Pràctica 2 (2016)

Trabajo Catalán
Universidad Universidad Pompeu Fabra (UPF)
Grado Humanidades - 2º curso
Asignatura Pensament Modern
Año del apunte 2016
Páginas 6
Fecha de subida 11/04/2016
Descargas 6
Subido por

Descripción

Segon comentari.

Vista previa del texto

Segon comentari: David Hume i la insistència de l’experiència.
Pensament modern Joaquim Aranda Pujol Curs 2015–2016 2n d’Humanitats Grup 2 Índex Fragment de la Investigació sobre l’enteniment humà a comentar .............. 2 1. Introducció .............................................................................................. 2 2. Comentari ................................................................................................ 3 3. Conclusió ................................................................................................ 4 Bibliografia.................................................................................................... 5 1 Fragment de la Investigació sobre l’enteniment humà a comentar: Tota creença en una qüestió de fet o en una existència real deriva simplement d'algun objecte present a la memòria o als sentits, i d'una usual conjunció entre aquest i altre objecte. És a dir: havent trobat moltes vegades que dues classes qualssevol d'objectes –flama i calor, neu i fred– van sempre juntes, si flama o neu se'ns presenten de bell nou als sentits, el costum duu a la ment a esperar calor i fred i a pensar que una tal qualitat existeix i que es posarà de manifest si ens hi atansem. (David Hume, Investigació sobre l'enteniment humà, Barcelona: Edicions 62, p. 81) 1. Introducció El fragment comentat pertany a la Investigació sobre l’enteniment humà, on David Hume exposa extensament la seva teoria sobre el coneixement basant-se en l’empirisme i la naturalesa de les percepcions.
Dins del discurs, el fragment comentat se situa a la secció V titulada Solucions escèptiques d’aquests dubtes, que és una resposta a la secció anterior, que desenvolupa els dubtes escèptics sobre les operacions de l’enteniment. El dubte escèptic més destacable que proposa Hume és la impossibilitat de relacionar una causa amb un efecte de forma teòrica a partir de les característiques dels objectes implicats.
Els antecedents de l’empirisme de Hume són els filòsofs, també britànics, John Locke i George Berkeley. La gran influència de tots dos pensadors és destacable com descriu Émelie Bréhier a l’obra de Hume: De primer es podria creure que [el Tractat] era una mera recapitulació de l’obra de l’obra de Locke: una primera part on es tracta de les idees de relacions, dels modes, de substància, i també de l’associació d’idees, amb un capítol final que confirma la crítica berkeleiana de les idees abstractes; una segona part sobre les idees d’espai i temps, i sobre la idea d’existència; i una tercera part sobre el coneixement i la probabilitat, són les mateixes matèries de l’Assaig de Locke.1 Hume intenta anar més lluny que els seus antecessors i reflexionar més profundament sobre temes ja tocats pels empiristes.
1 BRÉHIER, Émile. Història de la filosofia II, del Renaixement a la Il·lustració. Madrid: Editorial Tecnos, (2000), pàg. 305.
2 2. Comentari El que destaca més del text comentat és la seva càrrega empirista per arribar al coneixement. També, Hume es resisteix a considerar que hi hagi causes i efectes entre objectes que es puguin determinar amb certesa des de la teoria i que no es necessiti l’experiència per determinar-los.
Per tal de tenir una creença en una qüestió de fet, cal haver experimentat amb un objecte i amb les sensacions i estímuls que produeix per tal de tenir-ne una impressió i, conseqüentment, una idea que quedarà a la memòria. Les sensacions que sempre ha produït un objecte es relacionen perquè les primeres són descriptives i constitutives de l’objecte, encara que es poden trobar idees independents d’aquestes impressions. Fent servir un dels exemples que proposa Hume, si es té l’experiència de la flama, de seguida s’associarà amb calor tot i que calor també és constitutiva d’altres experiències i la flama té altres qualitats.
El que també exposa Hume és la importància que té el costum lligat a la memòria per determinar l’esperat efecte que produeix un objecte. Si ja hem experimentat repetidament una o diverses sensacions amb un objecte, és d’esperar que suposem que produirà les mateixes sensacions un altre cop si el tornem a experimentar. Aquest punt de la filosofia proposada per Hume la resumeix Bertrand Russell: Hume comienza por observar que el poder mediante el cual un objeto produce otro no es discernible de las ideas de los dos objetos y que, por consiguiente, solo podemos conocer causa y efecto por la experiencia, no por razonamiento o reflexión.2 Cal tenir en compte que Hume identifica la certesa dels coneixements amb una creença sobre aquests coneixements i defensa que tota idea és una còpia d’una impressió que únicament pot venir de l’experiència. És amb sentències com “El pensament més viu encara és inferior a la sensació més esmorteïda”3 que es distancia de l’escepticisme sensorial de Descartes, que valorava la claredat i la distinció de substàncies a partir de la raó.
2 3 RUSSELL, Bertrand. Historia de la filosofía occidental (II). Madrid : Espasa Calpe (1994), pàg. 282.
HUME, David. Investigació sobre l’enteniment humà. Barcelona: Edicions 62 (1998), pàg. 49.
3 3. Conclusió Finalment i per concloure el comentari, s’han de tenir en compte les conclusions que va extreure l’empirisme humeà: la necessitat dels sentits per corroborar les idees que es tenen dels objectes i del consegüent rebuig de termes com “substància”, “jo” o “Déu”, entre d’altres.
És difícil no qüestionar-se quines conclusions farien empiristes com Hume si fessin un àpat a un restaurant de cuina avançada o visitessin Bulli Fundation: sovint es poden degustar plats que, per la percepció visual i la nostra memòria, ens evoquen sensacions tan simples com fred o calor i que ens acaben sorprenent per ser just el contrari de les nostres expectatives i tenir qualitats inesperades, pel que fa a gustos, textures o temperatura.
Finalment, és convenient valorar la tasca de culminació de l’empirisme que va fer David Hume en ampliar les investigacions dels seus antecessors i en tenir en compte altres pensadors de la història de la filosofia, com Aristòtil i Plató, per saber com es relacionen les idees i quines forces entren espontàniament en aquest procés.4 4 BRÉHIER, Émile, 2000, pàg. 306.
4 Bibliografia HUME, David. Investigació sobre l’enteniment humà. Barcelona: Edicions 62, 1998.
BRÉHIER, Émile. Història de la filosofia II, del Renaixement a la Il·lustració. Madrid: Editorial Tecnos, 2000.
RUSSELL, Bertrand. Historia de la filosofía occidental (II). Madrid : Espasa Calpe, 1994.
5 ...