apunts segona meitat semestre (2016)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Psicología - 1º curso
Asignatura Fonaments de Psicobiologia II: neuroanatomia
Año del apunte 2016
Páginas 28
Fecha de subida 02/05/2016
Descargas 16
Subido por

Descripción

Resum de les classes teòriques, powerpoints i tot el comentat a classe.

Vista previa del texto

TEMA B7: EL DIENCÈFAL Encèfal = prosencèfal (telencèfal + diencèfal) + tronc de l’encèfal i cerebel. Localització i principals subdivisions Diencèfal Telencèfal (hemisferis cerebrals) Tàlem Escorça (subst. Grisa) Hipotàlem Substància blanca Subtàlem Nuclis estriats Epitàlem Prosencèfal basal La major part no és visible des de l’exterior, voreja més o menys directament el tercer ventricle. Els components (NUCLIS) del diencèfal són: 1. Tàlem: dorsal/superior a l’hipotàlem 2. Subtàlem: ventral/inferior al tàlem 3. Epitàlem: adjacent al mesencèfal 4. Hipotàlem: zona més ventral/inferior del diencèfal Glàndula pineal penjant per sobre del tèctum (mesencèfal) i per darrere del tàlem. Entre els dos tàlems està el 3r ventricle. 1. Tàlem Està format per dos nuclis els quals estan separats pel tercer ventricle. La comissura gris intertalàmica uneix els dos tàlems. La seva classificació anatòmica, està subdividit en diverses zones per una làmina fina de substància blanca en forma de Y, la làmina medul·lar interna: zona medial, anterior i lateral. Classificació funcional dels nuclis: El tàlem projecta la informació cap a l’escorça cerebral, segons a quina regió cortical envien la informació els nuclis seran d’un tipus o un altre. 1. Nuclis específics (nuclis talàmics de relleu): Reben informació específica sensorial motora i envien aquesta informació a zones corticals que processen informació especifica sensorial o motora. - Sensorials (Nuclis de relleu sensorial): A. Nuclis ventral posterolateral i nuclis ventral posteromedial: reben tota la informació somatosensorial de tot el cos provinents dels fascicles de la medul·la i tronc de l’encèfal. El posterolateral rep info somatosensorial del tronc i extremitats que prové dels fascicles ascendents del lemnisc medial i espinotalàmic. El posteromedial rep info somatosensorial de la cara i cap que prové del fascicle ascendent trigèminotalàmic. Aquesta informació passarà a l’escorça, s’estableixen sinapsis i arriba a les neurones del còrtex somatosensorial primari. B. Nucli geniculat lateral: rep la informació visual conduïda pels axons dels nervis òptics. Aquesta informació passarà al còrtex visual primari. C. Nucli geniculat medial: rep la informació auditiva on s’establiran sinapsis i s’enviarà la informació al còrtex auditiu primari. L’olfacte va directe a l’escorça olfactiva primària sense passar pel tàlem. - Motors (nuclis de relleu motor): Reben informació motora del cerebel i dels nuclis estriats (cerebel i nuclis estriats reben info de l’escorça, la processen, passa pel tàlem i torna a l’escorça motora). Hi ha dos tipus nucli ventral anterior i nucli ventral lateral. 2. Nuclis d’associació Són com una mena de bucle. Reben informació de l’escorça i també projecten cap a àrees de l’escorça, anomenades àrees d’associació cortical (processen informació superior: emocions, memòria, etc). A. Nucli dorsomedial: rep informació emocional i memòria i projecta la info cap a l’escorça prefrontal. 3. Nuclis inespecífics Aquests nuclis són els nuclis de línia mitja i nuclis intralaminars i projecten de forma difusa la informació per tota l’escorça cerebral. Tenen com a funció el control de l’activació cortical, són la continuació del SARA a nivell del tàlem. Principals funcions del tàlem: - Estació de relleu sensorial i motor cap a l’escorça cerebral. - Control dels nivells d’activació cortical i dels estats de consciència. - Relacionat amb la memòria i emocions. 2. Hipotàlem Es considera la “base” del tercer ventricle. Es troba per sots de la part anterior del tàlem. És la única part del diencèfal visible parcialment des de l’exterior. La hipòfisi està connectada a l’hipotàlem a través de la tija hipofisària. Principal glàndula del cos, allibera hormones. És la principal perquè controla el alliberament d’hormones des de altres glàndules. Quiasma òptic: no forma part del hipotàlem. Està en el diencèfal. Lloc on es creuen els nervis òptics i està just on comença el hipotàlem. (com unes banyes per davant= Aspectes funcionals - És el principal centre de control del SN vegetatiu i del sistema endocrí. Hipotàlem controla la hipòfisi i aquesta sobre el sistema endocrí. - Importància en el control de conductes motivades: ingesta de menjar, aigua, conducta sexual... - Clau en el control homeostàtic – de l’equilibri intern de l’organisme -. Control dels ritmes circadians (nucli supraquiasmàtic). Ritmes biològics, processos que es repeteixen de forma cíclica, cada cert temps. Alguns d’aquests es repeteixen cada 24 hores, per tant circadians (son i vigília...). es controlen a través d’uns rellotges interns de l’organisme (nucli supraquiasmàtic), rep informació des de l’ull la informació i així rep la llum del dia. - Coordina respostes físiques lligades a canvis emocionals. Organitza respostes emocionals. Alliberació hormonal. Organitza respostes conductuals, emocionals i motivacionals. Hipotàlem relacionat: è Manteniment de la homeòstasi (regulació equilibri intern). è Manteniment de la supervivència. 3. Epitàlem La glàndula pineal (epífisi) és la principal component de l’epitàlem. En la part posterior del 3er ventricle. És imparell. Està formada pel que s’anomenen cèl·lules neurosecretores, tenen part de neurona i de la cèl·lula secretora. Però no alliberen NT, sinó que contacten amb la sang i allà hi aboquen hormones. La principal hormona que alliberen és la melatonina. Aquesta hormona està relacionada amb els ritmes biològics. S’allibera durant la nit, a les hores de foscor. És per això que la glàndula està relacionada amb el control de ritmes biològics. Actua com a rellotges biològics: circadià i com a rellotge estacional. Melatonina fa que augmenti la son. Això és útil per reduir els efectes del “yet lag” 4. Subtàlem També s’anomena nucli subtalàmic. Forma part d’un gran sistema de control motor, no por enviar, sinó per controlar la precisió dels moviments: ganglis basals (nucli subtalàmic, estriats i substància negra). Nucli subtalàmic: - Relacionat amb el control motor - Gangli basal (juntament amb nuclis estriats i substància negra, dintre del tronc de l’encèfal en el mesencèfal). Vertader o fals? Els cossos mamil·lars marquen la part posterior de l’hipotàlem però no formen part d’aquesta estructura. FALS El nucli supraquiasmàtic forma part de l’jipotàlem, i està relacionat amb el control dels ritmes circadians. VERTADER La glàndula pineal és la principal glàndula endocrina del cos, allibera hormones que controlen a altres glàndules. FALS L’hipotàlem controla al sistema nerviós autònom, i per tant, controla les funcions vegetatives. VERTADER L’hipotàlem és un important centre de control de la supervivència. VERTADER Líquid cefaloraquidi: en els sinus venosos durals es filtra (formats per la duramàter) Es forma a partir de un filtratge de la sang, es troba en el sistema ventricular i al voltant del sistema nerviós. TEMA B8. NUCLIS ESTRIATS I PROSENCÈFAL BASAL Prosencèfal dividit en: 1. Telencèfal (hemisferis cerebrals): - Escorça (substància grisa) - Substància blanca (cos callós, capsula interna, corona radiata) entre aquesta hi ha: - Nuclis estriats (substància grisa) - Prosencèfal basal (substància grisa) 2. Diencèfal 1. Nuclis estriats (cos estriat) Conjunt de quatre nuclis que estan a l’interior dels hemisferis cerebrals. Hi ha 4 nuclis estriats: - N. Caudat: segueix les parets laterals dels ventricles laterals (forma de C). Té cap (rostral) i cua (caudal) - N. Pàl·lid: al lateral de la càpsula interna i del tàlem. - N. Putamen: al lateral del pàl·lid, com es més gran el tapa. Nucli lenticular: format per pàl·lid + putamen - N. Accumbens: part més ventral i més rostral (en aquesta visió no es veu) (Ventricles laterals en color verd) Divisió filogenètica: Tenim dues regions: - Paleostriat (regió més antiga dels nuclis estriats): correspon al globus Pàl·lid - Neostriat/ Estriat (regió més nova): correspon a Caudat, Putamen i Accumbens 5 Accumbens té una funció molt diferent de la resta dels nuclis estriats, molts cops es considera com un nucli límbic. Aspectes funcionals: 1. Principal funció dels nuclis estriats: Control motor (no inclou el nucli accumbens): Els ganglis basals: formats per nuclis estriats (caudat, pàl·lid i putamen), nucli subtalàmic (en el diencèfal) i substància negra (en el mesencèfal). Formen un circuit relacionat amb la modulació del moviment, donen precisió a les ordres motores. Aquests ganglis basals reben informació de l’escorça, la processen i la tornen enviar cap a l’escorça motora a través del tàlem (en el tàlem hi ha nucli ventral anterior i nucli ventral lateral). La informació motora que envia l’escorça, entra als ganglis basals pel neoestriat (caudat i putamen) i surt del globus pàl·lid que l’envia al tàlem i torna a entrar a l’escorça cerebral motora. 2. Memòria procedimental i aprenentatge d’hàbits: aprendre nous hàbits que després podem fer de forma automàtica. 3. Motivacions (nucli accumbens): forma part del reforç cerebral i també molt implicat en les addiccions (en presència de drogues s’allibera molta més dopamina en el nucli accumbens). Disfuncions associades als ganglis basals: - Malaltia de Hungtinton Es produeix per la degeneració de neurones gabaèrgiques dels nuclis estriats (caudat i putamen). Els ventricles s’eixamplen a causa de la disminució de teixit nerviós. Trastorns hipocinètic, disminució del to muscular, això fa que es donin moviments incontrolats i espames musculars. - Malaltia de Parkinson Es produeix per la degeneració neurones dopaminèrgiques de la via negroestriada (tracte que va de la substància negra a l’estriat). Substància negra secreta melanina per això és negra, en malalts de Parkinson no secreta melanina, per el color negre. Trastorn hipercinètic caracteritzat per rigidesa muscular i tremolor en repòs, el pacient té dificultat per iniciar moviments voluntaris. 6 2. Prosencèfal basal Situat en la part ventral i anterior del prosencèfal (per davant del 3r ventricle). Format per: - nuclis septals: per davant del 3r ventricle en la part més medial. - nucli basal de Meynert: per davant del 3r ventricle en la part més lateral. Són nuclis colinèrgics, formats per neurones colinèrgiques. Aquestes neurones projecten, envien els seus axons, a l’escorça cerebral. Els nuclis septals projecten a l’hipocamp i els nuclis basals de Meynert projecten de forma difosa a la neoescorça. Són la font principal d’acetilcolina que projecta cap a tota l’escorça. Aspectes funcionals: quan s’activen aquests nuclis: - Produeixen activació cortical - Augmenten l’atenció - Relacionats amb l’aprenentatge i memòria Aquests nuclis estan relacionats amb la malaltia de l’Alzheimer que produeix alteracions cognitives, demència. Comença en un deteriorament, en la mort de les neurones del nucli basal de Meynert i del nucli septal. TEMA 9– ESCORÇA CEREBRAL 1. Morfologia L’escorça està situada a la part externa del cervell i ocupa una superfície molt elevada: Alta superfície escorça – Baix volum cranial: plegada per circumvolucions (plegaments). Les depressions de cada circumvolució o plegaments són les cissures/solc (hi ha molt teixit amagat dins de les cissures) . 7 Principals cissures (S’utilitza terme fisura quan el solc és molt profund): a) Cissura interhemisfèrica / longitudinal: Lloc per on es fa el tall sagital medial i divideix els dos hemisferis. Arriba fins el cos callós (molt profunda). b) De Rolando o central: en la part part més lateral c) De Silvio o lateral: en la part més lateral d) Parieto-occipital e) Calcarina Aquestes cissures ens ajuden a delimitar els lòbuls principals. Principals lòbuls: - Lòbul frontal (dorsal a la cissura de Silvio i anterior a la cissura de Rolando) - Lòbul temporal (per sota/ventral cissura de Silvio) - Lòbul parietal (per darrere de cissura de Rolando i per sobre de la cissura de Silvio) - Lòbul occipital (part més posterior/caudal) Frontera entre lòbul parietal i occipital ve delimitada per la cissura parieto-occipital. *Ínsula de Reil: un 5è lòbul que està al costat de la cissura de Sílvio Circumvolucions: a) Circumvolució precentral (verd): vertical, en el lòbul frontal. b) Circumvolució postcentral (blau): vertical, en el lòbul parietal. c) Circumvolució cingulada (lila): per sobre del cos callós. 2. Citoarquitectura i antiguitat filogenética Hi han 3 tipus d’escorça cerebral des d’un punt de vista filogenètic: a) Arquicòrtex (antiga): situat a la part medial del lòbul temporal. Format per la formació hipocampal. Format per 3 capes de cèl·lules, per tant, hipocamp també format per 3 capes. b) Paleocòrtex (antiga): situat a la part medial del lòbul temporal. Format pel bulb olfactori, escorça olfactòria, i regions de la circumvolució/gir parahipocampal (està tapant l’hipocamp). Format per 4-5 capes de cèl·lules. Les parts més antigues (paleocòrtex i arquicòrtex) ocupen una part molt petita de l’escorça. 8 Les parts de l’escorça cerebral amb menys de 6 capes = Alocòrtex. (per tant, arquicòrtex i paleocòrtex) c) Neocòrtex (recent): només el tenen els mamífers. Ocupa la major part de l’escorça cerebral. Format per 6 capes de cèl·lules. Les parts de l’escorça amb 6 capes = Isocòrtex: les capes s’anomenen: El neocòrtex no és uniforme, diferències citoarquitectòniques, en algunes regions predomina alguna de les capes i en altres regions altres capes (el gruix de les capes varia). Per exemple escorça motora predomina capa piramidal interna. En funció d’aquestes diferències s’han proposat mapes, el principal és el mapa de Broadmann. L’escorça cerebral del neocòrtex es divideix en 52 àrees. 3. Àrees primàries d’associació unimodal i associació polimodal Diferències anatòmiques relacionades amb diferencies funcionals. D’acord amb aquestes diferencies podem dividir l’escorça amb 3 àrees funcionals: 1. Àrees primàries (de projecció) 2. Àrees d’associació unimodal (d’ordre superior) 3. Àrees d’associació polimodal (d’associació) 1. Àrees primàries (de projecció) a) Varies àrees primàries Sensorials: On arriba per primer cop informació sensorial procedent des de fora de l’escorça, en la majoria dels casos del tàlem, per a ser processada aquesta informació a nivell de l’escorça. És el que fa siguem conscients de les sensacions. - 1a. Àrea somatosensorial primària (somestèsica) (en blau) = en el lòbul parietal, per darrera de la cissura central, en la circumvolució post-central. La informació somatosensorial de tot el cos arriba des del nucli ventral posterior (del tàlem) fins a aquesta àrea de l’escorça. Processa info de dolor, tacte i temperatura. - Organització somatotòpica (cada part de l’àrea somatosensorial té una representació topogràfica de les diferents parts del cos). - Representació colateral (escorça dreta rep info de la part esquerra del cos i viceversa). - Regions més sensibles del cos representades amb major part d’escorça (Homuncle sensorial). - 2a. Àrea auditiva primària (en lila)= en el lòbul temporal, una part d’aquesta escorça està per dins la cissura de Silvio. La informació auditiva arriba des del nucli geniculat medial (del tàlem) fins a aquesta àrea. - 3a. Àrea visual primària (en blau fosc) = en el lòbul occipital, al voltant i per dins de la cissura calcarina. Es dóna una representació retinotòpica (de la retina). La informació arriba des del nucli geniculat lateral (del tàlem). 9 - 4a. Àrea gustativa 5a. Àrea vestibular - 6a. Àrea olfactiva = Lòbul temporal – únic que no passa per el tàlem (no té àrees primàries) b) Una àrea primària Motora (vermell): Envia informació motora, surten instruccions motores, cap a fora de l’escorça, cap a les neurones del tronc de l’encèfal i de la medul·la espinal. Situada en el lòbul frontal, en la circumvolució precentral. Hi estan els somes de les motoneurones, els axons de les quals formen els fascicle corticoespinal i corticobulbar fins arribar a tronc de l’encèfal i medul·la espinal. Aquestes neurones no passen pel tàlem. - Moviments voluntaris (motoneurones de tronc de l’encèfal i medul·la) - Organització somatotòpica (representació topogràfica del cos) - Representació contra lateral (àrea primària dreta controla moviments de la part esquerra del cos i viceversa). 2. Àrees d’associació unimodal (d’ordre superior): - Al costat de cada àrea primària - Processament de la informació més complexa: comprensió de l’objecte en si. - Permet que tinguem percepcions (que interpretem, que entenguem, donar significat a les sensacions), permeten combinar les sensacions i interpretar-les. 2a. Àrea Somatosensorial/somestèsica associació: Al costat de l’àrea somatosensorial primària, en la part superior del lòbul parietal. Es continua processant informació que prové de l’àrea primària, permet combinar diferents elements de la sensació. 2b. Àrea Auditiva d’associació: Al costat de l’àrea auditiva primària, en el lòbul temporal. 2c. Àrea Visual d’associació: Al costat de l’àrea visual primària, en el lòbul occipital. - Lesió a les àrees primàries: Dèficits sensorials: pèrdua sensibilitat de la àrea afectada (visual, somatosensorial...). - Lesió àrees unimodals: Agnòsia: incapacitat per donar significat a la sensació malgrat els seus detalls poden detectar-se. Hi ha diferents tipus d’agnosia en funció de la modalitat afectada, ex. Agnòsia visual: continuem veient les formes però no podem identificar el que veiem. Prosopagnòsia: incapacitat per reconèixer cares. 2d. Àrees premotores d’associació: situades per davant de l’area motora primaria. Hi ha 2 àrees premotores: Àrea motora suplementària Escorça premotora Elaboren els programes motors: especifiquen la seqüència exacta de moviments, contraccions. 10 - Lesió àrea motora primària = paràlisi (si es dóna lesió en l’hemisferi dret, no es podrà moure la part esquerra del cos) - Lesió àrees premotores = Apràxia = incapacitat per dur a terme moviments voluntaris apressos, tot i que es conserven moviments automàtics i reflexes. 3. Àrees d’associació polimodal (d’associació): Integració d’informació de diferents modalitats i estan relacionades amb les funcions intel·lectuals superiors. Regions que triguen més en desenvolupar-se tan filogenèticament com ontogenèticament. Hi ha una gran extensió d’aquest tipus d’escorça al cervell. Hi ha 3 tipus d’escorça d’associació polimodal: a. Escorça parieto-occipital-temporal Situada en la confluència entre els 3 lòbuls (parietal, occipital, temporal). Rep informació sensorial unimodal més fàcil. - Percepció superior (funcions perceptives) - Ens permet entendre el món que ens envolta (experiències) - Formació de conceptes - Funcions lingüístiques - Comprensió de relacions espacials - Càlcul - Atenció L’estimulació d’aquesta àrea pot donar lloc a records de l’experiència del passat. Negligència contralateral (parietal dret) : el pacient deixa de prestar atenció a tots els objectes i el cos que està al costat contralateral de la lesió (esquerre).
Prosopagnòsia: agnòsia per als rostres b. Escorça prefrontal dorsolateral Situada al lòbul frontal, davant de les regions motores. Formada per l’escorça prefrontal dorsolateral i la prefrontal orbitofrontal (part del sistema límbic). Només està ben desenvolupada en els primats i en els humans la dorsolateral. Relacionada amb funcions executives: - Raonament abstracte, judici crític 11 - Presa de decisions - Capacitat de planificació, previsió - Memòria de treball (working memory, memòria a curt termini que permet mantenir actives en la memòria diferents informacions i treballar amb elles, càlculs mentals, prendre decisions) - Flexibilitat en les respostes - Atenció - Autocontrol (inhibir conductes inapropiades) c. Escorça límbica Activitat Una lesió en la circumvolució postcentral produirà una paràlisi d’una part del cosà FALS Tant a l’àrea somatosensorial primària com a la d’associació somatosensorial hi ha una organització somatotòpicaà només a l’area primària La lesió de regions associatives visuals donarà lloc a algun tipus d’agnòsia visual, consistent en pèrdua de visió d’una part del camp visualàfals L’escorça prefrontal dorsolateral està relacionada, entre d’altres funcions, amb la capacitat de construir un objecte tridimensional a partir d’un dibuixà fals, la que esta relacionada amb aquesta funció és l’àrea d’associació parieto-occipito-temporal 4. Asimetria cerebral i àrees del llenguatge 1. Asimetria cerebral: Diferències anatòmiques i funcionals entre els 2 hemisferis: (es diferencien més a nivell funcional). Asimetria anatòmica: hi ha una asimetria en quant a la cissura de Silvio que a l’hemisferi esquerre es més llarga i menys inclinada que a l’hemisferi dret. Respecte al pla temporal, en l’hemisferi esquerre és més gran que al hemisferi dret. Asimetria funcional Funcions comunes = sentits, aprendre, recordar, però també hi han funcions lateralitzades (diferents en els dos) Hemisferi esquerre - Processament analític, seqüencial - Llenguatge (estructura gramatical, aspectes lèxics) – domina aquest hemisferi - Música (lectura, escriptura, execució) - Càlcul precís - Percepció espai dret - Emocions positives Hemisferi dret - Processament holístic (intuïtiu) - Capacitat més reduïda pel llenguatge (prosòdia i contingut emocional) - Música (comprensió) - Càlcul (aproximació) - Processament viso-espacial (part dreta i esquerra de l’espai) - Aspectes artístics - Emocions negatives - Reconeixement de cares 12 Les funcions que depenen més d’un hemisferi que d’un altre s’anomenen funcions lateralitzades. La lateralització de les funcions s’ha pogut estudiar per: a) Persones sense lesions: Test de Wada = administrar un anestèsic de sodi a l’artèria caròtida dreta o esquerra, i s’anestesiarà l’hemisferi dret o esquerra. Així es pot valorar quines funcions estan relacionades amb cada hemisferi. L’hemisferi dominant del llenguatge en la majoria de persones és l’esquerre (es veu en el 95% dels dretans i 75% dels esquerrans). b) Persones amb comissurotomies: tenen seccionat el cos callós (cervell dividit, funcionen per separat els dos hemisferis cerebrals). Aquest tipus d’intervenció s’ha aplicat amb pacients amb epilèpsia per evitar que les convulsions passin a l’hemisferi sa i el puguin danyar. Amb això també s’ha demostrat que es deixen de produir convulsions. Les conseqüències d’això són insignificants, les persones poden continuar fent la seva vida normal. Les proves típiques que s’utilitzen per estudiar les funcions laterals són: Presentar una paraula a la part esquerra que anirà només al hemisferi dret i no podrà contestar perquè aquell hemisferi no té capacitat de llenguatge. Presentar la paraula a la dreta, l’hemisferi esquerra si que serà capaç de contestar el que ha vist. En canvi, l’hemisferi dret si que podrà entendre-ho per tant podrà dibuixar-ho però no dir la paraula. 2. Àrees del llenguatge: A: Àrea de comprensió del llenguatge: - Àrea de Wernicke (lòbul temporal): reconeixement de les paraules (anàlisi sons) – al costat de l’escorça auditiva primària. - Àrea Posterior (lòbul parietal): comprensió de les paraules – a la circumvolució angular LESIÓ = Afàsia de Wernicke: no comprensió de la lingüística (parlat i escrit), parla sense sentit però fluïda, paraules sense significat. Afecta a tota la àrea de comprensió del llenguatge (Wernicke i posterior). B: Àrea motora del llenguatge: (lòbul frontal) - Àrea de Broca: programes motors d’articulació de la parla LESIÓ = Afàsia de Broca: sí que hi ha comprensió bona, però parla i escriptura lenta i costosa encara que amb sentit. - Fascicle arquejat: comunica àrees de comprensió i motora del llenguatge. TEMA B10: VIES I CENTRES SENSOMOTORS Introducció Els éssers vius tenim uns receptors sensorials que ens permeten captar formes d’energia de l’ambient: detecten estímuls determinats i transformen aquesta energia que detecten en un llenguatge específic del SN. Aquests estímuls produeixen un canvi en el potencial de membrana, si es prou gran. 13 a) Modalitat sensorial VISIÓ : Detecta energia lluminosa a partir dels fotoreceptors. Hi han dos tipus: Cons (detecten els colors) i Bastons (tenen més sensibilitat a la llum, la detecten a la foscor). Aquesta informació lluminosa es transfereix a unes neurones sensorial on serà conduïda a regions del cervell on es traduirà aquesta informació i es generarà la visió. b) Modalitat sensorial AUDICIÓ: Detecta energia mecànica (ones sonores, vibració) a partir de les cèl·lules ciliades de la còclea de l’orella que detecten aquestes ones sonores i transmeten la informació a neurones sensorials que porten la informació al SNC i es generi l’audició. c) Modalitat sensorial OLFACTE: Detecta energia química (molècules dissoltes en l’aire) a partir de les neurones de l’epiteli olfactori. d) Modalitat sensorial GUST: Detecta energia química (molècules dissoltes en saliva) a partir de cèl·lules de botons gustatoris. e) Modalitat sensorial SOMESTÈSIA: Detecta energia mecànica (pressió, vibració... à tacte epicrític i protopàtic), energia tèrmica (temperatura) i els estímuls mecànics, químics i tèrmics que danyen el teixit (nocicepció/dolor), a partir de les neurones sensorials dels ganglis de l’arrel dorsal i els ganglis del nervi trigemin. També detecta energia mecànica a partir de receptors de músculs i articulacions, terminals de les neurones sensorials (propiocepció: posició cos i cinestèsia: moviment cos). Aquestes informacions sensorials un cop al SNC són conduïdes cap al tàlem, concretament als nuclis de relleu sensorial, on es donarà una sinapsi i una altra neurona enviarà aquesta info cap a l’escorça, passant per les 3 zones d’escorça en el següent ordre: 1. Àrees sensorials primàries = sensació (consciencia): dèficit sensorial 2. Àrees d’associació unimodal (ordre superior) = percepció (comprensió): agnòsia 3. Àrees d’associació polimodal (parieto-occipito-temporal) = percepció superior à L’olfacte és la única modalitat sensorial que arribarà a l’escorça primària sense passar pel tàlem. L ‘informació ja processada (ha passat per les 3 àrees de l’escorça), s’envia al lòbul frontal, el qual organitza respostes en funció de la informació sensorial rebuda: - Escorça prefrontal = decisió i planificació dels moviments - Àrees premotores = programació dels moviments - Àrea motora primària = envia instruccions pels moviments voluntaris al tronc i a la medul·la espinal Què s’ha d’estudiar del tema 10: Davant un determinat estímul: Identificar modalitat i via sensorial que el condueix 14 - Per on entra la info al SNC On són les sinapsis On es contralateralitza Nuclis de relleu talàmics que corresponen a la via Concepte d’organització somatotòpica Àrea primària (nom i localització): sensació, efecte de lesió Àrea d’associació (nom i localització): percepció, efecte de lesió Efecte de lesió en diferents punts de la via. 1. Sistemes somestèsics - La informació procedent de la pell, músculs i articulacions entra al SNC per la medul·la i el tronc de l’encèfal. - La informació de la part dreta del cos arriba pels nervis espinals i cranials drets, i la part esquerra pels nervis espinals i cranials esquerres. - La informació del cap arriba al tronc de l’encèfal pels nervis cranials. - La informació del cos arriba a la medul·la pels nervis espinals. Els braços a la zona superior de la medul·la (segments cervicals), el tronc a la regió intermitja (segments toràcics) i les cames a la zona inferior (segments lumbars i sacres). La informació somestèsica té diverses submodalitats, que són conduïdes per 2 sistemes neuroanatòmics diferenciats: A. Sistema de la columna dorsal-lemnisc medial: 1. Tacte epicrític = tacte fi que permet discriminar el punt exacte on s’ha rebut l’estimulació. 2. Propiocepció = informació de la tensió muscular i del grau de flexió de les articulacions que permet conèixer la posició de les diferents parts del cos. B. Fascicle espino-talàmic: 1. Tacte protopàtic = tacte no discriminatiu que ens dona informació sobre la regió estimulada, però sense precisar el lloc exacte d’estimulació. 2. Temperatura 3. Dolor o nociocepció A. Sistema de la columna dorsal-lemnisc medial (tacte epicrític i propiocepció) - Des dels receptors de la cama, la primera neurona sensorial condueix la informació fins al bulb ipsilateral. Aquesta neurona té el soma al gangli dorsal (fora SNC) i l’axó s’estén al llarg de l’arrel dorsal i del fascicle de la columna dorsal de la medul·la fins al bulb, on fa sinapsis al nucli gracilis (Goll) amb la segona neurona sensorial. - Des del bulb, la segona neurona sensorial condueix la informació fins al tàlem contralateral. Aquesta neurona té el soma en el nucli gracilis i el seu axó creua la línia mitja i s’estén, formant part del lemnisc medial, fins al nucli ventral posterolateral del tàlem. - Des del nucli posterolateral del tàlem, una tercera neurona projecta la informació fins a l’escorça somestèsica primària situada a la circumvolució postcentral (lòbul parietal). 15 - La via neuroanatòmica que porta la informació somestèsica de la part superior del cos (del braç) és similar a l’anterior, però amb sinapsis en el nucli cuneatus(Burdach) del bulb. - La informació somestèsica de la cara i part del cap és conduïda pel nervi trigemin (V parell cranial) fins al nucli sensorial del trigemin situat al tronc de l’encèfal. Des d’aquí la informació es contralateralitza i arriba al nucli ventral posteromedial del tàlem pel fascicle trigeminotalàmic. Una tercera neurona conduirà la informació fins a l’escorça somestèsica primària. B. Fascicle espino-talàmic (tacte protopàtic, temperatura i dolor) - Des dels receptors del tronc i les extremitats, la primera neurona sensorial condueix la informació fins a la banya dorsal ipsilateral de la medul·la espinal. Aquesta neurona té el soma al gangli dorsal i el seu axó s’estén per l’arrel dorsal fins a la banya, on fa sinapsis amb la segona neurona sensorial. - Des de la banya dorsal, la segona neurona sensorial condueix la informació fins al tàlem contralateral. Aquesta neurona té el soma a la banya dorsal ipsilateral i el seu axó creua la línia mitja en el mateix segment medul·lar i s’estén, formant part del fascicle espino talàmic, fins al nucli ventral posterolateral del tàlem (aquests fascicle forma part de les columnes lateral i ventral de la medul·la espinal). - Des del nucli ventral posterolateral del tàlem, una tercera neurona projecta la informació fins a l’escorça sensorial primària situada a la circumvolució postcentral (lòbul parietal). - La informació somestèsica de la cara i part del cap es conduïda 16 pel nervi trigemin (V parell cranial) fins al nucli sensorial del trigemin situat al tronc de l’encèfal. - Des d’aquí la informació es contralateralitza i arriba al nucli ventral posteromedial del tàlem pel fascicle trigeminotalàmic. - Una tercera neurona conduirà la informació fins a l’escorça somestèsica primària. Organització somatotòpica - Els axons dels sistemes somestèsics, tant els de la columna dorsal-lemnisc medial com els del fascicle espino-talàmic, estan organitzats somatotòpicament. Aquesta organització reflecteix la topografia del cos, és a dir, la seva organització espacial. o Columna dorsal: els axons de la columna dorsal estan ordenats en funció de la procedència de la informació que condueixen. Els més medials condueixen informació de la part inferior del cos, i els més laterals de la superior. o Escorça somestèsica primària: la superfície d’escorça dedicada al processament d’una regió del cos no reflecteix el seu tamany, sinó la seva sensibilitat. Així dons, la representació cortical del cos (homuncle sensorial) està deformada per la importància sensorial de cada regió. Escorça somestèsica (al lòbul parietal): Escorça somestèsica primaria (àrees Broadmann 1,2 i 3): La informació somestèsica es processa a l’escorça somestèsica primària donant lloc a la sensació de tacte, propiocepció, temperatura i dolor. Així la lesió d’aquesta àrea provoca un dèficit contra lateral d’aquestes sensacions. Escorça somestèsica d’associació (àrees Broadmann 5 i 7): Des de l’àrea primària la informació és conduïda a l’àrea d’associació somestèsica que està relacionada amb la percepció d’aquesta informació. Així, la lesió d’aquesta àrea provoca una agnòsia relacionada amb aquesta modalitat sensorial, com per exemple agnòsia tàctil o pèrdua de l’esquema corporal. 17 2. Sistema motor - Existeixen diversos circuits al SNC que processen informació destinada al control motor. El resultat final d’aquest procés haurà d’arribar a les motoneurones espinals i troncoencefàliques que seran les encarregades de conduir-lo fins als músculs. - Hi ha 2 grups de vies que condueixen les instruccions motores fins a les motoneurones: A. Vies de control voluntari del moviment: - La programació dels moviments voluntaris es duu a terme a les escorces premotora i motora suplementària. Des d’aquí, aquesta informació serà conduïda fins a l’escorça motora primària. - Des de l’escorça motora primària la informació és conduïda fins: o Fascicle corticobulbar: nuclis motors del tronc de l’encèfal(en el bulb) per moviments de la cara. o Fascicle corticoespinal: banya ventral de la medul·la espinal per controlar fonamentalment moviments precisos de les extremitats. - Des d’aquí la informació és conduïda cap als músculs per les motoneurones. - A l’alçada del bulb els axons que formen aquests fascicles creuen la línia mitja, i en concret el creuament dels axons del fascicle corticoespinal s’anomena decussació de les piràmides. B. Vies de control automàtic del moviment - Les vies de control automàtic del moviment s’originen en diversos nuclis del tronc de l’encèfal i modulen l’activitat de les motoneurones. - Aquestes vies reben el nom genèric de vies extrapiramidals. Entre aquestes destaquen: o Els fascicles reticuloespinals: que s’originen a la formació reticular i regulen el to muscular. o Els fascicles vestibuloespinals: que s’originen als nuclis vestibulars i es relacionen amb el manteniment de l’equilibri. 3. Sistema visual La major part del camp visual és captada pels 2 ulls. Només les regions més laterals són captades únicament per l’ull ipsilateral. - Com que el cristal·lí inverteix la imatge a la retina: o El camp visual dret és captat per l’hemirretina (meitat de la retina) esquerra de cada ull. 18 • El camp visual esquerre és captat per l’hemirretina dreta de cada ull. A. Camp visual esquerre - La informació és captada per l’hemirretina nasal de l’ull ipsilateral i per l’hemirretina temporal de l’ull contralateral. - Des de la retina, els axons de les neurones ganglionars portaran la informació fins al tàlem, formant el nervi òptic (II parell cranial) i el tracte òptic. - En el quiasme òptic, els axons que provenen de l’hemiretina nasal creuen la línia mitja, mentre que els que provenen de l’hemiretina temporal segueixen ipsilateralment. - Així dons, la informació del camp visual esquerre arriba al tàlem dret (al nucli geniculat lateral). - La major part d’aquesta informació ha estat captada pels dos ulls. En canvi, la part més lateral només és captada per un ull. - Des d’aquí, la informació és conduïda a l’escorça visual primària dreta, en el lòbul occipital. B. Camp visual dret - La informació del camp visual dret seguirà un recorregut equivalent, però pel costat contrari. - És a dir, La informació del camp visual dret arriba al tàlem esquerra, i des d’aquí es projecta la informació fins a l’escorça visual primària esquerra. Escorça visual (al lòbul occipital) A. Escorça visual primària: - Es troba situada a l’àrea 17 de Brodmann, en el lòbul occipital. En concret, al voltant i per dins de la cissura calcaria, per tant la major part està oculta. - La major part de les seves aferències provenen del nucli geniculat lateral del tàlem. - Té una organització retinotòpica (representació topogràfica de la retina). - La major part de les seves eferències es projecten cap a l’escorça visual d’associació. B. Escorça visual d’associació (escorça extraestriada) - Correspon a les àrees 18 i 19 de Brodmann, situades al lòbul occipital. - Rep la informació des de l’àrea visual primària i continua dorsalment cap a l’escorça parietal posterior (corrent dorsal: localització d’objectes) i ventralment cap a l’escorça inferotemporal (corrent ventral: reconeixement d’objectes). 19 4. Sistema Auditiu - La informació auditiva captada per les cèl·lules ciliades de la còclea és transmesa a les neurones que formen la branca auditiva del VIII parell cranial. - Els axons d’aquestes neurones porten la informació fins als nuclis coclears del bulb, on fan sinapsis. - A partir dels nuclis coclears, la informació és conduïda per dues vies simultànies: A. Via principal: contralateral. B. Via secundària: ipsilateral. A. Via principal: contralateral - L’axó de les neurones dels nuclis coclears creua la línia mitja i fa sinapsi amb neurones del nucli olivar contralateral. - Els axons de les neurones de l’oliva bulbar condueixen la informació fins als col·licles inferiors del mesencèfal, formant el fascicle lemnisc lateral. - Els axons de les neurones dels col·licles inferiors condueixen la informació fins al cos geniculat medial del tàlem. - Des del tàlem, la informació és conduïda fins a l’escorça auditiva primària, localitzada en el lòbul temporal. B. Via secundària: ipsilateral - A la via ipsilateral, els axons de les neurones coclears condueixen la informació auditiva fins els col·licles inferiors ipsilaterals, bé de forma directa o bé amb una sinapsi intermitja en el nucli olivar ipsilateral. - Des d’aquí la via segueix fins a l’escorça auditiva primària fent relleu en el tàlem, però de forma ipsilateral. Escorça auditiva (lòbul temporal) 20 - Escorça auditiva primària (en verd): es processa la informació auditiva donant lloc a la sensació auditiva. Així, la lesió d’aquesta àrea provoca un dèficit bilateral en la sensació auditiva, però especialment marcat pels estímuls captats per l’orella contralateral. - Àrea d’associació auditiva (en blau): aquí arriba la info de l’àrea primària i es fa la percepció d’aquesta informació (en el cas de l’hemisferi esquerre, inclou l’àrea de Wernicke que permet el reconeixement de les paraules). Així la lesió d’aquesta àrea provoca l’agnòsia auditiva. Tant l’àrea auditiva primària com la d’associació continuen per la part ventral de la cissura de Silvio. 5. Sistema Vestibular - El sistema vestibular està involucrat en la percepció de la posició del cos a l’espai. - La informació captada pels receptors dels òrgans vestibulars és transmesa a les neurones que formen la branca vestibular del VIII parell cranial (vestibulococlear). - Els axons d’aquestes neurones porten la informació fins als nuclis vestibulars ipsplaterals de la protuberància, on fan sinapsis. - Des d’aquí, la informació es condueix de forma bilateral cap a diversos nuclis de la regió posterior dels dos tàlems. - Des del tàlem la informació és conduïda fins a l’escorça vestibular, situada en zones discretes de la part inferior del lòbul parietal. 6. Sistema Olfactiu - La informació olfactòria captada pels receptors de l’epiteli olfactori és transmesa a les cèl·lules mitrals del bulb olfactori situat just per sobre de la cavitat nasal a la base del lòbul frontal. - Des d’aquí les cèl·lules mitrals condueixen la informació, a través del tracte olfactori, cap a l’escorça olfactòria primària, situada a la regió medial del lòbul temporal. - L’escorça olfactòria primària inclou principalment l’escorça piriforme i els nuclis corticomedials de l’amígdala. - Finalment, la informació és conduïda, via tàlem, fins a la regió posterolateral de l’escorça orbitofrontal on s’integra amb la informació gustativa per donar lloc al sabor. 7. Sistema Gustatiu - Des dels receptors del gust situats majoritàriament a la llengua (papil·les gustatives), la primera neurona sensorial condueix la informació gustativa fins al nucli del tracte solitari situat al bulb. - Els axons d’aquestes neurones formen part dels parells cranials VII (facial), IX (glossofaringi) i X (vague). - Des del nucli del bulb, les segones neurones condueixen la informació fins al tàlem (nucli ventral posteromedial). - Des del tàlem, la informació és conduïda fins a l’escorça gustativa primària situada principalment a l’escorça frontal insular i opercular. 21 - Finalment, la informació és conduïda fins a l’escorça d’associació gustativa en la regió posterolateral de l’escorça orbitofrontal on s’integra amb la informació olfactòria per a donar lloc al sabor. TEMA 11 – EL SISTEMA LÍMBIC 1. Concepte i consideracions generals Sistema Límbic à Estructures interconnectades situades a la regió medial del cervell formant un anell al voltant del Tàlem. Estan relacionades amb les emocions, l’aprenentatge i la memòria. Aquestes estructures estan situades: 1. Telencèfal: - Escorça cingulada (emocions i memòria) - Escorça orbitofrontal (aspectes afectius) - Escorça parahipocampal (aprenentatge i memòria) Aquestes 3 escorces formen l’escorça d’associació límbica (polimodal) - Formació hipocampal - Complex amigdaloide (emocions) - Àrea septal, nucli accumbens 2. Diencèfal: - Nuclis talàmics (A, DM) - Regions del hipotàlem (cossos mamil·lars, VM, HPL lateral) 2. Formació hipocampal Formació Hipocampal: Formada per diferents regions: Gir dentat, hipocamp i subiculum. La formació hipocampal està a l’arquiescorça i té una forma plegada (està a sota del ventricle lateral). Hi ha una sèrie d’axons a l’hipocamp que formen la fímbria, i finalitzen als cossos mamil·lars formant la Fòrnix. Són axons aferents, que arriben a partir de l’escorça entorrinal . També hi han altres axons que comuniquen els dos hipocamps (dels 2 hemisferis) formant la comissura de fòrnix (la fòrnix passa per dalt del tàlem). Aspectes funcionals: 22 a. Consolidació de la memòria : Procés pel qual la memòria a curt termini s’estabilitza i es converteix en memòria a llarg termini (a la formació hipocampal). Quan es crea la memòria a llarg termini es situa a les regions de la neoescorça relacionades amb aquest aspecte. Es va descobrir a partir del Cas HM = Cas d’amnèsia anterògrada: es van tenir que extirpar els dos hipocamps perquè finalitzessin les convulsions epilèptiques, creant una amnèsia per totes aquelles (memòria explícita), però mantenint la memòria del passat – 2 anys abans de la intervenció quirúrgica (memòria procedimental). A partir d’aquell moment no tenia memòria a curt termini, no recordava res de les coses noves que havia fet després de l’operació. No totes les tasques estaven danyades – conservava l’habilitat motora (només podia recordar les tasques apresses = memòria procedimental; i no els esdeveniments = memòria explícita). b. Orientació i memòria espacial 3. Complex amigdaloide Està situat al Lòbul temporal, en posició rostral al hipocamp. o Amígdala: formada per diferents nuclis: - Nuclis corticomedials = reben informació olfactiva i formen part de l’escorça olfactòria primària (NO formen part del sistema límbic). - Nucli central i nuclis basolaterals = Formen part del S.Límbic I estan relacionats amb les emocions. L’amígdala assigna valors emocionals als estímuls i desencadena la resposta emocional (nuclis basolaterals), alhora que detecta les expressions emocionals (nucli central). Aspectes funcionals: a) Processament d’informació olfactòria b) Assignació de contingut emocional i elicitació de respostes emocionals c) Aprenentatge emocional (por condicionada) - una fòbia és un aprenentatge emocional en excés d) Modulació de la memòria amb contingut emocional – es recorden més les experiències negatives 4. Escorça orbitofrontal Lesió orbitocentral: Cas de Phineas Gage: Se li va clavar una barra de ferro afectant-li l’escorça prefrontal, però va sobreviure amb la personalitat canviada. 23 Abans de l’accident = respectuós, responsable, seriós Després = capritxós, mal educat, va perdre la feina És una escorça d’associació límbica. Funcions de l’escorça orbitofrontal: - Emocions socials i control emocional: les lesions produeixen emocions dèbils - Percepció dels valors de recompensa i càstig: *Recompensa – activació regions frontals *Càstig – activació regions laterals - Reconeixement d’emocions negatives (vergonya) i positives (alegria) - Inhibeix i modula la manifestació emocional inapropiada socialment - Empatia - Integració d’emocions a processament cognitiu: determinar si una emoció és + o - - Desenvolupament del valors ètics i socials, i de la conducta moral: lesions provoquen incoherències davant de conceptes morals i ètics *Té una lenta evolució ontogènica (fins l’adolescència) i gran influencia de l’educació i de les experiències emocionals i socials TEMA 12: SISTEMES DE CONTROL DE L’HOMEOSTASI 1. Homeòstasi Homeòstasi: Manteniment de l’equilibri intern de l’organisme a uns nivells constants. Hi han moltes variables fisiològiques que s’han de mantenir constants perquè l’organisme pugui funcionar correctament (ex. Temperatura corporal, pressió sanguínia). La homeòstasi es manté a partir del hipotàlem (centre de control) a través: a) SNA: canvis ràpids b) S. Endocrí: canvis lents Ex. Tenir calor: l’augment de la temperatura corporal es captat per l’hipotàlem i actúa sobre el SNA perquè produeixi uns cavis que facin disminuir la temperatura corporal (+ sudoració per refrescar el cos). Si aquesta calor perdura, el hipotàlem actuarà sobre el S. Endocrí, el qual activarà la neurona de la uretra i augmentaran les ganes d’orinar. L’hipotàlem produeix aquest control a partir de les informacions que rep: Informació visceral (sensorial procedent de les vísceres) Informació gustativa (del tronc i la medul·la) Arriben directament al SNA per produir les respostes reflexes viscerals, i a l’hipotàlem. - També controla regions del S. Límbic (informació de l’amígdala). - Rep informació olfactiva i aferències de la neoescorça: amb tota la informació que rep, el hipotàlem actua sobre el SNA i el S. Endocrí per controlar la homeòstasi. - Organitza respostes emocionals perifèriques (funció del SNA). 24 2. SNA SNA: Part del SN que controla els òrgans viscerals (músculs llisos a les parets dels vasos sanguinis, múscul cardíac, glàndules). - És un control involuntari que es fa automàticament. - Controla les glàndules exocrines (suor, saliva) i les endocrines que alliberen hormones a la sang (adrenalina, noradrenalina). Aquest control es fa en 2 sentits: 1. Aferències viscerals = neurones sensorials que porten informació des dels òrgans viscerals fins el SNC. Semblants a les aferències somàtiques: intervé 1 sola neuona que porta la informació fins el SNC. Entra per la medul·la (arrel dorsal). Aquestes aferències formen part dels nervis espinals. 2. Eferències viscerals = neurones motores que porten informació des del SNC fins els òrgans viscerals. Són diferents a les somàtiques. Intervenen dos neurones = 1 eferent amb el soma del SNC que estableix sinapsis sobre una altra neurona que controla l’òrgan visceral. Es dona al gangli autonòmic (neurona preganglionar i neurona postganglionar que finalitza en el òrgan visceral). - Les neurones preganglionars tenen el soma a la medul·la (banya lateral). - Les neurones preganglionars del tronc tenen el soma als nuclis dels parells cranials. Les eferències autonòmiques viscerals tenen 2 divisions: Simpàtica: (toracio-lumbar) - La neurona preganglionar s’origina en els segments toràcics i lumbars (estan a prop de l’òrgan visceral). Els ganglis estan a prop de la medul·la (cadena simpàtica). - Té els NT de ACH (neurona pre) i NA (neurona post). *En la medul·la suprarenal està controlada per la simpàtica (s’allibera Adrenalina i NA), però està controlada directament per la neurona pre, no per la post. - Efectes generalitzats, difusos, resposta global de tot l’organisme (perquè s’allibera adrenalina arribant a tot l’organisme per la sang) = + despesa energètica, s’activa la divisió simpàtica en situacions d’emergència o davant d’un esforç físic inesperat (produeix augment de la pressió arterial, del ritme cardíac, dels nivells de glucosa, augmenta la sudoració, dilatació de la pupil·la). Parasimpàtica: (cranio-sacra) - La neurona preganglionar s’origina en el tronc de l’encèfal (soma en els nuclis dels parells cranials) i en segments sacra medul·lars (soma en la banya lateral). 25 - Les dos neurones pre i post tenen NT de ACH. - Efectes restringits a una regió, estalvien energia i recuperar-la. Quan s’activa produeix una disminució del ritme cardíac, de la pressió arterial, augment de l’activitat de l’aparell digestiu. Les dos divisions cooperen per mantenir l’homeòstasi i es produeix un equilibri entre les dues per mantenir la constància. Ens situacions de repòs principalment intervé la parasimpàtica i en situacions d’emergència actua la simpàtica. - El SNA també es relaciona amb les emocions, davant d’estímuls emocionals es produeixen respostes autonòmiques. Aquestes respostes es poden mesurar (ex. Es pot mesurar l’activitat electrodermal – capacitat que té la pell per conduir el corrent elèctric/ el ritme cardíac o la pressió arterial SISTEMA ENDOCRÍ 1. El sistema neuroendocrí És un conjunt de glàndules endocrines distribuïdes per tot el cos, són glàndules que alliberen hormones a la sang. La relació entre el SN i el SN és bidireccional (interactuen els dos). El SE està format per: Hipòfisi (en el hipotàlem) = - L’hipotàlem controla l’alliberament d’hormones des de la neurohipòfisi per via neural fins la hipòfisi (cèl·lules neurosecretores). - L’hipotàlem controla l’alliberament d’hormones des de l’adenohipòfisi per via sanguínia fins la hipòfisi (sistema hipotàlem-hipofisiari). Glàndula pineal Tiroides Glàndules suprarenals: situades sobre els ronyons. Formada per la part externa que allibera corticoides i la interna que allibera noradrenalina. Les seves parts són l’escorça suprarenal i la medul·la suprarenal. Pàncrees: a nivell del sistema digestiu que allibera insulina i glucagó. Glàndules sexuals: ovaris i testicles. - Controlen diferents funcions fisiològiques: com el metabolisme cel·lular, controlen la homeòstasi, creixement, reproducció, estats d’alerta. També influencien la conducta (estan relacionades, per ex. amb la depressió i psicosis). Existeix per tant una gran relació entre la conducta i les hormones. 2. Neurohipòfisi És la regió posterior de la hipòfisi. Està formada per: 26 Hipotàlem : nuclis que generen cèl·lules secretores (fabriquen hormones) - Nucli Paraventricular = hormones que emmagatzema Nucli Supraòptic = hormones que emmagatzema - Vasopressina = efecte antidiürètic (ADH) (augment de la pressió arterial) – conductes socials, enfortiment dels lligams afectius, modulador aprenentatge. - Oxitocina = contraccions uterines i inducció de secreció làctia – conductes socials, conducta materna, plaer sexual, modulador memòria. Hormones: 3. Adenohipòfisi És la regió anterior de la hipòfisi. Està formada per: Hipotàlem: tots els elements del hipotàlem arriben fins l’adenohipòfisi: - Sistema Porta Hipotàlem – hipofisiari = allibera hormones - Hormones hipotalàmiques (factors d’alliberament o d’inhibició) * A l’Adenohipòfisi es generen les hormones tròfiques (hipofisiàries, van per la sang) per després convertir-se en glàndules i anar a fer una funció determina a una regió concreta com l’escorça suprarenal (ACTH) o el creixement dels ossos (GH). Aquestes van a parar a les glàndules exteriors al SN. Eix hipotàlem-hipofisari-corticoadrenal HIPOTÀLEM (CRH – hormona alliberament corticotropina) ADENOHIPÒFISI (ACTH – Corticotropina) ESCORÇÁ ADRENAL (Corticoesteroides) Òrgans diana Els corticoesteroides tornen fins l’adenohipòfisi i l’hipotàlem = sistema bidireccional *CORTICOESTEROIDES: més glucosa a la sang, més degradació proteïnes, efectes antiinflamatoris, menys activitat del sistema immunitari. 4. Glàndula pineal És una estructura diencefàlica situada a la línia mitja, per sobre dels col·licles superiors. Conté cèl·lules neurosecretores de melatonina (hormona). Està implicada en: - Ritmes circadians (24h) – allibera melatonina a la sang (transmet informació sobre la llum/foscor a tot l’organisme). - Cicles estacionals – relació amb el TAE. 27 28 ...