Diferentes formas de mercado (2014)

Examen Español
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Relaciones laborales - 1º curso
Asignatura Introducción a la Economía
Año del apunte 2014
Páginas 4
Fecha de subida 06/10/2014
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

LLIÇÓ 7. DIFERENTS FORMES DE MERCAT “No hi ha dubte que ara les corporacions han pres el comandament” John Kenneth Galbraith En aquesta lliçó considerem diversos tipus de mercat existents així com els processos de privatització i fusió d’empreses des d’una perspectiva de com aquests incideixen sobre l’existència, o no, de competència als mercats.
7.1. Tipus de mercat Existeixen diversos tipus de mercat en funció d’una sèrie de característiques: número d’empreses, tipus de producte, barreres d’entrada, capacitat d’influir sobre el preu i vigilància dels competidors (veure quadre 7.1). En competència perfecta el comprador té un poder de mercat absolut mentre que, en el cas del monopoli, aquest poder està en mans del productor.
En competència perfecta, l’existència de moltes empreses, amb un producte similar, sense barreres d’entrada i una alta competència, les empreses accepten el preu de mercat, que és el menor possible. En aquest mercat els consumidors són els dominants, ja que qui vengui per sobre del preu de mercat perd els clients. És un mercat similar al de la mà invisible d’Smith (lliçó 1).
En competència monopolística es dona una mica més de poder als productors perquè el producte es diferenciat, és a dir, no és igual consumir el producte de l’empresa “X” que de l’empresa “Y” (exemple: restaurants o serveis personals). En conseqüència, les empreses tenen certa influència en el preu (poden cobrar més car que en lliure competència perquè els consumidors estaran disposats a pagar més per la diferenciació de producte).
En oligopoli i duopoli l’element més determinant és que les altes barreres d’entrada fan que sigui difícil que entrin noves empreses al mercat. Això dona poder als productors (que augmenta si, a més, el producte és diferenciat) i poden incidir sobre el preu (que els consumidors paguin per sobre del preu que existiria en lliure competència). La diferència amb els sistemes de competència (perfecta o monopolística) és, a més, que els productors consideren les reaccions dels competidors (vigilància Coca-cola/Pepsi-cola; productors de cotxes; productors de hardware i software, etc.) El monopoli és un cas extrem on només existeix una empresa que fixa les condicions de mercat (i preus) si no ho regula l’Estat (lliçó 4).
1 Quadre 7.1. Tipus de mercats Influència d’una empresa sobre preu Considera l’empresa reaccions competidors Fàcil Cap (preuacceptant) No (existeix atomització) Comerç local Diferenciat Fàcil Poca No (massa petita) Restaurants i serveis Poques empreses Normalment diferenciat Difícil Considerable Sí Automòbils; cereals esmorzar; telefonia, gas Duopoli 2 empreses Normalment diferenciat Difícil Considerable Sí (clarament) Begudes “cola”, TV pagament, Monopoli 1 empresa Difícil o impossible Molt alta (fixa el preu) No té competidors Aigua BCN, metro, Renfe passatgers Tipus de Mercat Número empreses Tipus de Producte Entrada Competència perfecta Moltes empreses petites Homogeni Competència monopolística Moltes empreses petites Oligopoli Exemples Tradicionalment, els economistes s’han mostrat contraris al monopoli, encara que hi ha debat al respecte: (+) Garanteixen una cobertura universal respecte al territori perquè es permeten beneficis extraordinaris en les zones més rendibles a canvi de proporcionar servei als usuaris en zones més remotes (menys rendibles).
(+) La qualitat del servei és millor per les millors condicions laborals del treballadors.
(+) Necessaris per assolir mercats mundials.
(-) La competència fa millorar el servei per la por a pèrdua clients: millor atenció al client.
(-) La competència permet reduir preus: els treballadors no estan sobre-protegits com amb el monopoli.
(-) El monopoli redueix la inversió davant la manca de competència.
(-) El monopoli tendeix a produir menys quantitat a un preu més alt perquè l’oferta de mercat és l’oferta de l’empresa. Així, la “tecnoestructura” té el control total del mercat i prefereix produir menys a un major preu (veure gràfic 7.1).
2 En general, els economistes són contraris al monopoli. Ara bé, com tenir grans empreses a nivell mundial sense permetre situacions monopolístiques o oligopolístiques nacionals? I com parar el poder de les grans corporacions? 7.2. Privatització versus liberalització Respecte als monopolis (i oligopolis), cal assenyalar que, en els processos de privatització d’empreses públiques, que s’han produït al nostre país (i d’altres) des de la dècada de 1980, no és el mateix privatitzar que generar competència (liberalitzar). Si bé des del punt de vista polític ha predominat el debat públic/privat, PRIVATITZACIÓ, en l’àmbit econòmic el factor més important és el binomi competència/no competència, LIBERALITZACIÓ, preferint mercats de competència perfecta on el consumidor té el màxim poder (mentre que pot ser secundari qui té la propietat dels mitjans de producció). Així, poden existir empreses públiques en competència, empreses privades en competència, empreses públiques en monopoli i empreses privades en monopoli (veure el gràfic 7.2). Mentre que a les economies occidentals s’han posat molts esforços en privatitzar empreses públiques, s’observa un menor esforç en la generació de mercats de competència, malgrat l’existència de Tribunals de Defensa de la Competència, pel propi funcionament d’aquest tribunal, la pressió dels lobbies, la ideologia política, etc. No s’ha d’oblidar que el monopolista està ben organitzat (existeix un grup d’interès) mentre que els beneficiaris (consumidors) no ho estan al mateix nivell.
7.2. Propietat i competència Lliure competència Empresa pública en competència Empresa privada en competència Públic Privat Monopoli públic Monopoli privat No competència No es tracta de no donar importància econòmica a la privatització, que per exemple permet al Sector Públic augmentar els seus ingressos (si més no a curt termini), sinó d’emfasitzar la importància de l’existència de liberalitzacions.
En referència al primer, al nostre país destaquen les privatitzacions, parcials o totals, a finals de 1980 i principis de 1990 de SEAT, Enasa (Pegaso), Transatlántica, Maquinista Terrestre i Marítima, Marsans, Endesa, Repsol, Argentaria, Telefónica, Acesa, etc. Des de 1996, amb el canvi de govern , s’acceleren les privatitzacions que arriben a tots els sectors i 3 en totalitat on l’Estat és present excepte la mineria del carbó, els ferrocarrils, la televisió i alguns serveis públics. Així, queden afectats el sector energètic, gas, petroli, transport aeri, marítim, infraestructures, telecomunicacions i siderúrgia. En suma, des de 1985 s’han privatitzat més de 125 empreses, que han aportat a l’Estat uns 42.000 milions d’euros.
De fet, amb el recent creixement del dèficit públic, un dels elements citats com a negatius és que a l’Estat queden poques empreses privatitzables (per obtenir recursos econòmics).
De fet, semblen com a més atractives l’Agència EFE, Corporació RTVE, la part pública d’Ibèria (5,16%), AENA o Red Eléctrica Española (20%).
Ara bé, junt amb els processos de privatització (i encara que en determinats casos es donen liberalitzacions, com en telefonia, línies aèries, etc.) s’observa, a més, un procés de concentració d’empreses (fusions) que limita la competència. Per a exemples a Espanya veure el quadre 7.2, al qual es poden afegir les recents concentracions de Caixes1 que s’estan produint. Internacionalment, la liberalització creixent dels mercats està generant concentracions d’empreses que, a més, intenten assolir mercats mundials.
Quadre 7.2. Concentració empresarial (fusions) Ara Banca B. Santander BBVA Endesa Electricitat Gas Iberdrola Gas NaturalUnión Fenosa Repsol Petroli ACS Dragados Construcció 1 FCC Acciona OHL Ferrovial SyV Abans Banesto, Central, Hispano, Santander Bilbao, Vizcaya, Argentaria Endesa, Erz, Enher, Gesa, Fecsa, Hidruña, Vuiesgo, Sevillana Iberdrola, Hidrola Gas Natural (Catalana de Gas, Gas Madrid, Sección gasística de Repsol) Unión Fenosa (Unión Eléctrica y Fuerzas Eléctricas del Noroeste) Campsa, Enpetrol, Hispanoil, Eniepsa, Petroliber, Petronor, Montoro, Alcudia, Calatrava, Paular, Butano Dragados, Comylsa, Tecsa, Ocisa, Padrós, Auxini, Ginés Navarro Focsa, Construcciones y contratas Entrecanales, Cubiertas Mzov Obrascón, Huarte, Laing Ferrovial, Agromán Sacyr, Vallehermoso De 45 caixes, de moment, n’han quedat 10 i s’espera que en quedin 5 en forma de bancs.
4 ...