Tema 3 : Plantejaments del s.XIX (2014)

Apunte Catalán
Universidad Blanquerna (URL)
Grado Psicología - 2º curso
Asignatura Pensament Contemporani
Año del apunte 2014
Páginas 4
Fecha de subida 22/10/2014
Descargas 6
Subido por

Vista previa del texto

TEMA  3:  PLANTEJAMENTS  DEL  S.XIX   Parlarem  de  dos  filosofies  que  a  la  vegada  son  ideologies  polítiques.  Una  filosofia   és  una  forma  de  veure  el  món,  el  filòsof  es  aquell  que  es  pregunta  i  intenta  trobar   noves   preguntes   anar   més   enllà   de   la   aparença.   Quan   parlem   d’ideologia   política   vol   dir   que   ja   hi   ha   una   pretensió,   apunta   a   explicar   coses   del   moment,   però   que   intenta   influir   en   l’ordre   establert,   no   es   manté   al   marge   del   que   està   passant   en   la   societat.     POSITIVISME:   August  Comte  és  el  que  li  dona  forma  i  planteja  aquest  moviment.     Antecedents  filosòficsà  -­‐  La  Il·lustració:  predomina  la  raó.  Els  fa  pensar  que  és  la   forma  d’apropar-­‐se  a  la  veritat.  Ho  consideren  com  un  sol  mètode  per  fer  ciència.   Els  il·lustrats  tenen  la  característica  de  que  son  optimistes  i  confien  molt  en  la  raó   però   no   arriben   a   lo   que   arriba   comte.   Ell   posa   en   paraula   quines   son   les   conseqüències  de  que  el  fonament  de  la  història  sigui  la  raó.  “A  la  raó  es  troba  la   possibilitat  d’instaurar  l’ordre  social”.  L’ordre  instaurat  en  el  s.XIX  a  Europa  era  un   capitalisme   insipient   perquè   els   burgesos   son   els   que   s’instauren   en   els   burgos   i   diguéssim   que   és   on   es   comença   a   crear   la   ciutat,   la   moneda   s’intensifica.   La   filosofia  de  Comte  vol  legitimar  l’ordre  social  existent,  és  conservadora,  és  a  dir  vol   deixar   l’estat   de   les   coses   tal   i   com   està,   poder-­‐ho   millorar   però   deixar-­‐ho   organitzat  tal  i  com  està.    Es  vol  un  ordre  social  determinat.  Davant  un  altre  ordre   que  esta  en  contra  del  capitalisme  i  es  proposa  una  utopia,  que  seria  la  teoria  de   Marx,  que  seria  revolucionari.     El  positivisme  com  ideologia  i  com  a  ciència   Es  proposa  a  mes  a  mes  a  donar  resposta  a  que  es  la  ciència,  que  es  el  coneixement,   com  funciona,  quin  és  el  bo  i  quin  és  el  dolent.     Com  a  ideologiaà  neix  amb  la  societat  industrial  de  finals  del  s.XIX  i  constitueix  a   la   ideologia   de   la   burgesia   triomfant.   Es   la   necessitat   de   tenir   un   fonament.   La   ideologia  conservadora  amb  clars  interessos  polítics.           Concepció  de  la  història   Comte  explica  la  història  des  de  la  antiguitat.  El  positivisme  diu  que  la  història  es   una  successió  d’estadis,  que  sempre  volen  dir  que  els  estadis  son  progressos  i  ho   relaciona   directament   amb   el   que   les   persones   coneixen.   Aquests   diferents   moments   de   la   història   (   estadis)   ell   ho   relaciona   amb   els   diferents   moments   en   que  s’explica  el  món  de  maneres  diferents.   Els  estadis:  (són  lineals  i  progressius)à  totes  les  societats  han  de  passar-­‐hi.         -­‐  Teològic:  un  moment  de  la  historia  on  les  societats  per  explicar  el  seu  mon  creen   deus.  On  la  raó  no  predomina,  sinó  la  por.   -­‐  Metafísic:  ell  diu  que  no  és  molt  diferent  a  l’anterior,  sinó  que  es  sofistica  una   mica  perquè  les  societats  creem  entitats  metafísica  per  explicar  coses.  En  lloc  de   dir-­‐li  Déus  li  diem  esperit,  ànima...   -­‐  Positiu:  és  el  científic,  però  no  és  el  perfecte  tot  i  que  és  l’ordre  ideal,  s’anirà   perfeccionant.     Comte  crea  l’eslògan  de:  ordre  i  progrés.     Un  dels  principis  del  positivisme  és:  “conèixer  es  preveure  i  preveure  és  poder”.   Això  es  reconeix  com  una  arma  de  poder  sobre  la  naturalesa  i  els  altres.     Com   a   ciènciaà   Parla   de   mètode   científic.,   no   hi   ha   més   d’un.   La   ciència   és   una   representació   que   s’obté   a   partir   d’una   investigació   empírica   (observació,   experimentació  i  corroboració),  i  una  de  les  coses  que  planteja  el  positivisme  és  la   representació   formal   del   objecte   donat   empíricament,   la   representació   formal   en   còdic  matemàtic  (això  vol  dir  que  si  dividim  les  parts  sempre  trobem  minúscules   parts   dividides   matemàticament),   lo   quantitatiu   es   inherent   a   la   essència   dels   fenòmens.   -­‐ El  mètode  científic  positiu:  observar  fets,  formular  lleis  (  relacions  constants   entre   fenòmens,   regularitats   que   no   inclouen   judicis   de   valor),   no   subjectisme.   L’objectiu   de   les   lleis   positives   es   la   previsió   racional.   Va   repercutir  durant  tot  el  s.XIX  i  XX  i  fins  i  tot  avui  en  dia.     -­‐ Conseqüències  de  la  ciència  positiva:  va  posar  un  paràmetre  a  lo  científica  si   es  complien  els  paràmetres  es  feia  ciència  sinó  no.  Totes  les  ciències    lluiten   per   ser   considerats   científiques,   deixen   de   costat   la   metafísica(   perquè   és   subjectiu,   ànima).   No   interessava   estudiar   història   perquè   era   massa   objectiva,  pesada...   .  Anul·lació  del  subjecte   .  Accentuació  del  binomi  objecte-­‐  subjecte  (  connotació  objectiu  com  positiu   i  subjectiu  com  a  negatiu).     .  Objectivitat-­‐  subjectivitat   OBRES  DE  COMTE     -­‐ Sistema  de  política  positiva  (  1851-­‐  1854)   -­‐ Catecismo  positivista  (  1852)   -­‐ Discurso  sobre  el  espiritu  positivo       ...