tema 1 (2017)

Pràctica Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Traducción e Interpretación - 2º curso
Asignatura ús comparat
Año del apunte 2017
Páginas 9
Fecha de subida 06/03/2017
Descargas 4
Subido por

Vista previa del texto

ÚS COMPARAT CATALÀ – CASTELLÀ TEMA 1: REPÀS DE CONEIXEMENTS PREVIS LES NOCIONS DE TEMA Y REMA: - Tema: información conocida que el hablante supone conocida por el interlocutor, tanto si ha sido presentada expresamente como si no. (Va de esto) Rema: información nueva que se proporciona como relevante en alguna situación discursiva ara completar la información temática. (lo nuevo que voy a decir del tema) El tema constituye la base sobre la que se apoya la información que se presenta como nueva.
Exercici 1 L’oració següent presenta un ordre de mots no marcat i podria constituir el començament d’un discurs sense causar estranyesa: Leo el periódico en el metro todos los días.
En canvi, totes les oracions següents presenten una opció marcada, bé per l’ordre de mots, bé per la presència de pronoms. Escriu un context en què aquestes oracions siguin possibles i indica quina part de l’oració és tema i quina és rema. Sempre que sigui possible, fes-ho mitjançant una pregunta; és a dir, aplica la prova de la contextualització interrogativa per determinar el tema i el rema: - El periódico, todos los días, lo leo en el metro.  orden alterado (¿dónde lees el periódico?).
- El periódico, yo, lo leo en el metro todos los días.  orden alterado (¿tú, dónde lees el periódico?).
- Yo, en el metro, todos los días, leo el periódico.  orden alterado (¿qué haces tú todos los días en el metro?).
- Leer, leo el periódico en el metro todos los días.  orden alterado (¿tú lees? O ¿tú normalmente lees?).
- En el metro, leo el periódico todos los días.  orden alterado (¿qué haces cuando vas en el metro?).
- Yo, el periódico lo leo en el metro todos los días.  orden alterado (¿tú, lees el periódico?) - Yo leo el periódico en el metro todos los días.  orden neutro (énfasis en el que soy yo la que leo el Periódico en el metro todos los días).
DISLOCACIONS: - Tematització: els complements argumentals del verb apareixen dislocats a l’esquerra.
Ex. Els llibres els va regalar a la biblioteca.
ORDRE NEUTRE: ell va regalar els llibres a la biblioteca.
Els complements del verb es poden dislocar a la dreta. EN CASTELLÀ NO ES POT.
Ex. Els va regalar a la biblioteca, els llibres.
ORDRE NEUTRE: ell va regalar els llibres a la biblioteca.
La tematització apareix en un lloc perifèric (fora de l’oració) dins de l’oració que acostuma a coincidir amb la posició inicial (EN CASTELLÀ). Quan hi hagi algun pronom feble que pugui recordar el nom dins de la frase s’ha de posar, tot i que el nom aparegui a la perifèria de la frase; es un pronom de repesca que recorda que allà hi estava l’element inicialment.
Ex. Els llibres, va regalar-los a la biblioteca.
Poden haver-hi més d’una dislocació en una mateixa frase.
Ex. Aquests futbolistes, als seus seguidors, de disgustos no els (petja de: els seus seguidors) en (petja de: disgustos) donen mai.
- Focalització: col·locació a l’esquerra del rema, en posició preverbal d’un sintagma focalitzat.
Ex. La ràdio, escolto.
Els elements focalitzats acostumen a pronunciar-se amb un accent emfàtic. La focalització no admet pronom de repesca i no van separats per una pausa del segment del que procedeixen.
Exercici 2 Les següents oracions presenten diferents elements que no apareixen en el seu ordre canònic o no marcat. Indica en quins casos es tracta de dislocacions. (Tingues en compte que no s’ha marcat l’èmfasi prosòdic de les focalitzacions amb majúscules.) Argumenta la teva resposta: - En Joan, de problemes, en (petja de problemes) té molts.  Dislocació o tematització amb pronom de represa.
- En Joan en té molts, de problemes.  Tematització a darrera amb pronom de represa.
- Problemes, té el Joan, i no motius per estar tranquil.  Focalització de problemes posició preverbal i no té clític de represa.
- Problemes, és el que en Joan té.  Focalització de problemes posició preverbal i no té clític de represa.
- ¿Quan li vas fer el sopar, a la Maria?  Tematització o dislocació amb pronom de represa.
- L’hi faré demà, el sopar, a la Maria.  Tematització de la Maria i el sopar amb pronom de represa.
- Demà li faré el sopar, a la Maria.  Tematització de la Maria amb pronom de represa.
- A la Maria, faré demà el sopar.  Focalització perquè no hi ha clític.
Exercici 3 1. Tradueix al castellà les oracions següents.
- No hi fem res, nosaltres, aquí.  Nosotros aquí, no hacemos nada.
- Els ganivets, he perdut.  Los cuchillos, he perdido.
- No ho hagués dit mai, això.  Esto, no lo habría dicho nunca.
- De manies, no en té pas, en Joan.  Juan, manías, no tiene.
ELS PRONOMS EN I HI: - Absència de pronoms en castellà: o Quan hi ha una dislocació a l’esquerra d’un sintagma nominal sense article o una pronomització, el pronom de represa és en/ne, però a l’element dislocat se li prefixa, de forma opcional però molt preferent, la preposició de.
Ex. (De) faves no en tinc També representa els sintagmes preposicionals encapçalats per de que funcionen com a complement de règim (i alguns adjunts).
Ex. De /*Ø la negociació no n’hem tret gairebé res.
o El cas dels circumstancials de lloc, de mode i d’instrument [...] és idiosincràtic: els pronoms febles (hi, etcètera).
o El castellano carece de equivalentes pronominales.
Ex. Jo d’això no me’n recordo El español opta por las construcciones de tematización sin marca pronominal.
o El español carece de clítico locativo; por lo tanto, un complemento locativo dislocado carece de copia pronominal dentro de la oración.
Exercici 4 Tradueix al castellà les oracions següents: - Nosaltres, de sintaxi, en sabem molta.  Nosotros, sintaxis, sabemos mucha.
- Nosaltres, de sintaxi, en parlem molt.  Nosotros, de sintaxis, hablamos mucho.
- Estic segura que, de pomes, en Pere en menja cada dia.  Estoy segura de que, manzanas, Pedro come cada día.
- De solucions fàcils, no crec que n’hi hagi.  No creo que haya soluciones fáciles.
- En aquesta casa, hi viurem molt bé.  En esta casa, viviremos muy bien.
- Aquesta casa m’agrada; hi viurem bé.  Esta casa me gusta, viviremos bien aquí.
- Funcions dels pronom en i hi: PRONOM FUNCIÓ SINTÀCTICA en SUBJ.
SINTAGMA / VERB SN indefinit Ahir va arribar un vaixell; avui també n’arribaran.
OD partitiu en SN indefinit Tinc quatre pomes i tu en tens tres.
CPRV en SP introduït per de És un tema molt delicat i no vull parlar-ne.
hi SP introduït per a, en, per Sempre pensa en ell. Sempre hi pensa.
CN (en castellà no disloca) CCL en SP introduït per de Posen aigua al vi per disminuir-ne el grau.
en SP introduït per de Era una situació perillosa i se’n va allunyar aviat.
hi SP no introduït per de Anirem a Girona demà a la tarda. Hi anirem en cotxe.
CC ATRIBUT CPREDICATIU (en castellà no disloca) hi en hi S adv. SP El jardí és molt agradable; sempre hi passem la tarda.
Que n’és, d’interessant, això.
La majoria de verbs predicatius (excepte els que se substitueixen per en) com ara tornar-se, quedar-se, trobar-se, presentar-se, romandre, aparèixer, anar, considerar En Joan s’ha tornat molt dolent. En Joan s’hi ha tornat.
en Verbs dir-se, fer-se, elegir, nomenar, esdevenir T’has fet mal? Te n’has fet? INHERENT (VERBS en PRONOMINALS) En aquest cas el pronom no hi fa cap funció.
Verbs pronominals que regeixen prep. de Se’n va anar corrents.
Se n’ha sortit prou bé.
Verbs pronominals que regeixen una prep. dif.
a de Sense llum no t’hi veuràs.
És molt vell i ja no hi toca gaire.
Exercici 5 Disloca al final de l’oració, precedits d’una coma, els complements subratllats, digues si aquesta dislocació comporta l’ús del pronom en o hi i tradueix al castellà les frases amb els complements dislocats al final de l’oració.
Ex: Parlem de tu > En parlem, de tu.
Vaig a Barcelona > Hi vaig, a Barcelona 1. Només queda un entrepà.  Només en queda un, d’entrepà. (SN indefinit  en)/ Bocadillo, sólo queda uno.
2. No em puc acostumar a Barcelona.  No m’hi puc acostumar, a Barcelona (SPREP que no comença per de  hi) / A Barcelona, no consigo acostumbrarme.
3. Aprèn molt amb aquest mètode.  Hi aprèn molt amb aquest mètode/ Con este método aprende mucho.
4. Se n’han anat de casa.  Se n’han anat, de casa (hi ha preposició  en, però no ho posem perquè causa cacofonia)/ Se han ido de casa.
5. No van trobar el llibre que buscaven a la fira del llibre.  No hi van trobar el llibre que buscaven a la fira (CCL  hi)/ En la feria no encontraron el libro que buscaban.
6. Em nomenaran president la setmana vinent.  Me’n nomenaran, president, la setmana vinent. (predicatiu  en, quan el subjecte pot canviar de gènere)/ Presidente, me nombraran la semana que viene.
7. Demà ja no passarem per aquest pont.  Demà, ja no hi passarem per aquest pont (SNPREP  hi)/ Mañana ya no pasaremos por este puente.
8. Posa les flors al damunt de la taula.  Posa-hi les flors al damunt (pronominalitza però no disloca)/ Pon las flores encima de la mesa.
9. Llegiu atentament les instruccions d’aquest aparell.  Llegiu-ne atentament les instruccions/ Lee atentamente las instrucciones de este aparato (el CN i el PREDICATIU no disloquen) 10. No tornaré a viatjar mai més amb Joan.  No en tornaré a viatjar mai més amb en Joan/ Con Juan no volveré a viajar nunca más.
11. Em sento molt feliç.  Me’n sento molt de feliç/ Me siento muy feliz.
12. Encara no han tornat de València.  Encara no n’han tornat/ Todavía no han vuelto 13. No puc dormir amb llençols sintètics.  No hi puc dormir amb llençols sintètics / No puedo dormir con sabanas sintéticas.
14. Ens ha sortit un bon ram de flors.  Ens n’ha sortit un bon ram de flors/ Nos ha salido un buen ramo de flores (CN  no disloca) 15. Els nens de l’Albert no es van portar gaire bé.  Els nens de l’Albert no s’hi van portar gaire bé / Muy bien, los niños del Albert no se portaron.
16. No hi veig gaire amb aquestes ulleres.  No hi veig gaire amb aquestes ulleres / No veo muy bien con estas gafes.
17. El Jordi no vol portar el fill a una escola privada.  El Jordi no vol portar-hi el fill, a una escola privada/ Jordi no quiere llevar a su hijo a una escuela privada.
LA DUPLICACIÓN PRONOMINAL EN FRASES CON ORDRE NEUTRO Ex. A en Joan li ha dut una carta al carter.  (li  pronom de represa a en Joan) TEMATITZACIÓ Ex. El carter li ha dut una carta a en Joan.  (li  incorrecte perquè està en ordre neutre i no cal pronom de represa) ORDRE NEUTRE = PLEONASME (duplicació pronominal innecessària) - Pleonasme estructural o datiu anticipat: Ex. El carter li ha dut una carta a en Joan.  (li  incorrecte perquè està en ordre neutre i no cal pronom de represa) ORDRE NEUTRE = PLEONASME (duplicació pronominal innecessària).
o En castellà és correcte i no obligatori, però en català no.
o Duplicacions incorrectas:  CI meta: la realització del complement indirecte en la seva posició canònica NO exigeix que aquest sigui doblat pel clític datiu.
- Construccions amb duplicació de clític: o Datiu benefactiu: introduïts per la preposició a que no formen part de l’estructura argumental del verb.
 Datius possessius: amb un pronom feble. Fan referència a la persona o la cosa a la que s’atribueix alguna cosa en una relació de possessió o inclusió. Ex. La Fina ha pessigat les galtes a l’Elvira (o amb duplicació, La Fina li ha pessigat les galtes a l’Elvira).
Verb inacusatiu (caure, sortir, etc.) o d’un verb intransitiu: expressa una activitat relacionada amb una propietat inherent del subjecte (tremolar, pudir, etc.), la presència del pronom de datiu és obligatòria.
o CI experimentador: verbs psicològics i pseudoimpersonals. La duplicació és obligatòria.
Exercici 6 1. Identifica el tipus de datiu de les frases següents: - Le ha sabido mal a Mercè que salierais.  verb psicològic (experimentador). Li ha sapigut malament a la Mercè que sortissis.
- Le encarga el trabajo a Maria.  datiu benefactiu. Li ha encarregat el treball a la Maria.
- Le crece pelo blanco a Juan.  datiu possessiu. Li creix el cabells blanc a en Juan.
- Le diré a tu mujer que la engañas.  CI meta. Diré a la teva muller que l’enganyes.
- Le regaló un ordenador nuevo a su hijo.  datiu benefactiu. Li va regalar un ordinador nou al seu fill.
- A su madre le gusta que llegue temprano.  verb psicològic (experimentador). A la seva mare li agrada que arribi aviat.
- Se le cayó la pelota al niño mientras jugaba.  verb possessiu. Se li va caure la pilota al nen mentre jugava.
FOCALITZACIONS (ORACIONS CLIVELLADES)/(ORACIONES ESCINDIDES): CONSTRUCCIÓN: S + V (ser) + ORACIÓN DE RELATIVO (sin antecedente expreso) + SEGMENTO FOCALIZADO La estructura siempre es la misma tanto para el catalán como para el castellano, pero hay dos excepciones: - En castellano, es obligatorio que el relativo diga algo de la semántica del elemento focalizado. El relativo ha de ser semánticamente concluyente con el sujeto. En catalán, el relativo puede ser o no semánticamente concluyente con el elemento focalizado.
- Cuando hacemos la estructura, si el elemento focalizado lleva delante una preposición, el relativo lleva ha de llevar esa preposición obligatoriamente. Esto en catalán no pasa.
Exercici 7 Tradueix al castellà les oracions següents : - Va ser llavors que ho vaig saber.  FUE ENTONCES CUANDO LO SUPE.
- Ha estat aquí que l’han agafat.  AQUÍ ES DONDE LO HAN COJIDO.
- Va ser per casualitat que ho vaig saber.  FUE POR CASUALIDAD QUE ME ENTERÉ.
- No has estat tu sinó ell que ho ha dit.  NO HAS SIDO TÚ, SINÓ ÉL.
Exercici 8 Corregeix els errors de normativa que hi ha en les oracions següents: - Es por eso que nos estamos equivocando.  ES POR ESO POR LO QUE NOS ESTAMOS EQUIVOCANDO.
- Es a que llegues que estamos esperando.  A QUE LLEGUES ES A LO QUE ESTAMOS ESPERANDO.
- Ellos son a los que no les agrada mi imagen.  A ELLOS SON A LOS QUE NO LES AGRADA MI IMAGEN - El hijo de mi vecino es con quien me iré de vacaciones.  ES EL HIJO DE MI VECINO CON QUIEN ME IRE DE VACACIONES.
- Lo que nos animan es a que lo intentemos.  A LO QUE NOS ANIMAN ES A QUE LO INTENTEMOS.
- Es que el problema se resuelva a lo que urgen.  ES A QUE EL PROBLEMA SE RESUELVA LO QUE URGE.
LA POSPOSICIÓ DEL SUBJECTE: la inversió estilística.
- En català no es posposa el subjecte en ordre estilístic. Es pot quan el subjecte està format per un sintagma nominal llarg o pesant.
Els verbs inacusatius i els verbs psicològics afavoreixen porten el subjecte en posició postverbals.
En les interrogatives neutres el subjecte apareix en posició perifèrica, dislocat a la dreta o a l’esquerra de l’oració. Si és un pronom personal, també ha d’anar en posició perifèrica. És incorrecte en català situar el subjecte entre el verb i el complement. En castellà, el subjecte de les interrogatives parcials acostumen a anar després del verb, immediatament o no.
Exercici 9 1. Indica en quines de les oracions següents es produeix una inversió estilística indeguda i corregeix-la.
- En ser preguntat, ha afirmat l’entrevistat que no ho veia bé.  INCORRECTA. En ser preguntat l’entrevistador, ha afirmat que no ho veia bé.
- Surten avions cap a París cada dia.  CORRECTA - Venia un cotxe per la carretera quan vaig tenir l’accident.  CORRECTA. verb inacusatiu, sempre té el subjecte posposat.
- En començar l’acte, va adreçar-se l’orador al públic assistent.  INCORRECTA. En començar l’acte, l’orador va adreçar-se al públic assistent.
- Hi havia una vegada...  CORRECTA - Em sembla a mi que això no és cert.  INCORRECTA. Em sembla que això no és cert.
2. Tradueix les oracions següents al català: - Opinan los expertos que estos resultados constituyen un éxito.  Els experts opinen que aquests reslutats consitueixen un èxit.
- Llegan malas noticias de todas partes.  Arriben males notícies de totes parts (verb inacusatiu).
- El verbo, lo antepone el español con mucha naturalidad.  El verb l’espanyol l’anteposa amb molta naturalitat LA COMA EN LES DISLOCACIONS - - Tematitzacions: o Darrera: és obligatòria en català. En castellà no es pot.
o Davant: tant en català com en castellà, són opcionals.
Rematitzacions: o Davant: en català és obligatòria i en castellà va sense coma.
...