Assaig bloc 2 (2012)

Ejercicio Catalán
Universidad Universidad de Vic (UVIC)
Grado Periodismo - 1º curso
Asignatura Estructura de la Comunicació
Año del apunte 2012
Páginas 3
Fecha de subida 14/01/2015
Descargas 1

Vista previa del texto

        Assaig   Bloc  2   Mar   de   Piedra,   Pol   Deig,   Anna   Luque,  Júlia  Torramadé   Introducció   En  el  bloc  2  del  dossier  de  lectura  trobem  dos  articles  relacionats  entre  si.  El  primer  explica  la   cronologia  de  com  les  empreses  de  la  comunicació  han  arribat  a  ser  tal  i  com  són  ara  i  el  segon   explica  un  exemple  de  les  empreses  dirigides  per  Rupert  Murdoch.   El  primer  text  tracta  sobre  com  es  pot  definir  la  estructura  de  la  comunicació  actual,  analitzant   les  intervencions  dels  processos  de  producció  i  el  consum  dels  productes  audiovisuals.  Tot  això   dins   el   concepte   del   capitalisme   global   comportant   la   industrialització   de   la   cultura   i   la   comunicació.   El  segon  text  parla  sobre  el  multimilionari  i  magnat  de  la  comunicació  Rupert  Murdoch.  Explica   els   seus   inicis   i   pràctiques   realitzades,   sobretot   als   EEUU,   per   arribar   a   tenir   tant   poder   comunicatiu   en   aquests   anys   entre   diaris   i   televisions.   Remarca   la   possible   influencia   de   la   política  que  ha  tingut  durant  la  seva  carrera  i  com  els  seus  mitjans  han  pogut  afectar  als  seus   seguidors  en  la  seva  ideologia.   Cos  argumentatiu     En   el   primer   text   l’autora   ens   parla   sobre   l’evolució   de   la   comunicació.   Cronològicament   ens   explica  com  els  mitjans  de  comunicació  han  passat  a  ser  globals  i  com  la  tecnologia  ha  ajudat  a   desenvolupar-­‐ho.   Per   altra   banda,   la   conglomeració   de   grans   empreses   multimèdia   han   condicionat  la  llibertat  dels  consumidors.   La   comunicació   contemporània   requereix   la   observació   de   l’evolució   tecnològica.   Per   això,   la   globalització   de   la   comunicació   s’estén   a   partir   de   la   xarxa   telegràfica,   amb   la   qual   neix   la   primera  activitat  empresarial  internacional:  les  agències  internacionals  de  notícies.     El  creixement  del    capitalisme  i  les  noves  tecnologies  van  ocasionar  una  demanda  creixent  de   la   informació   que   va   afavorir   a   les   agències   a   consolidar-­‐se   com   a   única   font   d’informació   mundial.   Aquestes   van   ser     Havas,   Wolff   i   Reuters     les   quals   es   varen   repartir   les   àrees   de   cobertura  informativa  per  tal  de  no  crear  competències.  Més  tard,    apareixen  noves  agències,   principalment  americanes,  que  desplacen  l’oligopoli  anterior.   A   partir   de   la   dècada   dels   80   més   empreses   estatals   passen   a   ser   privades   la   qual   cosa   afavoreix  la  expansió  de  les  multinacionals  i  també  al  govern  ja  que  no  crea  dèficit.  Margaret   Thatcher   primera   ministra   britànica   va   promoure   aquesta   capitalització.   Un   exemple   de   la   relació   entre   el   govern   i   les   grans   empreses   privades   és   el   cas   de   les   suposades   reunions   entre   la  ministra  i  Murdoch,  que  en  aquells  moments  intentava  comprar  el  diari  “The  Times”1.   Així  doncs,  la  comunicació  està  en  mans  de  pocs,  això  condiciona  la  llibertat  dels  consumidors   ja   que   les   grans   empreses   multimèdia   no   operen   regits   per   un   principi   democràtic.   Els                                                                                                                           1  http://www.que.es/cultura/201203171354-­‐margaret-­‐thatcher-­‐reunio-­‐secreto-­‐rupert-­‐efe.html     1     interessos   comercials   i   la   obsessió   per   ser   empreses   potents   ha   creat   un   gran   desenvolupament  de  les  noves  industries  de  la  comunicació  creant  grans  grups  multimèdia.     El   text   Estructura   mediàtica   y   neoconservadurismo:   Rupert   Murdoch   y   su   desembarco   en   EE.UU.   explica   com   Murdoch   aconsegueix   fer   que   una   petita   empresa   dins   del   món   de   la   comunicació  arribi  a  ser  un  important  negoci  que  influencia  a  milers  de  persones.   La  política  econòmica  utilitzada  per  Murdoch  és  una  horitzontalització,  ja  que  vol  augmentar  la   seva   producció   i   per   això   compra   altres   tipus   d’empreses   de   la   comunicació.   Quan   una   empresa  vol  ser  gran    sempre  es  dona  una  producció  horitzontal.   Un   dels   fets   més   criticats   del   creixement   de   les   empreses   de   Murdoch   és   l’ús   que   li   ha   donat   a   la  política.  S’ha  produït  un  intercanvi  de  favors  per  part  dels  polítics  conservadors:    Murdoch   parla   dins   dels   seus   mitjans   d’una   forma   positiva   sobre   les   seves   campanyes   polítiques   i   ells   l’afavoreixen  econòmicament.     Un   exemple   d’aquesta   ajuda   mostrada   per   Murdoch   en   el   seu   empeny   d’afavorir   la   politca   conservadora  dels  EE.UU.  és  en  el  moment  de  les  eleccions  del  2004,  on  més  del  70  per  cent   dels  votants  de  Bush  van  escollir  Fox,  cadena  de  televisió  del  magnat,  com  a  font  de  noticies.   Cal   remarcar   que,   tot   i   aquests   “favors”   polítics,   Murdoch   ha   sabut   aixecar   un   imperi   mitjançant  una  estratègia.  Romero  DOMÍNGUEZ  i  Pineda  CACHERO  defineixen  dins  del  seu  text  ja   esmentat   que   aquesta   estratègia   consisteix   en   “tabloiditzar   la   publicació   amb   continguts   centrats   en   aspectes   morbosos”.   Així   doncs,   gran   part   del   seu   èxit   professional   ve   donat   per   la   tendència  dels  lectors  i  espectadors  en  escollir  mitjans  sensacionalistes.     Conclusió   Ambdós  textos  tenen  com  a  base  la  cronologia  per  a  la  creació  d’una  empresa  dins  del  món  de   la  comunicació.  Així  doncs,  podríem  dir  que  el  segon  text  és  un  exemple  del  primer.   Com   a   conclusió   general   creiem   que   abans   les   empreses   eren   nacionals   i   actualment,   es   busca   la   internacionalització.   L’única   idea   que   tenen   els   actuals   empresaris   de   la   comunicació   és   treure’n   partit.   Tal   i   com   hem   explicat   abans,   les   empreses   es   desenvolupen   de   manera   horitzontal.   Creiem  que  la  comunicació  és  un  negoci  però  que  s’està  arribant  a  extrems  innecessaris.  Una   manera   de   solucionar   aquest   tipus   de   comunicació   seria   fent   que   les   empreses   passessin   a  ser   públiques.   Com   creiem   que   és   una   opció   impossible,   ja   que   al   Govern   no   li   surt   rentable,   i   menys  en  l’època  de  crisi  actual,  creiem  que  hi  hauria  d’haver  un  control  més  dur  vers  l’ètica  i   la   democràcia.   Podríem   dir   que   tenen   uns   objectius   que   contribueixen   a   una   dictadura   comunicativa.   Com   a   exemple   de   la   nostra   opinió   podem   parlar   de   Rupert   Murdoch,   ja   que   la   seva   carrera   professional  s’ha  basat  en  fer  créixer  la  seva  empresa  sense  tenir  en  compte  la  qualitat.  Això   no  vol  dir  que  sigui  un  mal  empresari  però,  en  la  nostra  opinió,  aquest  no  és  el  futur  que  han   de  tenir  les  empreses  de  la  comunicació.       2     ...