Sociologia Bloc 1 (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Criminología - 1º curso
Asignatura Introducció a la Sociologia
Año del apunte 2014
Páginas 8
Fecha de subida 29/01/2015
Descargas 66
Subido por

Descripción

Jaume Farras Farras

Vista previa del texto

Introducció a la sociologia Anna Sánchez Martí 4/11/2013 SOCIOLOGIA Bloc I: L’anàlisi sociològica de la societat.
1.1 Les Ciències Socials i la Sociologia: definició i objecte d'estudi.
1.2 La Sociologia com a ciència (scire); mètode científic i trets.
1.3 Els fenòmens socials i les seves característiques.
1.4 Mètodes i tècniques de recerca social. La CNV, una prèvia a l’observació i anàlisi de la societat.
1.5 L’”Homo Sociologicus”. La natura humana vista des de la Sociologia.
_______________________________ 1.1 Les Ciències Socials i la Sociologia: definició i objecte d'estudi.
Sociologia intenta conèixer qualsevol àmbit del comportament col·lectiu de l’home. Estudia les relacions socials, la sociabilitat i la interacció: →Disciplina que estudia totes les nostres relacions i els sistemes socials.
→Disciplina que estudia els sistemes d’actuació social en tota mena de situacions.
→Estudi sistemàtic del desenvolupament, estructura, interacció i comportament col·lectiu dels grups organitzats dels essers humans.
→Disciplina intel·lectual que tracta del desenvolupament sistemàtic del coneixement que tothom té sobre les relacions socials humanes, i el producte d’aquestes relacions.
→Disciplina que s’encarrega de l’anàlisi científic de l’estructura i el funcionament de la societat humana o d’una població d’una regió determinada.
Amb la família creem la selva de la societat, baralles pel control del poder i per les desigualtats. Els animals hem de cobrir les nostres necessitats bàsiques per sobreviure. Néixer, menjar... però això no es viure. Les interaccions maternofilials no són relacions entre individus iguals. Una relació no es d’iguals si un es dependent.
1 Introducció a la sociologia Weber deia que perquè hi hagués acció social havia d’haver dues persones o més, presència física i coincidència en el codi comunicatiu i percepció del missatge per part dels individus. Actualment hi ha l’opció de la comunicació virtual, però aquesta perd molts matisos, es una realitat fictícia.
Relacions entre les persones: es saluden, coneguts, amics, íntims.
La sociologia ha d’ajudar a millorar les nostres interaccions/ relacions. Actua en tots els llocs en els que participem, família, amics, feina...
Conèixer per preveure, preveure per actuar millor.
1.2 La Sociologia com a ciència (scire); mètode científic i trets.
La ciència es un conjunt ordenat de coneixements verdaders i certs. La seva funció és conèixer la realitat. Alliberar-nos de l’atzar, superar la inseguretat, pors, ignorància en una lluita comuna davant adversitats que no controlem.
La ciència es la capacitat d’analitzar i conèixer la nostra societat per anar a millor.
•Ciències normatives: Comporten una normalització del nostre comportament.
Pautar, dirigir, modificar la nostra manera de fer.
•Ciències positives: no ens expliquen perquè hi ha desigualtats, només que hi són. Ens diu que hi ha en la societat, no ens explica perquè.
La sociologia és una ciència/disciplina social més o menys recent que estudia un objecte més anterior en el temps. Estudia l’estabilitat social i realitat social.
Procediments, metodologia de la sociologia. Que fa?→ Estudia els nostres sistemes de relacions i organitzacions. Per estudiar la societat s’ha d’observar amb els 5 sentits. Procés de coneixement, s’ha d’observar, classificar, analitzar i entendre.
Etologia→ estudi de les diferents ètnies i pobles.
La sociologia compleix els 5 requisits per ser considerada una ciència: 1.
2.
3.
4.
5.
Disciplina empírica, parteix de l’observació dels fets.
La sociologia és teòrica.
Es una disciplina oberta, les teories que fa són revisables.
Tècniques neutres, no es relaciona amb valors o prejudicis.
És crítica.
La moral no sorgeix de la divinitat, la moralitat surt de la societat.
2 Introducció a la sociologia •Positivisme→ Filosofia positiva, per tal de formular un sistema de lleis per governar i corregir el funcionament de la societat. El teorema de la jerarquia de les ciències. Comte pensava que les ciències són teòriques o pràctiques i que en el cas de les primeres, existia una jerarquia el punt més alt l'ocupava la sociologia. En aquesta estructura cada part depèn de la seva respectiva inferior, ja que aborda fenòmens més complexos i específics.
El positivisme es defineix com la teoria que no admet cap altra realitat que la dels fets, susceptibles de verificació, que poden ser percebuts pels sentits.
Un dels seus més importants preceptes, del qual és autor Comte, estableix que tota proposició que no és estrictament reduïble al simple enunciat d'un fet particular o general, no pot tenir cap sentit real o intel·ligible.
Què és el positivisme? Bé, consisteix a no admetre com a vàlids científicament altres coneixements, sinó els que procedeixen de l'experiència, rebutjant, per tant, tota noció a priori i tot concepte universal i absolut. El fet és l'única realitat científica, i l'experiència i la inducció, els mètodes exclusius de la ciència. Per la seva banda negativa, el positivisme és negació de tot ideal, dels principis absoluts i necessaris de la raó, és a dir, de la metafísica. El positivisme és una mutilació de la intel•ligència humana, que fa possible, no només, la metafísica, sinó la ciència mateixa. Aquesta, sense els principis ideals, queda reduïda a una nomenclatura de fets, i la ciència és un conjunt d'experiències, sinó la idea general, la llei que interpreta l'experiència i la traspassa. Considerat com a sistema religiós, el positivisme és el culte de la humanitat com ser total i simple o singular.
Comte és, doncs, el formulador d'aquesta teoria, la ramificació s'ha estès granment, ja que el seu enfocament és aplicable tant a qüestions filosòfiques, com sociològiques, psicològiques, educatives, etc.
•L'organicisme→ concep als fenòmens socials com un tot orgànic. Encara més, es pronuncia per una equivalència entre la societat i un organisme viu. Així doncs, la construcció d'una teoria social només és possible sobre una base biològica.
Pels organicistes, els grups socials no són, metafòricament, com un organisme biològic, sinó que realment són organismes de tipus animal, encara que de naturalesa superior: les carreteres i les construccions conformen l'esquelet del cos social, els productes mercantils, les cèl·lules; l'intercanvi comercial és la locomoció, la infraestructura tecnològica són els músculs, els mitjans informatius i de comunicació, el sistema nerviós, etc.
1.3 Els fenòmens socials i les seves característiques.
Un cop s’inicia el fenomen social, tots els individus dipositen la confiança en que algunes institucions resolguin els petits problemes de cada dia. L’estat 3 Introducció a la sociologia contribueix en el control del benestar de la societat. Això te lloc perquè els individus volen sentir seguretat, i disposar d’un mínim de garanties. En una societat hi ha individus molts diferents i hi ha xoc de personalitats, la nostra espècie s’ha de defensar de les demes, i també dels individus de la pròpia.
La ideologia d’una societat té una vessant política i una religiosa.
Societat: •divina •humana El medi en el que ens desenvolupem ens condiciona, ens fa adaptar-nos a un entorn. Lingüística, cultura, diversitats... La sociologia els intenta entendre. Món urbà/ rural, oportunitats/desigualats.
El sistema educatiu es molt important en la societat, acompanya l’individu paral•lelament amb la família. La sociologia toca l’educació, la justícia i el control social. Anhelem una societat que destrossem, el benestar. Concepte d’utilitzar i llençar, les relacions es gasten, les amistats s’acaben.
Els criteris dels fets socials. La societat es un caos, conjunt de llaços i relacions embolicats. La parella és la cel·la més petita de la societat, una parella es una nova estructura. Comporta privilegis però també pèrdua de llibertats de fer.
Estudiem els fets col·lectius no individuals, però els individus tenen aspiracions pròpies. L’estat defensa les llibertats de cadascú.
Fets socials: →Col·lectiu: •Comunitaris •Psicologistes →Objectius El corrent col·lectiu psicologista diu que formem grups socials, però que es més l’individu que s’expressa diferent en cada situació. L’acció social és més la interacció individual. No hi ha consciencia col·lectiva sense consciència individual.
En el objectius necessitem saber que els nostres fets socials i normes de conducta es fan realitat. Responen a visions i pràctiques col·lectives, individus i comportaments en xarxa.
1.4. Mètodes i tècniques de recerca social. La CNV, una prèvia a l’observació i anàlisi de la societat.
En la societat hi ha un procés continu de relació, de comunicació. Això comprèn normalment tot un conjunt de formes de comportament, sovint, independents de la nostra voluntat. No és necessari que tota la transmissió d’informació sigui 4 Introducció a la sociologia conscient, voluntària i deliberada; cal tan sols que qualsevol conducta en presència d’altre esdevingui una forma de comunicació.
El llenguatge no verbal posa totalment al descobert els sentiments i delata la percepció que tens de la persona amb qui et relaciones. Quan converses amb una o vàries persones, reflecteixes i envies milers de senyals i missatges a través del teu comportament.
→Dr. Hall. La gestió de la distància: zona intima, zona personal, zona social, zona pública.
→Característiques generals de la comunicació no verbal: •La comunicació no verbal sol tenir una relació d’interdependència amb la interacció verbal.
•Missatges no verbals tenen sovint més significació que els verbals.
•En qualsevol situació comunicativa, la comunicació no verbal és inevitable.
•En els missatges no verbals, la funció expressiva o emotiva predomina •A les diverses cultures, hi ha sistemes no verbals diferents.
•Hi ha alguns comportaments més especialitzats uns que altres per a la comunicació.
•Aquest tipus de recerca és de caire descriptiu.
Recorda: El que ens fa persones no és posseir dos ulls sinó la forma de mirar.
Les nostres ànimes no comuniquen, en la comunicació no verbal comuniquen els cossos. La comunicació no verbal vol incitar a la interacció, però pot no ser recíproca. Estudi de la percepció de la corporalitat.
Hi ha 5 disciplines que utilitzen la comunicació no verbal en les seves anàlisis, la psicologia, la psiquiatria, sociologia, antropologia i l’etologia.
La comunicació no verbal pot dur a terme diverses funcions relacionades amb la comunicació verbal: •Suplir la comunicació verbal.
•Repetir-la.
•Contradir-la.
•Complementar-la.
•Accentuar-la.
5 Introducció a la sociologia •Regular-la.
→La comunicació no verbal pot ser: •Kinètica, relativa a moviments corporals.
•Gestual, formada d’expressions facials.
•Vocàlica, vinculada a la fonètica (to, volum, ritme de veu).
•Tàctil, constituïda per contactes de pell a pell.
•Proxèmica, referent a la gestió de la distància física.
En la comunicació no verbal podem adoptar postures dominants o submises, les nostres posicions socials condicionen els nostres sistemes de relació. La nostra posició serà diferent quan ens dirigim a persones o institucions superiors a nosaltres. En un posat passiu no t’enfrontes a la situació, es deixa portar per l’altre interlocutor.
Hi ha 3 tipus de persones: →Extrovertits: No defujen de la relació amb gent desconeguda, miren de portes enfora.
• Caminar: passes llargues i segures, vitalitat corporal, optimisme.
•Mirar: No amaga els ulls, no els tanca, et mira no mira l’horitzó.
•Donar la mà: Amb força i seguretat.
•Asseure’s: Posició seca, el cos es manté.
•Gesticular: Gesticulació exagerada.
•Distància zonal: Els extravertits es posen més a prop, excés de confiança.
→Introvertits: Tímids, més callats, intenten passar desapercebuts.
• Caminar: moviments suaus.
•Mirar: et veu la cara però no et mira.
•Donar la mà: Sembla que te la doni per obligació, en forma de pic mirant avall.
•Asseure’s: Intentar passar desapercebut.
•Gesticular: Moviments lents sense energia.
•Distància zonal: Li incomoda l’excés de proximitat.
6 Introducció a la sociologia →Apàtics: sense passió, no s’immuten, no es deixa influir ni per coses bones ni dolentes, no hi ha energia. Desmotivació desinterès.
• Caminar: poc enèrgic, com si el moviment no anés amb ell.
•Mirar: Mirada perduda.
•Donar la mà: No es deixa agafar, tu l’has d’anar a buscar.
•Asseure’s: No seu, es deixa caure.
•Gesticular: No gesticula, respon a estímuls.
•Distància zonal: ni li interessa ni li incomoda, simplement passa de tot.
1.5 L’”Homo Sociologicus”. La natura humana vista des de la Sociologia.
Els individus no són racionals, són essers vius, essers socials. Són individus amb xarxa,(família, amics,..) la societat com a grups, macrogrups, institucions,...
Funcionem en estructura social, funcional, econòmica, política...
Cada persona pot tenir més o menys èxit en un determinat àmbit per les seves característiques. Posició social, patrons familiars, al néixer ja tenim expectatives i perspectives de les nostres capacitats i posicions. Hem de sotmetre’ns a les voluntats dels familiars?? No, ens hem de fer responsables de les nostres expectatives.
La curiositat i les tafaneries, són la motivació per aprendre coses noves. Com els animals, ens sentim lligats a grups socials superiors a la individualitat, també tenim instint, configurats com a sers gregaris tenim relacions filials, d’amistat, sentimentals.
Els essers vius abans de ser socials ens comportem segons les necessitats físiques que necessitem cobrir.
→Intentem treure el màxim rendiment del nostre estatus.
→Busquem benestar segons les possibilitats que tenim( físiques, les habilitats, i les funcions que esperem obtenir) →Comencem a buscar allò que ens fa construir-nos com a persones.
→Consciència, coneixement propi en relació amb els altres →Heterogeneïtat social, cadascú té el seu propi procés d’educació, de formació de consciència, de recursos... producte de la nostre desigualtat individual.
7 Introducció a la sociologia →Els nostres comportaments altruistes es fan per les nostres necessitats personals i per l’experiència acumulada de les nostres vivències enfront les relacions socials.
→Protegim per sobre de tot els nostres interessos associats, es a dir les pròpies, les de la parella, família, amics... Es una solidaritat interessada, altruisme per sentir-nos segurs, per obtenir protecció del grup en un futur.
→Naturalesa humana davant la sociologia, segons com ens organitzem.
8 ...



Comentario de agomezroas en 2017-11-15 21:18:09
Muy decente