Locomotor Temas 4,5 (2017)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Veterinaria - 1º curso
Asignatura Morfologia I
Año del apunte 2017
Páginas 5
Fecha de subida 23/07/2017
Descargas 0
Subido por

Vista previa del texto

4. Desenvolupament vèrtebres Recordem que les vèrtebres deriven dels somites (que es troben de tronc a cua). Els somites són derivats del mesoderm paraxial. Els somites tenen tres parts: esclerotom que donarà lloc a os (concretament a cartílag ossi, que després formarà vèrtebres i costelles) i dermomiotom que forma dermis i múscul.
Per la formació de les vèrtebres es produirà Sonic hedgehog (Shh) a la part ventral del tub neural i a la notocorda. Per proximitat actuarà sobre l’esclerotom promovent l’expressió de Pax1.
Recordem: NT3 —> dermatom Wnt (tub neural) —> miotom epaxial expressa Myf Wnt (ectoderm) i BMP4 (làmina lat. mesoderm) —> miotom hipoaxial expressa Myd Desenvolupament vèrtebres A. Formació dels segments primitius 1. Migració de les cèl·lules de l’esclerotom L’esclerotom migrarà al voltant de la notocorda i es formaràn els segments primitius.
2. Formació dels segments primitius Hi haurà un a cada somita. Es formen a partir dels ossos de l’occipital cap a enrrera.
Les artèries intervertebrals passaràn per sobre de la meitat de cada segment primitiu.
B. Formació de l’esbós de vèrtebra 3. Divisió dels segments primitius (segmentació secundària) La part caudal del segment primitiu té un cúmul important de cèl·lules, cosa que farà que aquestes s’uneixin amb les cèl·lules cranials del segment contigu i parteixin el segment anterior en dos. Ara els vasos sí que podràn passar entre vèrtebra i vèrtebra.
4. Formació de la vèrtebra mesenquimàtica (esbós de la vèrtebra) 5. Formació dels discs intervertebrals Als segments primitius hi havia un engruiximent de la notocorda a la part central. Aquesta part formarà el nucli polpós del disc intervertebral (part central, cartílag hialí). La part que la rodeja és l’anell fibrós (+ resistent) i format per cèl·lules de la població cel·lular caudal dels segments primitius.
C. Formació de la vèrtebra cartilaginosa 6. Formació de la vèrtebra cartilaginosa (centres de condrificació) La vèrtebra cartilaginosa es forma a partir de la mesenquimàtica (esbós de la vèrtebra) La vèrtebra cartilaginosa es forma gràcies a 3 centres de condrificació: 2 al cos vertebral i 1 a l’arc.
La condrificació progressa crani-caudalment i ocorre a finals de la vida embrionaria i inicis de la fetal.
7. Formació dels arcs vertebrals A partir de cèl·lules de la població cel·lular caudal dels segments primitius.
8. Formació de les costelles i l’estèrnum A les costelles no hi ha hagut segmentació secundària, per tant es troben entre vèrtebra i vèrtebra.
L’estèrnum deriva de la somatopleura (mesoderm) i comença com dues condensacions longitudinals, cadascuna unint els esbossos de les costelles d’un costat. Les 2 crestes esternals es fusionen i es segmenten donant lloc a les esternebres. L’estèrnum primer serà cartílag i després os.
D. Formació de la vèrtebra definitiva 9. Ossificació i formació de la vèrtebra definitiva Carnívors: a partir de la 6a setmana de gestació.
Poc després a grans animals domèstics.
L’ossificació es completa just abans de néixer (Eq i Bo) o mesos després.
3 centres d’ossificació primaris: 1 al cos vertebral i 2 a l’arc (un per a cada meitat) La costella té un únic centre d’ossificació.
Centres secundaris: làmines cranial i caudal del cos vertebral (3) Malformacions vertebrals (cossos vertebrals) Una mala ossificació pot ocasionar diferents malformacions.
* Bilobulat: el cos es divideix en dues parts Malformacions vertebrals (arcs vertebrals) - Fusions - Espina bífida: arc vertebral obert dorsalment. Si hi ha >2 vèrtebres afectades és raquisquisis.
- Espina bífida oculta: pell i teixit subcutani cobreixen el defecte vertebral. No es veu la malformació.
Malformacions costals (fusions) 5. Articulacions vertebrals Articulacions dels cossos vertebrals 1. Disc intervertebral: és sínfisi (tx. cartilaginós fibrós). Consta de nucli polpós i anell fibrós.
2. Lligament longitudinal dorsal: fixació en discs intervertebrals (axis-sacre).
3. Lligament longitudinal ventral: fixació en cossos i discs intervertebrals (T8-sacre).
Hèrnia: prolapse del disc intervertebral i que va a mèdula espinal. —> Hansen tipus I i II Articulacions dels arcs vertebrals: és articulació sinovial i les superfícies articulars són apòfisis articulars cranials i caudals de la vèrtebra precedent.
Llig. curts - Ll. interespinals (No Car) (2) - Ll. interarcuals o grocs (1) - Ll. intertransversos (lumbars) Llig. llargs - L. nucal (funicle nuclal i també làmina nucal a no Car)
 —> Gos: funicle nucal: axis - T1
 —> Èq. i Bò: L. nucal: occipital - creu - L. supraespinós: creu - sacre Relacionat amb el sacre 1. L. longitudinal ventral 2. L. iliolumbar 3. L. intertransversals 4. A. intertransversa lumbar (Eq) 5. A. intertransversa lumbosacra (Eq) Bosses supralligamentoses (inconstants) a. Nucal cranial b. Nucal caudal c. Supraespinosa Articulacions costovertebrals A. del cap de la costella 0. L. intraarticular 1. L. intercapital 2. L. radiat A. costotransversa 3. L. del tubercle de la costella 4. L. costotransvers * Pag. anterior a. L. supraespinós b. L. longitudinal dorsal c. L. longitudinal ventral Articulació atlantooccipital - Membrana atlantooccipital ventral - Membrana atlantooccipital dorsal - Lligaments laterals Accés a nivell de la cisterna cerebelomedular Articulació atlantoaxial - L. atlantoaxial dorsal i ventral (Eq i Re) - Membrana atlantoaxial dorsal - Membrana tectoria - L. longitudinal dorsal A carnívors i suids: (esquerra) 1. L. del vèrtex de la dent 2. Ll. alars 3. L. transvers de l’atlas A èquids i remugants: (dreta) 1. L. longitudinal de la dent 2. Ll. alars Inestabilitat atlantoaxial - Agenèsia: falta congènita de la dent - Fractura de la dent (hipoplàsia - Yorkshire) - Danys en lligaments Malformació atlantoaxial Més comú a cavalls àrabs.
...

Comprar Previsualizar