FORMACIÓ D’ORINA (2015)

Apunte Catalán
Universidad Universidad de Barcelona (UB)
Grado Farmacia - 3º curso
Asignatura Fisiologia i Fisiopatologia III
Año del apunte 2015
Páginas 11
Fecha de subida 27/04/2016
Descargas 1
Subido por

Vista previa del texto

FISIO III TEMA 7. FORMACIÓ D’ORINA PROCESSOS IMPLICATS EN LA FORMACIÓ DE L’ORINA - Per formar-se la orina s’ha de produir la filtració, reabsorció i secreció.
- La filtració es produeix al corpuscle renal.
- La reabsorció i la secreció es dóna en les funcions tubulars.
. Reabsorció: És la recuperació de determinades substancies cap a la sang.
. Filtració: Procés que es produeix a nivell de corpuscle renal (passa una certa quantitat d‘aigua i soluts = orina primària) s’anirà filtrant i circulant pels tubs.
. Secreció: Secreta diverses substancies cap a l’orina.
1 FILTRACIÓ GLOMERULAR . Corpuscle renal: - El corpuscle renal està format per la capsula de bowman que és l’inici del nefró.
- La capsula de bowman està formada per una capa de cèl·lules que forma la paret parietal que és continua per una paret visceral que recobreix els capil·lars glomerulars.
- Entre la paret parietal i la visceral hi ha un espai que s’anomena espai capsular, pel mig de la paret visceral hi ha unes cel·lules anomenades cèl·lules mesangials, aquestes cèl·lules provocaran que hi hagi més o menys filtració.
. Membrana de filtració: - El primer que trobem és la paret del capil·lar sanguini, SEMPRE té les cèl·lules endotelials i la membrana basal.
- Els capil·lars glomerulars són capil·lars fenestrats, són aquells que les cèl·lules endotelials que formen la paret tenen porus (fenestracions) que deixen passar les substàncies.
A continuació trobem la lamina basal i just recobrint aquesta paret trobem la paret visceral.
- Aquesta està formada per unes cèl·lules epitelials anomenades PODÒCITS els quals tenen una series de vigitacions anomenades pedicels del podòcit.
- Les fenedures de filtració són els espais entre els pedicels, en aquets espais es troba la membrana de fenedura.
2 . Pel que fa la filtració glomerular trobem diferents capes: - Fenestracions: Passa tot els elements de la sang excepte els elements cel·lulars.
- Lamina basal: Evita el pas de les proteïnes de gran mida.
- Paret visceral i la fenedura de filtració: Només deixarà passar tot el que no sigui proteïnes.
. El filtrat glomerular = orina primària - Contindrà plasma excepte proteïnes.
1) Sang arriba.
2) Llum capil·lar glomerular.
3) Cèl·lules endotelials  Fenestracions.
4) Fenestracions: Són porus que permeten el pas de la sang, però NO deixa passar els elements cel·lulars (ni eritròcits, ni plaquetes, ni leucos...) i té un diàmetre específic.
5) Làmina basal (evitar filtració de proteïnes de gran tamany).
6) Pedicels dels podòcits (eviten la filtració de proteïnes d’una mida mitjana)  Fenadura de filtració.
7) Espai capsular: El que arriba s¡anomena filtrat glomerular/orina 1aria. És una composició molt similar a la del plasma i faltaran la majoria de proteïnes plasmàtiques que tb s’han filtrat. SANG – elements cel·lulars – Proteïnes.
TAXA DE FILTRACIÓ GLOMERULAR - La pressió efectiva de filtració dels ronyons és de 18 mmHg.
. Pressions: - Pressió hidrostàtica: La pressió que produeix l’aigua en un fluid. (Sempre cap a fora d’on estigui el fluid).
- Pressió oncòtica: La pressió que exerceixen les proteïnes en un fluid. (Sempre cap a dins d’on estigui el fluid).
- Pressió hidrostàtica glomerular (PHG): És la pressió que fa la sang sobre les parets del capil·lar glomerular, per tant, tendeix a la filtració.
Aquesta tendeix a ↓ a mesura que avancem pel glomèrul .
- Pressió oncòtica glomerular (POG): És la pressió que exerceixen les proteïnes a captar fluid cap a dins del capil·lar, per tant, tendeixen a la NO filtració, és a dir, anirà contra la filtració.
3 - Pressió oncòtica capsular (POC): Pressió que exerceixen les proteïnes que es troben en el filtrat glomerular que tenen tendència a agafar aigua.
- Pressió hidrostàtica capsular (PHC): Pressió que fa el líquid del glomèrul cap al capil·lar, per tant, va en contra de la filtració.
EFECTE DEL DIÀMETRE DE LES ARTERIOLES SOBRE LA TAXA DE FILTRACIÓ GLOMERULAR - Quan ↓ el diàmetre de l’arteriola aferent: ↓ la PHG, ↓ la filtració i ↓ el corrent de sang posterior.
- Quan ↑ el diàmetre de l’arteriola aferent: ↑la PHG, ↑ la filtració i ↑ el corrent de sang posterior.
- Al ↑ la PHG ↓ el diàmetre de l’arteriola eferent  ↓ el corrent sanguini.
- Al ↓ la PHG ↑ el diàmetre de l’arteriola eferent  ↑el corrent sanguini.
4 REGULACIÓ DE LA TAXA DE FILTRACIÓ GLOMERULAR - La taxa no pot ser molt gran ni molt petita.
- Si fos molt gran tota la glucosa filtrada no la podríem reabsorbir tot el que cal reabsorbir. Ni pot ser molt petita ja que sinó hi haurà determinades substàncies que no les podrem eliminar i causaran una certa toxicitat.
1. Autoregulació (regulació local) Actuarà a nivell de nefró.
1.A. Resposta miogènica - Evita els canvis de PA perquè no hi hagi canvis de filtració renal.
- Si ↑ la PA ↑ la distensió de AA i el múscul llis d’aquesta arteriola es contrau fent que ↓ el diàmetre i per tant la TFG serà constant i no canviarà.
- Canvis de PA en condicions normals no afecten a la filtració renal gracies a aquesta resposta miogènica.
1.B.Retroalimentacio tuberoglomerular - La macula densa és la part del tub contornejat distal que està en contacte amb la part vascular.
- A l’arteriola aferent hi ha unes cèl·lules que l’envolten anomenades cèl·lules juxtaglomerulars.
- El conjunt de les cèl·lules juxtaglomerulars i la macula densa s’anomena aparell juxtaglomerular.
- Si suposem que en aquest nefró la TFG ↑, a nivell de tub distal circularà més ràpid el filtrat (orina). Si ↑ la filtració l’orina que circula per el tub distal no té les propietats que ha de tenir.
5 - Le cèl·lules de la macula detecten els canvis iònics de l’orina i produeixen diferents estímuls cap a les cèl·lules juxtaglomerulars i aquestes ↓ la secreció de NO i es produeix una vasodilatació produint una ↓ de diàmetre a l’arteria aferent fent una ↓ de TFG.
2. Neural - Actua el SNS, en canvi el SNPS no arriba a aquestes estructures. Tant l’arteriola aferent com la eferent els hi arriba innervació SNS.
- Quan hi ha estimulació de SNS la TFG gaire bé no s’altera, ja que actua en les dues arterioles per igual. Però quan hi ha molta activació de SNS,(exercici intens o hemorràgia) els efectes del SNS sobre l’arteriola aferent domina sobre la arteriola eferent, per tant, hi haurà una ↓ de TFG.
6 3. Hormonal - Angiotensina II provoca una ↓ de TFG i això ho fa a través de dos mecanismes diferents: . A traves de les arterioles: Es produeix una contracció provocant una ↓de TFG.
Aquesta es genera quan hi ha una ↓ de PA.
. A través de les cèl·lules mesangials: Contracció de les cèl·lules mesangials i per tant, hi ha una ↓ de TFG.
. PNA provoca un ↑ de TFG i això ho fa a través de dos mecanismes: . A traves de les arterioles: Es produeix una dilatació provocant un ↑de TFG.
. A través de les cèl·lules mesangials: Es produeix una relaxació de les cèl·lules mesangials provocant un ↑ més pronunciat de la TFG.
- L’efecte de ↑ o ↓ de TFG és més pronunciat quan actuen les cèl·lules mesangials.
7 8 9 10 11 ...