Membrana (2014)

Apunte Español
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Química - 1º curso
Asignatura Biología 1
Año del apunte 2014
Páginas 47
Fecha de subida 01/11/2014
Descargas 5

Descripción

Powers dels 5 primers temas de Biologia I

Vista previa del texto

BLOC I: ELS ÉSSERS VIUS TEMA 5: La membrana cel·lular I-II LA MEMBRANA CEL·LULAR       Estructura de la membrana Participa en la adhesió i reconeixement Transport passiu Gradients de concentració Pas de molècules grans Altres funcions LA MEMBRANA CEL·LULAR  Estructura biològica Composició: lípids, proteïnes i carbohidrats Bicapa lipídica: fosfolípids i colesterol. És una estructura dinàmica.
Las proteïnes “surfegen” en un mar de lípids: “mosaic fluid”. Les proteïnes de membrana es troben incrustades en la bicapa lipídica.
Els carbohidrats s’adhereixen a les proteïnes o lípids generalment en la cara externa.
Funcions: acoblament, regula fluxos de materials ESTRUCTURA DE LA MEMBRANA Bicapa fosfolipídica: separa dos medis aquosos PROTEÏNES INTEGRALS PROTEÏNES PERIFÈRIQUES    Poden estar en la superfície interna o externa de la membrana NO tenen regions hidrofòbiques i NO es troben incrustades en la bicapa.
Tenen grups polar carregats que interaccionen NO covalentment amb altre proteïnes de membrana o amb els fosfolípids CARBOHIDRATS   S’uneixen covalentment als lípids o a les proteïnes, generalment en la cara externa Són importants com a llocs de reconeixement per altres cèl·lules i molècules. Poden constituir glucolípids o glucoproteïnes MODEL DEL MOSAIC FLUID J. Singer- G. Nicolson (1972): Bicapa fluida de molècules de fosfolípid on es troben incloses les proteïnes formant un mosaic. Les posicions de les proteïnes canvien constantment: fluid bidimensional El moviment depèn de varis factors: temperatura, pH el colesterol: “tampona” la fluïdesa Experiment de L. Frye y M. Edidin FLUX CONTINU DE LES MEMBRANES simulació RECONEIXAMENT CEL·LULAR I ADHESIÓ Unió heterotípica Unió homotípica RECONEIXEMENT CEL·LULAR I ADHESIÓ Els organismes pluricel·lulars més complexes tenen unions intercel·lulars especialitzades que permeten: formar connexions fortes, impedir el pas de materials, o establir una comunicació ràpida entre elles Tipus -Unions d’ancoratge - adherents (tight junctions) - desmosomes -Unions clivella (gap junctions) UNIONS D’ANCORATGE    Les unions adherents enganxen les cèl·lules entre elles.
Formen un cinturó d’adhesió continu al voltant de cada cèl·lula Formades per cadherines i es connecten amb els microfilaments del citoesquelet UNIONS D’ANCORATGE Els desmosomes són com “punts de soldadura” UNIONS D’ANCORATGE   Segellen l’espai entre cèl·lules impedint el pas de substàncies Són bàsiques en teixits epitelials (ex.
els enteròcits) UNIONS DE CLIVELLA (GAP JUNCTIONS) Ràpida comunicació (ex. Cèl·lules cardíaques) Plasmodesmes en cèl·lules vegetals Les unions en clivella permeten la transferència de molècules petites i ions. Consten de canals proteics especialitzats: connectina PAS DE MATERIALS PER LA MEMBRANA    Regular el tràfic químic permet a la membrana controlar el volum, la composició iònica i molecular interna de la cèl·lula Elevada permeabilitat a molècules petites no polars Impermeable a ions i molècules grans PAS DE MATERIALS PER LA MEMBRANA      Permeabilitat selectiva Difusió passiva: moviment buscant l’equilibri Difusió facilitada Transport actiu Equilibri: les partícules continuen movent-se però no hi ha canvi net en la distribució TRANSPORT PASSIU OSMOSI  Moviment passiu de l’aigua a través de membranes semipermeables  Pressió Osmòtica: Pressió que es necessitaria per frenar el pas “osmòtic” de l’aigua a través de una membrana semipermeable  L’aigua difondrà en funció de la concentració de soluts OSMOSI TRANSPORT PASSIU    Difusió: moviment aleatori fins arribar a l’equilibri La concentració determina la direcció del moviment net La velocitat dependrà        Diàmetre Tª Càrrega Gradient de concentració NO TÉ COST ENERGÈTIC: NO CONSUMEIX ATP DIFUSIÓ SIMPLE (travessant la bicapa) DIFUSIÓ FACILITADA (ajut de proteïnes de membrana: canals i transportadors específics) Equilibri: les partícules continuen movent-se però no hi ha canvi net en la distribució DIFUSIÓ FACILITADA   La difusió facilitada es dóna a favor de gradients de concentració Les proteïnes de canal i les proteïnes transportadores faciliten la difusió per mecanismes diferents Porines: formen canals hidrofílics a través de les membranes  Proteïnes transportadores modifiquen la seva forma (ex. GLUT 1 transport de glucosa)  Proteïnes de canal Transportador de K+ Els canals proteics s’obren amb l’estímul Una proteïna transportadora facilita la difusió POTENCIAL DE MEMBRANA:   Totes les cèl·lules mantenen un imbalanç en les concentracions iòniques en les dues cares de les membranes plasmàtiques.
Això provoca un petit voltatge o potencial de membrana EQUACIÓ DE NERST [ K ]o RT E K  2.3 log zF [ K ]i [ K ]o EK  58 log [ K ]i Difusió de l’aigua   L’aigua pot passar a través de la membrana hidratant els ions que travessen el canal L’aigua també entra en les cèl·lules a través de porus especials anomenats aquaporines TRANSPORT ACTIU Els ions o molècules es poden moure en contra del gradient de concentració  Representa cost energètic  Transport actiu primari  Uniportadors  Simportadors  Antiportadors (Transport actiu secundari)  TRANSPORT ACTIU BOMBA Na-K. Antiport TRANSPORT ACTIU SECUNDARI TRANSPORT   Las macromolècules (proteïnes, polisacàrids, àcids nucleics) són massa grans para creuar la membrana Aquests poden ser ingerits o excretats mitjançant VESÍCULES TRÀFIC VESICULAR     Endocitosi: procés pel qual molècules o cèl·lules són internades dins d’una cèl·lula eucariòtica. La membrana plasmàtica es plega o invagina al voltant del material, formant una vesícula de fagocitosi.
Endocitosi via receptor: altament específic Pinocitosi: una vesícula es forma per introduir petits soluts o fluids dins una cèl·lula. Són més petites que les generades en una fagocitosi.
Exocitosi: alliberament de substàncies indigeribles o substàncies d’excreció.
FORMACIÓ DE VESÍCULES: CLATRINA ALTRES FUNCIONS DE LES MEMBRANES    Mantenir separats els diferents materials El RE secreta proteïnes acabades de sintetitzar Hi ha membranes excitables (neurones) les quals condueixen els impulsos nerviosos per mitjà de corrents elèctrics i canvis en el potencial de membrana ALTRES FUNCIONS DE LES MEMBRANES Algunes membranes estan implicades en processos energètics  Les membranes mitocondrials internes: energia a partir de substrats  Las membranes tilacoidals dels cloroplasts transformen l’energia de la llum en enllaços químics  Processos:    1-. Transformació Energia 2-. Organització de les reaccions químiques 3-. Processament de la informació Processat de la informació    1 Proteïnes de canal 2 Receptors específics  endocitosi  pas de la informació 3 Proteïnes perifèriques Resum funcions pr membrana         Ancoratge: ex. integrines Unió intercel·lular: ex. connectines Transport passiu: ex. canals Transport actiu: ex. Bombes Activitat enzimàtica Transducció de senyals Reconeixement cel·lular ...
...