Utilització de fàrmacs en situacions especials embaràs i lactància (2014)

Apunte Español
Universidad Universidad Autónoma de Barcelona (UAB)
Grado Enfermería - 1º curso
Asignatura Farmacologia
Año del apunte 2014
Páginas 4
Fecha de subida 27/12/2014
Descargas 7

Vista previa del texto

TEMA 3 – UTILITZACIÓ DE FÀRMACS EN SITUACIONS ESPECIALS: EMBARÀS I LACTÀNCIA UTILITZACIÓ DE FÀRMACS DURANT L’EMBARÀS.
L’ administració de fàrmacs pot ser perillosa durant tota la gestació: efectes sobre la mare sobre l’embrió i el fetus: - Durant els primers 15 dies (fase de implantació): mort i posterior avortament.
- Primer trimestre: alt risc d’efectes teratògens - Segon trimestre: malformacions morfològiques - Tercer trimestre: malformacions funcionals Factors dependents del fàrmac que determinen el seu pas a placenta: 1.- Liposolubilitat del fàrmac 2.- Grandària (pes molecular) 3.- No ionitzat Passaran fàcilment la barrera placentària  Molècules petites, liposolubles i no ionitzades Categoria risc en l’embaràs Es basen en el nivell de risc que representa el fàrmac pel fetus durant la gestació.
La FDA ha establert cinc categories per indicar el risc associat amb inducció de defectes de naixement.
Categoria A (no hi ha risc: demostrat amb estudis) Estudis controlats en dones no han demostrat un risc pel fetus en el primer trimestre (i no hi ha indicis de risc en trimestres posteriors) i la possibilitat de dany fetal sembla remota.
Categoria B: A) Estudis de reproducció en animals NO han demostrat que hi hagi un risc fetal, però no es disposa d’estudis controlats en dones embarassades.
B) Estudis de reproducció en animals SI han demostrat un efecte advers (diferent de la reducció de la fertilitat) que no s’ha confirmat en estudis controlats en dones durant el primer trimestre (i no hi ha indicis de risc en trimestres posteriors).
Categoria C (existeixen proves de risc): A) Estudis en animals SI han revelat efectes adversos en el fetus (teratògens o embriocides, o altres), no es disposa d’estudis controlats en les dones.
B) No es disposa d’estudis en dones i animals. Els fàrmacs només s’han d’administrar si l’efecte beneficiós potencial justifica el risc potencial pel fetus Categoria D (contraindicats. Risc elevat): Hi ha proves positives de risc pel fetus humà, però els efectes beneficiosos de l’ús en dones embarassades poden ser acceptables tot i el risc.
Ex. Ac. Valproico, fenitoína, liti Categoria X: Estudis en éssers humans o animals han demostrat alteracions fetals, hi ha proves de risc fetal deduïdes de l’experiència en humans o es donen ambdues circumstàncies, i el risc de l’ús del fàrmac en dones embarassades excedeix clarament qualsevol efecte beneficiós possible.
El fàrmac està contraindicat en dones que estan o puguin quedar embarassades.
Ex. Talidomida, isotretinoína, warfarina Canvis fisiològics durant l’embaràs: Absorció  menor buidat gàstric, menor transit intestinal, menor secrecions biliars.
Distribució  menor unió a proteïnes plasmàtiques (menys concentració d’albúmina) Metabolisme  major aclariment hepàtic Excreció  major filtració glomerular, major fluxe renal Canvis farmacocinètics durant l’embaràs. ABSORCIÓ Canvis farmacocinètics durant l’embaràs. DISTRIBUCIÓ Canvis farmacocinètics durant l’embaràs. METABOLISME Canvis farmacocinètics durant l’embaràs. EXCRECIÓ Pautes generals d’utilització de fàrmacs en l’embaràs Les normes bàsiques per la utilització dels fàrmacs en l’embarassada són: - Considerar la possibilitat d’embaràs en tota dona en edat fèrtil en la que s’instaura un tractament.
- Prescriure medicaments només si són necessaris.
- Lluitar contra l’autoprescripció i els hàbits tòxics.
- No considerar innocu cap fàrmac.
Pautes generals d’utilització de fàrmacs en l’embaràs Valorar el binomi benefici-risc.
Triar els fàrmacs més coneguts i més segurs.
Evitar fàrmacs recentment comercialitzats.
Utilitzar les menors dosis eficaces.
Tenir amb compte els canvis farmacocinètics que es produeixen durant l’embaràs i la seva desaparició després del part.
Tenir en compte que les característiques farmacocinètiques i farmacodinàmiques del fetus no han de ser iguals que les de la mare.
Altres substàncies perilloses durant l’embaràs Tabac: retard en el creixement fetal augment de la mortalitat perinatal per depressió respiratòria.
Alcohol: retard en el creixement fetal, retard mental i depressió respiratòria neonatal.
Drogues d’abús: dependència física del fetus, que es manifesta en el naixement per un plor especial, irritabilitat extrema, vòmits i taquicàrdia.
UTILITZACIÓ DE FÀRMACS DURANT LA LACTÀNCIA Fàrmacs i lactància Factors depenent del fàrmac que determinen el seu pas a la llet materna: 1- Liposolubilitat del fàrmac 2- pKa. Els fàrmacs bàsics tendeixen a concentrar-se a la llet materna: pH llet: aprox 7.2 pH plasma : 7.4 Estratègia de lactància (I): Seleccionar fàrmacs que hagin demostrat seguretat en la lactància o en us pediàtric.
- Seleccionar fàrmacs que no s’ excreten a llet.
- Utilitzar la mínima dosis eficaç.
- Seleccionar fàrmacs que no tenen metabòlits actius.
- Evitar les associacions.
- Usar preferiblement fàrmacs tòpics envers a sistèmics.
Estratègia de lactància (II): 1. Evitar la lactància al moment de concentració màxima del fàrmac en llet : administrar la dosi de medicament després de cada presa 2. Si es sospita que un medicament cal utilitzar en dosis única o en un tractament a curt termini pot ser perjudicial para el nadó, cal recomanar aquest període • Lactància artificial • Extracció de la llet materna abans de començar a administrar el medicament i refrigeració o congelació per el seu ús posterior 3. Suspendre la lactància materna si el fàrmac es potencialment tòxic pel nadó, però realment necessari para la salut de la mare.
...