Preguntes de comprovació i reflexió (Tema 2 i 3) (2017)

Ejercicio Catalán
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Psicología - 3º curso
Asignatura Introducció al Tractament Psicològic
Profesor C.L.
Año del apunte 2017
Páginas 18
Fecha de subida 18/10/2017
Descargas 7
Subido por

Vista previa del texto

Introducció al tractament psicològic Laura Casado Preguntes de comprovació i reflexió (Tema 2 i 3) Preguntes de comprovació (lectura Saldaña): 1. Segons els autors, quin paper hi juguen les habilitats i destreses terapèutiques en el tractament psicològic? Les habilitats i destreses necessàries permeten al clínic manejar les estratègies de la forma més competent possible al llarg de tot el procés terapèutic.
2. Quins són els principals elements que ha de tenir en compte el terapeuta a la situació terapèutica? El terapeuta ha de saber combinar les seves habilitats i destreses amb els seus coneixements teòrics, amb els diferents mètodes d'avaluació i recollida d'informació i amb les estratègies d'intervenció científicament vàlides. També haurà de mostrar la seva competència adequant aquests coneixements i destreses a les característiques úniques del client.
3. Les habilitats terapèutiques, són habilitats innates que tenen algunes persones i d’altres no? No, les habilitats terapèutiques s'adquireixen amb entrenament i supervisió adequats.
4. Quantitativament, quina podria ser la contribució de les variables del client i les dels terapeuta a l’èxit dels tractament segons alguns estudis citats? Pacient: Motivació i expectatives del client (10%) + Variables interpersonals (40%) = 55% èxit en teràpia depèn del pacient Terapeuta: Variables interpersonals (30%) + Model teòric (15%) = 45% èxit en teràpia depèn del psicòleg 5. Quin paper hi juga l’edat, el nivell educatiu i el sexe dels clients en l’èxit terapèutic? • Edat i nivell educacional: No tenen molta relació amb els resultats.  Sí que és important que el terapeuta adapti el seu llenguatge i estil terapèutic en relació a l'edat i que tingui en compte el nivell cultural a les explicacions que dóna.
• Sexe: No té vinculació directa, però alguns clients diuen sentir-se més còmodes amb un terapeuta del seu mateix sexe.
6. I el nivell socioeconòmic del client/terapeuta? • Nivell socioeconòmic baix: Pitjors resultats i abandonen més freqüentment la teràpia.
• Estabilitat econòmica i social: Millors resultats terapèutics.
Introducció al tractament psicològic Laura Casado 7. I el motiu de consulta? • Gravetat: Augura pitjors resultats.
• Comorbiditat: Trastorns amb comorbiditat tenen, en general, pitjor pronòstic.
8. Com pot afectar la motivació pel canvi i les expectatives de resultats i l’atribució que el client fa del seu problema al resultat? • Motivació per al canvi: Si és baixa es dóna una baixa implicació en les propostes que realitza el terapeuta, desestimen la majoria d'elles i no compleixes les tasques assignades.
• Expectatives: Conèixer què és el que el client espera de la intervenció és de gran interès.
o Expectatives elevades: Es s'impliquen més en la teràpia i dediquen més esforços a aconseguir metes.
o Expectatives baixes: Més probable que no compleixin i abandonin.
9.
• • • • • • • Quines són les característiques prerequisits per arribar a ser un bon terapeuta? Interès sincer, sense condicions, per les persones.
Tenir un bon ajust psicològic i coneixement d'un mateix.
Àmplia experiència vital i coneixement extens es diferents contextos socioculturals.
Tenir molta formació teòrica i pràctica per tenir competència i flexibilitat en adaptar les teràpies a un client en concret.
Tenir vitalitat per inspirar confiança i seguretat.
Ser pacient i persistent.
Complir principis ètics del codi deontològic.
10. Quin paper hi juguen les actituds assenyalades per Carl Rogers com indispensables per afavorir una bona relació terapèutica? Carl Rogers considerava necessàries i bàsiques les següents actituds bàsiques en tot terapeuta: • • • Empatia: Des del punt de vista clínic és la capacitat de captar el marc de referència del client, percebre els seus significats personals com si fossin propis i acompanyar-lo en els seus sentiments, de manera que aquest pugui explorar amb major precisió les seves experiències i aclarir els seus sentiments més profunds.
Acceptació incondicional: En l'àmbit clínic l'acceptació incondicional és entesa per Rogers com absència d'evolució o desig d'interferir o modelar, a més de respecte i interès positiu cap al client. És una acceptació total de la persona i les seves conductes, que genera un clima de seguretat, que permet al client explorar en el seu interior sense pors.
Autenticitat: Carl Rogers també la flama congruència, aquesta consisteix en que cada persona ha de "ser, el que és", és a dir, no fer servir màscares.
Introducció al tractament psicològic Laura Casado 11. Quins són els principals atributs personals del terapeuta que tenen un paper fonamental per establir l’aliança terapèutica segons la revisió d’Ackerman i Hilsenroth (2003)? • Flexible: Acceptant i adaptant al pacient i a la situació la seva forma de comunicar.
• Honest: Sent percebut pel pacient com sincer i honrat.
• Respectuós: Acceptant els valors i formes d'expressar-se del pacient.
• Segur de si mateix: Ara es mostren al pacient que sap el que fa.
• Fiable: El pacient percep que es pot fiar d'ell.
• Càlid: Dóna mostres d'afecte i afecte.
• Amistós: El pacient li percep proper.
• Interessat: Mostra interès per la seva pacient.
• Obert: Capaç d'entendre punts de vista diferents al seu.
• Relaxat: Transmet tranquil·litat al pacient.
• Competent: Mostra que té experiència i destresa per exercir la tasca clínica.
12. Quina és la finalitat diferencial de les competències bàsiques d’escolta i les d’acció? Finalitat de les habilitats d’escolta: Saber escoltar implica atendre i identificar correctament la informació que ens transmet el pacient, constatar amb ell que ho hem entès bé (clarificacions, paràfrasi, reflexos i síntesi) i sobretot, mostrar al pacient que li estem escoltant i comprenent.
Finalitat de les habilitats d’acció: Facilitar el canvi per part del pacient, amb un estil d’intervenció més actiu i directiu.
13. Quines són les quatre principals respostes verbals bàsiques del terapeuta indispensables perquè els clients comuniquin informació rellevant sobre ells mateixos i els sues problemes i perquè el terapeuta pugui mostrar als seus clients que està interessat en obtenir informació lo més precisa possible i des del punt de vista del client? • Clarificació: Formules qüestions o demanant exemples o explicacions amb altres paraules, per aclarir el contingut de missatges vagues o confusos del client. Per constatar que s'ha entès correctament el que el pacient transmet. Convé que el terapeuta no faci clarificacions fins que no s'hagi format una idea general del problema del pacient, després d'haver-li deixat parlar sense interrupcions.
• Paràfrasi: Reformulació de la idea que ha expressat el pacient de la forma que a aquest li sembla més clara. Utilitat: Pacient als quals els costa centrar-se, que parlen del tema que cal tractar, però es perden en detalls poc rellevants.
• Reflex: El terapeuta s'infereix les emocions o sentiment que està experimentant el pacient a partir de la seva conducta verbal i no verbal com a conseqüència d'informacions obtingudes amb anterioritat. Utilitat: Quan el pacient no sap o té dificultats per etiquetar els seus sentiments i emocions relacionats amb experiències i esdeveniments viscuts o que li generen determinades persones, o quan descriu moltes situacions que li preocupen, però ho expressa com si no se sentís implicat personalment.
Introducció al tractament psicològic • Laura Casado Síntesi: Recapitulació que fa el terapeuta després d'abordar una nova problemàtica i abans de passar a una altra nova, al final d'una sessió o com a resum de diverses sessions. Utilitat: Obrir o tancar sessions, centrar el que el pacient ens ha dit després d'una exposició llarga i complexa.
14. Quin paper hi pot jugar l’escolta activa als primers contactes terapèutics? En els primers contactes terapèutics, mantenir una actitud d’escola activa pot ser determinant per que el pacient percebi al terapeuta com algú que mereix confiança y que li pot ajudar i, com a conseqüència d’això, vingui a les successives sessions, s’estableixi l’aliança terapèutica inicial de forma primerenca i s’impliqui activament en el procés de canvi.
15.
• • • • En què consisteixen les quatre respostes bàsiques d’escolta activa? Estar atent i observar tot el que diu el pacient, com ho diu i en quin context.
Pensar el que el pacient ens diu i avaluar-lo amb propietat.
Sentir preocupació i interès pel que ens explica i per com se sent.
Donar-li mostres que estem atents i interessats pel que ens diu.
16. Què es recomana fer si el client es resisteix a fer clarificacions en etapes primerenques del procés terapèutic? El terapeuta no ha de persistir i ha d’assumir posposar aquestes clarificacions.
17. Quan és especialment útil l’ús del reflex? Quan el pacient no sap o té dificultats per etiquetar els seus sentiments i emocions relacionats amb experiències i esdeveniments viscuts o que li generen determinades persones, o quan descriu moltes situacions que li preocupen, però ho expressa com si no se sentís implicat personalment.
18. I la síntesis? Obrir o tancar sessions, centrar el que el pacient ens ha dit després d'una exposició llarga i complexa.
19. Quines són les principals competències d’acció del terapeuta? • Preguntes: El recurs més emprat. Abusar-ne pot anar en contra dels propòsits perseguits. Ens permet obtenir informació, aclarir aspectes comentats per conèixer els sentiments i emocions que experimenta el pacient en un moment donat, per introduir elements per a la reflexió, etc.
Introducció al tractament psicològic • • • Laura Casado Informar: Proporcionar dades al pacient per aclarir aspectes que desconeix sobre el procés terapèutic, relatius a les característiques del seu problema, sobre les diferents alternatives de tractament i / o sobre els recursos que desconeix i pot utilitzar.
Confrontar: S'ha d'emprar amb mesura i tacte. Consisteix a fer notar al pacient possibles discrepàncies entre el que diu i el que fa, entre la seva conducta i les seves emocions, entre el que pensa i el que sent. No s'ha d'utilitzar fins que no s'hagi establert una relació positiva amb el pacient.
Interpretar: Transmetre al pacient del punt de vista del terapeuta, proporcionant-li explicacions sobre les possibles relacions causals entre els seus comportament, emocions, pensaments i esdeveniments. No s'han de realitzar interpretacions fins que no es disposi de tota la informació i s'estigui segur que el pacient està preparat per comprendre-les i acceptar-les.
20. Quins dos tipus de preguntes hi han, quan s’utilitzen i per què serveixen? • Abiertas: Exploratorias, se utilizan al inicio de la entrevista. Empiezan por: ¿qué…?, ¿cómo…?, ¿por qué…?, ¿cuáles…?. Las más problemáticas con las que empiezan con “¿por qué…? • Cerradas: Para obtener información concreta. Se responden en general con monosílabos. Empiezan por ¿cúando…?, ¿dónde…?, ¿quién…?, ¿ha comprendido…?, ¿qué día…? 21. Per què serveix l’habilitat bàsica d’informar i quin mètode s’hauria de seguir per informar correctament? Proporcionar dades al pacient per aclarir aspectes que desconeix sobre el procés terapèutic, relatius a les característiques del seu problema, sobre les diferents alternatives de tractament i/o sobre els recursos que desconeix i pot utilitzar. Metodologia: • • • • • Valorar la informació que, segons el parer del terapeuta, el pacient no té o posseeix erròniament i podria beneficiar.
Decidir quins aspectes dels continguts sobre el tema a informar va incloure en la seva informació, quina és la millor forma d'organitzar-los i quina seqüència seguirà per facilitar la comprensió de la informació.
Adequar el llenguatge emprat en la informació a les característiques d'edat, aptituds i capacitats del pacient perquè pugui entendre-la i retenir-la.
Valorar les conseqüències emocionals que pot provocar la informació al pacient.
Establir un criteri o qüestió que permeti verificar si s'ha comprès la informació subministrada.
Introducció al tractament psicològic Laura Casado 22. En què consisteix “confrontar“ i per què serveix? Com s’ha d’utilitzar? S'ha d'emprar amb mesura i tacte. Consisteix a fer notar al pacient possibles discrepàncies entre el que diu i el que fa, entre la seva conducta i les seves emocions, entre el que pensa i el que sent. No s'ha d'utilitzar fins que no s'hagi establert una relació positiva amb el pacient.
23. En què consisteix “interpretar “ i per què serveix? Com s’ha d’utilitzar? Transmetre al pacient del punt de vista del terapeuta, proporcionant-li explicacions sobre les possibles relacions causals entre els seus comportament, emocions, pensaments i esdeveniments. No s'han de realitzar interpretacions fins que no es disposi de tota la informació i s'estigui segur que el pacient està preparat per comprendre-les i acceptar-les.
24. Quines habilitats específiques ha de fer servir el terapeuta a la primera entrevista? L'ocupació d'habilitats bàsiques d'escolta activa, fer preguntes, clarificació, paràfrasi i síntesi serà fonamental en aquesta sessió.
25. I a les fases d’avaluació i diagnòstic, plantejament d’objectius i proposta de tractament, fase de tractament i fase de manteniment i fi del tractament? • Fase d'avaluació i diagnòstic: Objectius: Identificació del problema o problemes, els seus antecedents i conseqüents i els factors de manteniment. També identificar els èxits que pretén aconseguir el client, què està disposat a fer i de quins recursos disposa. Aquesta fase acabarà quan el terapeuta proporcioni les explicacions relatives al problema del pacient.
• Fase de plantejament d'objectius i proposta de tractament: Objectius: Fixació de metes concretes per al tractament i la formulació d'una proposta de tractament. L'actitud col·laboradora del client serà molt important.
• Fase de tractament: Entrenar i posar en pràctica les tècniques de tractament seleccionades per assolir les metes proposades.
• Fase de manteniment dels canvis i acabament de la teràpia: Objectius: Promoure la generalització dels canvis a tot tipus de situacions, prevenir al client davant les possibles recaigudes i proporcionar-li estratègies per fer-hi front amb eficàcia. Finalment, han de decidir de mutu acord donar per acabat el tractament, programant les sessions de seguiment.
26. Quins components implica la aliança terapèutica i quin paper hi juga a l’èxit del tractament? Implica 3 components: • El vincle o relació emocional entre client i terapeuta, que implica simpatia, credibilitat, etc.
Introducció al tractament psicològic • • Laura Casado El consens i acord entre client i terapeuta amb relació a les tasques que es van a desenvolupar en la teràpia i que contribuiran a solucionar el problema del pacient.
El consens i acord amb les metes a perseguir a curt i llarg termini i els resultats a obtenir.
Com més aviat es formi l'aliança terapèutica i de millor qualitat sigui, millors resultats.
27. En quin moment del procés terapèutic s’estableix l’anomenada aliança terapèutica i de què depèn? A l'inici de la teràpia, l'aliança depèn que es desenvolupi un marc de treball de confiança i col·laboració, que s'accepti el tipus de tractament i la forma en què es desenvoluparà i que es negociïn i acordin els objectius i metes que es perseguiran. Quan el tractament ja està en marxa, i també cap al final, el manteniment de l'aliança o la ruptura depenen de factors com: les dificultats relacionades amb la gravetat del problema del client, les seves característiques específiques, la seva implicació, les tasques que se li demanen i el seu compliment, les expectatives del pacient i que es persegueixin objectius generals o específics.
28. Quins dos aspectes són essencials per l’aprenentatge de les habilitats terapèutiques? Entrenament i supervisió.
29. Quina seqüència d’aprenentatge de les habilitats terapèutiques és la recomanada? a) Primer, és important adquirir habilitats terapèutiques bàsiques d'escolta i acció.
b) En segon lloc, s'ha d'adquirir el rol de terapeuta (aprendre a actuar com a professional, no com col·lega o amic, intentant evitar salvar o rescatar el pacient).
c) En tercer lloc, s'han d'adquirir habilitats per treballar amb pacients difícils, per abordar el problema de manca de compromís o el no seguiment de les preinscripcions i per actuar en situacions de crisi o emergència.
d) En quart lloc, cal aprendre a manejar les pròpies emocions.
Preguntes de comprovació (lectura Muñoz): 1. Quines són les principals influències bàsiques per entendre l’estat actual de l’avaluació cognitivaconductual? • Desenvolupament de les classificacions diagnòstiques passat en els últims 25 anys. S'ha afavorit l'aparició d'un llenguatge comú i una investigació i instrumentalització compartida entre diferents disciplines i enfocaments implicats en la salut mental.
• Desenvolupament de la psicologia cognitiu-conductual: L'èmfasi ambiental i contextual inicial ha anat acompanyant progressivament de factors psicològics, biològics i biogràfic.
La inclusió de les variables cognitives com a mediadors i essència de tota l'experiència humana ha suposat la transformació de l'enfocament conductual en cognitiuconductual.
• Desenvolupament de la teoria psicomètrica i de la mesura en psicologia.
Introducció al tractament psicològic • Laura Casado Desenvolupament dels enfocaments de formulació clínica del cas  salt qualitatiu en la integració de la informació al llarg del procés d'avaluació.
2. Com podem definir i quin és el principal objectiu de l’APC (Avaluació Psicològica Clínica)? La APC és un procés que implica diferents eixos, moments i tasques, que s'organitza mitjançant la metodologia científica i que té com a principal objectiu la planificació del tractament.
3. Quin són els diferents moments o fases del procés d’avaluació psicològica segons les Guidelines Assessment Process (GAP)? a) Recollida d'informació preliminar que permeti conèixer (descriure) el problema del pacient.
b) Fase de desenvolupament d'hipòtesis explicatives del problema.
c) Contrast de les hipòtesis plantejades en la fase anterior. Aquest cicle no només es fa una vegada, sinó que es genera un bucle continu fins a la 4a fase.
d) Hipòtesi general explicativa, a la qual van a denominar "formulació clínica del cas".
4. Quines característiques constants hauria de complir tota informació que es vulgui fer servir? • Descriptiva: Ha de descriure contextos, situacions, estímuls, comportaments, variables de la persona, del desenvolupament i els canvis que poden ocórrer en totes elles amb el mínim nivell d'inferència possible.
• Rellevant: Només s'ha de recollir la informació que aporta dades útils al plantejament del problema.
5. Com es pot aconseguir recollir informació rellevant quan encara no es té una formulació del cas? Han de tenir una mínima relació lògica amb el tema pel qual la persona ha acudit a la consulta, per tal de protegir la intimitat i drets de les persones.
6. Quina és la estratègia bàsica de recollida d’informació que serveix per organitzar i dirigir tot el procés d’APC? L'estratègia bàsica que serveix per dirigir i organitzar tot el procés és l'entrevista (encara que existeixen altres tècniques).
7. Quins són els grups de criteris per seleccionar les tècniques de recollida d’informació? • Criteris d'utilitat: Han de ser útils per als problemes a avaluar en cada cas.
Introducció al tractament psicològic • • Laura Casado Criteris de qualitat: En els moments més descriptius de l'EPC resulta adequat mantenir els índexs de fiabilitat, i també és important la validesa.
Criteris econòmics: L'avaluador ha de mantenir un equilibri entre els costos i els beneficis.
8. Quins són els tres eixos simultanis d’activitat en el procés d’APC? S'enfoca el procés d'APC considerant 3 eixos simultanis d'activitat: anàlisi descriptiva, anàlisi funcional i formulació, i diagnòstic.
9. En quin moment del procés d’APC s’acaba la generació i contrast d’hipòtesis? Fins a aconseguir una hipòtesis general explicativa, a la que es denomina “formulació clínica del cas”.
10. Quan es parla d’identificació de problemes, cóm defineixen els autors problema? Per problema s’entén aquella transacció individu-ambient que provoca malestar, entorpeix les seves activitats habituals o perjudica la salut de la persona.
11. Quina informació volem conèixer amb l’anàlisi de seqüències i quines són les tècniques més útils per dur a terme aquesta tasca? L'anàlisi descriptiva començarà per elaborar una llista de problemes del pacient. Després es procedeix a realitzar una descripció detallada de cada un d'ells. Mitjançant aquesta anàlisi de seqüències es tracta de conèixer com apareix el problema cada vegada que apareix, quines variables influeixen i en quin ordre. L'entrevista i els autorregistres són tècniques molt útils per a aquesta tasca.
12. A l’anàlisi descriptiu, quins factors convé explorar amb relació al desenvolupament dels problemes? Convé explorar, al menys: • • • Factors predisposants Factors coetanis a l'inici del problema Factors presents durant el curs del problema fins al moment de l'avaluació 13. En què consisteix una línia de vida? Una forma d'organitzar la informació històrica en una sola figura. És on es reflecteixen els principals successos lligats a l'etiologia i curs dels problemes.
Introducció al tractament psicològic Laura Casado 14. Quina mena d’activitat és el diagnòstic? Classificatoria i descriptiva.
15. Quina és la diferència entre l’anàlisi funcional i la formulació clínica? Sent puristes, l'anàlisi funcional seria l'anàlisi de cada problema individualment, i la formulació del cas és la integració de tota la informació de tots els problemes.
16. Quina utilitat té el diagnòstic cara al disseny de la intervenció? Segons es van identificant i descrivint els principals problemes del pacient, el seu inici i la seva evolució, es comença a disposar de tota la informació necessària per poder realitzar un diagnòstic DSM-IV-TR o CIE-10, i per tant es podrà començar a planificar una intervenció en relació al problema del pacient.
17. Cita al menys tres indicacions per dissenyar una llista d’objectius.
Per dissenyar una llista d’objectius completa i coherent han de seguir-se aquestes indicacions: • • • • • • • • • • • • Els objectius han de mantenir-se en un pla descriptiu, amb el menor nivell d’inferència possible.
Els objectiu han de fer èmfasis en aconseguir que el subjecte obtingui un nivell d’execució efectiu en el seu medi ambient.
L’objectiu ha de considerar la especificitat de les situacions; per tant, els objectius han d’incloure les situacions i contextos en la seva definició.
Els objectius han de ser individualitzats per cada persona i considerar les variables incloses en la formulació del cas.
S’ha de considerar com a regla general que sempre es millor construir que desconstruir; això indica que els objectius han de redactar-se en forma positiva, sobre el que ha de passar, millor que sobre el que no ha de passar.
S’han de tenir en compte, igualment, les jerarquies d’habilitats i les conductes d’accés a l’hora de senyalar els objectius (conductes clau que permetin l’accés a ambients en els que es més fàcil obtenir recompenses).
Els objectius poden incloure la modificació de constructes hipotètics com a meta de la intervenció (per exemple: autoconcepte, autoeficàcia).
Els objectius han de considerar els criteris diagnòstics DSM-IC-TR o CIE-10.
Els objectius han de tenir en compte els models teòrics que sustenten la formulació del cas.
Els objectius han de distingir entre objectius generals (millorar la salut i la qualitat de vida de la persona) i específics (propis del cas).
S’haurà de considerar, a l’hora de formular objectius, els criteris d’adaptació, validesa social i legalitat abans de delimitar-los finalment.
Finalment, els objectius han de discutir-se amb el client per la seva acceptació.
Introducció al tractament psicològic Laura Casado 18. Per què serveix un pla personalitzat d’intervenció (PPI)? El pla personalitzat d'intervenció (PPI) és un instrument que servirà no només per detallar la informació relativa al tractament, sinó que esdevé una eina molt bona per establir un contracte amb el pacient que facilita, d'una banda, el compromís d'aquest amb la intervenció i, de l'altra, el seu consentiment informat amb el pla d'intervenció (requeriment legal). El millor moment per presentar a la persona el PPI és durant l'entrevista de devolució de la informació.
19. Per què ha de servir l’entrevista de devolució de la informació? Ha de servir per explicar al pacient la nostra conceptualització del problema o problemes que presenta, les indicacions terapèutiques que li podem suggerir i per aconseguir major implicació i motivació possible per al canvi durant el tractament.
20. Quins aspectes s’haurien de avaluar en una avaluació de seguiment? Primer, cal prestar atenció a la mesura del canvi durant el propi tractament. Cal disposar de mesures sensibles, ràpides i fàcils d'aplicar que siguin capaços d'indicar fins a quin punt s'estan aconseguint o no les metes del tractament. També han de ser capaços de detectar el més ràpidament possible problemes que puguin néixer durant l'aplicació del tractament, com a conseqüència d'aquest o de factors externs que puguin influir en el curs del mateix.
Introducció al tractament psicològic Laura Casado Preguntes de reflexió (lectures Saldaña y Muñoz): 1. Quines semblances trobes entre les habilitats i destreses terapèutiques que el terapeuta ha de mostrar a la situació terapèutica i la definició de pràctica basada en evidència tractada al tema 1? En la clínica basada en l’evidencia s’advoca por dos coses a integrar: evidencia científica (coneixements teòrics, formació teòrica del terapeuta, etc.) i per la “clinical expertise” (experiència clínica: competències terapèutiques i experiència professional). Dins de les competències trobaríem les habilitats terapèutiques.
Pràctica basada en l'evidència Recerca "Clinical expertise" Coneixements teòrics (investigació, formació...) Competències Experiència professional Habiliats terapèutiques 2. A la lectura de Muñoz (2008) sobre procés d’avaluació-intervenció es parla en tot moment dels contactes inicials i primers moments del procés d’APC sempre orientats a la recollida d’informació i generació d’hipòtesis. Què més es pot intentar aconseguir en aquest contacte inicial? Es pot intentar començar a establir la relació terapèutica entre el terapeuta i el pacient, establir el rol de terapeuta i pacient, el setting, els objectius, etc.
3. Creus que la rellevància de l’aliança terapèutica a l’èxit d’un tractament és la mateixa en qualsevol circumstància? No, també considero que existeixen altres variables que poden fer canviar aquesta rellevància, com per exemple la gravetat o el tipus del problema que s’estigui tractant, la personalitat del pacient (més o menys introvertit, per exemple), etc.
Introducció al tractament psicològic Laura Casado 4. A la p. 646 l’autora afirma que els pacients amb altes expectatives s’impliquen més en la teràpia i per tant tindrien més bon pronòstic, mentre que els que tenen baixes expectatives compleixen menys i tenen més probabilitats d’abandonar. En canvi, alguns clients presenten unes expectatives de canvi massa ambicioses que poden conduir al fracàs. Trobes alguna incoherència en totes dues afirmacions? L’autora es refereix a la diferenciació entre els dos tipus d’expectatives: • • Autoeficacia: Si penso que tinc les capacitat per canviar el que haig de canviar.
Acció-resultat: Si faig X accions, aconseguiré un resultat (confiar en la teràpia).
Si tenim bones expectatives en les dues, la teràpia tindrà molt millor pronòstic. En relació a les expectatives de canvi massa ambicioses, les motivacions del canvi son desorbitades i els objectius són poc realistes.
Per tant no, no hi ha incoherència, sinó que s’està referint a coses diferents en les dues afirmacions. És cert que les persones amb altes expectatives poden tenir més bon pronòstic ja que s’impliquen més en tot el procés de tractament i s’esforcen (i tenen aquests dos tipus de motivacions altes). D’altra banda, algunes persones tenen unes expectatives tan ambicioses (poc realistes) que, en no veure els grans resultats que esperen, acaben sentint frustració i fracassant en la teràpia.
5. Quina variable pot afectar al compliment de les tasques entre sessions per part del client a més de les assenyalades a la lectura? • Si la relació terapèutica és bona o dolenta.
• Locus de control (interno/externo).
• El que diguin les persones del voltant.
• Procrastinació.
• Expectatives de resultats.
• Que la dificultat de les tasques sigui o no l’adequada.
• Recordar revisar les tasques en la pròxima sessió.
• Acordar les tasques adequadament amb el pacient.
• Motivació del client.
• Actitud terapeuta (si es empàtic, afectuós, té acceptació incondicional, etc.) 6. A la mateixa p. 646 l’autora diu que les atribucions que la persona fa del problema tenen una estreta relació amb l’èxit o fracàs del tractament. De quina forma poden influir? Si una persona pensa que el problema que té és a causa d’alguna cosa pot arribar a pensar que, com depèn d’una altra persona, ella no pot fer res per canviar la situació en la que es troba, conduint la teràpia al fracàs per falta de motivació. Si aquest és el cas, és necessari intentar canviar-ho en la devolució, donar un altre marc de referència en el que allò que li passa també l’implica a ell (a part d’altres variables).
Introducció al tractament psicològic Laura Casado 7. De quina forma pot influir en el tractament l’experiència passada en teràpies que surt a la figura 29.1 (p. 644) com a variables del client que afecten a la situació terapèutica? Una persona que hagi tingut una mala experiència en el seu passat amb teràpia pot no sentir-se prou motivada o tenir unes expectatives molt baixes sobre la nova teràpia, fet que conduiria, amb tota probabilitat, al fracàs. En canvi, si en ocasions anteriors ha tingut bones experiències, probablement estigui degudament motivada i amb bones expectatives per la nova teràpia, provocant que l’èxit d’aquesta sigui molt més probable.
S’hauria de fer incís entre les diferències entre les passades teràpies i la que se li aplicarà pròximament. També es pot aturar la teràpia si es veu que no s’avança, ja que es pot evitar al sensació de frustració, i tornar a emprendre-la un temps després 8. Imagina dos pacients en una entrevista inicial que tenen dificultats per explicar què els hi passa. Un d’ells gairebé no parla i contesta amb monosíl·labs. En canvi, l’altre parla molt i salta d’un detall a un altre. Quin tipus de competències bàsiques, tant d’escolta com d’acció faries servir en cada cas i per què? Persona que gairebé no parla: • • Habilitats d’escolta o Clarificació: Demanar exemples per propiciar que parli.
Habilitats d’acció: o Preguntar: Preguntes obertes. Començar a parlar per antecedents familiar per trencar el gel.
o Interpretar Persona que parla molt: • • Habilitats d’escolta: o Clarificació o Síntesis: Per tancar un tema i començar un altre.
Habilitats d’acció: o Preguntar: Preguntes tancades.
o Extinció: Extinció als detalls que no son importants i reconducció de l’entrevista.
9. Quines semblances trobes entre el procés d’avaluació estudiat a la assignatura «Avaluació Psicològica» i aquest? Les dues s’organitzen en una sèrie de passos per tal d’obtenir informació sobre el subjecte amb l’objectiu d’estudiar-lo. La recollida d’informació i la formulació d’hipòtesis són dues de les fases comunes, juntament amb la devolució.
En el cas de l’enfoc experimental de l’avaluació psicològica sí que hi hauria intenció d’aplicar tractament, com a l’APC (en l’enfoc correlacional només es busca arribar a un diagnòstic, sense intervenció).
Introducció al tractament psicològic Laura Casado 10. Quins són els paral·lelismes entre les etapes de les GAP i les descrites en el procés d’APC? Estepes GAP: a) Recollida d'informació preliminar que permeti conèixer (descriure) el problema del pacient.
b) Fase de desenvolupament d'hipòtesis explicatives del problema.
c) Contrast de les hipòtesis plantejades en la fase anterior.  Aquest cicle no només es fa una vegada, sinó que es genera un bucle continu fins a la 4a fase.
d) Hipòtesi general explicativa, a la qual van a denominar "formulació clínica del cas".
Etapes APC: a) b) c) d) e) f) Anàlisis descriptiu Diagnòstic Anàlisis funcional i formulació Disseny del tractament Informe i devolució de informació Avaluació del canvi.
Veiem que en totes dues es fa una recollida de la informació, i hipòtesis concretes i generals sobre el cas.
11. Quines de les etapes del procés d’avaluació-intervenció creus que podrien ser aplicables a altres models d’intervenció diferents del cognitivoconductual i per què? Tota intervenció ah de tenir un procés de recollida d’informació, ha de tenir una hipòtesi diagnòstic al darrera, una aplicació d’una intervenció a través d’unes tècniques. Per tant, a grans trets totes les intervencions tenen els mateixos passos, siguin del model que sigui, la diferencia estarà en el COM es fa aquest procediment (canviant la orientació, centrant el focus en diferents llocs): la intervenció serà diferent, les tècniques seran diferents, etc.
Fer-li la devolució a un pacient és completament necessari: a nivell ètic la persona té dret a rebre-la, i també ajudarà augmentar el seu compromís amb la teràpia.
12. Tradicionalment s’ha identificat la teràpia de conducta amb la Psicologia del Aprenentatge (fonamentalment amb els processos de condicionament). Una vegada llegit aquest capítol sobre avaluació cognitivaconductual, on es fa referència als aspectes que s’han de considerar en el procés, estaries d’acord amb aquesta identificació tradicional? No, ja que la psicologia de l’aprenentatge és més senzilla a nivell de variables i no les té gaire en compte alhora d’explicar certs comportaments. En canvi, en l’avaluació cognitivoconductual es tenen en compte molts més aspectes que van més enllà del condicionament.
Introducció al tractament psicològic Laura Casado 13. Per què creus que a l’hora de descriure, s’ha de procurar que la informació tingui el nivell mínim d’inferència possible (p. 71)? Per tal de que aquesta informació sigui completament objectiva, sense judicis per part de l’observador, evitant biaixos que puguin distorsionar les posteriors hipòtesis, el diagnòstic o el tractament que s’aplicarà al pacient.
14. Alguns professionals només es basen en l’entrevista per recollir informació en el procés d’APC. Ho trobes correcte? Per què? No, ja que l’entrevista pot arribar a ser molt subjectiva, tant per part de l’examinador (pot fer certes interpretacions o inferències que no siguin correctes) com per part del pacient (poden existir molts biaixos, com el falsejament). És per això que crec convenient aplicar altres tècniques contrastades experimentalment que puguin aportar dades empíriques.
15. Per què és important diferenciar entre problema i criteri diagnòstic? Un criteri diagnòstic és allò que utilitzem com a condició necessària per determinar que una persona pateix una malaltia. El fet de tenir aquesta malaltia no sempre significa un problema per la persona, no sempre serà negatiu, i per tant cal diferenciar-ho. També pot passar que una cosa que per a un pacient suposa un problema no està recollit com a criteri diagnòstic en el DSM-V o el CIE-10.
El diagnòstic és una cosa molt reduccionista, tot i que ens és útil, ja que ens permet orientar un tractament donar un pronòstic del trastorn i conèixer l’epidemiologia del problema, però no és suficient. Per treballar amb el pacient necessitem fer un formulació molt més amplia.
16. Per què serveix l’anàlisi de seqüències? S’utilitza per conèixer com apareix el problema cada cop que apareix, quines són les variables que influeixen i en quin ordre ho fan.
17. Quines diferències trobes entre els esquemes de la figura 2.3 (p. 78) y 2.4 (p. 79)? En l’esquema d’organització de seqüències (p.78) veiem una organització totalment temporal, classificant les variables segons si es donen abans, durant o després del problema, i sense tenir en compte el tipus de variables del que es tracta. En canvi, en el mapa psicopatogénic (p.79) la organització es dona segons els tipus de variables que intervenen, sense tenir en compte la seqüència temporal.
18. Tradicionalment el model conductual ha situat l’èmfasi a les variables ambientals i en els components ideogràfics. Cóm s’explica llavors la importància que es dona al diagnòstic? Introducció al tractament psicològic Laura Casado Amb el diagnòstic es poden veure quins són els factors ambientals donant i afecten a la conducta pròpia d’una persona. Un cop se sap quins son aquests factors es pot intervenir per tal de modificar-los, provocant així una modificació de la conducta de l’individu en concret.
19. Examinant la figura 2.7 (p. 88) amb un exemple de formulació clínica d’un cas amb possible trastorn de personalitat per evitació amb influències de esdeveniments traumàtics, a quines variables penses que s’hauria d’adreçar la intervenció? Variables causals moderadores i modificables. Les següents variables: • • • Dèficit d’habilitats socials Idees d’infravaloració Baix estat d’ànim Són variables que es troben en el present, i en modificar-les probablement modifiquin tot el quadra psicopatològic que desencadenen. Seria interessant treballar la part més “causal” del problema, però també és cert que a vegades no podem començar a treballar per aquestes variables, perquè comportarien molt de temps de teràpia, i per això a vegades és recomanable començar per un altre punt que pugui fer que el pacient vegi resultats més ràpidament  és per això que podríem començar a treballar, per exemple, la ansietat, les rumiacions, etc.
20. Al fer la formulació clínica, per què pot resultar d’interès establir variables causals d’origen immodificables si no podrem intervenir sobre elles? Perquè ens poden ajudar a entendre alguns dels comportament actuals del pacient i ens poden ajudar a decidir quines i de quina forma abordar-les. També farà que el pacient entengui per què li passa el que li passa.
21. Quines són mes importants, les hipòtesis de manteniment o les històriques? Per què? Considero que les de manteniment. Les històriques no es poden modificar, només ens donen informació, i tot i que poden haver sigut les desencadenants del problema, la seva modificació no ens ajudarà a resoldre-les. En canvi, les de manteniment ens ajuden a saber per què el problema segueix existint, i aquestes, com són del moment present, sí són modificables i el seu canvi pot provocar la desaparició i atenuació del problema.
22. Creus que es pot fer un contrast d’hipòtesis (experimental, cuasiexperimental o correlacional) abans de la intervenció com diu l’autor? Si, per exemple amb l’aplicació d’un tests. Amb els resultats d’aquests podem veure si alguna de les hipòtesis es compleix. Exemple: Si la nostra hipòtesis és que la persona té una autoestima baixa, amb un test podríem confirmar-ho o desmentir-ho, sense haver fet la intervenció.
Introducció al tractament psicològic Laura Casado 23. Fes una revisió de la taula 2.11 (p. 91). Quina mena de tractaments eficaços predominen? Els tractaments cognitivo-conductuals.
24. Si la recerca actual ha identificat tractaments eficaços per trastorns específics, quin sentit té llavors fer una formulació del cas cara al tractament? Els tractament per a trastorns específics serveixen com a guia, però cada pacient aportarà variables noves que no s’han tingut en compte en el procediment d’intervenció estandarditzat per al trastorn. A més, la majoria de trastorns tenen certa comorbiditat amb altres, i això és una variable important a tenir en compte. El tractament sempre s’ha de personalitzar.
25. Respecte a la avaluació del canvi, què volen dir els autors quan afirmen: “(...) este momento debe permitir también la comparación entre diferentes alternativas de intervención en salud mental; por ello debe realizarse un esfuerzo importante por la utilización de medidas de efectividad y resultados consensuadas para que la comparación sea posible”? Per tal de poder comparar els resultats de diverses intervencions, és necessari que aquestes siguin mesurables perquè puguin ser comparades.
...

Tags:
Comprar Previsualizar