZ La part blava seria l’empresa però depèn de l’entorn. Tot el què necessita per a produir allò què li és útil, ha de sortir fora de l’empresa, a l’entorn, per obtenir-lo. Dins de l’empresa es duen a terme una sèrie de processos, a partir del què s’obté de l’entorn per tal de tornar a treure-ho fora a l’entorn.
Aquest sistema de transformació té un sistema de regulació i de control. Els del control són aquells que van controlant tot allò que va passant en cada fase del procés. Quan hi ha un problema, per exemple, els del control ho detectaria i veuria la causa del problema i tot seguit, hi hauria una regulació de la producció i es veuria com es soluciona el problema.
Dins de l’empresa com a sistema, es composa de 3 subsistemes.
• • • Subsistema del cicle d’explotació o Aprovisionament (compres de factors de producció) o Producció (transformació de factors en producció) o Distribució i comercialització (marketing i venda de productes) Subsistema de cicle capital (totes les necessitats d’efectiu de l’empresa i d’on els obtindrà) o Finançament (obtenció de recursos financers) o Inversió (plicació de recursos financers) Subsistema de direcció que actua sobre els altres dos (tot allò que actua sobre els altres dos) o Planificació i control o Informació i comunicació ECONOMIA I GESTIÓ A L’EMPRESA AGROALIMENTÀRIA ARUIZPEREZ Entorn social i específic de l’empresa L’entorn específic és tot allò que influeix directament sobre l’empresa.
L’entorn general és aquell entorn al que afecta a totes les empreses que estan en aquell moment i lloc determinat. Afectaria a totes les empreses que estiguin sota l’influencia.
Aquí tindríem, per exemple, l’índex econòmic; si hi hagués una crisi econòmica, es veurien afectats totes les empreses del país.
• Entorn social o general Ho constitueixen tots aquells elements que afecten a totes les organitzacions situades en un mateix espai i existents en un mateix temps.
Els elements que ho constitueixen són difícils de classificar. Nosaltres prendrem la següent relació: - Econòmics - Polítics i legals - Tecnològics - Socioculturals, que agruparien culturals, sociològics, demogràfics...
• Entorn específic o particular És el constituït per aquells elements que afecten d’una forma particular a una o vàries empreses. Aquests elements es podrien agrupar de la següent forma: - Clients: distribuïdors del producte. Actuals usuaris del producte (consumidor final) ECONOMIA I GESTIÓ A L’EMPRESA AGROALIMENTÀRIA - ARUIZPEREZ Proveïdors: abastiment de matèries primeres. Abastiments de béns de l’equip.
Abastiment d’altres components i serveix. Treballadors (proveïdors interns, personal de l’empresa). Subministraments d’energia.
Competència: competidors front a clients. Competidors front a proveïdors Component socio-polític: control governamental sobre el sector (quotes, exigències legals...). actituds polítiques (estabilitat política: no és el mateix a Israel que a França). Relacions amb els sindicats.
Components tecnològics: accés a la tecnologia. Aliances i acords estratègics.
Responsabilitat social de l’empresa Responsabilitat social: “es tracta d’un enfocament que es basa en un conjunt integral de polítiques, actuacions i programes centrats en el respecte per l’ètica, les persones, els aspectes socials i el medi ambient”.
S’utilitza per descriure una àmplia varietat d’iniciatives d’ordre econòmic, social i mediambiental preses per les empreses tant a la seva dimensió pública com privada, que no es fonen exclusivament en requisits jurídics i que en la majoria de les vegades són de naturalesa voluntària.
Les bàsiques es basen en l’objecte social que vol dur a terme l’empresa. Com per exemple, l’empresa vol créixer i per tant, crearà més llocs de treball. Tindrà un impacte social.
En una capa superior, també existeix una responsabilitat que és la prioritat social. Les produccions bàsiques les puc fer de moltes maneres diferents; fer-ho contaminant el medi ambient, explotant... o puc fer-ho respectant l’ètica, és a dir, amb el menor impacte possible. Les decideix realitzar l’empresa, per què? Perquè hi ha legislació al respecte. Tot el què engloba la Prioritat Social, existeix legislació i obliga les empreses a realitzar-les i ECONOMIA I GESTIÓ A L’EMPRESA AGROALIMENTÀRIA ARUIZPEREZ també, perquè hi ha pressió social al respecte. Aquestes lleis no han aparegut espontàniament.
Hi ha un tercer anell més extern, el Canvi Social. Últimament veiem que l’empresa està realment involucrada en aquest anell. La diferència amb l’anterior anell és que no hi ha legislació que ho reguli, l’empresa ho fa voluntàriament i ho fa perquè hi ha un corrent social que ho valora i es veu obligat a fer-ho.
• • • Social bàsica: formen part del propi social de l’empresa com la producció, la creació d’ocupació i la generació de riquesa econòmica Prioritat social: aquelles que sense formar part de l’objecte social en el naixement de les organitzacions, s’han anat consolidant com necessàries per a la completa adaptació per part de les empreses a la societat: conservació del medi ambient, informació al consumidor, relacions laborals, protecció contra accidents, serietat en els contractes.
De canvi social: conformen el nivell superior en l’àmbit de responsabilitat social de l’empresa. Afectaria a la funció de mecenatge dirigides a que l’empresa es vinculi amb el seu entorn. La societat es comença a dirigir a les grans empreses en demanda d’ajuda en problemes tan importants com qüestions urbanes i pobresa.
Concepte y classes de empreses • • • Explotació (lloc físic on es desenvolupa una activitat: mà d’obra, maquinària, materials...
o S’associa al concepte d’Unitat Tècnica: processos tecnològics aplicats sobre un conjunt de factors per aconseguir certs resultats o Es pot localitzar en un o més establiments o unitats físiques Una explotació no és més que un sistema de producció.
Societat mercantil (Associació voluntària de persones que aporten un treball, serveix o béns i depenent del què aporten rebran més o menys resultat) o Es defineix com el contracte de companyia pel qual dues o més persones s’obliguen a aportar al fons comú béns i/o indústria per obtenir un lucre És quan en una explotació, en la què intervenen moltes coses, s’estableixen documents jurídics entre ells; contractes, per exemple. Per què el treballador es dedica a treballar en l’explotació certes hores? Per un pacte, per un contracte.
Empresa o Com unitat econòmica pot estar composta per una o vàries societats i a la seva vegada, una societat pot estar composada d’una o vàries unitats tècniques o explotacions.
És la unió entre explotació i societat mercantil.
Pregunta: l’empresa ha de tenir una explotació i una societat mercantil? NO. Una empresa pot estar composada per moltes explotacions o pot estar composada per moltes societats mercantils.
ECONOMIA I GESTIÓ A L’EMPRESA AGROALIMENTÀRIA ARUIZPEREZ Es pot establir la següent tipologia empresarial depenent de la composició de l’empresa en explotacions i societats mercantils.
La unió d’una explotació i una societat, passa a anomenar-se una empresa simple i la unió d’una explotació i vàries societats, passa a ser una empresa composta. Una empresa que té vàries explotacions però una societat seria una empresa diversificada simple que seria per exemple una que es dedica al cereal i té una explotació de camps, una de mòlta...
Les empreses complexes, composta per vàries explotacions i societats. Unilever, per exemple, seria una d’elles. Les empreses multinacionals seria una d’aquestes, que estan tant diversificades.
ECONOMIA I GESTIÓ A L’EMPRESA AGROALIMENTÀRIA ARUIZPEREZ En una empresa hi ha dos elements bàsics per al seu control; poder de decisió i el poder financer.
Les empreses que les componen, les societats, s’anomenen casi-empreses. A aquestes empreses se’ls ha apartat el poder de decisió i poder financer, és a dir, no en tenen, l’han delegat a la societat matriu, que és la que seria la unitat de direcció. Però aquestes casiempreses tenen altres poders.
Aquest tipus d’empreses i societats, s’anomenen grup de societats.
Les empreses i la propietat del capital Segons la propietat dels medis de producció o del capital podem distingir els següents tipus d’empreses: - Empreses privades. El seu capital és propietat de particulars, bé de persones individuals o bé jurídiques (societats) - Empreses públiques. És una propietat total o parcial de l’Estat, però aquest exerceix sempre el control.
La societat individual està composta per un o varis individus que actuen de forma personal. La societària també està composta per varis individus però que actuen de forma de societat. Seria una figura intel·lectual creada per l’ésser humà per gestionar diferents activitats.
Quines són les principals diferències? L’individu, quan actua com a individu dins d’una empresa privada, actua amb els seus propis béns presents i futurs. En el cas dels riscos que em parlat abans es materialitzin (banca-rota...), l’empresari respon amb el seu patrimoni econòmic i si no tens diners suficients per pagar, quedarà com a deute (béns futurs).
L’empresa privada societària està composta pels accionistes. Què passa en el cas anterior? Els propietaris de la societat perden fins el valor de les seves accions.
• Empresa individual: una sola persona aporta o aconsegueix (mitjançant crèdits), els recursos financers necessaris per fundar l’empresa.
o Empresa individual artesanal ▪ El propietari a més del capital aporta el treball manual i directiu ▪ Poca divisió del treball ▪ Producció reduïda ECONOMIA I GESTIÓ A L’EMPRESA AGROALIMENTÀRIA ARUIZPEREZ ▪ Número petit de treballadors o Empresa individual capitalista ▪ El propietari aporta capital i es reserva les feines directives i organitzatives ▪ Divisió de la feina ▪ El número de treballadors comença a adquirir certa importància • Societats de persones: és una extensió de l’empresa individual. Els socis s’uneixen aportant capital i treball, fórmula que es coneix com Societat Col·lectiva.
o Es defineixen com: aquella societat en què tots els socis, en forma col·lectiva i sota una raó social, es comprometen a participar en la proporció que estableixen dels mateixos drets i obligacions.
Tots aquells responen de forma persona, subsidiària i solidàriament amb tots els seus béns del resultat de la gestió.
o No és habitual actualment o És adequada per empreses de caràcter familiar o en determinades activitats de serveis professionals com despatxos d’advocats, despatxos d’arquitectes...
o La clau fonamental és la confiança entre els socis El què s’aporta a la societat en aquest cas només capital, sinó treball.
• Societats de capital: la responsabilitat dels socis és limitada (només el capital aportat) sense comprometre el seu patrimoni personal. Per això, en la raó social ja no ha d’aparèixer el nombre o nombres dels socis.
o Societat anònima (S.A) ▪ Societat de natural mercantil, qualsevol que sigui el seu objectiu, capital del qual (integrat per les aportacions dels socis) està dividit en accions transmissibles que atribueixen al titular la condició de socis, el qual gaudeix de la responsabilitat limitada front a la societat i no respon personalment dels deutes ▪ Es constitueix amb un capital dividit en parts alíquotes (accions o títols) que representen la quota de propietat del soci i que li donen dret al % corresponent de patrimoni social (recurs propis = capital social + reserves).
o Societat de responsabilitat limitada ECONOMIA I GESTIÓ A L’EMPRESA AGROALIMENTÀRIA ARUIZPEREZ Està pensada per empreses de tipus mitjà, ja que encara també els socis només responen sobre el capital aportat, existeixen restriccions respecte al número d’aquests i a la xifra del capital social ▪ La societat de responsabilitat limitada és una societat de naturalesa mercantil capital del qual, que no ha de ser inferior a 3.005 euros, es divideix en parts iguals, acumulables i indivisibles, que no podran incorporar-se a títols negociables ni denominar-se accions i socis dels quals no excediran de 50 i no respondran personalment dels deutes socials.
Societats mixtes o intermèdies o Societat comanditària Existeixen dos tipus de socis: col·lectius i comandataris. Per formar la societat la llei obliga a que al menys existeixi un soci col·lectiu i un altre comandatari.
▪ • o Societat cooperativa La cooperativa és una societat de persones i capitals que es crea per satisfer una necessitat comú, objectius dels quals són els mateixos que les necessitats plantejades pels cooperativistes o socis.
ECONOMIA I GESTIÓ A L’EMPRESA AGROALIMENTÀRIA ARUIZPEREZ Criteris econòmics de classificació d’empreses • Segons activitats (sector) o Primari: en aquella que s’agrupen les empreses que exploten els recursos materials: agricultura ECONOMIA I GESTIÓ A L’EMPRESA AGROALIMENTÀRIA • • ARUIZPEREZ o Secundari: en el que s’integren les empreses industrials i les de la construcció. Aquestes empreses es distribueixen per sectors o branques d’activitat o Terciari: inclou les empreses de serveis (personals, a les empreses...) Segons mida ...
...

Tags:
Comprar Previsualizar