Tema 11: Propietats mecàniques (2014)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Girona (UdG)
Grado Biología - 2º curso
Asignatura Citologia i histologia
Año del apunte 2014
Páginas 3
Fecha de subida 03/02/2015
Descargas 13
Subido por

Vista previa del texto

Citologia i Histologia Vegetal TEMA 11: PROPIETATS MECÀNIQUES DELS TEIXITS Tronc d’arbre aguanta molt pes:    Són més complexes bioquímica i estructuralment Resistència més alta i densitat baixa (lleugers) Variable en funció de les necessitats de la planta (versàtils) Materials vegetals  són renovables  es degraden més fàcilment (avantatge/inconvenient) TEIXITS VEGETALS  sòlids cel·lulars: Fase sòlida Fase fluida Parets cel·lulars (molt complex) Protoplasma (H2O que pot passar a través dels vasos) Fibres (cel·lulosa) Citoplasma (gel proteic) Matriu (polisacàrids) Membranes (bicapes lipídiques) Impregnacions (lignina i suberina) Nuclis (cromatina) Apoplast: aigua i gasos Nano-compòsit Gel hidròfil SEMIRÍGID FLUID Tenen propietats molt especifiques que depenen de la interacció de les dues fases.
Amb la mateixa composició, les propietats mecàniques (resposta a forces de compressió i pressió) poden ser molt diferents segons l’arquitectura del material.
Dues classes de sòlids cel·lulars:  Sòlids pressuritzats: cel·les plenes de líquid a pressió (cèl·lules de parènquima)  Escumes sòlides: materials formats per cel·les plenes de gas sense pressió Xilema (cèl·lules mortes) resistents i lleugeres (densitat baixa) ESCUMES SÒLIDES Dues classes d’escumes: o o Tancades: cèl·lules tancades amb aire a l’interior (polietilè)  parets Obertes: parets obertes que permeten el moviment del fluid (poliuretà)  trabècules Propietats: Densitat relativa molt baixa  suren Absorbeixen cops i vibracions Els sòlids cel·lulars reaccionen a l’aplicació d’una força de compressió, generant una tensió intern 1 Citologia i Histologia Vegetal Comportament característic: Quan se li aplica una força respon evitant la força a totes les parets  el material no es modifica (material manté estructura)  fins que la força és massa gran  s’aixafa Aquest comportament fa que el material absorbeixi deformació.
xocs i vibracions amb molt poca Quan les cel·les són totes iguals adopten forma regular per la pressió que exerceixen entre si les cèl·lules sobre les veïnes.
La forma tetradecaèdrica és la que permet més cel·les per unitat i és la que adopten les cel·les de materials (suro o rusc d’abelles). Els materials que tenen aquesta disposició permeten dissenys amb la densitat mínima i una resistència a la compressió i al trencament alta.
Exemples: Suro, corall i sèpia  escumes tancades Ós trabecular i l’esponja  escumes obertes Teixits fulla i tija  més complexes: el citoplasma ocupa cel·les tancades però l’aigua i els gasos de l’apoplast flueixen lliurament pels espais intercel·lulars SÒLIDS PRESSURITZATS Són sòlids cel·lulars amb cel·les plenes de líquid a pressió.
Cada cel·la funciona com un higròstat Comportament mecànic  depèn: o o Microestructura Pressió hidrostàtica  rigidesa Arriba un punt en el qual cedeixen: es variable segons la pressió interior En els sòlids pressuritzats la rigidesa (i la flexibilitat) depèn de la turgència Per sota d’un nivell mínim de pressió es produeix la pèrdua d’estabilitat elàstica. En aquest punt el teixit es plega i perd la capacitat de recuperació 2 Citologia i Histologia Vegetal TEIXITS DE LA PLANTA Els teixits són masses de cèl·lules amb funcions especialitzades que formen unitats funcionals distribuïdes organitzadament a la planta.
Trobem quatre tipus de teixits bàsics:   Tres tipus de teixits simples (totes les cèl·lules amb paret igual): o Parènquima: format l’epidermis) o col·lènquima: format per cèl·lules amb de col·lènquima. Paret primària amb engruiximents lamel·lars.
o Esclerènquima: format per cèl·lules amb paret secundària .
només per cèl·lules amb paret primària (meristemes i Un tipus de teixit compost (amb cèl·lules de dos tipus de paret) o Teixit vascular: combina cèl·lules amb paret primària (parènquima) i secundària (esclerènquima).
En aquest teixit les cèl·lules amb paret secundària lignificada són cèl·lules mortes amb funció de transport i/o sosteniment. Les cèl·lules de parènquima que són cèl·lules vives.
El xilema es comporta com l’esclerènquima Quan es jove com el parènquima El floema Quan es vell com l’esclerènquima SURO  propietats de resistir una gran força       Lleuger sura Impermeable Absorbeix vibracions És resistent, difícil de degradar  suberina molt resistent Ignífug Heterogeni (hi ha que són + i altres -) Espuma sòlida formada per cel·les tancades sense gas en el seu interior  Resistent: es degrada poc  suberina hi ha pocs fongs i enzims capaços de degradar-la Lenticel·les són necessàries perquè l’aire arribi als teixits vius, però impermeable Funció: suro de la planta: protecció de fongs, al foc, protecció mecànica  Elasticitat molt gran  per fer soles de sabates Aïllament pel fred i el soroll Totes les plantes tenen súber, però només la surera fa suro Suro  compressible i elàstic  cel·les tornen a la seva forma original 3 ...