Gestió de fauna - Tema 5 (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Girona (UdG)
Grado Biología - 3º curso
Asignatura Gestió de fauna
Año del apunte 2015
Páginas 6
Fecha de subida 03/03/2015
Descargas 21
Subido por

Vista previa del texto

BLOC 2: PLANIFICACIÓ DE LA GESTIÓ GESTIÓ DE FAUNA TEMA 5: LEGISLACIÓ FAUNÍSTICA LEGISLACIÓ FAUNÍSTICA PER LA CONSERVACIÓ Normatives internacionals: parteixen de convenis internacionals que es van donar sobretot als anys 70.
Principals convenis: Nom/Objectius Convenció sobre zones humides, conservació i ús racional Convenció protecció patrimoni mundial cultural i natural Conveni comerç internacional d’espècies amenaçades fauna i flora salvatge Convenció sobre espècies migratòries d’animals salvatges Convenció conservació vida salvatge i hàbitats naturals Europa Convenció sobre diversitat biològica Ciutat Ramsar (Iran) Any 1971 Resultats destacables Zones humides importància internacional Nºpaïsos 160 París 1972 Llista patrimoni mundial UNESCO 190 Washington 1973 Annexos espècies regulades CITES 175 Bonn 1979 116 Berna 1979 Apèndix espècies protegides.
Acords particulars.
Annexos espècies protegides i mètodes prohibits Rio de Janeiro 1992 Pla estratègic. Objectius 2020 177 Consell Europa Ara el que hi ha són moltes renovacions i trobades, però no nous convenis.
Perquè als 70? Després de la segona Guerra Mundial els governs destinaven els recursos a la reconstrucció i formació d’infraestructures.
Va haver-hi un creixement econòmic i tecnològic i es van transformar molts espais naturals en zones agrícoles i urbanes. També va començar a haver-hi molta contaminació.
Als ’70 es van començar a donar compte de que tot això podria portar conseqüències negatives (dany dels contaminants, pèrdua d’espècies...)  preocupació dels governs. Moment històric en el moviment de la conservació.
Els països es reuneixen i creen normatives per a la protecció de les espècies.
El nombre de països que firmen el conveni va variant. El conveni són normatives internacionals i passen per sobre de qualsevol llei del país que hi vagi en contra, és a dir, hauran de modificar aquesta llei.
Conveni de Ramsar (Iran - 1971): protegeix zones humides.
Aquestes zones solen ser planeres i es troben a prop de la costa, si s’assecaven eren molt bones per al conreu.
Ramsar: protecció de zona humida que es consideri d’importància internacional, per això ha de complir algunes de les condicions del conveni.
15 BLOC 2: PLANIFICACIÓ DE LA GESTIÓ GESTIÓ DE FAUNA El país que té una zona humida que entra en aquest criteri es compromet a protegir-la. A vegades els països firmen el conveni per interès econòmic o governamental, tot i que no hi creguin.
Administració de Ramsar:   Conferència Parts Contractants, cada tres anys: polítiques per a impulsar l’aplicació de la convenció. Avaluar com va la conservació de totes aquestes zones.
Registre de Montreux: llista de zones humides amb problemes a les que la Convenció pot facilitar assistència tècnica per ajudar a resoldre’s.
Conveni de París (1972): Protegia patrimoni cultural mundial, la majoria són culturals, però també espais naturals.
Té una base de dades: per exemple Catalunya-Mont Perdut és mixt (cultural i natural).
Conveni CITES (Washington): Espècies de flora i fauna amenaçades per comerç internacional.
Intenten regular un comerç que pot portar espècies concretes a l’extinció.
3 apèndix:    Apèndix I: amenaçades d’extinció Apèndix II: el seu comerç ha de ser regulat Apèndix III: protegides en almenys un país. No tenen protecció CITES excepte en alguns països.
Sobretot vertebrats (molts mamífers) spp.  espècies Pot protegir sspp.  subespècies popns  poblacions En l’apèndix II: molts invertebrats, molts països que s’utilitzen com a subvenir.
Espanya en l’apèndix I: balenes, mamífers carnívors i herbívors, ocells de cetreria, tortugues marines Que passa quan arriben animals d’altres territoris que es troba en el CITES  haurà de tenir permís de CITES (el tràfic il·legal mou molts diners).
Si no tenen els permisos del CITES actuen diferents autoritats (calen autoritats científiques per al reconeixement de les espècies) El CITES inclou també la flora Problemàtica: 1. Tornar-los al país no saps de quina zona exacta és 2. Potser s’ha mort molts individus en el transport 3. Molts països no es colen fer càrrec de que els tornin aquests animals 16 BLOC 2: PLANIFICACIÓ DE LA GESTIÓ GESTIÓ DE FAUNA Llavors actuen: els Centres Col·laboradors (acollida d’animals). La Generalitat diu que podran exhibir fauna autòctona protegida si es fan càrrec de les espècies comissades del comerç il·legal.
Conveni de Bonn (Alemanya – 1973): protegir espècies migratòries   Apèndix I: espècies migratòries amenaçades d’extinció Apèndix II: espècies migratòries que requereixen cooperació internacional En verd més fosc: els països que han rectificat completament el conveni de Bonn.
Hi ha acords concrets per la protecció de cada grup animal.
Exemple: l’elefant és una espècie molt conflictiva, no tots els països tenen la mateixa visió.
Conveni de Berna (Suïssa – 1979): Quan Espanya entra a la Unió Europea es veu obligada a rectificar tots els convenis.
Aquesta normativa donarà lloc a la Directiva hàbitat i a la Directiva ocells.
Prohibeix tots aquells mètodes de captura que no siguin selectius i que són massius (moltes de les coses que es solien utilitzar).
Prohibida la utilització de perdigons de plom, en ocells aquàtics que fan el pedrer ingereixen els perdigons, el plom passa a la sang i s’intoxiquen.
Prohibides les barraques: lloc on s’amaguen els caçadors i atrauen els ocells per caçar-los massivament, amb xarxes o pega on es queden enganxats.
Regula la pesca recreativa (de lleure) però no la comercial.
    Annex I: espècies de flora estrictament protegides Annex II: espècies de fauna estrictament protegides Annex III: espècies de fauna protegides Annex IV: mitjans i mètodes prohibits de mort, captura i explotació.
17 BLOC 2: PLANIFICACIÓ DE LA GESTIÓ GESTIÓ DE FAUNA Conveni de Rio (1992): Objectius per al 2010: reduir la pèrdua de biodiversitat 10a conferencia de les parts COP10: Nagoya (Japó): Compromís per a preservar la biodiversitat (objectius per al 2020):   Protecció: 17% àrees terrestres i el 10% àrees marines Reduir en 50% la taxa de destrucció dels hàbitats naturals DIRECTIVES DE LA UNIÓ EUROPEA Formen la base de la conservació d’espècies i de territori d’Europa. Qualsevol país de la Unió Europea haurà de aplicar aquesta normativa.
Directiva aus (1979, renovada al 2009):     Annex I: ocells protegits a la Unió Europea, normalment ocells petits que són beneficiosos per al control d’insectes, i rapinyaires.
Annex II: ocells que es poden caçar Annex II: ocells que es poden caçar i vendre Annex IV: mètodes prohibits de captura Directiva hàbitats (1992): també protecció de plantes i animals     Annex II: protecció de fauna, no inclou ocells perquè ja estan en l’altra directiva (tenen una directiva sols perquè estan millor estudiats i per les migracions) Espècies d’interès comunitari incloent les prioritàries Annex IV: espècies d’interès comunitari que requereixen protecció estricta Annex V: espècies que es poden caçar, capturar o pescar Hi ha un annex pels hàbitats i un altre per la protecció de plantes.
D’invertebrats hi ha moltes espècies protegides perquè hi ha molts endemismes, però estan protegides aquelles més estudiades.
Totes dues directives tenen repercussions en la protecció dels territoris: Directiva aus: zones d’especial protecció per a les aus  ZEPAs Directiva hàbitats: obliga a la protecció dels hàbitats de les espècies prioritàries Protecció de zones d’interès comunitari (el que proposa l’Estat)  LICs Zones especials de conservació (el que accepta la Comissió Europea)  ZECs El conjunt de ZEPAs i ZECs forma la Xarxa Natura 2000 Proposta catalana de la Xarxa Natura 2000: protegeix el 30% del territori català Comencen a tenir més pes també els hàbitats marins 18 BLOC 2: PLANIFICACIÓ DE LA GESTIÓ GESTIÓ DE FAUNA Legislació espanyola: Llei 4/1989 de Conservació dels Espais Naturals i de la Flora i Fauna Silvestre Derogada per la Llei 42/2007 Llei 31/2003, de 27 d’octubre, de conservació de la fauna silvestre als parcs zoològics Codi Penal 1995: introdueix delictes relacionats amb el medi ambient i els recursos naturals, “Delictes ambiental” o “Delicte ecològic”. Delicte penal que pot esdevenir en presó.
   Provocar o realitzar les accions anomenades a l’article (emissions, abocaments, radiacions, sorolls...) Contravenir o vulnerar la legislació administrativa ambiental Que les accions puguin perjudicar greument l’equilibri del sistema natural o la salut de les persones Capítol IV: dels delictes relatius a la protecció de flora, fauna i animals domèstics.
  Introducció d’espècies no autòctones perjudicant l’equilibri biològic  només és delicte si algú ha comprovat que aquella espècies és perjudicial.
Caça o pesca d’espècies protegides o amb mètodes prohibits.
Catàleg espanyol d’espècies exòtiques: algunes Comunitats Autònomes el consideraven massa proteccionista (moltes espècies invasores són caçades i donen molts ingressos)  es va revisar i es van treure moltes d’aquestes espècies.
Legislació catalana: Catalunya pionera en la protecció de la fauna, però ara estem a la cua.
Llei 12/1985 d’espais naturals Llei de protecció dels animals (Decret 2/2008) Deroga les lleis 3/1988 i 22/2003 Llei de la Biodiversitat i el patrimoni natural: avantprojecte ha passat la fase d’exposició pública (maig de 2010)  no s’ha aprovat (el procés s’ha quedat congelat) Catàleg Català d’Espècies Amenaçades: fase d’exposició pública (abril de 2010)  Comunitats Autònomes poden complementar el catàleg estatal Llei 22/2009 d’ordenació sostenible de la pesca en aigües continentals de Catalunya.
Deroga la Ley de pesca del 1942.
Futura llei de caça? Només Catalunya, Madrid, Ceuta i Melilla no tenen llei de caça pròpia a data 2013. Ens regim per la Ley de caza de 1970.  a Catalunya no existeix una llei de caça autonòmica Llei de protecció dels animals (1988, 2003, 2008): També crea figures de protecció de territori:   Reserva natural de fauna salvatge Refugi de fauna salvatge NO s’hi pot caçar Espècies de fauna: els invertebrats no estan posats els més amenaçats, sinó els que es coneixen i estaven protegits per la Directiva Europea.
19 BLOC 2: PLANIFICACIÓ DE LA GESTIÓ GESTIÓ DE FAUNA Llei d’espais naturals: Pla d’Espais d’Interès Natural de Catalunya  PEIN o o EIN  Espai d’Interès Natural ENPE  Espai Natural de Protecció Especial Territoris: EIN    ENPE    Espais d’Interès Natural Parc Natural S’hi pot caçar Reserva Natural Parcial Paratge Natural d’Interès Nacional Reserva Natural Integral NO s’hi pot caçar Parc Nacional Les Reserves Naturals Parcials normalment es troben dins dels EINs o de Parcs Naturals Parc Nacional a Catalunya només hi ha un: el d’Aigüestortes Espècies de flora i fauna: només protegeix les espècies dins dels espais del PEIN.
Molts invertebrats perquè en la llei anterior casi no els protegien, hi ha moltes espècies endèmiques.
PEIN i Xarxa Natura 2000 han anat convergint i hi ha una superposició de territoris. Poden coincidir en un 95% del territori.
30% de superfície de Catalunya protegida pel PEIN Espais de protecció especial (ENPEs) de Catalunya (inclosos dins del PEIN)  algunes zones de Catalunya amb una protecció superior (ENPE: categoria de protecció més estricte) En més del 90% del territori protegit de Catalunya es pot caçar, pescar, l’agricultura i explotació forestal.
20 ...