10. THE MEANING OF STYLE (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Publicidad y Relaciones Públicas - 1º curso
Asignatura Estructures Socials i Tendències Culturals
Año del apunte 2015
Páginas 2
Fecha de subida 26/03/2016
Descargas 10
Subido por

Descripción

Documental The Meaning of Style

Vista previa del texto

The meaning of style (1979) – DICK HEBDIGE El llibre tracta el tema de la subcultura.
El text s’emmarca dins del que s’anomena els Cultural Studies que es concentra al voltant de Birmingham Center for Cultural Studies. Sorgeixen als anys 70 a Anglaterra dins dels estudis de les humanitats i el personatge més conegut serà Stuart Hall. Té en compte el llibre Mitologies de Barthes com a base per l’estudi. Ell va un pas més enllà.
Es un analisi crític del que és la cultura popular (coses que es fan) que en aquell moment no tenien cap pes en l’estudi. És l’anàlisi crític objectiu de les experiències culturals.
Williams, en el seu treball amaga un motiu ideològic.
Qüestionen el significat del terme cultura i es plantejarà perquè les classes baixes no són considerades cultures. Així com hi haurà una nova concepció de com funciona la ideologia, que crea una forma de mantenir-se que és la hegemonia. Aquesta subcultura (juvenil) que serà, per exemple el punk, vindrà a renovar i noves maneres de veure una ideologia. Aquí sorgeix la noció d’estil de vida (es convertirà en un objecte d’estudi) que obrirà l’anàlisi en un altre cap d’estudi que serà el de la Vida Quotidiana. Dins d’aquesta altres estudis apareixeran obres com Les Arts de Faire (1979), de Michel de Certeau. Diu que qualsevol cosa pot ser cultura ara i inclourà la cuina i el caminar per la ciutat en les seves reflexions.
Hi ha cultures juvenils, Heddig es fixa en les noves tribus o normes d’expressió juvenil que combinen un gust musical, vestir, comportar-se, parlar. Hi ha una emergènça de cultures joves que apareixen amb un sentit molt particular de la aparença i manera d’actuar. Això va emergir en aquella època a Anglaterra. Aquests grups no deixa de ser un collage que trenca d’entrada les barreres de classe. Comunica una estètica. El punk és una unió visible entre costums diferents (reagge i rock). Aquesta generació va ser la primera que va tenir una escolarització bàsica per tothom així com és la primera que renuncia a questa mena de disciplina que l’escola proporciones. Apareixen formes de crítica amagades en comportaments “en heu educat com a estúpids, actuarem així”, per demostrar i fer una crític a l’ensinistrament disciplinari que l’escola dóna ala població.
Emergirà el que es coneix com a Media Studies (un apartat dins del cultural studies). Volen corregir el mapa que estructura les disciplinen que s’imparteixen.
Perspectiva privilegiada des de dalt que veus el global (que estem creant un recorregut i figures). Som protagonistes d’una acció i no sabem que estem construint (es pot unir amb lo de Debord?).
Tenen els autors un background marxista, dignifiquen aspectes genuïns de la classe treballadora, i han de criticar les classes dominants. Però Hoggart, també diu que la capacitat de progrés de la classe obrera cau en ser capaç de ser flexible i compartir certs consums amb la classe més elitista.
La primera cita del llibre “The meaning of style” és del text de Jean Jennet i les seves vivències a Barcelona. Barri xinès dels anys 20-30 era considerat el reducte de la referència urbana i social. Serà casi un mite de l’estigmatització social.
El 1933 el govern de la 2 República Espanyola promulgarà una llei que qualifica a tothom al carrer sense feina i actitud ociosa com a delinqüents. Tipifica una determinada posició al carrer com a delictiu i fora de la llei. Il·legalitza estils de vida.
Es crearan aquests estils com a noves formes de crítica ideològica.
Serà quan entra Margaret Thatcher (que arriba al poder de 1979), que entrarà en politiques repressives d’aquestes actuacions socials. Així com desestructura l’organització minera.
...