tema 1.3 Garantías no jurisdiccionales de los derechos (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Derecho - 1º curso
Asignatura Sistema de drets i llibertats
Año del apunte 2015
Páginas 6
Fecha de subida 19/04/2016
Descargas 3
Subido por

Vista previa del texto

unybook : prodriguezj TEMA 1.3 GARANTÍAS NO JURISDICCIONALES DE LOS DERECHOS Les garanties dels drets són elements Fundamentals, sense elles no hi hauria dret.
Garantia: es un mecanisme de defensa de l’efectivitat jurídica del contingut del dret Hi ha 3 tipus de garanties a la CE -Garanties normatives: tenen que veure amb el tipus de regulació dels drets. Caràcter protector des de el que opera la norma.
-Garanties institucionals: garanteixen el respecte als drets. Pot haver un recurs a unes institucions específiques no de naturalesa jurisdiccionals. Regulació dels òrgans que protegeixen els drets.
-Garanties jurisdiccionals: el paper dels tribunals en la defensa dels drets. Pot haver un recurs als tribunals en 1ª o 2ª instancia, es la garantia que atorguen aquests tribunals.
Temes a tractar: • La reserva de ley.
• El contenido esencial.
• El Defensor del Pueblo.
• El Ministerio Fiscal.
CAPÍTULO CUARTO: De las garantías de las libertades y derechos fundamentales.
El capítol IV del títol I té una finalitat instrumental; defineix les principals garantíes dels drets i llibertats proclamats als capítols anteriors.
Artículo 53 CE: 1. Los derechos y libertades reconocidos en el Capítulo segundo del presente Título vinculan a todos los poderes públicos. Sólo por ley, que en todo caso deberá respetar su contenido esencial, podrá regularse el ejercicio de tales derechos y libertades, que se tutelarán de acuerdo con lo previsto en el artículo 161, 1, a) [*Garanties normatives(art 53 i 81) i deriven les jurisdiccionals.
Permet visualitzar una classificació dels drets atenent a les garanties.
Vinculació dels poders públics al dret] L’Art 53 dissenya les bases del sistema de protecció dels drets constitucionals a l’Ordenament Espanyol. (També institueix al defensor del poble com garantía institucional.) Aquest article no es limita a establir un sistema de protecció dels drets constitucionals sinó que també defineix les característiques essencials del seu règim jurídic.
(No totes les garanties dels drets constitucionals estan al cap IV) L’art 53 CE dissenya un sistema de graduació de garanties que diferencia 3 nivells diferents de unybook : prodriguezj protecció de drets i llibertats (depenent de la seva localització en l’articulat de la norma.) Idees d'aquest article: [53.1] -Els drets fonamentals (drets del cap II) vinculen a tots els poders públics. Només es podrà regular l’exercici d’aquests drets d’acord amb allò previst al art 161.1 a) [53.2] -Qualsevol ciutadà podrà demanar que se li reconeguin els drets i llibertats del art 14 i els de la secció primera del cap II davant d’un tribunal ordinari mitjançant la via de procediment de preferència i sumarietat mitjançant un recurs d’empar.
**-Aquests drets amb la sola previsió constitucional son exigibles davant dels poders públics, que son els expressament esmentats. (la mera previsió constitucional de un dret el converteix directament en un dret exigible, el ciutadà el pot exercir i demanar que es respecti, sense la necessitat d'una llei posterior que el desenvolupi) -Ha de respectar el seu contingut essencial Aplicació directa: El regim jurídic dels drets constitucionals que regula l’art 53 CE.
D’aquest s’entén que hi ha 2 règims jurídics pels drets constitucionals reconeguts al títol I en funció de la seva ubicació sistemàtica.
1)** Drets del Cap II, vinculen de forma immediata son de vinculació directa, son directament exigibles. Sense la necessitat de que s’interposi una norma.
2) Drets del Cap III exigibles en els terminis continguts dins les corresponents lleis de desenvolupament I. La reserva de ley: • Reserva de Ley para los derechos del Capítulo II.
– Garantía tradicional del Estado liberal.
Reserva de llei, aquella matèria en els seus elements/essencials configuradors s'han de regular per llei. (El principi de reserva de llei protegeix l’aspecte formal el dret ) Podria haver un reglament posterior.
Es considera la reserva de llei com una garantia perquè, al haver de fer-la el parlament (s’escull democràticament< entra la sobirania, permet opinar i participar a les minories) Si no es diu res es reserva de llei ordinària La reserva de llei, estableix que: -Només la llei o norma amb rang de lles es adequada per desenvolupar els drets.
-Defensa el contingut objectiu del dret.
-La ruptura del principi de reserva de llei genera la nul·litat de la norma ( es converteix en inconstitucional) Tipus de reserva de llei: unybook : prodriguezj · Reserva de ley orgánica para el desarrollo directo de los derechos de la sección primera (art.
81 CE).
Aquests drets (fonamentals), i només aquests, s'han de regular per llei orgànica, la resta s'han de regular per llei ordinària Reserva orgànica, aquelles reservades a una sèrie de matèries, que requereixen duna votació final de conjunt de la llei que ha d'assolir la majoria (1/2+1) perquè sigui vàlida.
[El TC després diu que només es pels drets de la secció I del capítol II del títol I. Deuen desenvolupar els elements centrals el nucli del dret] ·Reserva de llei ordinària: Allò regulat per llei ordinària no pot ser regulat per llei orgànica ( ni al revés) Per tant no pot regular els drets de la secció I (regularà els de la secc. II) Els drets de la secció II es poden regular excepcionalment per decrets legislatius i decrets lleis (no son lleis ordinàries sinó normes amb rang de llei) • Desarrollo directo (ley orgánica) y resto del desarrollo material (ley ordinaria).
Això no vol dir que altres aspectes no puguin ser regulats per llei orgànica / ordinària.
·La reserva de llei orgànica només operarà quan es tracti de dictar un “desenvolupament legislatiu directe” que afecti a qüestions bàsiques i essencials dels mencionats drets o llibertats (no inclou qualsevol regulació que incideixi en la seva esfera o els afecti) CAPÍTULO SEGUNDO: De la elaboración de las leyes Artículo 81 CE: 1. Son leyes orgánicas las relativas al desarrollo de los derechos fundamentales y de las libertades públicas, las que aprueben los Estatutos de Autonomía y el régimen electoral general y las demás previstas en la Constitución.
2. La aprobación, modificación o derogación de las leyes orgánicas exigirá mayoría absoluta del Congreso, en una votación final sobre el conjunto del proyecto.
¿¿¿¿ En el cas dels drets fonamentals el regim juridic directe dels drets fonamentals com s'ha de ffer per llei organica i aixo nomes o pt fer lestat voldra dir que ?? els aspectes no esencials d'aquell dret (aspectes mes sectorials, complementaris) seran fets per llei ordinaria autonomica /estatal per la comunitat autonoma o l'estat depenennt de k siguin, i en funcio del estatut corresponent i les competencies especifiques unybook : prodriguezj cuan la ce diu reserva de llei, no esta dient necesariament reserva de llei estatl. O sera depenent de les exigencies.
Art 149.1.1 II. El contenido esencial.
• Influencia de la Constitución alemana.
• Protege la “esencia” del derecho.
• Es un elemento central y problemático en la interpretación de los derechos fundamentales.
• STC 11/1981: establece criterios para deducir el contenido esencial del derecho.
• En general, debe definirse derecho por derecho.
Definición de contenido esencial. STC 11/1981, Dº a la huelga.
“El contenido esencial del derecho subjetivo, al que se refiere el art. 53 de la C.E., puede determinarse a partir del tipo abstracto, conceptualmente previo al momento legislativo, que resulta de las ideas generalizadas o convicciones generalmente admitidas entre los juristas, los Jueces y, en general, los especialistas en Derecho, de modo que constituyen el contenido esencial de un derecho subjetivo aquellas facultades o posibilidades de actuación necesarias para que el derecho sea recognoscible como pertinente al tipo descrito”.
Definición de contenido esencial. STC 11/1981, Dº a la huelga.
• “El contenido esencial puede determinarse también complementariamente a partir de lo que se llama los intereses jurídicamente protegidos, de modo que se rebasa o se desconoce el contenido esencial cuando el derecho queda sometido a limitaciones que lo hacen impracticables lo dificultan más allá de lo razonable o lo despojan de la necesaria protección”.
(fa referencia a les garanties constitucionals: el defensor del poble/ el ministeri fiscal i el defensor de la CCAA: sindic de greuges, sha de limitar a estudiar la ) III. El Defensor del Pueblo.
-Són instruments institucionals no tribunals.
-Ha de ser escollit per una majoria molt alta.
-Funciona a partir de 2 possibilitats: Un ciutadà que considera que qualsevol dret de la CE unybook : prodriguezj • Alto Comisionado de las Cortes Generales.
-És l’alt comissionat de les Corts Generals designat per aquestes per a la defensa dels drets del títol I CE.
Supervisa la actitud de la administració i n’informa a les corts generals.
• Elección por mayoría cualificada de las Cortes (3/5).
• No posee funciones jurisdiccionales. Investiga, recomienda y elabora informes.
• Controla el funcionamiento de la Administración con relación a todos los derechos del Titulo I.
• Puede presentar recursos de inconstitucionalidad y recursos de amparo.
Artículo 54 CE: • Una ley orgánica regulará la institución del Defensor del Pueblo, como alto comisionado de las Cortes Generales, designado por éstas para la defensa de los derechos comprendidos en este Título, a cuyo efecto podrá supervisar la actividad de la Administración, dando cuenta a las Cortes Generales.
-El defensor del poble es una figura pràcticament simbòlica.
-És un òrgan auxiliar de les Corts Generals que exerceixen un control del poder executiu en la seva activitat administrativa diària.
-Se’l defineix com a òrgan de rellevància constitucional que compleix funcions de garantía dels drets constitucionals dins d’un àmbit específic e inviolable de competències, tenint plena independència orgànica i funcional per a realitzar-ho.
*** esto no se si cal saberse tanto… lo pongo por si acaso! -Es una institució novedosa en el constitucionalisme espanyol: es regula amb la llei org. 3/1981 del defensor del poble, on el seu at 2 especifica que serà escollit per les corts per un període de 5 anys.
-Per ser defensor del poble només s’exigeix: ser major d’edat, ser espanyol i tenir plenitud de drets civils i polítics.
-Per ser escolli es necessita el vot 3/5 parts de cada cambra (majoria) // si no es dones, es necessitaríen 3/5 vots del Congrés i majoria absoluta del senat.
-El seu estatut inclou, com a característiques significatives: 1) 2) 3) 4) No estar subjecte a cap manament imperatiu.
No rebre instruccions de cap òrgan ni autoritat Desenvolupen les seves funcions amb autonomia y segons el seu criteri.
És inviolable pels seus actes realitzats en el seu exercici al seu càrrec.
unybook : prodriguezj 5) no puede ser detenido ni retenido sino en caso de flagrante delito, correspondiendo la decisión de su inculpación, prisión, procesamiento y juicio exclusivamente a la Sala de lo Penal del TS.
6) Per reforçar la seva independència la llei garantitza un complet quadre d’incompatibilitats per el desenvolupament de les seves funcions.
No existeix un marc homogeni de competències assignades al Defensor del Poble y el catáleg de funciones que assumeix es un tant indeterminat.
Funciones: - defensa de los drets i llibertats compresos en el títol I de la CE - Supervisió de la activitat de les administracions públiques.
- Funció de constituir-se en part davant la justícia constitucional (el art. 162 CE lo legitima para interposa un recurs de inconstitucionalitat i recurs d’emparo) - Funció de generador de accions de responsabilitat d’autoritats i funcionaris - Funció controladora, la principal manifestació del qual es projecta en el informe anual que presenta davant les Corts Generales - Funció assesora, que exerceix como una magistratura de opinió y de persuasió, dirigida fonamentalment a estimular el funcionament de los mecanismes de autocorrecció de la Administració - Altres funcions, que regulen en el Reglament d’organització y funcionament del Defensor del Poble.
Artículo 124 CE: • El Ministerio Fiscal promueve la defensa de los derechos de los ciudadanos./ -Ministeri fiscal: té com a finalitat promoure l’acció de justícia en defensa de la legalitat, dels drets dels ciutadans i del interès públic tutelat per la llei. De ofici o a petició dels interessats.
(sempre sense perjudicar les funcions dels altres òrgans) -No son principi jurídic encara que estan en casi tots els processos -Es un cos de funcionaris que es regeix pel principi de legalitat i jerarquia.
-Finalitat del MF: -defensar la legalitat dels drets i llibertats dels ciutadans.
-Té legitimació activa per participar en els processos en els que aparegui un dret.
-Pot interposar un recurs d’empar i ademés apareix en tots ells.
-Es per tot això que se li atorga el caràcter de GARANTIA INSTITUCIONAL dels drets dels ciutadans.
Instituciones autonómicas de garantías EAC 2006: Art. 78-79. Síndic de Greuges - Designado por el Parlamento, mayoría 3/5 - Defiende los derechos y libertades de la CE y del EAC.
- Supervisa la Administración de la Generalitat - Investiga, formula recomendaciones y presenta informes al Parlamento.
- Puede solicitar dictamen al CGE Les diferents figures de les CCAA son concebudes com a comissaris parlamentaris d’anàlogues característiques a les previstes al art 54 CE (de defensor del poble) ...