Cas a analitzar 1 (2014)

Ejercicio Catalán
Universidad Blanquerna (URL)
Grado Psicología - 4º curso
Asignatura Psicologia dinàmica
Año del apunte 2014
Páginas 5
Fecha de subida 22/10/2014
Descargas 4
Subido por

Vista previa del texto

CAS  A  ANALITZAR  (1)   Noi   de   19   anys,   li   donem   una   hora   i   a   l’hora   concertada   no   es   presenta,   passa   el   temps   i   apareix  mitja  hora  mes  tard.  Normalment  des  de  secretaria  s’adverteix  que  tindran  una  hora   per   fer   l’entrevista   i   quan   passen   trenta   minuts   apareix.   Apareix,   el   fa   passar   al   despatx,   ve   amb   una   actitud   molt   desganada,   sense   mostrar   massa   preocupació,   ni   ansietat,   s’assenta   i   no   comenta   res   del   retard.   S’asseu   i   s’asseu   en   el   que   mostra   una   actitud   molt   desafiat,   estirat,   amb  la  jaqueta  i  les  mans  dins  de  la  butxaca,  i  mirant  al  terapeuta,  i  es  fica  en  una  actitud  com   desafiant.  Li  diu  que  comença  amb  mitja  hora  de  retard  però  que  es  tindran  30  minuts  més.  Ell   s’ho  pren  malament,  i  diu  “  si  no  val  la  pena  ni  començar  m’ho  dius  m’envaig  i  ja  està”  ,  una   mica   com   irritat.   Li   dic   que   no,   que   disposem   un   temps   per   parlar,   menys   del   que   teníem   previst   però   que   el   podem   aprofitat.   Amb   molta   desgana   i   dificultat   li   explica   que   esta   aquí   perquè  el  seu  pare  li  ha  dit,  que  te  molts  problemes  amb  ell  i  que  discuteix  amb  ell,  descarrega   amb  el  pare,  els  horaris,  la  manera  de  fer,  de  vestir,  discuteixen  per  tot  quan  estan  junts.  Diu  2   es  un  dictador”,  no  em  compren,  o  vinc  aquí  o  m’envaig  de  casa  i  afegeix  amb  un  cert  somriure   “  potser  seria  millor  que  em  treies  de  casa  d’una  vegada,  perquè  fa  molt  de  temps  que  passa   això”.  Li  pregunto  això  del  temps  i  diu  que  es  d’algo  que  ni  s’enrecorda,  des  de  sempre,  li  dic   que   si   es   algo   molt  enraigat   serà   difícil   de   moureu   i   li   comento   si   ens   veiem   un   altre   dia   per   comentar-­‐ho  amb  mes  calma.  Ell  diu  que  no  val  la  pena,  perquè  tampoc  jo  podré  fer  res.  Li  dic,   veiem-­‐nos   un   altre   dia   i   jo   em   comprometo   a   dir-­‐te   en   que   crec   que   et   puc   ajudar   i   en   que   no.   Ell  diu  que  no  servirà  per  res,  es  va  com  decebut,  contrariat,  i  jo  em  quedo  preocupat  i  tinc  ben   be   la   sensació   de   que   no   tornarà,   si   s’hagués  donat  la  mateixa  situació  amb  un  noi  de  12,14   seria  diferent.   Em  quedo  amb  aquesta  sensació.  Arriba  el  dia  que  li  he  reservat  i  no  es  presenta,  ni  truca  ni   diu  res,  però  dos  dies  després  d’aquests  sense  avisar  ni  res  es  presenta,  Apareix  a  secretaria  i   diu   que   vol   veurem   i   que   te   una   cosa   per   dir-­‐me.   A   secretaria   li   diuen   que   serà   difícil   però   que   s’esperi  a  la  sala  d’espera  a  veure  si  poden  donar-­‐li  l’encàrrec  entre  visites.  S’espera  a  la  sala   d’espera,  m’ho  diuen  i  el  vaig  a  veure  i  ell  li  diu  que  he  vingut  per  dir-­‐li  una  cosa,  he  decidit  que   no  tornaré  més.  Li  dic  que  avui  no  tinc  temps  de  parlar-­‐ne  però  que  tal  si  vens  un  altre  dia  i   m’ho  expliques.  Ell  li  diu  que  no  servirà  per  res,  jo  li  insisteixo,  em  mira  com  si  no  l’entengués  i   em  recalca  la  frase.  I  jo  li  dic,  fem,  una  cosa  i  li  dono  una  altre  hora  i  parlem  d’això.  Arriba  el  dia   fixat  i  també  passa  la  mitja  hora  i  no  ha  aparegut  ningú,  però   de   cop   i   volta   apareix   i   apareix   “   visiblement   begut”,   alè,   ulls   vidriosos,   jo   li   dic   si   ha   passat   alguna   cosa,   perquè   el   veig   trasbalsat,  ell  està  com  absent,  em  sembla  que  per  la  olor  has  begut,  ha  passat  alguna  cosa?  Ell   esta  com  absent,  no  em  mira  i  es  com  si  no  escoltes.  Ha  arribat  mitja  hora  tard  i  ens  passem   mitja  hora  i  ell  no  diu  res  encara  que  li  pregunti  coses.  Difícil,  complicada  la  situació.  S’acaba  el   temps   ho   miro,   no   ma   dit   res   i   li   dic   mira   avui   no   mas   dit   res,   però   si   que   m’has   comunicat   coses,   i   del   que   mas   comunicat   el   poc   que   jo   entenc   es   que   vols   venir   d’una   banda   però   de   l’altre   et   fa   molta   por   venir.   Dic   com   que   jo   el   que   veig   i   penso   es   això     saps   que   farem?   Et   dono  una  altre  hora,  i  li  dono  una  altre  hora.  Aquesta  hora  es  al  cap  de  4-­‐5  dies  i  passen  4  -­‐5   min  i  ja  començo  a  pensar  que  no  vindrà  però  ell  ja  apareix,  gens  provocador,  seré,  esta  com   expectant,  amb  un  signe  interrogador.  Jo  aprofito  que  tenim  per  davant  un  temps  i  li  pregunto   coses  de  la  seva  vida,  un  parell  de  les  coses  que  necessitem.  La  seva  mare  va  morir  quan  ell   tenia  6  anys,  ja  que  contrau  una  malaltia,  ell  es  fill  únic  i  la  mare  es  mor.  El  pare  es  veu  amb  un   fill  de  6  anys  i  no  es  veu  molt  amb  cor  de  cuidar-­‐lo  i  el  porta  a  casa  dels  oncles  a  viure  amb  ell,  i   el   pare   nomes   els   caps   de   setmana   se   l’emporta.   A   partir   de   que   va   viure   a   casa   dels   oncles   comença  a  tenir  problemes  de  comportament,  a  l’escola  el  fan  fora,  fa  gamberrades,  es  baralla   amb   tothom,   fins   i   tot   amb   els   professors.   Per   tant   fins   els   14   anys   va   passar   per   multitud   d’escoles  i  de  tot  arreu  l’han  fet  fora  ja  que  ha  tingut  problemes  d’agressivitat.  Arribat  els  14   anys  el  pare  el  va  a  buscar  a  casa  dels  oncles  i  el  treu  de  l’escola  i  l’apunta  a  un  mòdul  i  a  una   feina   amb   ell.   Comencen   les   baralles   amb   el   pare   fins   ara.   Amb   els   oncles   no   es   que   tingues   una   relació   especialment   dolenta,   els   oncles   no   hi   ha   un   especial   conflicte,   no   els   descriu   ni   com   el   pare   ni   com   els   mestres,   segueix   tenint   relació   però   poca.   Recorda   a   la   mare,   no   idealitzada  però  amb  bon  record.  No  comenta  cap  relació  de  vincle  en  especial  amb  ningú.       Anàlisis  del  cas:   - Motiu  de  consulta   - Enquadrament:  setting  extern,  setting  intern   - Que  podem  dir  de:  transferència,  contratransferència,  contenció   - Hipòtesis  de  treball   - Anàlisis  llenguatge  no  verbal  i  verbal   - Objectius  a  treballar     Comentari  cas  (1)   En  primer  lloc,  val  la  pena  ressaltar  el  motiu  de  consulta,  dividit  en  demanda  i  en  necessitat,   tot  i  que  no  és  necessari  diferenciar-­‐ho,  està  millor  si  ho  fem.  La  demanda  és  explicita,  i  està   formulada  pel  pare,  que  és  qui  expressa  la  demanda  del  noi.  I  la  necessitat  podria  ser  el  dol  (ja   que  aquest  noi  ha  fet  un  dol  mal  desenvolupat   enfront  la  mort  de  la  seva  mare),  o  en  millorar   la   relació   del   noi   amb   el   pare.   No   es   pot   dir   que   la   necessitat   és   escoltar   i   estimar   al   noi,   perquè  és  poc.   En  segon  lloc,  parlem  del  setting  o  enquadrament.       El  setting  extern  no  es  pot  explicar  bé  perquè  no  tenim  gaire  informació,  no  podem  parlar  de   l’espai  físic,  del  despatx,  del  mobiliari,  de  la  llum,  però  si  que  podem  parlar  del  temps,  i  és  molt   important  aquest  aspecte.  Per  exemple:  quan  el  noi  normalment,  arriba  tard  a  les  cites  que  li   marca  el  terapeuta,  això  es  podria  interpretar  com  que  intenta  cridar  l’atenció.     El  setting  intern  podem  parlar  de  l’empatia  envers  el  terapeuta  i  el  pacient.   En  tercer  lloc,  parlem  de  la  contenció,  compost  per  (T  +  C  +  R)  tolerar,  comprendre  i  retornar.   El  terapeuta  tolera  els  silencis  del  noi.  Els  compren.  I  li  retorna  que  el  noi  te  un  desig  de  venir  a   consulta  però  no  ha  fa  per  por,  pot  ser  per  por  al  rebuig.   En  quart  lloc,  parlem  de  transferència  i  contratransferència.   La  transferència  entesa  com  la  relació  que  té  el  noi  amb  el  pare.  El  tema  de  que  al  noi  el  facin   fora   de   les   escoles,   i   fins   i   tot   el   pare   el   vulgui   fer   fora   de   casa,   això   pot   provocar   rebuig   en   els   demés.   I   això   enfront   del   noi   li   provoca   por,   exactament,   por   a   establir   vincles   amb   altres   persones.   Aquest   tema   li   desencadena   arrel   de   l’abandonament.   Aquest   noi   ja   va   viure   un   abandonament  quan  la  seva  mare  va  morir  i  el  seu  pare  no  es  va  poder  fer  càrrec  d’ell.  Per  això   té  por  d’establir  vincles  i  que  tots  desencadenin  de  la  mateixa  manera,  en  l’abandonament.   La  contratransferència    és  basa  en  entendre  com  es  va  sentir  l’entrevistador,  en  aquest  cas,  el   terapeuta  és  queda  preocupat,  sense  saber  si  tornarà  a  venir  a  les  entrevistes  el  noi.   “Acting  Out”  i  “Insight”  .   Acting  out  és  actuar;  Insight  és  reflexionar.       Cap  a  on  es  posicionen  més  els  pacients?   Des  cas  anterior  podem  parlar  quan  aquest  noi  arriba  begut,  arriba  tard,  diríem  que  aquest  noi   esta   fent   un   Acting   out,   que   vol   dir,   més   o   menys,   actuar   per   no   pensar,   és   a   dir,   l’acció   substitueix   el   pensament.   Això   és   molt   important,   perquè   per   exemple,   quan   ell   ve   a   l’entrevista   begut   allò   que   pretén   es   aturar   els   seus   pensaments.   Aquesta   és   una   tendència,   que   la   tenim   tots,   ja   que   tothom   fa   coses   per   no   pensar   com   és   anar   al   cinema,   donar   una   volta  amb  els  amics,  fer  activitats,  etc.   Cal   destacar   que   per   poder   parlar   pròpiament   Acting   out,   hem   de   fer   una   acció   per   no   pensar,   ja   que   l’acció   es   fa   per   no   pensar,   si   es   fa   l’acció   i   després   es   pensa   no   és   Acting   out,   per   exemple  les  persones  impulsives  el  que  fan  es  actuar  però  sense  pensar,  no  volen  substituir  els   seus  pensaments  mitjançant  les  seves  accions.   Un  exemple  Acting  out:  el  silenci  d’un  pacient  pot  ser  Acting  out,  en  el  cas  del  noi  de  19  anys,   el  silenci  de  mitjà  hora  pot  ser  Acting  out.  O  beure  alcohol  per  no  pensar.   L’Insight:  és  la  capacitat  de  mirar  dins  del  nostre  interior  i  per  tant  estar  en  contacte  amb  les   nostres  emocions  i  amb  els  nostres  sentiments.  És  un  concepte  molt  important,  i  cal  destacar   que  la  aquesta  capacitat  no  és  la  mateixa  en  totes  les  persones.  Hi  han  unes  que  tenen  més   curiositats  de  conèixer-­‐se  i  hi  han  unes  altres  que  no  tenen  tanta  curiositat  de  conèixer-­‐se.   Durant   molt   de   temps   s’ha   pensat   que   les   persones   que   tenen   més   Insight   són   les   persones   que   podien   fer   una   elaboració   dels   conflictes.   L’Insight   no   té   dos   tipus   (intel·∙lectual   i   emocional),   ambdós   estan   interrelacionats.   En   primer   lloc,   parlem   de   coneixement   intel·∙lectual,  el  qual  no  provoca  un  impacte  sinó  que  provoca  un  ampliació  de  dades  sobre  mi   mateix.   Aspirem   a   canvis   més   estructurals,   més   conductuals,   més   actitudinals.   En   segon   lloc,   parlem  de  coneixement  emocional,  el  qual  si  provoca  un  impacte,  ens  provoca  una  sorpresa,   una  reacció,  allò  que  ens  arriba  és  un  impacte,  i  després  ja  ho  entendrem.   Però  d’on  surten  els  conceptes  d’Acting  out  i  d’Insight?   Hi  ha  tres  autors  que  parlen  d’aquests  conceptes:  Etchegoyen;  Richfield;  Bion.   o Richfield  parla  d’un  coneixement  més  descriptiu  en  comptes  d’intel·∙lectual,  i  parla  d’un   coneixement  més  ostensiu  en  comptes  d’emocional.   o Etchegoyen   s’adona   que   hi   ha   pacients   que   es   queden   en   un   intent   de   no   pensar,   i   d’altres  veu  que  és  una  manera  indirecta  de  col·∙locar  el  malestar  en  la  conducta.   o Bion  diu  que  l’acció  moltes  vegades  es  precursora  del  pensament.     Fantasia   El  concepte  de  fantasia  és  una  manera  que  tenim  els  humans  de  relacionar-­‐nos  amb  la  realitat.     Quan   parlem   de   realitat   ens   referim   al   nostre   entorn,   allò   que   ens   envolta.   A   més,   podem   distingir  entre  realitat  externa  i  entre  realitat  interna.   Sobretot  elaborem  fantasies  davant  de  situacions  noves,  davant  de  persones  noves.     Però   en   quin   moment   els   tractaments   psicològics   s’interessen   en   el   concepte   de   fantasia?:   Doncs,  per  exemple,  als  psicòlegs  ens  preocupa  més  un  nen  que  no  té  fantasia,  que  un  nen  que   té   molta   fantasia.   A   més,   la   psicologia   considera   la   fantasia   com   una   qualitat   de   la   persona   molt  valuosa,  per  exemple,  els  artistes,  els  pintors,  els  ballarins,  etc.   Tots  tenim  la  capacitat  de  fantasia,  però  quina  diferencia  hi  ha  entre  els  individus:   -­‐ La  intensitat  o  la  influència  de  la  fantasia  en  les  nostres  vides  de  cada  individu.   -­‐ La  qualitat  o  el  tipus  de  fantasies  en  les  nostres  vides  de  cada  individu.   Podem  distingir  entre  fantasia  conscient  i  fantasia  inconscient.     ...