Tema 2 (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Criminología y Políticas Públicas de Prevención - 1º curso
Asignatura Psicologia i Psicopatologia
Profesor Y.P.
Año del apunte 2015
Páginas 4
Fecha de subida 07/04/2015
Descargas 1
Subido por

Vista previa del texto

El comportament humà i el seu desenvolupament El desenvolupament es compon del pas del temps, l’evolució a través de l’experiència i la diversitat de la genètica. Desenvolupament = herència (canvis maduratius) + ambient (aprenentatge → experiència) + pas del temps.
APRENENTATGE Hi ha dos períodes d’aprenentatge: els sensibles i el crítics. Un període sensible és un període específic durant el qual un tipus de conductes es poden presentar més ràpida i fàcilment. En canvi, en els períodes crítics només es pot donar una conducta en un sol moment determinat → imprinting: procés pel qual alguns animals estableixen vincles afectius durant un període crític en les primeres hores de la seva vida.
CARACTERÍSTIQUES 1. Multidireccional: l’aprenentatge pot anar en moltes direccions.
2. Multicontextual: aprenem de molts ambients diferents.
3. Multicultural: tot i que tenim alguns trets comuns, cada cultura ens fa adoptar uns trets individuals.
4. Multidisciplinari: és biològic (canvis maduratius), psicosocial (la nostra manera de relacionar-nos amb els altres) i cognitiu (pensaments més complexos i elaborats).
5. Plasticitat: el desenvolupament el podem modelar al nostre gust i el podem mantenir estable.
ETAPES (Canalització) Durant les primeres etapes el coneixement està molt canalitzat i aquest es igual en tots els recent nascuts. A partir dels dos anys, a mesura que passa el temps, l’experiència té un pes més gran i som capaços d’adquirir més aprenentatge, fet que fomenta la diversitat. A partir d’aquest moment la canalització no para de disminuir.
TAULES DE DESENVOLUPAMENT Són taules que mostren en quines edats es troben els períodes sensibles per aprendre les diferents àrees: psicomotor (moviments), cognitiu (pensament), llenguatge (parla) i social.
Aquestes taules mostren les diferencies entre els subjectes a l’hora de desenvolupar-se.
Per poder estudiar els elements del desenvolupament els fragmentarem en físic, social, moral, etc.
1. Desenvolupament físic a. Prenatal: ràpid, sensible a factors externs principalment.
b. Primera infància (0-2) ràpid, es desenvolupa primer el cap i després la resta de membres, busquen rostres i comencen a desplaçar-se.
c. Segona infància (2-10/12): canvis físics més lents amb una gran activitat física.
d. Adolescència: canvis físics ràpids i molt importants amb conseqüències psicològiques, són canvis maduratius.
e. Maduresa (20/30->30): canvis cada cop menys freqüents fins que les capacitats físiques comencen a disminuir, etapa anomenada vellesa.
2. Desenvolupament del llenguatge a. Del naixement als 12 mesos i. 2 mesos: sons guturals.
ii. 6 mesos: sons guturals organitzats i regulars universals.
iii. 10 mesos: balbuceig propi d’una cultura.
b. De 12 a 24 mesos i. 12 mesos: primeres paraules.
ii. 15 mesos: parla hologràfica (una paraula).
iii. 20 mesos: parla telegràfica (frases).
c. De 2 a 5 anys: s’aprèn ràpidament i als 5 anys ja disposen del llenguatge.
3. Desenvolupament cognitiu (Piaget → premisses) a. Meta: operacions (el pensament sorgeix quan davant d’un problema elaborem un esquema per solucionar-lo i aconseguir la meta).
b. Etapes fixes i seqüencials.
i. Sensori-Motriu (0-2): els nens no tenen un llenguatge format i, per tant, no tenen representacions mentals. Sensacions i accions motores.
ii. Preoperacional (2-6): presencia de representacions mentals amb el desenvolupament del llenguatge. Capacitat de fingir i egocentrisme.
iii. Operacions concretes (7-10/11): capacitat de raonament concret però no abstracte. Assoliment de les carències de l’etapa anterior series i conservació de la matèria. Capacitat d’operacions matemàtiques.
iv. Operacions formals (+10/11): capacitat de raonament abstracte, científic i moral i interès per la reflexió.
c. Actuació de dos processos: i. Assimilació (adaptar el món als nostres esquemes).
ii. Acomodació (adaptar els nostres esquemes al món quan aquests no funcionen bé).
4. Desenvolupament moral (Kohlberg → nivells i etapes) a. Preconvencional: fem judicis a partir d’interessos propis evitant el càstig per obtenir beneficis.
b. Convencional: judicis a partir dels interessos de la comunitat acceptant les normes, primer perquè són les que accepta la comunitat i volem evitar el rebuig i després perquè veiem que són necessàries.
c. Postconvencional: jutges considerant interessos propis i respectat els de la comunitat tenint en compte l’equitat abans que la norma en situacions concretes (drets propis i de la comunitat) i l’equitat abans que normes de manera generalitzada (generalitzats i basats en principis consolidats → valors).
5. Desenvolupament social (socialització): adquisició de normes socials de conducta que varia en funció de la cultura i del país.
a. “Apego”: establiment de vincles afectius molt intensos amb els pares.
i. Condicionament clàssic (reforçats generalitzats).
ii. Períodes sensibles (primers mesos).
iii. Atracció per repetició i relació confortable.
b. Privació social d’afecte o vincles (té efecte en l’aprenentatge de les normes socials per part de les persones).
i. Tendència a comportament desadaptatiu.
ii. Substituït amb estimulació compensatòria (adopció).
c. Tipus de criança i. Autoritària: els pares manen i els fills obeeixen (basat en el càstig).
ii. Permissiu: cedir a les peticions dels fills sense utilitzar el càstig.
iii. Autoritzadora: s’exigeix i es dialoga, basada en elm reforç però utilitzant el càstig.
iv. Negligent: sense afecte i predominant el càstig (en aquestes situacions és quan sorgeixen les conductes desviades).
6. Situacions noves: depenent dels vincles que s’han establert amb l’entorn, les persones actuem de maneres diferents.
a. Vinculació segura (70%): base segura pels moments difícils i per explorar el món, competència social, capacitat de socialització.
b. Vinculació insegura o evasiva (20%): risc de problemes de salut mental i de competència social.
c. Vinculació ambivalent (10%).
...