Tema 1. Introducció (2013)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Microbiología - 1º curso
Asignatura Fisiologia animal
Año del apunte 2013
Páginas 4
Fecha de subida 16/03/2015
Descargas 34
Subido por

Vista previa del texto

TEMA 1. INTRODUCCIÓ 1. DEFINICIÓ DE FISIOLOGIA ANIMAL La fisiologia animal és l’estudi de com funciona un organisme mitjançant l’estudi dels elements que governen inici, manteniment i progressió de la vida fins la mort: - Factors / principis físico-químics Interrelacions entre els diferents sistemes d’òrgans de l’organisme.
Mecanismes de control i coordinació entre sistemes.
1.1. FISIOLOGIA ANIMAL COMPARADA La fisiologia animal comparada (subdisciplina de la fisiologia animal) estudia comparativament les diferents estratègies adoptades al llarg de l’evolució per diferents grups d’animals per a resoldre els mateixos problemes biològics per a mantenir l’homeòstasi: Els grups d’animals que millor ho ha aconseguit ha tingut més èxit biològic (espècie humana).
2. CONCEPTES BÀSICS La fisiologia animal es fonamenta en dos principis: Circadià: cicle de periodicitat d’aproximadament 24h El medi intern és l’ambient immediat en que es troben les cèl·lules de l’organisme, és a dir, la prima capa aquosa que les envolta (líquid extracel·lular).
La homeòstasi és la capacitat de l’organisme per mantenir el seu medi intern en un estat estacionari dinàmic malgrat les variacions del medi ambient. Aquesta és una condició imprescindible per mantenir una vida lliure, independent i en salut.
Exemple d’homeòstasi per a la regulació de la temperatura: Nosaltres precisem d’una temperatura corporal d’uns 37ºC. Quan la temperatura exterior disminueix, tendim a tremolar; quan la temperatura exterior augmenta, tendim a suar.
Aquests dos fets succeeixen per a intentar retornar la temperatura corporal a la que li escau al cos.
Altre exemple d’homeòstasi per a la regulació de la concentració de glucosa en sang (glicèmia).
1 3. NIVELLS D’ORGANITZACIÓ La unitat bàsica de l’organisme és la cèl·lula, que en general les trobem força especialitzades, tot i així totes comparteixen trets comuns: - Necessitat de captar nutrients / O2 Eliminar deixalles metabòliques / CO2.
Aquest fet, conjuntament amb el de que el medi intern és limitat, faria que aquestes deixalles s’anessin acumulant al voltant de les cèl·lules fins a emmetzinar-les, fet que no succeeix gràcies al principi d’homeòstasi. Els sistemes duen a terme cadascun una funció diferent i específica en constant interrelació amb els altres sistemes.
4. SISTEMES FISIOLÒGICS 4.1. CARDIOVASCULAR I RESPIRATORI 1. Gràcies a l’existència d’una bomba impulsora intercalada en el sistema (el cor o cors) es dóna un moviment de sang per tot el sistema.
2. Gràcies als capil·lars sanguinis, que arriben virtualment a totes les cèl·lules de l’organisme, s’afavoreix l’intercanvi continu de líquid i substàncies entre el plasma i el líquid intersticial (extracel·lular, que queda envoltant les cèl·lules).
Els diferents grups d’animals han anat desenvolupant diferents estructures especialitzades en l’intercanvi de gasos per a la captació d’O2 i l’alliberació del CO2 que s’hagi generat i s’hagi d’expulsar.
Les estructures més importants evolutivament per a la funció respiratòria són: - Pulmons, en mamífers i aus.
- Brànquies, en peixos.
- Tràquees, en insectes.
2 4.2. DIGESTIU I EXCRETOR Conjunt del tracte gastrointestinal (o tub digestiu) més les glàndules annexes que aporten secrecions per a processar els aliments.
Es transforma l’aliment, que és complex, en nutrients senzills que poden ser absorbits del tub cap a la sang, i envia’ls allà on faci falta.
Controla constantment el volum i composició de la sang (fracció líquida), eliminant aigua, soluts i deixalles metabòliques.
4.3. MÚSCULO-ESQUELÈTIC Sistemes que confereixen arquitectura (sustentació), protecció / bona posició als òrgans, i moviment a l’organisme.
4.4. IMMUNITARI-LIMFÀTIC El sistema immune es aquell que confereix defensa contra substàncies i organismes aliens que poden ser nocius per a l’individu.
El sistema limfàtic es troba en estreta relació amb el sistema immune ja que retorna l’excés de líquid extravasat (filtrat en els teixits per a que no s’acumuli) cap al sistema circulatori 4.5. NERVIÓS I ENDOCRÍ Es tracta dels dos grans sistemes de control i coordinació de la resta de sistemes. El nerviós ho fa a través de les neurones i neurotransmissors, mentre que l’endocrí ho fa a través de glàndules endocrines que segreguen hormones que es vesen a la sang.
3 4.6. REPRODUCTOR Estrictament no té una funció imprescindible per al manteniment de la vida. Tot i així, en sentit ampli es considera sistema amb funció homeostàtica perquè permet perpetuar l’espècie mitjançant la generació de nous individus, fet que lliga amb la definició de fisiologia animal (regulació de l’inici de la vida).
5. MECANISMES DE CONTROL Possibiliten la homeòstasi. Sovint són redundants: sobre una mateixa funció actuen diversos mecanismes de control alhora (com més important és una variable per a la vida, més mecanismes de control hi ha).
Molts d’aquests mecanismes actuen a través de sistemes de retroinhibició: Sistema de retroinhibició (feedback negatiu): el resultat final de l’activació d’un procés inhibeix el disparador del mateix o passos anteriors. Per exemple un augment de la concentració de CO2 en la sang augmenta la ventilació, que augmenta l’eliminació de CO2, disminuint així la concentració d’aquests en sang.
També es poden donar mecanismes de retroalimentació: Sistema de retroalimentació (feedback positiu): quan el senyal que s’emet per un sistema és el que també l’inicia / potencia (es crea un bucle). Per exemple en el moment del part: 4 ...